diumenge, 27 de febrer de 2011

Encasades

Les encasades són unes pastes que jo només he vist en algunes (no gaires) pastisseries de Barcelona. Grosses, amb forma de cúpula (les de la foto se m'han "desinflat") , completament cobertes de sucre glass (que t'omple les mans i la cara quan te les menges). Sempre m'han cridat molt l'atenció tan pel nom, escrit a vegades "enquesades" com per la forma (força gran per una pasta individual) , i si les tastes, la primera sorpresa és la seva lleugeresa i la segona, el gust a formatge.
Feia temps, molt de temps, que anava al darrera de la recepta, però no l'ha trobava enlloc: hi ha molt poca o quasi cap informació als recetaris i llibres de cuina. Quan he trobat alguna cosa, ha estat alguna referència molt general, poc més que alguna explicació del nom o el fet que ,segons sembla, és de les poques pastes que es poden dir específiques de Barcelona. I de cop un dia, fa temps ja, en un article on es recordava la visita a la nostra ciutat de l'Einstein (ni més ni menys) vaig tenir una gran sorpresa en llegir que se li havia ofert un banquet d'homenatge on les postres eren encasades, i més sorpresa encara: a l'article hi havia detallada la recepta! No cal dir que vaig retallar-lo i guardar-lo molt i molt bé. De fet, tant bé que quant el el vaig anar a buscar, no el vaig trobar...i vaig començar una nova recerca per internet, aquest cop, amb l'esperança de trobar l'article en qüestió..per sort, al final, després de buscar-lo per totes bandes, el vaig trobar en un fòrum on un usuari havia penjat la recepta amb motiu d'un altre banquet: el de commemoració dels 100 anys de la visita del famós físic, que va ser recordat repetint el mateix banquet un segle després.
Aquest cop, he decidit , vista l'experiència anterior, no esperar tant , no arriscar-me a perdre-la de nou, i posar-me a la feina immediatament: així que, aquí està la recepta.

Ingredients (6 peces):
Per la pasta:
250 g de farina
80 g de sucre glass
2 ous
una miqueta de sal
vainilla, una miqueta

Farcit:
200 g de mató
3 ous (rovells i clares per separat)
30 g de farina
30 de sucre glass

per decorar: sucre glass en quantitat

Es barregen tots els ingredients per fer la pasta, cal aconseguir que sigui homogènea i fina. Quan la tinguem preparada fem 12 discos iguals,amb l'ajut del corró, no han de ser gruixuts, si no el més finets possibles.
Barregem el mató amb el sucre, la farina i els rovells. A part, muntem les clares a punt de neu, a mig montar, hi afegim una mica de sucre normal perquè quedin més fortes. Les afegim delicadament, a la resta d'ingredients.

Agafem 6 des discs i els posem damunt d'una llauna que pugui anar al forn untada de mantega o damunt de la safata de silicona. Repartim la pasta del mató damunt dels 6 discs i els tapem amb els altres 6. Segellem les vores formant un cordonet. Pintem la superfície amb rovell d'ou.
Enfornem a 180º (el forn evidentment, caldrà que ja estigui calent). Estaran cuites quan la superfície tingui un color com el dels ous rosos. Traiem les encasades del forn (si tot ha anat bé, ens hauran format una cúpula). Quan siguin fredes, les cobrim completament d'una generosa capa de sucre glass.
A la foto ja es veu que el resultat no ha estat perfecte, però per ser el primer cop que les feia de moment em dono per satisfeta, espero que la propera vegada, la cúpula no s'"ensorri".

divendres, 25 de febrer de 2011

Cigrons picants

Una altra versió d'un plat hindú: uns cigrons amb un bon grapat d'espècies que els hi dónen un sabor característic i deliciós. Si no us agrada el picant, simplement reduïu-ne la quantitat, però no deixem de provar aquest plat!. Com sempre en el cas de la cuina hindú, he canviat el ghee per oli, no en tinc, què hi farem! i he rebaixat la quantitat de picant, només que tingui un puntet i ja està. La recepta l'he treta d'un llibre de cuina hindú.

