diumenge, 29 d’agost de 2010

Oros i Bastos

Aquest és un plat que fou molt popular antigament, però em fa l'efecte que actualment deu estar pràcticament oblidat. Quan els anys 50 i 60 la situació econòmica va anar millorant (afortunadament) i la gent va poder accedir a aliments que fins llavors els hi havien estat vedats per preu, com a torna hi va haver tot una sèrie d'aliments que varen quedar "marcats" com a menjar de "pobre", i per aquest motiu molta gent va evitar-ne el consum. Un d'aquest aliments fou la modesta sardina, i per tant, molts dels plats que la duien com a ingredient principal han quedat arraconats de la cuina diària.
El nom del plat, com és fàcil de suposar, fa referència a dos dels quatre pals de la baralla espanyola, doncs el resultat final en guarda una certa similitud.

Ingredients (per a dues persones):
10 0 12 sardines mitjanes
1 poma
oli i sal
farina
llimona
Pelem la poma i la tallem a rodanxes, treient-li el cor i fregant-la una mica amb llimona perquè no ennegreixi.
Netegem les sardines d'escates, cap, etc....
Escalfem oli en una paella i hi tirem les rodanxes de poma, quan siguin cuites, les treiem.
Enfarinem les sardines i les tirem a la paella, quan siguin cuites les treiem i les servim juntament amb les rodanxes de poma. Podem distribuir-les en el plat immitant la posició a la baralla (cap-i-cuades), amb les rodanxes de poma al costat.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Ous remenats amb tomàquet

Els ous remenats es poden fer amb mil i un acompanyaments i aquest és , de ben segur, un dels més senzills de fer, però no per això és menys bo. Els ingredients segur que els tenim a la nevera, i sobretot ara que és l'època dels tomàquets i arreu en trobem i estan bé de preu. Per a mi, a més , aquest plat és una de les millors opcions per un sopar senzill a casa.
Ingredients (per persona):
2 ous
2 o 3 tomàquets ben madurs
sal i sucre
pebre
oli
Ratllem els tomàquets i els posem en una paella amb oli, els salem i els hi tirem també una mica de sucre. Deixem que es redueixi i es concentri bé el tomàquet.
A part, batem dos ous com si anéssim a fer una truita. Salem.
Quan el tomàquet estigui ben concentrat, hi tirem els ous batuts. Anirem remenant, perquè l'ou es qualli sense formar una truita ni una capa continua. Rectifiquem de sal i de pebre. Seguirem remenant fins que estigui quallat al nostre gust . A mi , en aquest cas, m'agrada que quedi sucós, però normalment , els ous remenats amb d'altres acompanyaments els deixeriem més eixuts. Tot és qüestió, es clar, del temps de cocció (i dels gustos personals), tenint sempre en conte que un cop al plat, deixa anar sempre una mica més de suc i també caldrà tenir en conte que si queda molt ressec tampoc no serà bo.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Patates amb comí

Un plat senzillíssim de fer; de fet no es pot dir ni que s'hagi de cuinar quasi bé. Ens pot servir com a plat principal acompanyat d'alguna amanida ,per exemple.
Ingredients:
Patates
oli
sal
comí

Netegem les patates, però els hi deixem la pell. Les tallem per la meitat, al llarg , i els hi fem uns talls a la polpa, en forma de graella , no cal que siguin molt profunds. Els hi tirem pel damunt un raig d'oli, la sal i el comí (o una altra espècie que ens agradi: nou moscada, pebre vermell).
Ho posem al forn ja calent (aprox. 180º) i deixem que es coguin. Si calgués, hi tiraríem un altre raig d'oli.

dissabte, 21 d’agost de 2010

Conill amb castanyes i bolets

Un plat molt clàssic i tradicional ( que vàrem fer en aquesta ocasió per acabar d'aprofitar unes castanyes seques i unes trompetes de la mort també seques que teníem per casa) i que sempre dóna bons resultats i agrada.
Ingredients:
1 conill a trossos
1/4 de castanyes seques
2 cebes
100 g aprox de bolets secs (en aquest cas, trompetes de la mort)
1 copa o got de vi blanc sec
1 mànec d'herbes: 1 fulla de llorer, unes branques de farigola i orenga)
alls ( 2 o 3 )
8 o 9 avellanes (per la picada)
julivert
Primer de tot, es fa bullir una mica les castanyes, no cal que quedin cuites del tot. Els bolets els posem en remull( mínim mitja hora).
En una cassola es tira un raig d'oli i dos o tres all, se'ls deixa que coguin fins que agafin color i se'ls treu (es reserven per la picada). Hi tirem llavors el conill, prèviament enfarinat, deixem igualment que agafi color i el treiem. Llavors hi tirem les cebes picades finetes i deixem que coguin en poc foc, quan comencin a agafar color, se'ls hi afegeix les herbes, el conill i el vas de vi blanc sec. Es deixa que cogui a foc lent, fins que s'assequin els liquids, llavors s'afegeix una mica d'aigua o un brou suau (o l'aigua dels bolets), es deixa una estoneta més, s'afegeixen els bolets i les castanyes, es deixa que cogui i quan estigui ja quasi fet s'afegeix una picada que haurem fet amb els alls, les avellanes i el julivert. Es deixa uns minuts i ja ho tindrem llest per servir.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Iogurtlu patlican (albergínies amb iogurt)

