diumenge, 20 de juny de 2010

Brioix de sobrassada i mel

Aquesta recepta de brioix salat la vaig treure d'un programa de televisió (no recordo exactament quin), em va semblar que quedaria molt bo, doncs ja havíem provar la combinació sobrassada i mel i ens agrada força. La forma que té la vaig imitar d'algunes pàgines webs, em va semblar una presentació molt pràctica a l'hora de "repartir" les porcions del brioix.
Necessitarem:
sobrassada (uns 200 gr)
una cullerada de mel de romaní
pel brioix:
350 g de farina
75 g de mantega
1 ou ( més un altre per pintar el brioix)
50 g de sucre
20 g de llevat de forner
200 cc de llet
sal

Treballem la sobrassada i la mel fins aconseguir una pasta, si cal afegir-hi més mel, l'hi afegim.
En 100 g de farina i una mica de llet, desfem el llevat. Deixem que creixi. Això ens farà de "mare".
A part, barrejem en un bol, la resta de la farina, la sal, el sucre, la mantega estovada i l'ou (serà el pastró).
Quan la mare hagi llevat i doblat el seu volum, l'afegim a la resta de la pasta. Ho barrejem bé, ho treballem i ho deixem que dobli el volum, tapat amb un drap i en un lloc on no hi hagi corrent d'aire.
Quan hagi doblat el volum, en fem 9 parts i els hi donem forma de bola. Fem 9 parts també de la pasta de la sobrassada i farcim les boletes. En un motllo rodó prèviament untat de mantega, les distribuim deixant espai entre elles. Deixem que tornin a llevar.
Pintem el brioix amb rovell d'ou batut dissolt en una mica d'aigua i empolsinem amb sèsam.
Ho posem al forn, calent a 180º fins que sigui cuit i tingui un color dauradet.

Allioli

Aquí tenim una de les receptes amb menys ingredients que podem trobar i/o conèixer. Bonissima damunt d'una llesqueta torrada, amb carn o verdures a la graella, amb patates al caliu, pels arrossejats, per l'arròs negre, etc , etc.
Ingredients:
alls (al gust)
oli (el que admeti)
sal
En un morter, tirar-hi els alls pelats i la sal. Aixafar-ho tot molt bé, quan hagi quedat ben finet, començar a afegir-hi a poc a poc i en petites quantitats, l'oli. Remenar-ho suaument amb la mà del morter fins que quedi ben lligat. Tornar a afegir-hi més oli. Treballar-ho de nou. I així fins aconseguir la quantitat de salsa necessària.

dimecres, 16 de juny de 2010

Albergínies amb coriandre i iogurt

Una recepta treta del llibre "sabores de marruecos" de C. Ferguson. Aquest llibre me'l vaig comprar després d'un viatge al Marroc, tant el país com la seva gastronomia m'havien encantat i vaig decidir que volia tenir aquelles receptes ben a "mà". L'albergínia és un clàssic de la cuina mediterrània i aquesta manera de preparar-la ens pot servir de plat principal o com acompanyament. Fàcil de preparar i es pot tenir a la nevera fins el moment de servir.

Ingredients (per a 4):
4 albergínies grosses
6 alls
1 culleradeta de pebre vermell picant
1 de comí
1 de coriandre
suc de llimona (una mica)
oli
iogurt
olives (en aquest cas vaig fer servir olives gregues Kalamata)
coriandre fresc (jo no en tenia i vaig fer servir julivert aquell dia)

Punxem les albergínies per diferents llocs i fiquem als talls un trosset d'all pelat. Les posem al foc per escalivar-les, en el meu cas, les vaig fer sota el gratinador. Anar-les girant, fins que siguin ben fetes.
Quan siguin cuites i fredes, els hi treiem la pell, el líquid i retirem també els alls. Posem al turmix, els alls, la carn de l'albergínia, una mica de sal i les especies, el suc de llimona i l'oli. De tot plegat, en fem un puré.
Rectifiquem les proporcions fins a trobar-ho al nostre gust.
Posem en un plat el puré´i l'acompanyem amb el iogurt, les olives i hi tirem pel damunt el coriandre (o el julivert) fresc picat.

dimarts, 15 de juny de 2010

Pastís semi-fred de maduixes

Els semi-freds són pastissos molt lleugers i relativament fàcils de fer. L'única complicació és "dominar" l'ús de la gelatina, requereix estar atent/a a la quantitat que cal fer servir en cada cas per obtenir una pastís amb la consistència adequada sense que ni ens quedi massa líquid ni, es clar, gomós!! Per aquest semifred aprofitarem les maduixes que ara podem trobar a un preu molt assequible a qualsevol mercat o botiga o super.