Ingredients (2 persones):
400 g de cigrons cuits
1 ceba
2 tomàquets madurs petitons
1 culleradeta de gengibre sec
1 all tallat ben petit
1/2 culleradeta de cúrcuma
1 cullerada de coriandre
1 cullerada de garam masala
pebre vermell picant
suc de llimona
1 bitxo verd (jo no n'hi he posat)
2 o 3 cullerades de coriandre picat (no en tenia)

Sofregirem la ceba tallada en juliana, quan comenci a fer-se transparent, hi afegim l'all tallat ben petit, les espècies i li farem donar un parell de voltes. Afegim llavors, els tomàquets tallats a daus, i deixem que tot cogui i es reduieixi una mica el suc. Quan el sofregit sigui ben cuit, hi afegim els cigrons i un raig de suc de llimona, remenem bé i deixem que cogui junt uns 5 minuts.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Tortell d'Olot

Avui fa un any inauguràvem aquest blog i ho hem volgut celebrar penjant la recepta del tortell d'Olot. Visualment potser no ha quedat 100 % perfecte, d'acord; el trenat és un pèlet difícil de fer per a mi, però el gust sí, el gust és l'autèntic del tortell d'Olot: una deliciosa olor a matafaluga! Boníssim per berenar o esmorzar, amb melmelada per exemple o molt millor, sucat amb xocolata desfeta.

La recepta l'hem treta de llibre "la cuina de les terres gironines" de Pep Nogué.
Ingredients (tortell per 4-5 persones):
1 ou
llevat de forner
350 g de farina
20 g de matafaluga
1 tassa de cafè d'anís
60 g de sucre
1 llimona
80 cc d'aigua aprox.
1 rovell per pintar la superfície
A la recepta no ho diu, però recomanem fer una infusió de matafaluga en aigua (aquest cop no ho varem fer, però el resultat és millor si fem l'infusió que no pas si posem els granets directament). Cal que ens quedi molt forta de gust (el tortell té un gust molt intens) i l'aigua resultat l'aprofitarem per fer el tortell.
Diluïm la pastilla de llevat amb una miqueta d'aigua tèbia (o amb una mica d'infusió). A part, posem en un bol l'ou, la farina, el sucre, l'anís, la pell ratllada de la llimona i ho comencem a treballar, anem afegint a poc a poc l'infusió de matafaluga fins que quedi una pasta una mica compacta, afegim el llevat dissolt, seguim pastant. Quan tot sigui ben lligat, ho deixem reposar una estoneta.
Estirem la pasta amb un corró, damunt una taula enfarinada i fem dues porcions de mida similar. formem dos tires rodones llargues i les trenem una amb l'altra. Unim els extrems i deixem llevar una bona estona, fins que augmenti de volum.
Quan hagi augmentat de volum, el pintem amb rovell una mica diluït amb més anís. Ho posem al forn a 160º aproximadament.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Verat en escabetx

El verat és un peix blau força popular a Catalunya, ara justament comença la temporada i per tant el moment ideal per comprar-lo. Com la resta dels peixos blaus una de les formes més gustoses que tenim per menjar-nos-el és en escabetx, recepta que segons sembla prové dels romans, ni més ni menys. Així preparat es conserven 4 o 5 dies i per això no posem quantitats, com que ens els podem menjar al llarg de diversos dies, en podem fer tants com ens sembli que podem menjar sense avorrir-los!

Ingredients:
verats
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
2 o 3 alls
1 ceba grossa
pebre vermell (1 culleradeta)
vinagre
oli

Fem que el peixater ens talli a trossos el verat, si fos petit, el podríem fer sencer.
Enfarinem els talls i els fregim en una paella amb oli abundant. Quan siguin cuits al gust, els anem passant a una cassola de fang.
Al mateix oli (si cal n'hi podem afegir més), courem la ceba tallada en juliana i 2 o 3 alls també tallats en juliana. Quan agafin color, hi afegim el llorer, la farigola i hi donem unes voltes. Tirem llavors el pebre vermell i ràpidament (el pebre vermell es crema ràpidament i amargueja)
una cullerada de vinagre. Donem unes voltes, fem que s'evapori la fortor del vinagre i aboquem l'escabetx damunt els verats. Com ja he dit abans aguanta 4 o 5 dies (si a casa tenim la calefacció alta o fa calor, millor posar-ho a la nevera).
La mateixa recepta i procediment es pot fer amb sardines o seitons en lloc de verat, llavors no cal tallar-los a trossos , es clar.

