dijous, 30 de desembre de 2010

Cassata v. 2.0

La cassata és un pastís típic de l'època de Pasqua a Sicília; els seus orígens són àrabs, però va acabar d'adquirir l'aspecte actual (i els ingredients) a l'època barroca. En un curs de cuina ens en van ensenyar una variació amb detalls diferents de l'original i jo n'he afegit algun més...vaja que aquesta n'és una versió molt i molt lliure...hi falta per exemple la "pasta reale verde" feta amb farina de festucs, la decoració és molt més light, l'hem confeccionada amb melindros i mató; en fi, que n'és la versió 2.0 (per horror dels puristes).

Ingredients (4 persones):
250 gr de mató
16-20 melindros
50 g de sucre
50 g de fruita confitada (que porti taronja)
25 g de xocolata en llàgrimes (o cobertura feta a trossets)
20 g de festucs crus
1 cullerada de licor (xères dolç o mistela o el que preferiu)
una mica de mantega

per la glaça:
150 g de sucre glaç
1 o 2 cullerades d'aigua

Treballarem el mató amb el sucre i el licor fins a tenir una pasta fina i homogènia, però no un "potito" cal anar amb comte.
Tallarem una part de la fruita confitada a dauets petits, amb l'altre, prepararem una decoració per posar damunt el pastís. Barrejarem la fruita confitada tallada a dauets amb la xocolata i els festucs i amb la pasta de mató fins a tenir una crema homogènia.
Untarem un motllo petit amb una mica de mantega (i si cal, la base amb paper de cuina untat per les dues bandes de mantega).
Cobrirem la base i les parets amb melindros, millor els hi tallem una mica les puntes per a facilitar-ne l'"encaix". Omplim-lo tot amb la barreja preparada anteriorment i ho cobrim amb una altra capa de melindros (si cal retallar-los, els retallem).
Ho posem unes dues hores al congelador (mínim).
Passat aquest temps, i un parell o tres d'hores abans de servir, ho treiem i ho desenmotllem. El cobrim amb la glaça i ho decorem quan la glaça comenci a endurir-se.
Per fer la glaça, ens caldrà barrejar sucre glaç amb una mica d'aigua, fins a obtenir una pasta no gaire fluida i amb l'ajut d'una espàtula anar-la distribuint pel damunt del pastís i pels costats.

dimecres, 29 de desembre de 2010

Sobrassada amb ous de gotlla

Un altre aperitiu o entrant, molt fàcil i que per poder-lo fer no ens cal ni estris complicats ni ingredients difícils de trobar.
Ingredients:
12 ous de gotlla
sobrassada
1 barra de pa de quart llargueta

Tallem el pa en llesquetes i les torrem. Escampem al damunt la sobrassada i reservem.
A part, fem amb els ous de gotlla uns ous ferrats normals i corrents i quan els tinguem fets, els posem un per un damunt de cada llesqueta de pa. No cal posar-hi res més.

dimarts, 28 de desembre de 2010

Cebes amb cava

Malgrat haver-la classificat com a entrant, com millor queden aquestes cebetes són com acompanyament de carn o pollastre al forn o a la planxa. Perfectes també per aprofitar també ampolles de cava a mig buidar que tinguem a la nevera.

Ingredients:
cebetes petites o, millor encara, cebetes del platillo (5 o 6 per persona)
sucre
sal
oli
mantega
cava

Primer de tot escaldarem les cebes per treure'ls-hi la pell fàcilment: posarem una olleta a bullir amb aigua abundant, quan aquesta bulli, hi tirem les cebetes senceres, parem el foc i les deixem així 4 o 5 minuts. Les colem i refredem; ara les podrem pelar fàcilment.
Posarem en un cassó una mica d'oli i una mica de mantega, encendrem el foc i hi tirarem les cebetes també al cassó, els hi donarem unes voltes i llavors hi tirem sal al gust i una cullerada de sucre, remenen, esperem 5 minuts i hi tirem cava fins a cobrir quasi bé les cebetes. Deixarem que es cogui tot plegat a foc mig, vigilant que no es cremin.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Polvorons de canyella

Unes altres postres ben típiques del Nadal: els polvorons. Com que no són típics de Catalunya aquí normalment només ens arriben els industrials i hi ha pocs llocs on comprar-ne d'artesans(com no sigui que tinguis família i/o amics que te'n portin), però val la pena de provar-ne o de fer-los a casa perquè són molt diferents.
Aquesta recepta està treta d'aquest blog i ha quedat molt bé.
Ingredients (per a unes 15-18 unitats):
350 g de farina
40 g de ametlla crua mòlta
80 g de sucre glaç (i una mica més per empolsinar-los després)
110 de llar
una cullerada sopera d'anís
1/2 cullerada de canyella en pols

El dia abans:
Tamisarem la farina i l'ametlla crua i les barrejarem i posarem en una llauna que pugui anar al forn. Escalfem el forn a 130º (o a 150º si és lent) . Posem la safata al forn durant uns 30 minuts o 40 (dependrà molt del forn) fins que agafi una mica de color (però que no es torri!), de tant en tant la remenem una miqueta. Ho treiem del forn quan tingui un color groguenc. La deixem reposar fins el dia següent.