Ingredients:
una bossa de melindros 8o una planxa de pa de pessic)
500 g de maduixots ben vermells i madurs
75 g de sucre llustre (per la cobertura)
1 cullerada de suc de llimona (per la cobertura)
1 cullerada sopera de maizena (per la cobertura)
150 g de sucre
1 pot de "speisequark" del Danone o similar
4 fulls de gelatina
200 cc de crema de llet muntada
1 clara d'ou

Posem els fulls de gelatina en remull amb aigua freda.
Triturem les maduixes amb el túrmix.
En un cassó, posem els 150 g de sucre i una mica més de la meitat de les maduixes triturades, fins que es desfaci el sucre. Quan el sucre estigui desfet, es retira del foc i es deixa refredar una mica, llavors, s'afegeixen un a un els fulls de gelatina ben escorreguts. Cal remenar-los bé perquè es desfacin completament.
Deixem que es refredi una mica i ho barregem amb el formatge, la clara muntada a punt de neu i la nata.
En un motllo rodó, posem els melindros al fons de forma que facin una capa que cobreixi tot el fons del motllo. Quan els tinguem ben distribuïts, els mullem una mica amb licor diluït amb aigua (potser qualsevol licor que ens agradi). S'aboca la crema de formatge i maduixes i es posa a la nevera 5 o 6 hores.
Els maduixots que ens queden els posem al foc, amb el sucre llustre, el suc de llimona i la maizena. Deixem que bulli una mica fins que agafi consistència. Un cop aquesta crema estigui freda, se'n posa una capa per damunt el pastís. Si ens en sobra, servim la resta en una salsera(per acompanyar el pastís).

dijous, 10 de juny de 2010

Coca de carbassó i tonyina de sorra

Una altra recepta de coca salada, aquest cop amb carabassó , ceba i tonyina i amb un parell de tocs valencians: la tonyina de sorra (ventresca de tonyina salada) i que porta dos sobrets de gasificant en comptes de llevat químic. Els sobrets de gasificant es compren al Mercadona , van en un paquetet amb sobrets de dos colors (blanc i blau) i tan serveixen per pastisseria i cuina com per fer gasosa, tot depèn del color dels sobrets que s'utilitzi. La tonyina de sorra si no en tenim, o no la volem fer servir, la podem substituir per tonyina de llauna, que caldria escórrer bé de la llauna .

Ingredients:
per la pasta de la coca:
250 g de farina
100 ml d'aigua
50 ml d'oli
25 ml de vi blanc
1 sobret blanc i 1 sobret blau de gasificant
sal

pel farcit:
2 carabassons mitjans
2 cebes
un grapat d'olives arbequines
1 potet de tonyina de sorra
oli

Posarem la tonyina de sorra en una mica d'aigua per dessalar-la. Tallarem els carabassons i les cebes ben petits.
En una paella amb oli, courem les cebes, quan siguin ja una mica transparents, hi tirarem els carabassons, ho salarem. Quan s'hagin estovat, ho retirarem del foc.
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli , el vi, quasi tota l'aigua i els sobrets de gasificant. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més aigua. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretja, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar. Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi aboquem al damunt el farcit de carabassó i ceba, les olives ben repartides i un raig d'oli. Ho posem al forn a 180º . Quan la pasta comenci a agafar color, hi repartim pel damunt la tonyina escorreguda i esqueixada. La deixem un parell de minuts més. Cal treure-la del forn i tirar-li pel damunt un raig d'oli. En total (dependrà del forn) però courà uns 30 minuts.

diumenge, 6 de juny de 2010

Truita de mongetes i ceba

Les truites, ideals per dinar, per sopar, per omplir una carmanyola o per un pícnic.
Permeten combinar una quasi infinita varietat d'ingredients i sempre queden boníssimes.
Aquesta és de mongetes i ceba.

