divendres, 29 d’abril de 2011

Cupcakes Castellers de Barcelona, els cupcakes més castellers!

Fa poc he fet un curs de tècniques de pastillatge i cupcakes..es clar, calia practicar i què millor que fer uns cupcakes amb els colors de la colla de la ciutat ? així que aquí els teniu: vermells (pel color de la camisa de Barcelona), blancs (els pantalons) i amb un toc de negre (la faixa), els cupcakes més castellers!

Ingredients (16 unitats):
2ous
125 cc d'oli
150 cc de llet
225 g de farina
180 g de sucre
1 cullerada de llevat royal
2 cullerades soperes d'aigua de roses (la trobeu als colmados àrabs)
colorant vermell

per la decoració:
fideus de xocolata i/o granets de xocolata
200 g de formatge philadelpia o similar
60 g de mantega
100g de sucre glaç

També necessitarem:
una màniga pastissera
broquets de formes diferents

Començarem fent les magdalenes i per això barrejarem l'oli amb el sucre, quan sigui ben desfet, hi afegirem els rovells. Batrem fins que agafi tot plegat bastant volum. Hi afegirem la llet, l'aroma d'aigua de roses, el colorant al gust i la farina (a poc a poc). Anirem barrejant amb cura.
Batrem les dues clares a punt de neu i quan siguin ben fortes, les afegirem amb molta delicadesa a la barreja anterior. Abocarem l a pasta resultant en els motllos de cupcakes i ho posarem al forn a 180º fins que siguin cuites.

A part, prepararem la cobertura de formatge. En el bol de la batedora, hi posarem el formatge ben fred i el sucre, ho treballarem fins a tenir una textura ferma (mínim 3-4 minuts)
Incorporarem la mantega fosa però no calenta i tornarem a batre fins que no hagi recuperat el volum i la consistència. Posarem la crema a la màniga pastissera i quan les magdalenes siguin fetes i refredades començarem a decorar-les.
Com a tot final, hi posarem pel damunt els fideus de xocolata i/o les perles de xocolata.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Pastís de patata i anxoves

Li diem pastís però potser no ho és ben be: no té una consistència homogènia, com es veu a la foto els ingredients van una mica al seu aire..però és igual, està molt bo i en surt un segon plat gustossíssim!

Ingredients (2 persones):
4 patates grosses
2 cebes grosses
12 anxoves salades
un got gros de llet
sal i pebre al gust

En una safata que pugui anar al forn posem una capa de rodanxes de patata sense sal i no gaire gruixudes, al damunt, una capa de ceba tallada fina i unes quantes anxoves salades al gust. Salem i empebre, però la sal amb moderació! doncs les anxoves ja en porten. Al damunt, hi posem una altra capa de patates i tornem a salar i empebrar. Aruixem amb la llet, quasi fins a cobrir les patates i ja ho podem posar al forn (180º), fins que siguin cuites.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Brioix d'espigol

Uns brioixos amb un deliciós gust d'espígol: ideals per a berenar o esmorzar.

Ingredients:
500 g de farina
125 g de mantega
3 ous sencers
125 cc de llet
20 g de llevat de forner
1 cullerada sopera ben plena de flors d'espígol
sal

Començarem per separar 100 g de farina. Desfarem el llevat amb la llet i aquesta farina barrejada. Deixarem reposar fins que no hagi doblat el seu volum. Cal que estigui en un lloc fosc, tapat amb un drap de cuina, sense corrents d'aire i no gaire fred ni calent. Això seria la pasta mare.
Amb la resta de la farina formarem un volcà damunt el marbre i a dins del cercle (o el cràter) hi posarem els ous sencers, la sal, el sucre, les flors d'espígol picades (jo les he passades per la trituradora amb el sucre com si volgués fer sucre glaç i així les deixo ben fines ) i la farina tova però no calenta. Anirem treballant de forma que primer es barregin els ingredients del centre i llavors anirem incorporant a poc a poc la farina de les parets del volcà (per seguir amb el símil). Quan la pasta sigui lligada i homogenia, l'estirem una mica amb el corró i al mig hi posem l'altra pasta fermentada (la mare).
Ho treballem tot molt be, fins que les dues pastes s'hagin lligat completament. Anirem airejant la pasta, és a dir, al treballar, l'aixecarem del marbre perquè agafi aire. Quan la pasta ja no s'enganxi, estarà al punt.
La deixem reposar de nou en les mateixes condicions. Quan hagi augmentat de volum, en farem pilotetes de la mida d'una pilota de tennis. Si volem que ens quedi com a la foto, el procés serà el següent:
1) treballem amb els dits un extrem de la pilota sobre el marbre de forma que s'allargui una mica, deixant una mena de globus gros en un extrem, un cordó (on hem posat els dits) i un altre globus petit en l'altre extrem. Si heu estudiat biologia, seria com una cèl.lula en gemmació.
2) al globus gros hi farem un forat al mig, també treballant-ho amb els dits. Ara és com una mena d'anella.
3) passarem el globus petit (recordem que segueix unit amb l'altre pel cordó) per sota de l'anella i el farem passar pel dintre de l'anella i fer-la sortir pel damunt. Ara ens haurà quedat com un ovni clàssic.
4) ho posem als motllos individuals i deixem que llevi de nou una mica.
Ara ja ho podrem posar al forn (200º) fins que siguin cuits.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Formatge de Tupí