dissabte, 19 de febrer de 2011

Phulgobi Pulao (arròs amb coliflor i espècies)

Una altra versió bastant lliure d'un plat tradicional, aquest cop li ha "tocat" a un plat de la gastronomia hindú. La cuina de la Índia (o potser hauria de dir la versió d'Occident de la cuina índia) m'agrada molt i vaig trobar aquesta recepta en un blog italià que acostumo a visitar força.
He canviat alguns dels ingredients simplement perquè no són fàcils de trobar per a mi, i he canviat la coliflor pel bròquil perquè era el que tenia en aquell moment a la nevera.

Ingredients (2 persones):
150 g d'arròs basmati
150 g de coliflor (bròquil en el meu cas)
ghee (he fet servir oli)
1 ceba grossa
1 all
3 claus d'olor
un tros de gingebre fresc (jo tenia en pols, que no és ben be el mateix)
1 culleradeta de cardamom
1 canó de canyella
1 culleradeta plena de llavors de comí
1 culleradeta de garam masala
pebre vermell picant al gust
160 g d'aigua

Començarem per posar en remull l'arròs un parell d'hores abans, passat aquest temps, l'escorrarem i el reservarem.
Tallarem la coliflor o el bròquil a brotets ben petits de forma que no calgui bullir-los prèviament.
Tallarem la ceba en juliana i l'enrosirem en l'oli, cal que agafi un color dauradet, però abans no arribi a tenir-lo, hi tirarem l'all tallat finament , el bròquil i les espècies. Ho deixem sofregir uns minuts i hi ajuntem l'arròs. Barregem bé tot el conjunt.
Aboquem a la paella l'aigua, salem i tapem bé la cassola (es necessari que quedi tancada el més hermeticament possible). Abaixem el foc al mínim possible i deixem coure fins que l'agua quedi del tot absorbida.
Quan ja no quedi aigua, tapem l'arròs amb un drap de cuina perquè aquest absorbeixi tot el vapor. Tornem a tapar la cassola i ho deixem reposar 5 o 10 minuts més.
Òbviament, la quantitat de les espècies es pot modifica i adaptar al gust de cadascun.

divendres, 18 de febrer de 2011

Patates especiades

Tenia unes quantes patates d'aquelles tan petitones i no sabent bem be com fer-les al final, vaig decidir provar aquesta recepta amb una barreja d'espècies.

Ingredients:
7 o 8 patates per persona
1 cullerada de comí
1 culleradeta de gingebre
1 culleradeta de cúrcuma
1 culleradeta de coriandre
llimona
oli

Es bullen amb força aigua i sal les patates, quan ja son cuites, es colen i es reserven.
En una paella es posa una mica d'oli, quan esta calent, s'hi tira el comí, el gingebre, la curcuma i el coriandre i ràpidament les patates i una mica de suc de llimona. Es dona unes voltes perquè agafin color i agafin el gust de les espècies i es deixa reposar.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Farro amb formatge de tupí

Aquest dies s'han celebrat a la Garrotxa la fira del farro (a la Vall de Bianya) i la fira del fajol (a Batet de la Serra), totes dues pensades per a promocionar aquest dos productes tan típics de la comarca. Aquesta és la meva petita contribució: farro amb formatge de tupí, recepta feta una mica a la manera de les polentes italianes. El formatge de tupí és típic del Pirineu, a mi m'agrada molt, tot i que reconec que el seu gust fort potser no agradi a paladars avesats a formatges suaus...

Ingredients (2 persones):
100 g de farro
1/2 de brou suau o aigua
sal i pebre
formatge de tupí al gust
Posem una cassola al foc amb l'aigua o el brou, quan comenci a bullir , anem afegint-hi el farro a poc a poc, remenant constantment i mirant que no faci grumolls. Salem i empebrem al gust. Seguim remenant fins que el farro sigui cuit (perdi el gust a farina) i tingui la consistència desitjada (el més correcte és que tingui una consistència de farinetes).
Apaguem el foc i ràpidament hi barregem el formatge de tupí. Remenem per barrejar bé els dos ingredients i servim decorant el plat amb uns trossets o boletes de tupí (amb l'escalfor tenen tendència a fondre's per tant cal servir-ho ràpidament).

diumenge, 13 de febrer de 2011

Patates verdes

Aquest plat és molt senzill de fer i ens pot servir tan com a primer plat que com a acompanyament d'un altre o per portar a la carmanyola. A l'estiu està especialment bo.