Ingredients (per a dues persones):
3 ous
un raig de llet
oli i sal
1 pebrot verd
1 ceba grossa
200 gr de mongetes cuites

En una paella amb un raig d'oli courem la ceba tallada ben petita. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el pebrot tallat finet. Quan tot sigui cuit, però sense que agafi color, hi tirem les mongetes ja cuites i lis donen un parell de tombs.
A part, batem els ous sencers, amb una mica de sal i un raig de llet (per fer-la més flonja).
Quan sigui ben batuts, els aboquem a la paella, deixem que quallin de sota i llavors, retirem la paella del foc, la tapem amb un plat i girem la paella. La cara cuita quedarà a dalt del plat, i la crua abaix, fem lliscar la truita de nou a la paella i la retornem al foc. Repetim l'operació fins que quedi cuita.

dissabte, 5 de juny de 2010

Arròs negre


Un dels més plats preferits: l'arròs negre. És senzill de fer, la part més complicada (a part d'aconseguir que l'arròs estigui al seu punt, es clar) és aconseguir que quedi ben acolorit. Per això necessitem una mica de sort i que les bosses de tinta de la sípia estiguin ben plenes i siguin ben negres i sobretot que la sípia sigui ben fresca, si no, la tinta es resseca i no aconseguirem el color negre ben vistós que ha de tenir el plat. Hi ha diversos sistemes per a mantenir les bosses de tinta fresques, per exemple, mantenir-les en oli i a la nevera fins el moment de fer-les servir, però jo sempre m'he trobat que acaben "perdent" color! Per tant, el meu consell es comprar les sípies ben fresques i fer l'arròs el mateix dia.

Ingredients:
arròs (80 gr per persona)
1 sípia mitjana per persona (+ la bossa de tinta corresponent)
1 ceba
1 pebrot verd
1 tomàquet petit
aigua (2 volums d'aigua per volum d'arròs)
alls i julivert
oli i sal

En una cassola de terrissa, fregim una mica els alls pelats, quan agafin color els treiem. Hi tirem, llavors, la ceba picada ben fina i quan estigui ja una mica estovada, el pebrot verd tallat petit. quan també el pebrot estigui una mica estovat,hi tirem la sípia. Passats uns minuts, hi tirem una mica de tomàquet ratllat i l'all (o alls) i el julivert picats al morter.
A part, fem bullir aigua on hi tirarem les bosses de tinta. Hem d'aconseguir que l'aigua agafi un color ben negre.
Quan el sofregit sigui ben fet, hi tirem l'arròs, hi donem uns quants tombs i aboquem l'aigua bullint . Deixem coure a foc molt fort, durant 15 minuts. Parem el foc i deixem reposar 5 minuts més.
Ho acompanyem amb allioli "autentic" (aquí) o allioli d'ou (aquí).

dimecres, 2 de juny de 2010

Red Hot Chili Cake

En un blog que xafardeixo sovint vaig trobar una recepta anomenada Red Hot Chili muffins (aquí), que immediatament em va fer molta gràcia tan pels ingredients (que em fan fer pensar en una xocolata amb espècies que fan al carrer dels banys nous) com pel nom, que fa pensar amb el grup californià Red Hot Chili Peppers (tot i que no tinc ni idea si aquesta era la idea de l'autora de la recepta). Vaig decidir fer-ne una adaptació a plumcake, que m'agraden més que no pas els muffins i vaig decidir mantenir-li el nom, es clar (tot i que no sembla el més adient batejar així un pastís casolà) . El resultat és aquest!

Ingredients:
150 g de mantega
150 de sucre
170 g de farina
3 ous
150 g de xocolata de cobertura
25 g de cacau amarg
1 culleradeta de pebre vermell picant (com a mínim)

Treballem la mantega estovada i el sucre, barrejant-ho bé , que quedi lligat, però que no faci relleu.
Hi barregem els ous, un a un. No incorporarem el següent, fins que el primer no estigui ben lligat. Tot seguit, hi afegim la farina , prèviament tamisada, a poc a poc. Hi afegim també el pebre vermell picant a gust.
A part, fonem la xocolata. quan sigui ben fossa, la deixem refredar una miqueta i la incorporem a la barreja anterior.
Ho aboquem a un motllo de plum cake (si no és dels de silicona, caldrà untar-lo amb mantega abans). Ho enfornem a uns 170º.

Es pot decorar amb una mica de sucre llustre,per exemple.

Seguidors