Elaboració:
Posem 320 g de la farina anterior, formem un volcanet damunt el marbre de la cuina. Al mig del volcanet, hi posarem el llar, l'anís, la canyella i el sucre. Ho barregem tot a poc a poc, es formarà una pasta uniforme però trencadissa. En farem una bola (trencadissa i un pelet escardada), l'embolicarem amb paper-film i la ficarem a la nevera per uns 30 minuts com a mínim.
Passat aquest temps, la treiem del frigorífic, i anem aixafant la bola amb la mà; per les bandes s'anirà esquerdant una mica. Si veiem que s'engruna moltíssim i que no hi ha manera, podem afegir una miqueta més de llar fos, però molt de comte! si ens passem quedarà molt embafós.
quan hagem aplanat la pasta, li passem el corró pel damunt per afinar la superficie, cal que quedi un dit d'alt aproximadament. Amb un tallapastes rodó (o ovalat) anem formant els polvorons i passant-los a una llauna que pugui anar al forn. Els trossets de pasta que ens sobrin, els reajuntem amb les mans, els tornem a aplanar amb el corró i tornem a fer més polvorons. Això ho anem repetint fins que no quedi pasta.
Deixem reposar els polvorons durant una hora o més. Passat aquest temps, els posem al forn a 180º uns deu minuts. Quan els treguem anem amb molt de comte, estaran tovets però no cal espantar-se, en anar refredant-se tornaran a agafar consistència. quan siguin del tot fred, empolsinem la superfície dels polvorons amb sucre glaç i ja estan llestos per servir. (per empolsinar la superfície a falta d'estris especialitzats va molt bé posar el sucre en un colador normal i corrent i anant donant copets al colador, el sucre caurà com una pluja fina)

dissabte, 25 de desembre de 2010

Escudella de Nadal amb Galets

Com no podia ser d'una altra manera, ja tenim aquí la recepta de l'escudella de Nadal. I no espereu cap mena de deconstrucció, ni cap versió molecular ni hi trobareu cap aire de pilota, no...es tracta de la versió "hard", la de tota la vida.
Naturalment, aquesta escudella anirà acompanyada dels galets, quan més grossos millor. I, a més, cal que porti les 4 carns: vedella, porc, xai i gall (i gallina). I pilota, es clar.
Les quantitats són per dues persones, però sobrarà menjar; es pot fer un puré amb les verdures, per exemple, i canalons o croquetes amb la carn si n'hi ha prou o posar-les al puré desossades.

Ingredients (2 persones):
150 g de cigrons cuits
2 porros
1 branca d'api
2 o 3 pastanagues
1 nap (opcional)
1 xirivia (opcional)
1 ceba
2 patates mitjanes
col al gust
1 peu de porc
1/4 de gallina sense pell
menuts de pollastre: 1 ala, pedrer, coll, carcanada
2 talls de vedella per brou (costellam)
2 ossos de vedella (genoll i tetano)
1 os de garrí
1 tros de costellam de xai
2 trossos de botifarra negra
aigua (5 litres mínim)

per fer la pilota:
150 g de vedella i carn de porc picades
all i julivert
1 ou
sal i pebre
farina de galeta
farina

per la sopa de galets:
100 g de galets ben grossos
brou de l'escudella

En una olla grossa amb 5 litres d'aigua, hi posem en fred totes les carns netes de greixos (les pilotes i la botifarra negra van després). Quan comenci a bullir l'aigua, veurem que es forma una capa a la superfície de bromera que cal anar netejant amb l'escumadora; hi ha gent que quan comença a bullir i fa la bromera, cola les carns, llença l'aigua i en posa de nova i torna a començar, nosaltres per falta d'estris suficients, no ho fem, si no que anem escumant. Quan deixa d'apareixer aquesta escuma i el brou està net, s'hi tiren les verdures (excepte les patates i la col i els cigrons) netes i tallades a al gust (no senceres). Deixem que bulli tot junt, una mitja hora.
Mentrestant, fem les pilotes. Barregem en un plat la carn trinxada de vedella i porc, l'all i el julivert picats i un ou. Farem que la pasta agafi més consistència afegint-hi una mica de farina de galeta. Cal que sigui una pasta manipulable, i que al fer les pilotes no s'engrunin, ni es trenquin ni s'aixafin. Les arrebossem amb farina i les posem a l'olla a bullir.
Quan les pilotes faci uns deu minuts que bullin, hi afegim la col, les patates i els cigrons.
Deixem que tot bulli a foc mig-baix sempre, durant uns 15-20 minuts més.
Ara hi afegirem la botifarra negra, rectificarem de sal i deixarem que bullir 15 minuts més.
Un cop apaguem el foc, deixem refredar una mica i colem l'escudella, reservarem el brou i separarem en dues plàteres diferents les carns i les verdures.
El brou el posem en una altra olla més petita i hi afegim els galets. Deixem que coguin uns 15 minuts fins que siguin cuits (dependrà del fabricant, normalment ho diuen els paquets).
Servim la sopa de galets (podem posar al plat alguns cigrons i algun tros de patata o verdura) i després les carns i les verdures. L'ós de vedella del tetanus es posa a part, es pot extreure el moll i menjar-se'l (hi ha gent que li agrada).

Formatge amb txutnei

Un entrant molt senzill i que juga amb el contrast, formatge sec d'ovella amb txunei de ceba. Els txutneix (chutney) són salses agredolces d'origen hindú, que els anglesos han fet molt populars i en un cert sentit s'han "apropiat". D'una estada a Londres ens varem portar aquest, de ceba, com a record; i això que de poc ens el confisquen a l'aeroport per dur-lo a l'equipatge de mà! El formatge que serveix com a base ha de ser un formatge amb un gust fortet, nosaltres varem fer servir un d'ovella curat de l'Aragó.