Durant els mesos de gener i febrer alguns dels blogs que segueixo havíen penjat receptes per preparar formatges, així que jo vaig pensar de fer la meva petita aportació i penjar la recepta del formatge de tupí , però ho vaig anar deixant i deixant i al final ha quedat bastant endarrerida, fins avui, que m'he decidit per fi a penjar-la.
El formatge de Tupí és típic del Pirineu, és un formatge tou, per untar però de gust fort, que es feia per aprofitar restes massa seques d'altres formatges (com per exemple el serrat), en una època en que la gent no es podia permetre el luxe de desaprofitar res. Aquests bocins secs es barrejaven en aiguardent i es deixaven reposar dins d'un tupí (d'aquí el nom) fins que "feien la bullida", llavors ja convertits en pasta untuosa, es podien tornar a consumir. Actualment, es segueix produint a nivell artesà , si bé no sabria dir si aprofiten restes o ja el produeixen directament.
Aquesta és la recepta si el voleu provar de fer a casa.

Ingredients:
bocins secs de formatge (tipus manxec, serrat, idiazabal) d'ovella, vaca o cabra
aiguardent (jo no en tinc i faig servir orujo gallec que vaig a buscar al bar)

Ratllem els bocins de formatge i els fiquem dins d'un tupí (si en tenim) o d'un pot de vidre de parets altes. Anem afegint-hi l'orujo o l'aiguardent fins que les ratlladures del formatge quedin humides però no líquides. No ens caldrà gaire orujo, amb la mida d'un xupito tenim suficient. La pasta ens ha de quedar compacte. Tapem el pot amb un drap o amb plàstic de cuina i deixem reposar com a mínim un mes. De tant en tant, ho barregem. Passat aquest temps, la pasta haurà fet la bullida, haurà incorporat l'orujo i ja tindrem el formatge preparat. El podem suavitzar amb una mica d'oli d'oliva. Si ens ha quedat sec, també hi podem afegir una mica d'oli, doncs la consistència ha de ser untuosa.

dimecres, 20 d’abril de 2011

Mona de Pasqua

Ara que ja arriba el diumenge de Pasqua i amb ell la Mona, aprofitem per penjar aquesta recepta de la Mona tradicional, en concret una típica de Roquetes, recollida al llibre "La cuina de les terres de l'Ebre". A Barcelona de les clàssiques Mones amb l'ou dur quasi no se'n veuen, han quedat arraconades per les sempre espectaculars Mones de xocolata. Però com a mínim a Tarragona i a la zona de l'Ebre encara se'n veuen moltíssimes als forns i a les pastisseries. Quan vàrem trobar la recepta en el llibre, varem decidir que havíem de provar de fer-la a casa. Des de llavors, l'anem fent cada any per aquestes dates.

Ingredients (ens en surten 3 de mitjanes):
1 ous
1/4 litre d'aigua
125 cc d'oli
125 gr de sucre
1 pastilla de llevat
farina (uns 600 g)

per guarnir-la:
ous durs
confetti de sucre

per farcir-la:
confitura de cabell d'àngel (aquest cop no en tenia i li vaig posar melmelada de taronja amarga)

Desfem la pastilla amb una mica d'aigua. Batem els ous en un bol gros i els hi afegim la pastilla, la resta de l'aigua, l'oli i el sucre: Ho barregem tot molt be i llavors , a poc a poc, hi anem afegint la farina fins que ens quedi una pasta tova, però amb una certa consistència. Tapem la pasta i la deixem reposar fins que no llevi i dobli el volum. Cal que estigui en un lloc sense corrents d'aire i protegida de la llum.