Una altra recepta de la Mediterrània, en aquest cas de Turquia; albergínies amb iogurt. Molt senzill i ràpid de fer. Ens pot servir també com entrant.

Ingredients (per dues persones):
2 albergínies grosses
1 iogurt tipus grec
pebre vermell dolç
1 o 2 grans d'all
sal

Tallem les albergínies en rodanxes, les salem i les deixem escórrer una estoneta perquè perdin amargor.
En un morter aixafem els grans d'all pelats i els barregem amb el iogurt.

Netegem de sal les rodanxes d'albergínia i les assequem bé. Després les fem a la planxa (o les fregim) fins que estiguin cuites i agafin color. Llavors les traiem del foc, les posem en una plàtera o en un plat i quan encara siguin calentes i aboquem el iogurt pel damunt i pebre vermell al gust.

I ja ho tindrem.

dilluns, 16 d’agost de 2010

Patates amb curry

Una nova recepta hindú. Aquest cop treta d'una col·lecció de cuina de petit format molt fàcil de trobar a les llibreries de segona mà i als happybooks i similars. La recepta que hem penjat no és exactament tal i com surt al llibre perque hi ha ingredients més fàcils de trobar que altres, intentaré posar entre parèntesis els que surten a la recepta(i que aquí ho hi són) i també els originals en el cas que jo hagi fet canvis.
De totes maneres, tal i com la fem a casa queda prou bé!

Ingredients:
4 patates
2 cebes (o cebes tendres)
2 tomàquets
2 grans d'all
1 culleradeta de gingebre (en realitat,caldria que fos fresc)
una culleradeta petita de pebre vermell picant (1 guindilla verda)
oli (2 cullerades de ghee)
1 branqueta de canyella
1 cullerada de garam masala
1 culleradeta de cardamom (1 cardamom)
1 iogurt
suc de llimona (opcional)

Bullim les patates amb pell, quan siguin cuites deixem que es refredin, llavors les pelem i les tallem a daus grandets.
Fregim en una paella amb l'oli, la ceba tallada quan perdi el color i comenci a estar transparent hi afegim els alls tallats petits. Després d'un parell de minuts, hi afegim els tomàquets amb la pell i sense les llavors tallats grollerament i la canyella, el garam masala, el pebre vermell picant i el cardamom. Deixem que cogui. Quan el tomàquet sigui quasi fet, hi afegim el iogurt. quan s'hagi format una salsa espesa hi afegirem les patates i deixarem coure cinc minuts més, cal remoure-ho bé perquè les patates agafin tota la salsa (si hi volem posar el suc de llimona seria ara el moment).
compte! perquè si ho preparem d'un dia per un altre, es potenciarà el gust de les espècies.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Coca de xefla (pasta amb cervesa)

Una altra recepta de coca salada. Aquest cop, amb variacions de la manera de fer la pasta : hem fet servir cervesa i no pas aigua i vi blanc com feiem amb d'altres receptes. En concret, la cervesa que hem fet servir és una Murphys irlandesa. I que és la xefla? doncs el tipus de farsa que hem fet servir...trobareu l'explicació en aquest blog.

Ingredients:
per a la pasta:
250 g de farina
125 cc de cervesa
50 cc d'oli
sal

per a la farsa:
1 albergínia grossa
1 tomàquet madur
1 pebrot verd italià
1 pebrot vermell
all i julivert picats ben finets

Tallem les albergínies a daus i les posem a escórrer amb una mica de sal (millor si lis treiem la pell també). Tallem els pebrots a daus no gaire menuts. El tomàquet també el tallarem amb la pell i tot, però li traurem les llavors. Ho barregem i ho reservem tot.
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli i la cervesa. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més cervesa. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretja, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar.
Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi aboquem al damunt el farcit (excepte l'all i el julivert!) prèviament preparat, ho salem i tirem un raig d'oli i ho enfornem (amb el foc calent a 180º).
Quan sigui quasi cuit, li tirem pel damunt l'all i el julivert picat. Si ens quedes massa sec, li tornem a tirar un raig d'oli.
Quan la pasta sigui dauradeta i les verdures cuites ja ho podrem treure del forn. Llavors, i ja per últim cop, li tirem un altre raig d'oli.

Seguidors