Ingredients:
formatge d'ovella curat al gust
txutnei de ceba

Tan senzill com muntar a una cullereta o en platets, talls de formatge no gaire grossos i possar-hi una culleradeta de txutnei al damunt.

Tronc de Nadal

Una recepta pensada per si es vol presentar a taula unes postres diferents dels típics polvorons, torrons i neules durant aquests dies. El tronc de Nadal és un pastís francès, típic d'aquestes dates i aquesta és una versió fàcil de fer. En aquest cas no duu gaire decoració, però es poden comprar figueretes de sucre com a decoració (en botigues de gadgets per cuina): arbrets, pares noels, etc.
El tronc no és més que una planxa de pa de pessic per a braç de gitano i com a farcit en aquest cas hi hem posat melmelada de taronja amarga (recepta aquí), però hi podria anar trufa, crema de llimona, crema de mantega amb cafè, etc.

Ingredients (per a 6 persones):

planxa del pa de pessic:
3 ous
75 g de sucre
3 clares
100 g de farina

decoració:
100 g de xocolata de cobertura
40 g de mantega

farcit:
melmelada de taronja (en aquest cas)

Començarem per fer la planxa del braç de gitano, i per això cal batre els ous sencers amb els 75 g de sucre amb molta suavitat però procurant que faci una mica de relleu; es a dir, fins que la crema resultant poguéssim escriure alguna lletra. En aquest punt, s'hi afegeix la farina tamisada amb molta suavitat.

a part, batrem les clares, a mig muntar hi afegirem una mica de sucre (serveix per a muntar-les millor) i un cop muntades del tot, les afegirem a la barreja anterior, sempre amb molta suavitat.

Folrem una plàtera plana per anar al forn amb paper de pastisseria untat per les dues cares (així no rellisca ni es mou), i amb l'ajut d'una màniga pastissera, formarem primer de tot , els marges d'un rectangle resseguint la forma de la platera. Un cop tinguem aquest rectangle definit, començarem a fer ratlles en ziga-zaga des d'un dels angles d'aquesta figura amb la màniga pastissera, omplint així tot el rectangle de pasta; en direcció a l'angle oposat del rectangle. Quan tinguem tot el rectangle omplert, posem la plàtera al forn ja calent a 180º uns deu minuts (vigilem que no es torri la pasta o perdrà tota la flexibilitat.

Quan sigui cuita, la treiem del forn, separem la planxa de braç de gitano del paper si hagués quedat enganxat en algun punt i procedim a enrotllar la planxa ajudant-nos sempre amb el paper: es a dir, emboliquem la planxa sobre si mateixa com si féssim ja el braç de gitano (així no perd flexibilitat).

Quan sigui fred, desenrotllem la pasta, treiem el paper i el farcim en aquest cas de la melmelada. L'enrotllem som si fos un caneló.

A part, al bany maria, fonem la xocolata amb la mantega, procurant que quedi una mica liquida.
Ara agafem el tronc de Nadal, escapcem un tros que simulara una branca, tallant-lo com si fos fuet, es a dir, esbiaixat. Enganxem la branca al tros del tronc que vulguem, amb l'ajut d'una mica de xocolata fosa. Amb la resta de la xocolata fosa i amb l'ajut d'un ganivet o una espàtula, anem untant tot el tronc sense oblidar-nos dels laterals. Amb una forquilla fem unes ratlles horitzontals, simulant les imperfeccions dels troncs.

Al final decorem amb les figueretes o amb botonets de caramel o (com en el nostre cas) amb aquesta mena de confeti de sucre que ja venen en potets per decorar pastissos.

Podríem empolsinar-ho tot una mica amb sucre llustre per simular la neu.

dijous, 23 de desembre de 2010

Cullera de pernil d'ànec amb magrana

Uns entrants amb pernil d'ànec relativament fàcils de fer. Els ingredients tampoc no són gaire complicats de trobar i no ens calen estris específics, més enllà de les culleretes; a més si no en tenim les podem substituir per tartaletes d'aquestes que venen ja cuites.

Ingredients:
pernil d'ànec (amb un paquet dels que vénen ja tallats en tindrem més que suficient)
1 poma fuji
ceba
mantega
copa de vi ranci o xerès sec
cebollí
granets de magrana (mitja) o també podríem fer servir maduixetes

Tallem la poma a daus petits, tallem també una miqueta de ceba. Ho posem tot junt en una paella amb mantega i la copa de vi ranci, el cebollí, salem i empebrem i deixem coure. Quan siguin ja cuites, les treiem del foc i les reservem.
Muntem la cullera de la següent manera: una primera capa de poma i ceba, al damunt els granets de magrana i damunt els tallets de pernilet d'ànec. Servim fred.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Arròs amb botifarrons i mongeta verda