Quan hagi llevat, l'agafem i amb el corró, l'anem estirant fins que no tinguem una mena de tub llarg, l'aixafem i el farcim amb la confitura, l'emboliquem i en fem un tortell o un rotllo de forma més o menys ovalada. Hi distribuïm els ous ja cuits i amb unes tiretes fines de la mateix pasta que haurem prèviament separat, els "enganxem" a la mona, fent una mena de creu o X pel damunt de l'ou i unint els extrems inferiors a la pasta amb una mica d'oli i fent una mica de pressió.

Deixem que llevi de nou ja posada a la llauna amb la que l'enfornarem. Quan hagi augmentat de nou de volum, la posem al forn que ja tindrem calent a uns 170º.

Quan sigui cuita, la traiem del fons, hi tirem una mica de sucre llustre i el confeti de sucre per guarnir-la. (Per saber si es cuita: la punxem amb un escuradents o una agulla de fer mitja i si surt neta ja esta, si surt amb petites engrunes encara enganxades, caldrà deixar-la coure uns minuts més.)

dilluns, 18 d’abril de 2011

Galetes de tarongina (decorades)

Una recepta molt fàcil de galetes. Senzilles i ràpides i molt bones, amb el toc "diferent" de la tarongina. Vaig aprofitar per decorar-ne algunes amb una glaça i colorant blau.

Ingredients:
100 g de sucre
100 de mantega
300 g de farina
2 cullerades d'aigua
1 cullerada d'essència de tarongina
1 ou
un pols de sal
1 culleradeta de cafè de llevat en pols

per la glaça:
sucre glaç
2 clara d'ou
unes gotes de llimona
una mica d'essència de tarongina
colorant (opcional)

Posem la farina damunt el taulell en forma de volcà (fem el "cràter" amb l'ajut d'un got), i posem al mig tots els altres ingredients.
Ho comencem a treballar, primer amb una forquilla i després amb les mans, anem afegint la farina al mig i barrejant-ho a poc a poc fins que ens quedi una pasta fina i tova. L'emboliquem amb un drap i ho deixem reposar mínim 10 minuts a la nevera.
Untem una plàtera amb una mica de mantega. Traiem la pasta de la nevera, l'estirem amb el corró i la tallem amb els tallapastes que més ens agradin.
Les galetes les anem col·locant damunt la plàtera i quan les tinguem fetes totes les courem al forn a uns 180º durant uns 15 o 20 minuts (dependrà del forn). Quan comenci a daurar-se de les puntes, ja les podem treure i les deixem refredar.
Si les volem decorar:
Barregem el sucre glaç amb la llimona i la clara lleugerament muntada. Treballem el conjunt fins que ens quedi una pasta fluida i densa. Ara ja podríem pintar la superfície de les galetes. Si volem fer decoració amb colors, ens caldrà un colorant del nostre color preferit. Reservarem una part de la glaça i la barrejarem amb el colorant, ràpidament la posarem dins d'una màniga pastissera i la guardarem embolicada en un drap fins que no s'hagi assecat la glaça que hem fet servir per pintar la superfície de la galeta. Llavors amb la màniga pastissera, quan aquesta glaça "base" ja sigui quasi del tot seca o seca completament, anirem fent els dibuixets que ens sembli (millor ens els pensem abans i els dibuixem en un paper). D'aquesta manera, la glaça de color ens quedarà en relleu.

dijous, 14 d’abril de 2011

Arròs amb verat i allioli de nyores

Un arrosset fet amb dos productes que estan en temporada: del mar, el verat ; de l'hort, la carxofa. Teníem un verat preciós amb ous i tot a la nevera i un parell de carxofes i ens vàrem decidir per a fer aquesta recepta que normalment es fa amb sardines. El toc final el donarà l'allioli de nyores, que el farem negat.