Ingredients (2 persones):
4 patates groses
4 o 5 anxoves a l'oli
15-20 tàperes
mànec gran de julivert
branca d'alfàbrega
1 all
oli
orenga
sal i pebre negre

Pelem les patates i les tallem a daus. Les posem a bullir i quan siguin cuites les traiem del foc, les colem i reservem.
Amb l'ajut d'un ganivet, tallem ben finetes les anxoves a l'oli, l'all i les tàperes. També tallem ben finet el julivert i una mica d'alfàbrega. Ho posem en un bol, ho barregem tot i ho amanim amb sal (poquíssima), pebre negre i orenga. Hi tirem oli fins a fer una pasta fluida.
Barregem la pasta dels condiments amb les patates i posem a la nevera. Si deixem que repossin una estona, estaran més bones

divendres, 11 de febrer de 2011

Bledes amb verdures i curry

Aquest plat el van fer fa no gaire per la televisió i ens va semblar fàcil i molt bo. Aquesta setmana l'hem provat i efectivament, val molt la pela: saludable, saborós i amb verdures de temporada i el toc de gràcia del pernil i del curry. Molt recomanable.

Ingredients (2 persones):
1 kg de bledes
1 patata
1 pastanaga
1 pernil salat o "del bo" si en teniu
curry
sal i oli

Tallem les bledes a trossets petits i rebutgem les penques (les podem aprofitar en algun altre plat de verdures). Tallem amb la mandolina del rallador la patata i la pastanaga fins a tenir llesques ben finetes.
En una paella que no s'enganxi, hi posem una mica d'oli i hi tirem l'all tallat petit, a continuació, hi tirem la patata i la pastanaga tallades i li donem unes voltes. Ràpidament, hi tirem també les bledes i una culleradeta petita de curry i hi donem unes voltes. Afegim també unes làmines de pernil. Si fes molt de liquid hi podem posar una mica de farina. Deixem que cogui tot, li donem unes voltes més amb cura i servim.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Bacallà a la mussolina de piquillos

Aquests dies estic fent un curset molt interessant de bacallà i aquesta és una de les receptes que ja he provat a casa.

Ingredients (4 persones):
4 talls de morro de bacallà dessalat de 120-140 g cadascun
6 grans d'all
oli (3 dl)
1 ou
4 cebes tallades a juliana
6 pebrots del piquillo
sal

En un cassó posem l'oli i l'escalfem fins a 60º. Hi introduïm el bacallà amb la pell cap amunt i el deixem confitar a foc baix durant uns minuts (fins que "canviï" de color a cuit), el traiem del foc i quan s'hagi refredat una mica l'oli, traiem el bacallà i el reservem.
Amb una part de l'oli (sense la gelatina), posem a confitar la ceba amb una mica de salt. Deixem que cogui molt lentament fins que quedi ben tova i cuita. La traiem de l'oli i l'escorrem.
Amb l'altra part de l'oli (sense la gelatina), posem a confitar els alls tallats per la meitat i pelats. Cal que coguin molt lentament fins que comencin a enrossir.
En un morter, aixafem els pebrots del piquillo fins aconseguir un puré molt fi. També hi afegim dos dels alls confitats. Quan tinguem una pasta feta, hi afegim un rovell d'ou i una mica d'oli de confitar els alls (que sigui ja fred). Treballem tot això com si féssim un allioli. Li podem posar si volem un toc de pebre negre.
Muntem la clara a punt de neu i quan sigui ben forta, l'afegim a poc a poc i amb molta cura a la maionesa.
Posem en una safata ,que pugui anar al forn, una capa de la ceba i al damunt el bacallà amb la pell cap avall. Cobrim cada tall amb la mussolina i el posem a gratinar una miqueta fins que agafi un color dauradet.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Coca de calçots

L'últim cap de setmana de Gener vàrem estar a Valls amb motiu de les Decennals i en una de les pastisseries de la ciutat, camí de la mítica plaça del Blat, vàrem veure (i tastar) una coca de calçots. Aquesta és la nostra versió.