Un altra recepta d'arròs amb botifarrons, però aquest cop a "la catalana", és a dir, amb ceba al sofregit. En principi hi volíem posar garrafons (una herència de la meva àvia valenciana), però a última hora ens varem adonar que se'ns havien acabat. Després d'una intensa i infructuosa recerca per les botigues del barri, ho vàrem deixar córrer i hi vam posar bolets secs (múrgoles).
Com que no és un arròs al forn, si no damunt el foc, cal posar-hi 2 cops el pes de l'arròs amb aigua (80 g d'arròs/persona* 2= 160 cc). Per altra banda, cal dir, que no varem pesar la quantitat de mongetes verdes, es tractava d'aprofitar un grapadet que ens havia quedat en un racó de la nevera.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
320 cc d'aigua
2 botifarrons d'arròs (o de ceba si es prefereix)
menuts de pollastre (2 pedrers, 1 coll, 1 carcanada, 2 ales)
un grapat de mongetes tendres
1 ceba petitona
2 tomàquets
1 all
julivert
un grapat de múrgoles seques
150 g de cigrons cuits

Un parell d'hores abans es posen les múrgoles amb aigua freda perquè s'hidratin.
Es netegen les mongetes tendres i es tallen a trossos petits.
En una cassola de fang, es posa oli i es comença a fregir els botifarrons i els menuts de pollastre i els hi donem unes voltes fins que agafin color. Els retirem i els reservem.
En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada molt menudeta, deixem que es cogui fins que comenci a tornar-se transparent i llavors hi tirem els tomàquets ratllats. Quan el sofregit comenci a estar fet, hi tirem l'all i el julivert ben trinxadets.
A part, en un cassó hi posem l'aigua per fer l'arròs i escalfem; quan arranqui el bull, hi tirem les mongetes i deixem que coguin.
A la cassola del sofregit, hi tirem els cigrons, les múrgoles i els botifarrons i els menuts. Els hi fem un parell de voltes, i hi tirem l'arròs. Fem que l'arròs es barregi bé amb el sofregit i llavors hi tirem l'aigua i les mongetes. En aquest moment el foc de la cassola ha d'estar ben fort. Des que la cassola comenci a fer xup-xup i durant 5 minuts, mantindrem ben fort el foc, llavors el baixarem i deixarem que s'acabi de coure (en total 15 minuts). Apaguem el foc, i deixem reposar abans de servir, durant 5 minuts més.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Pastís d'arròs

L'últim plat que vaig portar al concurs gastronòmic dels Castellers de Barcelona va ser aquesta recepta de pastís d'arròs. Són unes postres tradicionals italianes, i se'n pot trobar una infinitat de versions a la xarxa. Aquesta és la que jo segueixo, tot i que en ocasió del concurs vaig fer unes modificacions en les quantitats de líquid; indicaré entre parèntesi les modificacions, de totes maneres recomano que, si es volen modificar les quantitats (surt un pastís enorme) es modifiquin proporcionalment, i no pas com el que vaig fer jo que més aviat vaig tirar pel dret: el pastís estava molt bo (perquè és molt bo) però potser tenia massa arròs...

Ingredients:
1 litre de llet (700 cc)
300 g d'arròs cru
6 ous (4 ous)
200 g de sucre (150 g)
la ratlladura de la pell d'una llimona (jo li vaig posar taronja)
un grapat de panses (opcional)
sal (per bullir l'arròs)
mantega (si ens cal untar el motllo)

Primer de tot bullirem l'arròs amb força aigua i una mica de sal. Quan sigui cuit, però una mica duret encara, l'escorrem i el refredem, posant-lo sota l'aixeta d'aigua freda.
Posarem a remullar amb aigua les panses.
A part, batrem els ous i els hi barrejarem la resta d'ingredients: el sucre, la llet, la pela ratllada de la llimona i les panses. Hi afegirem l'arròs cuit, ho barrejarem bé tot i ho abocarem en un motllo rectangular que pugui anar al forn (si no és de silicona, l'haurem d'untar amb mantega per poder desmotllar-lo bé després).
Un cop abocat el compost, i repartir uniformement per tot el motllo, el posarem al forn, prèviament calent a 200º; tardarà a fer-se uns 40 minuts (però dependrà molt del forn). Quan sigui cuit, el treiem i el deixem refredar.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Rajada amb patates

La rajada és un peix cartilaginós no gaire conegut potser, però molt gustós. Se n'aprofita bàsicament les "ales", el peixater normalment ja el prepara perquè es pugui coure directament sense haver de manipular-lo, ni netejar-lo ni res...directe a l'olla i sense espines!

Ingredients (2 persones):
1 rajada d'un kilo
2 patates mitjanes per persona
1 ceba
2 tomàquets madurs
1 all
julivert
6-7 nous pelades crues
aigua.

En una cassola s'hi posa un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem l'all pelat i sencer, deixem que es cogui, i vagi deixant l'aroma, quan sigui dauradet, el trèiem i el reservem.
En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada petita, deixem que cogui uns minuts i quan comenci a tornar-se transparent, hi tirem el tomàquet ratllat. Salem. Deixem que es faci el sofregit i llavors, quan el tinguem fet, hi tirem una picada feta amb l'all que teniem reservat, les nous i el julivert i una mica de sal. Hi tirem també les patates tallades a dauets ( i pelades , es clar) passat un parell de minuts. I un parell de cullerots d'aigua. Apugem el foc, i deixem que faci xup-xup durant uns deu minuts.
Passat aquest temps, hi tirem la rajada. De tant en tant, sacsegem la cassola amb suavitat. Parem el foc quan les patates siguin cuites del tot. La rajada es cou ràpidament. Rectifiquem de sal, si es necessari.

dijous, 16 de desembre de 2010

Bacallà a la brutesca

Un plat molt senzill de fer i sense gaire elaboració. Curiosament, era un plat de pescadors, de menjar a la barca...es veu que antigament, com no sempre els pescadors tenien sort i trobaben peixos per pescar, acostumaven a dur a les barques bacallà sec per menjar en cas de necessitat.