Ingredients (2 persones):
80 g d'arròs per persona
1 verat gros
1 ceba petita
2 carxofes
2 tomàquets madurs petits
1 pebrot verd petit
1 fulla de llorer
all i julivert
aigua o brou suau (uns 160 cc per persona)

per l'allioli de nyores:
1 o 2 nyores
2 alls mitjans
sal
oli

Primer de tot, posarem en remull la nyora (o nyores), ben be 3 o 4 hores abans perquè s'hidratin convenienment.
En una cassola de fang, hi tiraren un raig d'oli i la ceba tallada petitona i la fulla de llorer. Deixarem que es cogui sense agafar gaire color. Quan sigui bastant cuita, hi afegirem la l'all i el julivert picat i el pebrot verd. quan sigui ben cuit el pebrot, hi tirarem el tomàquet ratllat. Deixarem que el sofregit es concentri bé.
Mentrestant, posarem un pot amb aigua al foc, i quan comenci a bullir i tirarem les carxofes tallades a octaus, prèviament els hi haurem tret les fulles exteriors i el borrissol que tenen en el cor. Deixarem que es coguin.
Quan tinguem el sofregit llest, hi afegirem els talls de verat prèviament salats i els hi farem donar un parell de voltes.
Llavors hi tirarem l'arròs, li donarem un parell de tombs i hi tirarem l'aigua calenta i després les carxofes escorregudes. Reservarem calenta una mica d'aigua per si haguéssim de rectificar l'arròs (millor que no, però cal ser previngut).
Quan comenci a bullir l'aigua a la cassola, contem 5 minuts a foc fort, i llavors l'abaixem i deixem que es faci uns 15 minuts més.
Mentrestant, farem l'allioli de la manera habitual: en un morter, pelarem l'all i el tallarem a trossos , salarem i començarem a picar-lo, quan estigui reduït a una pasta, començarem a afegir-hi l'oli gota a gota o a petits rajolins. Cal cura i paciència i anar remenant suaument amb el morter. Mentrestant, traurem les nyores de l'aigua i ratllarem la polpa amb la punta del ganivet, traurem les llavors i quan tinguem l'allioli quasi fet, afegirem les nyores a la salsa, remenarem i seguirem afegint-hi més oli fins que se'ns negui, o sigui, s'ofegi amb l'oli. Per tant, per no fer molta quantitat, millor posar un sol granet d'all. En aquest cas si se'ns talla, no passarà res (és el que ens va passar justament l'altre dia).
Quan l'arròs sigui quasi fet, podem afegir l'allioli de nyores directament a la cassola o be reservar-lo i que cadascú se'l posi al seu gust a taula. Nosaltres el varem afegir a la cassola quan l'arròs era ja quasi cuit, varem remenar-lo be sacsejant la cassola (no amb la cullera), també vàrem aprofitar per afegir-hi els ous del verat que es couen molt ràpidament.
Quan l'arròs sigui fet, el parem i deixem que reposi 5 minuts més i ja el tindrem llest per servir.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Pastanagues amanides a la gaditana

Aquesta recepta la vaig treure del blog d'una amiga que hi té unes receptes molt interessants tot i que no l'actualitza gaire malauradament (aqui). La recepta és típica de Cadís i allà la serveixen com a tapa, però com a primer plat d'estiu, per sopar o per portar a la carmanyola està deliciosa i no pararies mai de picar les pastanagues! encara que les tinguis, com jo no les tenia, a la llista de favorites.

Ingredients (2 persones):
4 o 5 pastanagues grosses
2 alls
1 cullerada sopera d'orenga
1 cullerada sopera de llavors de comí
1 cullerada de postre de pebre vermell dolç
pebre vermell picant (opcional i depenen del valor de cadascú)
aigua
vinagre de sidra o de poma

Pelem les pastanagues, les tallem a rodanxes no gaire gruixudes i les fem bullir amb aigua i sal però ull!, que quedin una mica duretes.
Mentrestant preparam l'amanit: en un morter aixafem els alls pelats i tallats amb una mica de sal, el comí , l'orenga i el pebre vermell. Mentrestant, preparem en un vas els líquits: meitat d'aigua i meitat de vinagre (si ens sembla massa fort, ho podem reduir de vinagre). Quan el que tenim al morter estigui ja ben aixafat, ho diluïm amb una mica de la barreja d'aigua i vinagre.
En un plat, anem posant rodanxes de pastanaga, quan ja tenim una capeta, ho amanim amb la barreja de vinagre, comí, etc, posem una altra capa de pastanagues, hi tornem a abocar per sobre l'amanit , etc. Acabem amb una última aruixada de l'amanit i ho deixem reposar unes hores.
D'un dia per un altre encara està més bo.

dilluns, 11 d’abril de 2011

Poleà


Durant una visita a Huelva vàrem tenir l'oportunitat de provar aquestes postres típiques de la zona de Riotinto: la poleà en el restaurant Epoca, especialitzat en cuina de la comarca de les mines. El propietari molt amablement es va oferir a enviar-nos la recepta perquè les poguéssim fer a casa també. Un plat molt senzill, però molt gustós i ideal pels amants de la matafaluga.

