dijous, 29 d’abril del 2010

Timbal de macarrons

Un timbal vindria a ser un pastís, però no de qualsevol cosa sinó de pasta. En aquest cas, era de macarrons, però evidentment, el podeu farcir de la vostra pasta i la vostra salsa favorita.

Necessitarem:
400 g de macarrons (o qualsevol altra mena de pasta)
salsa per la pasta, jo vaig fer servir aquesta recepta d'aquí
formatge ratllat
350 g de farina
200 g de mantega
2 ous
2 cullerades de vinagre
sal

Preparem la pasta tal i com ho fem normalment. Un cop cuita i escorreguda, hi barregem la salsa i el formatge ratllat. Reservem.
En un bol, posem la farina, fem un clot al mig en forma de volcà i hi posem la resta del s ingredients (la mantega tova i cal guardar una mica de rovell per a pintar el timbal). Ho treballem tot fins a deixar la massa lligada. Deixem-la reposar com a mínim 10 minuts a la nevera tapada amb un drap.
Untem amb mantega un motllo de parets altes. Fem dues parts de la pasta, una serà una mica més gran que l'altra. Agafem la porció més gran i l'estirem amb el corró, fem una circumferència i folrem el motllo amb ella, procurant que els extrems de la pasta arribin fins a la vora del motllo.
Hi aboquem la pasta. Ara, agafem la segona porció de la pasta, l'estirem i la fem servir per a "tapar" els macarrons .
Caldrà fer un forat (al mig per exemple) per a que surti el vapor d'aire durant la cocció. unim els extrems de la massa que fa de base amb els extrems de la que fa de tapa. Si ens "sobra" mansa la podem fer servir per a fer alguna mena de decoració. Pintem la pasta amb el rovell batut que hem reservat. Ho posem al forn uns 40 minuts.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Magdalenes de l'àvia

De l'àvia de la meva profe de pastisseria...tocava fer unes magdalenes, i la professora ens va dir: "la recepta que teniu al dossier és de les magdalenes d'estil francès amb mantega, etc...jo us eh portat la recepta que feien la meva mare i abans d'ella, la seva mare..." En definitiva, una autèntica recepta familiar! l'ús de l'oli d'oliva i les clares apunt de merenga li donen una textura molt esponjosa i molt més lleugera que la de les receptes de magdalenes que sovint es troben per internet i que duen (efectivament) mantega.

Ingredients (surten entre 25-30 peces):
2 ous
125 cc d'oli d'oliva
150 cc de llet
225 g de farina
2 cullerades rases de llevat en pols
ratlladura de llimona
canyella en pols
180 g de sucre
motlles de paper

Primer de tot, barregem l'oli amb el sucre, ho remenem tot bé, i a continuació posem-hi els rovells d'ou, aboqueu la llet i després les aromes i la farina barrejada amb el llevat en pols. quan tot sigui barrejat, les clares a punt de merenga.
omplim els motllos de paper (o els de silicona), hi tirem el sucre pel damunt i cio.loquem-ho en una safata que pugui anar al forn. El forn cal tenir-lo a temperatura regular, uns 180º i han de coure uns 15 minuts (dependrà del forn, es clar)

dimarts, 20 d’abril del 2010

Sardines a beccafico (sarde a beccafico)

Aquesta recepta és típica de Sicília. Com sovint passa amb les receptes populars té una gran quantitat de variants. Hi ha les "sarde a beccafico" a la manera de Palerm, que es presenten com ho fem aquí; a la manera de Catània, on les fregeixen i a més es formen "encarant" dues sardines, farcint-les i arrebossant-les, etc...també hi ha moltes variants personals/familiars.
Aquesta és, per tant, una de les variants de la recepta i esperem que si mai un sicilià la llegeix no se'ns enfadi.
L'origen de la recepta, diuen, es troba en un plat que antigament menjava la noblesa de l'illa que es feia amb el "beccafico" (Sylvia borin o sigui, el tallarol gros) com ingredient principal, el poble volia imitar-lo i no poden aconseguir el "beccafico" per raons del seu cost elevat, en van fer una imitació amb les sardines com a substitut. Diuen que la forma de presentació de les sardines, amb la cua cap amunt imita també la forma dels ocells en el plat.