Ingredients (2 persones):
4 talls de bacallà sec
4 patates mitjanes
2 ous dusos
2 cebes
2 alls
2 fulles de llorer
2 tomàquets
aigua
pebre vermell
canyella en pols

Començarem per posar, dos dies abans, el bacallà amb aigua, amb la pell cap a dalt. Cal canviar 2 o 3 cops l'aigua durant aquests període.
Bullim els ous i els pelem
En una cassola es posa una mica d'oli, les patates pelades i tallades a trossets, els tomàquets tallats per la meitat o a quarts, com vulguem, la ceba tallada a juliana. Tot en fred. Després hi afegim els alls sencers però pelats, el llorer, el pebre vermell i la canyella. S'hi tira aigua fins a cobrir quasi bé les patates, s'hi afegeix el bacallà, es tapa i llavors s'encen el foc. Quan tinguem les patates cuites, hi posem els ous dusos tallats per la meitat, ho deixem dos minuts més al foc i ja es podrà servir.

Figues albardades



Versione in italiano

Les figues albardades són unes postres típiques de molts pobles de València, l'Aragó i el sud de Catalunya. La meva àvia que era d'un poble de l'interior de Castelló en feia en grans quantitats per les Festes del Nadal, feia una perola enorme i les visites i la familia que venia a felicitar les Festes se'n feien un bon tip.
Aquest any vaig decidir portar-ne una safata pel concurs de cuina del cap de setmana dels Castellers de Barcelona. Són molt bones i molt fàcils de fer.

Ingredients (per unes 50-60 figues albardades):
25-3o figues seques
farina (la que admeti)
llet (la que admeti)
la pela d'una llimona ratllada
2 o3 cullerades grosses de sucre (i més per arrebossar-les després)
anís sec
2 ous
llevat royal

Es treuen les cues de les figues seques i es deixen en remull amb aigua un parell d'hores abans.
Quan siguin ben hidratades, es tallen per la meitat.
A part, es fa una pasta barrejant la farina, els dos ous batuts, la pela ratllada de la llimona, el sucre, la llet , un dit d'anís sec i el llevat. La pasta ha de tenir la consistència d'unes natilles aproximadament, és a dir, fluida però no liquida del tot. Es deixa reposar fins que "bufi", es a dir, que el llevat comenci a fer petites bombolletes a la superfície. Llavors, s'hi tiren les figues i es barreja tot bé.
Es posa una paella al foc amb força oli, quan sigui ben calent, agafarem amb l'ajut d'una cullera sopera una figa amb pasta suficient perquè quedi ben embolcallada; ens podem ajudar d'una altra cullera sopera, per anar-nos-la passant i assegurar-nos que la pasta envolta la figa. Tirem la figa en l'oli bullent, quan comenci a coure's d'una banda i abans que la pasta que està a dalt de tot sigui del tot cuita, la girem, així la figa albardada s'infla i el bunyol (perquè de fet, ve a ser un bunyol) s'arrodoneix. Quan la figa estigui ben rosseta, la treiem del foc i la posem sobre paper absorbent i li tirem una mica de sucre pel damunt.
Anem repetint l'operació amb totes les figues, fins a tenir-les totes albardades.
Si posem a l'oli de fregir un tros de pela de llimona, a l'oli li costa més de cremar-se.

italiano

I fichi "albardades" sono un dessert típico da molti villagi nelle regione della Aragona, Valencia e nel sud della Catalonia. Mia nonna per le festività natalizie ne cucinava un calderone..e tutti gli amichi e i parenti ne mangiavano mentre chiachieravanno.
La ricetta è molto semplice.
Ingredienti (50-60 fichi albardades):
25-30 fichi sechi
2 uova
farina
latte
1 limone
un po di anis secco (liquore)
2 o 3 cucchiaii grossi da zucchero
lievito tipo "royal"

Prima si deve togliere la "coda" ai fichi . Si metono i fichi nell'acqua per qualche ore.
Si fa una pasta con le uova sbatutte, la farina, il latte, la buccia gratugliata dal limone, il zucchero, un po' dal liquore di anís (un dito di anís) e il lievito. La pasta deve essere consistente, non molto liquida, (un po' come il cioccolato fondente). Si lascia riposare, e quando si cominciano a formarsi delle bolle nella pasta, si buttano i fichi tagliati a metà. Mescolare bene il tutto.
Metere una padela al fuoco forte con abbastanza olio; quando questo sia molto caldo, prendere con un cuchiaio un ficho e pasta, fare con l'aiuto d'un altro cuchiaio mescolare bene tutto e buttarlo nella padela. Quando il ficho inizia a cuocere, ma prima que la pasta sia dal tutto cotta, girarelo e cosí si formara una palina abastanza rotonda. Si fa cuocere fino a diventare acolorata. Si rimuove della padella e si mette in un plato con una carta che abssorbe l'eccesso d'olio e si butta un po' di zucchero sopra. Si repete con tutti gli altri ficchi.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Gotets Castellers de Barcelona

Amb la temporada castellera d'enguany finalitzada el mes de novembre, Castellers de Barcelona va celebrar del 10 al 12 de desembre el "Cap de setmana de la Colla", amb tota mena d'activitats lúdiques: concerts, dinars, jocs per la mainada, i com no, no podria faltar una nova edició del concurs de tapes i pintxos (i dolços). Jo vaig presentar tres plats. Aquest era el primer, uns gotets amb els colors típics dels Castellers: blanc pels pantalons, negre per la faixa i vermell per la camisa de la colla.