Ingredients (3-4 cassoletes):
1 vas de cubata de llet
1 cullerada sopera de farina (ben plena)
1 cullerada sopera i mitja de sucre
la pell d'una llimona
1 cullerada de cafè plena de matafaluga
1 branqueta de canyella
1 vas tipus canya de cervesa ple d'oli
1 llesca de pa "serrano" (com que no en teníem vàrem fer servir de pagès).

Primer de tot, posem al foc la llet amb la pell de la llimona, el sucre i la canyella, deixem que s'infusioni be sense arribar a bullir. Quan estigui a punt de bullir, de fet, la traurem del foc, la colem per treure-li la canyella, la llimona i si ha fet algun tel. Ho tornem al foc i hi afegim a poc a poc la farina mentre barregem constanment amb un batedor. Cal remenar i mantenir-la a foc baix fins que sigui espessa.
Mentrestant posem en una paella l'oli i quan sigui calent, hi afegim el pa tallat a dauets. Quan el pa sigui torrat, apaguem el foc i encara calent l'oli, hi afegim la matafaluga. Deixem que es coguin una mica els granets. Encara amb l'oli calent, ho anirem afegint a la crema a poc a poc i barrejant constanment fins que la crema absorbeixi tot l'oli.
Llavors ho aboquem en cassoletes de crema i ho deixem refredar. Ho podem servir amb canyella en pols pel damunt. Es mengen fredes o calentes.

divendres, 8 d’abril de 2011

Pèsols a l'estil d'Apici

Aquesta recepta la vàrem trobar ja fa un grapat d'anys en un llibre de l'escriptor Nestor Lujan sobre la història de la gastrònomia. En concret, sortia a l'apartat sobre la cuina a l'epoca dels grecs i els romans i parlava de l'escriptor Apici, famòs pel seu llibre "De re coquinaria", o sigui, "l'art de la cuina", el receptari més àntic que es coneix a Occident. Aquesta recepta sembla ser que surt tal qual al llibre! es boníssima, senzilla i el producte principal està en plena temporada.

Ingredients (1 persona):
800 g de pèsols sense pelar
1 ou dur
1 ceba
sal i pebre negre
oli i vinagre.

Tallem ben petitona la ceba i la deixem macerar en vinagre i aigua a parts iguals per treure-li la fortor un parell d'hores. Piquem l'ou dur i el reservem. Desgranem els pèsols i els bullim amb aigua i sal. Els colem. Barregem els pèsols amb l'ou dur picat, la ceba (ja escorreguda del vinagre) i amanim amb sal i pebre negre al gust i un raig d'oli. I ja podem dir que em dinat com un emperador romà!

dimarts, 5 d’abril de 2011

Panadons d'espigalls i d'escarola amb panses i pinyons


Aquest són els panadons d'espigalls*

Avui portem al bloc una recepta de cuina fusió... de fusió entre el secà i la marina!: uns panadons de l'Urgell farcits amb espigalls del Garraf i d'altres amb escarola amb panses i pinyons, com la preparen al Prat de Llobregat. Els panadons són típics de les terres de Lleida, potser no tant coneguts com la coca de recapte però igualment bons i fàcils de trobar als forns. Si els volem fer a casa, aquesta és la recepta que té penjada a la seva web l'oficina de turisme de l'Urgell. Els panadons es poden fer fregits o al forn, nosaltres preferim fer-los sempre al forn tot i que fregits també quedem ben bons.

Ingredients (aproximadament uns 10-12 panadons):
per la pasta:
500 g de farina
250 cc d'aigua
sal
llevat

pels d'espigalls (la meitat):
500 g d'espigalls frescos aproximadament
pebre vermell i sal
2 alls
oli


i aquest són els d'escarola amb panses i pinyons*

pels d'escarola:
una escarola grossa (només les fulles més verdes)
pinyons
panses
sal i pebre negre
2 alls
oli
Començarem fent la pasta: formarem un volcanet amb la farina, i al mig hi tirarem la meitat de l'aigua amb el llevat prèviament dissolt, una mica de sal i anirem pastant i afegint al mateix temps la resta de l'aigua. Treballarem la pasta fins que no s'enganxi. Llavors, formem unes boles (ens sortirant tranquil.lament 10 o 12) i deixem que llevin.
Mentrestant, bullirem els espigalls amb una mica de sal. Quan siguin cuits, els colarem i els refredarem posant-los un moment sota un raig d'aigua. Reservem. En una paella, hi tirem una mica d'oli i els alls tallats ben menuts, quan faci uns minuts que coguin però sense que agafin color, hi tirem els espigalls i un grapat de pebre vermell al gust. Rectifiquem de sal, deixem que coguim junts uns minuts i apaguem el foc i deixem reposar.