Ingredients:
sardines
pa ratllat
panses
pinyons
julivert
una taronja
1 ceba
2 o 3 fulles de llorer
vinagre
oli, sal i pebre

Primer de tot, cal netejar les sardines i cal treure-li l'espinada, però, ull! no del tot!: l'obrirem per dins amb molt de conte i li treurem l'espinada (surt fàcilment) fins quasi bé arribar a la cua, llavors, tallarem la part de l'espina que ja hem separat i deixem l'ultim trosset més la cua.
A part, ratllarem la pell d'una taronja i després l'espremerem i en guardarem el suc.
En un plat barrejarem el pa ratllat, el julivert trinxat ben petit, les panses i els pinyons també tallats, les ratlladures de la pell de taronja. Afegirem vinagre i, si no ens agrada gaire la seva fortor, també aigua, fins aconseguir formar una pasta. Salarem i empebrarem.
Agafarem una cullerada d'aquesta pasta i la posarem a l'interior de la sardina, després l'enrotllarem sobre ella mateixa des del cap fins a la cua, formant un farcellet.
Repetirem l'operació fins a farcir totes les sardines.
En una cassola que pugui anar al forn, hi posarem un raig d'oli, la ceba tallada i les fulles de llorer.
Al damunt, anirem posant les sardines amb la cua cap amunt. Un cop totes col.locades, les ruixarem amb el suc de taronja, un raig d'oli, sal i pebre i una mica més de pa ratllat.
Enfornarem fins que siguin cuites (uns 20 minuts).
I ja podem servir-les!

Salsa d'api i pastanagues per a la pasta

Aquesta salsa no té un nom específic que jo sàpiga. Així,a casa, acostumem a dir-li la salsa de verdures o la salsa d'api i pastanaga o pitjor encara: "aquella salsa dels macarrons...". La podem fer amb versió vegana o afegir-li carn picada.

Ingredients:
3 o 4 pastanagues
2 cebes grosses
2 porros
4 tomàquets
api, una branca
julivert, un bon manat
3 o 4 alls
all i pebre
carn picada, 200 g (opcional)

Es talla tota la verdura a trossets , quan més petits millor. En una paella amb oli, s'hi tiren les cebes i quan comencin a estovar-se les pastanagues, els porros, els alls i la carn si fos el cas. A mesura que es vagin coent, s'hi afegeix també l'api i el julivert. Cal vigilar atentament, que no es cremin, la ceba no ha d'agafar color. Quan tot sigui cuit, ho retirem del foc i es passa pel passapurés.
Després es barreja amb la pasta favorita. Com ja he dit abans, normalment la fem servir pels macarrons, però també queda molt bé amb els espaguetis, els fideus o per farcir-ne els galets.

dissabte, 17 d’abril del 2010

Syurgodok lebaran (sopa de verdures amb llet de coco)

Fa un temps vaig fer un curset de "cuines del món", a cada sessió la persona que feia del professor era d'un país diferent i ens ensenyava a cuinar un parell de plats típics del seu país. Obviament era un acostament molt superficial, però el curs era molt interessant i et deixava amb ganes d'apendre'n més i més.
Aquesta recepta, correspon a Indònesia, i es tracta d'una sopa de verdures variades amb llet de coco. No necessitem cap estri especial per cuinar-ho, i la llet de coco i el gingebre són molt fàcils de trobar, no només a colmados "exòtics", si no a súpers i mercats. També duu com a aromatitzant galangga laminada, però jo no n'he pogut trobar mai enlloc i per això no l'he posada. Si algú en tingues, cal afegir-la al mateix moment que el gingebre.