Ingredients (per a 25 gotets):

Puré de patates, el blanc:
4 patates mitjanes
oli
alls
llet
sal i pebre

Posarem oli abundant en una paella i els alls (o l'all si sou prudents) tallats a làmines finetes, encendrem a foc baix i deixarem que es cogui molt lentament, o millor dit, que es confitin els alls. Vigilarem que no es cremin i donin senyals de començar a enrossir-se, pararem el foc, traurem els alls i reservarem.
A part, bullim amb aigua abundant i sal les patates amb pell i tot (podem posar les patates directament amb l'aigua freda). Quan siguin cuites, les treiem, les pelem i les passem pel passapurés.
Quan sigui ja fred el puré, anirem barrejant-ho amb una mica de l'oli que hem preparat anteriorment i llet fins a tenir una consistència cremosa. Salarem i empebrarem al gust.

Botifarra esparracada, el negre:
1 botifarra negra

Esparraquem la botifarra i en una paella , l'anirem coent, remenant de tant en tant perquè ens agafi color i es torni una mica cruixent, sense cremar-se. Quan sigui cuita, la reservem.

Gelatina de tomàquet, el vermell:
200 g de tomàquet triturat de pot
3 o 4 fulles d'alfàbrega
4 fulles de gelatina
oli
sucre
sal i pebre negre

En un plat soper amb aigua freda, hi posem les fulles de gelatina perquè perdin la rigidesa.
Posem mentrestant, en una paella amb una mica d'oli, el tomàquet triturat, sal i pebre, una mica de sucre i unes fulles d'alfàbrega. Deixem que cogui una estona. Quan ja sigui ben cuit, el treiem del foc, esperem un o dos minuts (que deixi de bullir) i anem tirant-hi les fulles de gelatina una a una i ben escorregudes, remenant constantment. No n'hem de tirar la següent fins haver dissolt la primera perfectament en el tomàquet. Quan ja tinguem la gelatina dissolta, ho aboquem tot en un motllo rectangular de manera que quedi una alçada d'un dit aproximadament de tomàquet i deixem refredar-ho (millor a la nevera) fins que qualli.
Quan sigui ben quallat, desenmotllem la gelatina de tomàquet i la tallem a dauets.

Ara passem a muntar els gotes: al fons i amb l'ajut de la màniga pastissera hi posarem el puré de patates, després una capeta de botifarra negra i per últim els dauets de gelatina de tomàquet.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Melmelada de taronja amarga

D'una recent visita a la ciutat de València ens varem portar de record dues taronges amargues; la idea era ben clar: fer-ne melmelada amarga, però no teníem cap recepta. Després de buscar-ne per la xarxa, ens vàrem decidir per la d'aquest blog : "las recetas de mama", la seva recepta ens va semblar de fiar, tan per la quantitat de visites que té el blog, com els comentaris elogiosos de gent que aparentment l'havia ja provada amb èxit com pel fet que dels mateixos comentaris de l'autora semblava clar que la feia sovint i sempre amb èxit. Així que ens varem limitar a seguir-la pràcticament pas a pas, només fent unes petites variacions fruit de la necessitat o ve de la mandra (qua ja senyalarem oportunament). Els resultats han estat òptims, la recepta és entretinguda, però val molt la pena. Per altra banda, també cal assenyalar que aquests passos són necessaris per a treure'ls-hi l'excés d'amargor a les taronges.
La primera modificació és la inclusió de taronges dolces: com ja he dit abans, només en vàrem agafar dues d'amargues (i una d'elles força petita ,de la mida d'una mandarina grossa), així que vàrem afegir-hi una taronja grossa dolça per "completar". La proporció final aproximada seria: 70% de pes de taronges amargues i 30% de taronges dolces.

Ingredients:
taronges amargues (70% del pes) i taronges dolces (30% restant)
sucre; el mateix pes de sucre que de polpa obtinguda

Preparació:
  1. Rentar les taronges i posar-les en remull en aigua tèbia per unes dues hores.
  2. Posem una olla amb aigua la foc, i fem bullir les taronges senceres durant uns 15 minuts o fins que siguin tendres.
  3. Un cop tretes de l'olla, deixarem les taronges en aigua freda abundant durant tota la nit.
  4. Tallem les taronges per la meitat i en treiem la polpa. Reservem per separat tant la polpa com la pela.
  5. La polpa la tornem a posar a una olla amb aigua (poca) i la fem bullir 15 minuts més. Les colem i reservem.Agafem les peles, els hi treiem tota la part blanca que poguem, i les tallem en juliana (o com jo vaig fer a quadradets), les posem al seu torn en una olla i les fem bullir 15 minuts també.
  6. Les peles bullides es deixen en aigua 24 hores més, després els colem i les reservem. (jo les vaig colar directament i les vaig deixar al colador una horeta justa perquè perdessin l'aigua). Ull!, si no fem servir taronges dolces, cal respectar les instruccions originals, si no la melmelada serà massa forta.
  7. Pesem juntes la polpa i les peles, i el pes obtingut determinarà el pes de sucre que ens caldrà fer servir.
  8. Posem les peles, la polpa i el sucre en una olla, encenem el foc no gaire fort i comencem a fer la melmelada. Cal anar remenant amb una cullera de fusta durant una hora aproximadament; fins que les pells de la taronja es tornin transparents o la melmelada tingui la consistència justa (cal pensar que quan la deixem refredar, es tornarà una mica més espesseta.
  9. Posem la melmelada un cop freda en pots nets i que tanquin hermèticament. Els pots cal que estiguin totalment plens de melmelada, llavors el posem al bany maria : es a dir, en una cassola grossa amb aigua hi posem els pots, (cal que l'aigua no arribi a la tapa dels pots) i llavors posem la cassola al foc. Cal deixar-les bullir una mitja hora, així la podrem conservar més temps.