Ingredients:
per a la pasta:
250 g de farina
125 cc de cervesa
50 cc d'oli
sal
llevat royal

pel farcit:
10 o 12 calçots
salsa salvitjada

En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli i la cervesa. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més cervesa. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . Deixem reposar-la una mitja horeta.
Mentrestant, netejarem una mica els calçots i els tallarem més o menys tots igual de llargs. Els posem al forn a coure una mica. quan comencin a estar tous, els traiem i els deixem refredar.
Agafem la pasta i l'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona), fent-la més o menys rectangular. Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli.
Posem els calçots al damunt al gust i enfornem. Caldrà que el forn estigui calent i a 180º. Potser caldrà tapar amb paper de cuina una mica els calçots durant la cocció. Quan sigui cuita la coca, la traiem del foc, hi tirem una rajolí d'oli pel damunt i hi escampem la salvitjada. Ja es pot servir.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Salvitjada, la salsa dels calçots

Ara que estem en temporada de calçots i calçotades aprofitem per penjar la recepta de la salvitjada, la salsa que acompanya els calçots. Sovint ens trobem que els serveixen acompanyats de romesco, però teòricament, hauria de ser aquesta la salsa on sucar-los. En realitat, és de la mateixa família, però amb la important diferència que porta una mica de julivert i ,sobretot, menta; també es diferencia en que només porta ametlles torrades i no pas avellanes, però en aquesta salsa, com amb la romesco hi ha moltes varietats, i amb el tema de les avellanes, comencen les diferències. No cal dir que, igual que passa amb el romesco, hi ha qui posa els ingredients en cru, hi ha qui els escaliva i qui els fregeix. Aquesta és la nostra versió.

Ingredients (4 persones):
alls al gust (2 petits, en el meu cas)
2 o 3 nyores (haurien de ser pebrots de romesco, però jo no en tinc)
2 tomàquets
1 llesqueta de pa (la molla)
8 o 10 ametlles
menta (unes fulletes)
julivert (una branqueta)
oli
vinagre
sal i pebre negre
bitxo (opcional)

Començarem per posar un parell d'hores abans les nyores en aigua perquè s'hidratin. Quan ja siguin hidratades, rascarem amb la punta d'un ganivet per separar la pell de la polpa (no cal dir que tirem la pell i les llavors). Reservem la polpa.
Escalivem els tomàquets, els alls amb pell i torrem el pa. Els alls quan siguin cuits, els hi traiem la pell. Als tomàquets els hi traiem la pell i les llavors i ens quedem només la polpa. Del pa ens quedem amb la molla torrada i li tirem un raig de vinagre, apretem amb les mans per a treure-li l'excès de vinagre i reservem.
Ara, depenen de les ganes de treballar que tinguem, agafarem o bé el morter o bé el túrmix.
Si agafem el morter, començarem per picar les ametlles, el pa, els alls, la menta i el julivert amb una mica de sal. Quan això estigui ben picat , hi afegirem el tomàquet i la polpa de les nyores, si no ho fem així no quedarà ben picat. Quan estigui tot ben picat, hi afegirem l'oli i una mica de vinagre.
Si agafem el túrmix, podem posar tots els ingredients alhora, excepte el vinagre i l'oli, que només en posarem un rajolí. Quan hagi quedat ben triturat i lligat, llavors hi tirem l'oli i una mica més de vinagre.
El vinagre cal posar-lo amb moderació, no és una salsa avinagrada, només cal que tingui un toc.
Es millor fer-la d'un dia per l'altre, i a l'endemà rectificar de sal i pebre negre si volem. També hi podrem posar una mica més d'oli o de vinagre segons el gust. (i de picant, si ens agrada)

dissabte, 5 de febrer de 2011

Peres "flor d'hivern" amb marialluïsa i canyella

Aquestes són unes postres molt i mot senzilles; l'ingredient principal són les peres "flor d'hivern". Les vaig veure per primer cop fa un parell de mesos en una botiga del barri, si abans n'havien portat, jo no m'hi havia fixat mai....són unes peres molt curioses, que maduren molt poc a poc, grosses, una mica botorudes...esperant que maduressin, de fet, vaig perdre la paciència i vaig decidir bullir-les amb una mica de marialluïsa i canyella a veure que passava...El resultat va ser òptim!