Necessitarem (per 4 persones):
200 g de mongetes tendres
2 pastanagues
2 porros
3 grans d'all
3 tomàquets no gaire grans
300 g de patates
gingebre fresc
2 llaunes de llet de coco
aigua i sal
gambes (jo he fet servir d'aquelles pelades i congelades)

Posem aigua a bullir en un pot. Tallem a dauets petits les pastanagues i les patates. Pelem els alls i el gingebre fresc i els aixafem. Tallem els porros també petits i les mongetes, primer fent-ne tires finetes i després també a dauets. Quan l'aigua bulleixi, hi tirem les patates, les pastanagues, els alls i el gingebre. Quan hagin bullit durant uns 15 minuts , hi afegirem les mongetes i els porros. Deixarem que segueixi bullint. Quan tot sigui quasi fet, ho treiem un moment del foc per afegir-hi la llet de coco. Per evitar que es talli la llet, es recomanable que la tempereu una mica, afegint al pot una mica de l'aigua de bullir les verdures. Tirem la llet de coco a la sopa i remenem. Afegim els tomàquets tallats a dauets. Tornem a posar-ho al foc, i ho deixarem que arrenqui el bull de nou. Rectifiquem de sal. I ja tenim la sopa feta!

dissabte, 10 d’abril del 2010

Arròs caldós de romesco i emperador

Fa uns quants mesos mentre visitàvem Tarragona, vàrem tastar un deliciós arròs caldós de romesco i tonyina a un restaurant de la ciutat. De tornada a Barcelona, vaig buscar la recepta i no hi va haver manera de trobar-la, devia ser pròpia. Avui que teníem un parell de talls d'emperador a la nevera, he decidit fer un "invent" i provar de reproduir-la però utilitzant l'emperador en lloc de la tonyina. I aquest és el resultat!

Necessitarem:
80 g d'arròs per persona
salsa romesco (recepta aquí)
emperador (uns 150 g per persona)
1 ceba petitona
1 all
3 mesures d'aigua per mesura d'arròs (volum)
oli i sal
un parell de gambes per cap (opcional)

En una cassola de terrissa sofregim la ceba tallada ben fineta i l'all també ben talladet. Quan sigui ben cuit, hi aboquem el romesco i ràpidament, l'arròs i li donem unes voltes. Quan s'hagi barrejat bé l'arròs amb el romesco, hi tirem l'aigua calenta. Li donem un parem de sacsejades a la cassola i ho deixem coure (18 minuts). Quan faltin uns cinc minutes per que sigui cuit l'arròs hi tirem l'emperador tallat a dauets i les gambes pelades. Deixem que s'acabi de fer i servim.
Queda deliciós.

Romesco

Aquesta famossíssima salsa tan serveix per acompanyar plats freds com calents, peix com carn o verdures. Hi ha diverses maneres de fer-la, hi ha qui posa els ingredients en cru, qui els fregeix..jo els he passat per la graella.

Necessitarem:
1 tomàquet gros
2 nyores i 2 pebrots de romesco petitons (els que tenia!)
2 o 3 alls
7 o 8 avellanes torrades
7 o 8 ametlles torrades
pa torrat
una mica de vinagre
oli
sal i pebre negre

S'escaliven els alls i els tomàquets per començar. Hores abans, posem les nyores i els pebrots en aigua per què s'hidratin. Quan estiguin ben hidratats amb l'ajut d'un ganivet esmolat retirem la polpa dels pebrots i les nyores. Posem en el túrmix els tomàquets escalivats sense pell i sense llavors, els alls escalivats i pelats, la molla de pa, la polpa de les nyores, les avellanes , el vinagre, l'oli, sal i pebre. Ho piquem be tot fins aconseguir una pasta fina (també ho podríem fer amb el morter, es clar). Rectifiquem de sal i pebre i ja està!

dijous, 8 d’abril del 2010

Fideus rossejats

Aquest plat es pot fer tan amb arròs com amb fideus, però a casa el fem sempre amb la segona opció: els fideus.

Necessitarem:
peix variat per a fer un brou (en aquest cas: una lluerna petita, un parell de rapets, algunes galeres, crancs, caps de sant Pere, etc)
1 ceba
1 tomàquet
1 pebrot de romesco
pebre vermell i pebre negre
all i julivert
aigua
fideus (80 g per cap)
opcional: gambetes i/o sípia.

En una olla, posarem en fred oli i la ceba i el tomàquet tallat a rodanxes, bocins de pebrot de romesco, el peix net, all i julivert i el pebre vermell i el pebre negre. Ho taparem bé i deixarem que es faci una mica. Coneixarem que esta bé, quan faci oloreta i al destapar veiem el suquet que deixa. Afegirem l'aigua i deixarem que bulli mitja hora (a contar des que comenci a bullir).