diumenge, 12 de desembre de 2010

Conill amb moniatos

Un dels plats favorits a casa durant la tardor és aquesta recepta que presentem avui, el conill amb moniatos; on aprofitem a més del moniato un altre dels productes estrelles de la tardor, els bolets. En aquest cas (el vàrem cuinar el passat diumenge) varem fer servir trompetes de la mort seques, però podeu fer servir els bolets que més us agradin: ceps, rossinyols, múrgoles o trompetes, per exemple.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'1 kg
1 moniato gros
200 g de bolets secs
1 ceba grossa
2 tomàquets madurs
1/2 copa de vi ranci
1/2 copa d'anís sec
alls
1 fulla de llorer
farigola
julivert
ametlles torrades
sal i pebre negre

El conill es talla a trossos, es sala i s'empebre. En una cassola amb oli es posen els trossos de conills i s'enrosseixen, quan agafin color es retiren i es reserven.
A la mateix cassola, s'hi posa la ceba tallada ben menuda, se li dóna unes voltes i s'afegeix el tomàquet pelat i picat, el llorer i la farigola. Es deixa coure uns minuts, i s'afegeix llavors el conill un altre cop, el vi ranci i l'anís, deixem que s'evapori l'alcohol i s'hi afegeix aigua que cobreixi el conill (si els bolets són secs podriem aprofitar-ne l'aigua d'hidratar-los). Es deixa coure a poc a poc. A mitja cocció s'hi afegeix el moniato pelat i tallat a daus i els bolets. Mentrestant s'haurà fet una picada amb els alls, el julivert i les ametlles torrades. S'afegeix la picada a la cassola, es tapa i deixem que acabi de coure. Al final, si cal, rectificarem de sal.

dissabte, 11 de desembre de 2010

Formatge provolone amb tomàquet

Aquest és un plat molt senzill i ràpid de fer, i que agradarà, de ben segur, als amants del formatge; també agradarà als amants dels contrastos: el contrast entre el formatge calent i quasi fos, amb el tomàquet madur i fresc i el mateix tomàquet també una mica cuit.

Ingredients (per a dues persones):
2 talls no gaire gruixuts de provolone
1 tomàquet madur tipus montserrat (o dos, segons els tamany)
pebre negre.

Tallarem el tomàquet a rodanxes. La meitat d'elles les posarem ja al plat on ho servirem, l'altra meitat l'anirem passant per la paella, volta i volta, no l'hem de fer coure del tot, només donar-li una passada. Distribuïm al fons del plat les rodanxes, combinant les naturals amb les passades per la paella. Llavors, a la mateixa paella, hi posem el formatge fins que comenci a fondre's, en aquest moment, el treiem (amb l'ajut de l'escumadora per exemple), el posem damunt el tomàquet i ho empolsinem tot amb una mica de pebre negre.

divendres, 10 de desembre de 2010

Enciam brut

Aquesta recepta d'avui la podem fer tan com amanida o com a acompanyament d'un plat de carn per exemple. És molt senzilla de fer, no requereix gaires ingredients i els que necessitem acostumem a tenir-los a qualsevol rebost. Originariament el plat portaria salsa romesco com a amanit, però com que no sempre en tenim a casa, acostumem a fer aquesta versió més simple; ara si podeu, proveu-la amb romesco, està boníssim!

Ingredients (per dues persones):
4 o 5 cebes
un grapat d'olives negres o arbequines
oli i sal
vinagre
pebre vermell (o millor, romesco)
anxoves en oli

Escalivem les cebes, quan siguin cuites, els hi treiem la pell, les netegem i les "desmuntem" a capes. Disposem la ceba així preparada en un plat, hi posem olives al gust i amanim amb oli, vinagre, sal i pebre vermell dolç. Per últim, decorem amb unes anxoves en oli.