Pels panadons d'escarola, començarem per posar en remull els pinyons i les panses. Triarem les fulles més verdes de l'escarola, les netejarem i les tallarem.
En una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i seguidament els alls tallats ben menuts, com abans vigilarem que no agafin color i hi afegirem les panses i els pinyons escorreguts. Hi donarem uns tombs al conjunt i immediatament, hi afegim les fulles d'escarola, salem i empebrem. Deixarem que es coguin, si fan massa aigua, la traurem. Quan sigui ben cuita l'escarola, rectifiquem de sal , apaguem el foc i reservem. Si cal, ho passem pel colador ( si ha fet massa aigua).

Ara, farem els panadons: agafarem les boles de pasta i amb el corró (o amb una ampolla de vidre si no en tenim), les anem estirant de forma que ens quedin una mica ovalades i de la llargada d'un pam aproximadament. Quan les tinguem ben estirades les farcim amb la farsa i les tanquem. El tancament ha de quedar a dalt. Hi tirem un bon raig d'oli, ho posem en una safata que pugi anar al forn i deixem que es coguin. El forn millor que estigui a 200º. Un cop cuites, els hi tirem un altra raig d'oli i ja estaran.
Ull! les primeres que vaig fer, les d'espigalls, em van quedar un xic massa gruixudes de pasta. Cal estirar-la més , quasi fins que es torni transparent.

(*)he canviat les fotos : aprofitant que n'he tornat a fer, n'he penjades unes que estan un pèl millor.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Fideus a la cassola

Un clàssic de la cuina casolana: els fideus a la cassola. Aquesta és la versió familiar.

Ingredients (2 persones):
150 g de fideus grossos
1 patata
2 o 3 tomàquets
1 pastanaga
1ceba
3 talls de cap de costella (300-400g)
500 cc d'aigua
all i julivert

Primer començarem per enrossir el cap de costella tallat a trossos a la cassola amb una mica d'oli.
Quan tingui ja color, hi afegirem el tomàquet ratllat i l'all i el julivert tallat ben petit i deixarem que cogui uns minuts. Passat aquest temps, hi afegirem la pastanaga tallada a rodanxes finetes i la patata pelada i també tallada a làmines fines. Fins aquí ho teníem a poc foc
Hi abocarem l'aigua i deixarem que cogui a mig foc. quan l'aigua comenci a bullir, contarem 20 minuts i llavors hi tirarem els fideus. Vigilarem l'aigua i si cal, n'hi afegirem més però calenta.
Ho deixarem 10 minuts més i ja ho tindrem a punt.

divendres, 1 d’abril de 2011

Byessar (pure de faves marroquí)

Avui li toca el torn a una recepta treta de llibre "sabores de Marruecos" de C. Ferguson, que em vaig comprar després d'un viatge per aquelles terres. Malgrat siguin les faves l'ingredient principal no es pot dir que sigui un plat de temporada, doncs aquestes no són les "nostres" faves fresques si no que són seques i per tant, requereixen la típica preparació de tots els llegums secs: posar-los en remull unes hores abans.

Ingredients (4 persones):
250 g de faves seques
2 alls picats
1 culleradeta de llavors de comí
sal i oli
farigola al gust

Posem les faves en remull el dia abans, i les deixem durant unes 12 hores. Passat aquest temps, treure-les de l'aigua del remull i passar-les a una olla amb molta aigua freda, suficient per cobrir-les generosament 4 o 5 dits. Afegir-hi el comí i l'all. Quan sigui cuit, escorreu-les i passeu-les pel túrmix, juntament amb una mica d'oli, d'aigua de la cocció, la farigola, sal i si ho volem, una mica més de comí. Servir fred, amb un raig d'oli pel damunt i empolsinar també una mica de comí i de farigola. Es serveix amb torradetes amb pa de pita.

Seguidors