Ingredients:
1 pera per persona (son molt grosses)
una branca de marialluïsa
mitja branca de canyella
1 llimona
mel o sucre o canyella en pols (opcional)

Es posa aigua a bullir amb una mica de canyella i marialluïsa. Mentrestant, es pelen les peres i es tallen a quarts o a octaus. Es freguen amb un tros de llimona per evitar que ennegreixin. Quan l'aigua comenci a bullir, hi tirem les peres i també el tros de llimona (farem que es tornin més blanques). Quan siguin cuites, les traiem del foc, les escorrem i quan siguin fredes, les servim. S'hi pot tirar pel damunt sucre o mel o una mica de canyella.
També estan molt bones cuites al forn!.

dijous, 3 de febrer de 2011

Trinxat...del Poblenou

El trinxat de la Cerdanya s'ha fet molt popular com a plat "típic" d'hivern, senzill i saborós alhora i quasi diria com emblema de la comarca... però la meva àvia que ni era de la Cerdanya ni hi havia estat mai, el feia sovint (i sospito que molta altra gent). Era un plat sense nom, una manera d'aprofitar el que sobrava del dinar a l'hora de fer-se el sopar: es cuinava patata i col per dinar (plat típic de l'hivern, quan les verdures només les trobaves dintre de temporada) i el que quedava, l'aprofitàven al vespre acompanyant-lo sovint de cansalada.
Però hi ha variants, que explicarem també tot seguit.

Ingredients (2 persones)
2 o 3 patates
un tros de col (al gust)
uns talls de cansalada
oli, sal
all
tomàquet (opcional)
botifarra negra (opcional)

Es bull la patata a trosos sense la pell, quan porti uns minuts coent, hi tirem la col ja neta i tallada. Salem. Quan tot sigui cuit, ho colem i reservem.
A part, en una paella, hi posem un all tallat petit i deixem que enrosseixi. Afegim els talls de cansalada i deixem que es facin bé, els treiem i reservem. Afegim llavors la patata i la col, li donem unes voltes a la paella , ho aixafem tot amb la forquilla i deixem que es cogui durant uns minuts i ja ho tindrem. Emplatem i decorem amb la cansalada.
Si no tenim cansalada o no ens agrada, la podem substituir per botifarra negra cuita i tallada a rondanxes.
Si afegim uns tomàquets talladets a dauets i deixem que es coguin ( just després de treure-hi la cansalada i abans d'afegir-hi la patata i la col) també quedarà molt bo; en aquest cas, els aixafarem juntament amb la col i la patata.

dimarts, 1 de febrer de 2011

Escudella barrejada

Aprofitant aquest dies de fred hem tornat a fer aquesta recepta tan clàssica..recordo que de petita a l'hivern es feia sovint a casa, però ara feia temps que no la menjava...Un plat únic potser contundent, però absolutament reconfortant en dies de molt de fred.

Ingredients (4 persones):
1 os salat de porc
1 os normal de porc
2 porros
1 patata
1 ceba
1 tros de col (al gust)
2 pastanagues
50 g d'arròs
50 g de fideus
100 g de mongeta cuita
100 g de cigrons cuits
uns talls de botifarra negra
1 pit de pollastre
1 tall de vedella
2 ales de pollastre
menuts si en tenim: carcanades, colls, pedrers....

Començarem per fer un caldo. Omplirem una olla grossa amb aigua i en fred, hi tirarem la carn; anirem escumant cada cop que sigui necessari (fa una mena de bromera que cal anar traient). Llavors, quan ja no faci bromera, hi tirarem la verdura i deixarem que cogui. Quan la verdura sigui cuita, ho colarem, reservarem el brou i tallarem la verdura a trossos petits. La carn també la tallarem a trossos petits i si cal desossarem el pollastre i la vedella.
En un pot o en una olla més petita, posarem una part del brou , la que creguem que sigui suficient per a fer l'escudella barrejada. Quan comenci a bullir, hi tirarem la verdura tallada petita, hi afegirem els llegums cuits,i immediatament els fideus i l'arròs. Quan aquests siguin quasi cuits, hi afegirem la botifarra negra tallada a rodanxes i la carn a trossos. Deixarem que els fideus i l'arròs acabin de coure's i servirem.

Seguidors