dimecres, 8 de desembre de 2010

Amanida de magrana i salmó fumat

Una amanida senzilla i ràpida de fer amb un altre producte típic de la tardor: la magrana. El més complicat d'aquest plat és, sens dubte, pelar la magrana, si no teniu paciència per anar treien
els granets un a un hi ha un truquet , una mica matusser però efectiu: tallem per la meitat la magrana i senzillament per treure-li els granets agafem una de les meitats, la posem amb els granets cap avall damunt d'un plat fondo (a una certa alçada) i anem donant cops a la pell amb un cullerot o cullera grossa de servir, els granets aniran caient al plat, esquitxa una mica, però és ràpid i efectiu.
Ingredients:
1 magrana
1 escarola
100 gr de salmó fumat
1 ceba
1 ou dur
nous (opcional)
per la vinagreta:
el suc d'una taronja
oli
vinagre de Mòdena
Primer de tot, tallarem l'ou a trosset petits. Netejarem l'escarola i la tallarem a trossets petitons.
Obtindrem els grans de magrana, segons la quantitat que volguem i els deixarem marinant-se amb el suc de taronja. Tallarem el salmó a trossets petits.
En una safata o en els plats de servir, posarem en el fons els grans de magrana, al damunt l'escarola i els trossets de salmó, barrejats amb la ceba tallada menuda i, si fos el cas, les nous pelades. Amanirem amb la vinagreta que haurem fet amb el suc de la taronja, l'oli i el vinagre, en una proporció de 2/3 d'oli i 1/3 de vinagre.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Farinetes de cigró

Durant una recent visita a la comarca de la Terra Alta vaig comprar un llibre de receptes típiques de la zona; una d'elles eren les farinetes de cigró..a casa llavors van recordar que n'havien menjades d'aquestes farinetes durant la postguerra, després van caure a l'oblit,com a mínim a casa meva. Com que teníem un paquet de farina de cigró vam decidir de fer-les a veure que tal quedaven. La veritat és que va ser una sorpresa, si bé no és un plat gaire recomenat per la gent que tingui el colesterol alt, segur que ha tots els amants de l'humus els hi agradarà.

Ingredients (per a dues persones):
100 gr de farina de cigró
400 cc d'aigua aproximadament
xoriço a tallets (la recepta original deia cansalada)
dauets de pa (opcional
all
oli
sal i pebre

En un cassó fregim els tallets de xoriço (o cansalada), l'all pelat i opcionalment els dauets o les llesquetes de pa, les retirem i les reservem. En el mateix oli, hi tirem l'aigua i la farina en fred. Salem i empebrem i a foc moderat anem remenant constantment amb el batedor perquè no s'hi faci grumolls. A poc a poc anirà espessint, quan tingui la consistència que ens agrada, rectifiquem de sal i retirem del foc. Aboquem pel damunt els tallets de xoriço i el pa (si fos el cas) i ja es pot servir. Si veiem que ens està quedant massa consistent, o sembla ja que té la consistència desitjada però té gust a farina crua, caldrà afegir-hi més aigua; si ens queda massa clareta, seguim remenant i ja espessirà.

diumenge, 5 de desembre de 2010

Platillo de coll amb albergínies

El coll de xai és una carn humil sense la fama i bona premsa d'altres parts d'aquest animal, però en canvi, és molt saborosa i admet moltes preparacions des de les més fàcils (a la planxa) fins als guisats més elaborats. Aquest d'avui és un platillo relativament senzill de fer i molt adequat per aprofitar la temporada de verdures com l'albergínia o el pebrot (si bé aquest cop l'hem cuinat una mica fora de temporada)

Ingredients (per 2 persones):
1 coll de xai
1 albergínia
1 ceba
1 pebrot verd
2 o 4 tomàquets ben madurs.

Començarem per tallar a daus l'albergínia, la salem i la deixem mitja hora com a mínim en un escorredor perquè hi deixi anar l'aigua.
En una cassola amb oli posem els trossos de coll salats i deixem que s'enrossegin, els hi donem unes voltes i quan tinguin color, els retirem i els reservem.
A la mateixa cassola hi posem una ceba ben tallada, li fem donar unes voltes i li afegim també el pebrot verd tallat i l'albergínia. Deixem que es cogui tot junt, donant-li algunes voltes perquè no es cremi. Hi afegim els tomàquets triturats sense pell, donem-li unes voltes i afegir-hi el coll, deixant que es cogui tot junt a poc foc fins que la carn sigui tendra.

divendres, 3 de desembre de 2010

Coca de rovellons


De nou una altra coca amb un dels ingredients "estrella" de la tardor: els bolets. En aquest cas l'hem feta amb rovellons, però també es pot fer amb rossinyols. És millor en aquest cas no fer servir bolets tipus camagrocs o trompetes, ja que al tenir poca "carn" ens quedarien massa eixerreits i perdrien tot el gust.

Ingredients per la pasta de la coca:
250 g de farina
100 ml d'aigua
50 ml d'oli
25 ml de vi blanc
1 sobret blanc i 1 sobret blau de gasificant (de venda al mercadona) o una cullerada de llevat royal
sal
oli (per regar la coca)

Ingredients per a la farsa:
400 g de rovellons
2 alls
julivert
pa ratllat
sal
Netejem els rovellons, els salem i deixem que perdin una mica d'humitat.
Trinxem els alls i el julivert ben finets i els barrejem amb una cullerada sopera de de farina de galeta, i amb una mica de sal.
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli , el vi, quasi tota l'aigua i els sobrets de gasificant o el llevat royal. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho. Si està molt seca la pasta, anirem afegint més aigua. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretxa, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar.
Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi repartim pel damunt els rovellons tallats a trossets i damunt dels rovellons, la barreja d'all i julivert amb pa ratllat. Ho reguem tot amb un raig d'oli.
Enfornem a 180 durant una mitja hora aproximadament o fins que estigui dauradeta la pasta. Si veiem que els bolets comencen a estar massa cuits però la pasta segueix crueta, la podem tapar amb paper de forn.
Després de treure-la del forn, la tornem a regar amb un altre raig d'oli.

Seguidors