A part, en una cassola de terra posarem oli i fregirem les gambetes i/o la sípia. Quan ja no deixi aigua, tirarem els fideus i remenarem constantment fins aconseguir que agafin un color torradet suau (màxim: color avellana!) . En aquest punt, afegirem el brou colat en quantitat suficient (caldrà que deixi de fer el sorollet característic de quan s'afegeix un líquid calent). Deixarem coure fins que els fideus siguin cuit i secs. Ara l'ortodòxia diu que cal ficar un moment al forn i així els fideus quedaran amb les puntes cap amunt, però a mi és una cosa que no m'acaba d'agradar, o sigui que no ho faig.
Acompanyarem amb allioli. En el nostre cas, l'allioli era amb ou, aquí. Si volem la recepta de l'allioli "autèntic", aquí!

dimecres, 7 d’abril del 2010

Amanida de fonoll i taronja

Un plat molt refrescant, fàcil i ràpid. Ni tan sols cal cuinar! És una recepta típica italiana. A diferència nostra, els italians utilitzant força el fonoll a la cuina.

Ingredients:
fonoll
taronja (una per persona)
olives negres
oli i pebre negre

Pelarem la taronja o taronges treient-lis la part blanca de la pell. Les tallarem a trossets i les deixarem marinant amb el suquet que deixin anar i l'oli. A part, tallarem el bulb del fonoll a trossets.
Barrejarem el fonoll i les taronges, afegirem les olives negres i amanirem amb el suquet que hagin deixat anar les taronges, afegint-hi, també, pebre negre al gust.

dijous, 1 d’abril del 2010

Bunyols de bacallà farcits de romesco

La base d'aquesta recepta és una de les moltes variants per fer bunyols de bacallà, però amb la novetat que a mes, van farcits de salsa romesco. El procediment és molt més senzill del que pot semblar.
Necessitarem:
300 g de bacallà ja remullat
all i julivert
sal i pebre
oli

Pel romesco:
tomàquets
nyores (millor pebrots de romesco , però no sempre són fàcils de trobar)
ametlles torrades
avellanes torrades
all, sal, pebre negre i oli

Per la pasta dels bunyols:
200 g de farina
175 g d'aigua d'escaldar el bacallà
75 g de mantega
3 ous

Començarem escaldant un moment el bacallà amb aigua. Retirarem el bacallà de l'aigua , però no la llançarem, doncs la farem servir per a la pasta dels bunyols. El bacallà el trinxarem molt i molt petit i el barrejarem amb l'all (també trinxat molt petit), el julivert i ho amanirem tot.
En un cassó, ajuntem l'aigua d'escaldar el bacallà i la mantega. Remenem fins que es desfaci la mantega, però sense que el liquid resultant no arribi a bullir.
Aboquem-hi la farina tamisada (si no tenim tamís, la passarem per un colador) i remenem sense parar fins que es formi una bola que es separi de les parets del cassó. Ara, anirem afegint els ous un a un. Remenarem la pasta, cada cop que afegirem un ou, semblarà que la pasta se'ns talla, no passa res, cal seguir remenant i es tornarà a lligar. Quan poguem estirar una part de la pasta i quan es trenqui el fil de pasta, quedi formant com una mena de barret frigi (o de barrufet) és que la pasta esta ja llesta i no cal afegir-hi més ou.
Un cop la pasta estigui feta, haurà arribat el moment de barrejar-hi el bacallà. Quan ho tinguem tot ben lligat, posarem la pasta a la màniga pastissera, i anirem fent petites boletes de la mida d'una nou damunt d'una platera per anar al forn.
Posarem tots els bunyols al forn a 180 º i deixarem que es creixin els bunyols i que agafin un color dauradet. Quan estiguin cuits, els treurem del foc. Mentrestant haurem fet un romesco (aquí) de la manera habitual i utilitzant, per exemple, un biberó de cuina, punxarem per sota de cada bunyol i anirem omplint-los amb una mica de salsa.
Servir freds.

Seguidors