diumenge, 30 d’octubre del 2011

Peus de porc gratinats amb allioli

Aquesta recepta la varem trobar en un blog (aqui)  i de seguida ens va cridar l'atenció: és diferent i és molt gustosa. L'hem fet unes quantes vegades, sempre amb molt d'èxit.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc
oli
1 gra d'all
sal
farina de galeta


En aquest ocasió, varem comprar els peus de porc ja cuits, però si els volem coure a casa, trobareu aquí la forma de fer-ho.

Varem preparar un allioli negat, és a dir, amb massa oli (ofegat o negat); si mireu de fer un allioli "normal" i se us talla, cap problema! també serveix: en un morter posarem un o dos grans d'all pelats i tallats a trossets i un pessic de sal; aixafem l'all i mirem de fer-ne una pasta..quan ho tinguem, anem afegint gota a gota o en petits rajolins, l'oli, mentre anem remenant amb la ma de morter sempre en la mateixa direcció. Segons la meva àvia, cal evitar que ningú "tafanegi" l'estat de l'allioli mentre l'estem fent o se'ns tallarà, per aquest motiu, ella sempre tapava el morter amb un drapet mentre el feia. Si no voleu ser tan radicalment tradicionals, segurament n'hi haurà prou amb tenir paciència i anar molt poc a poc. En aquest cas, ens convé posar-hi més oli  del comte, per tant, quan el tinguem lligat, podem substituir el rajolí per una bon raig, probablement, se'ns negarà immediatament! i ja el tindrem preparat.

Posem els peus en una safata que pugui anar al forn, i els banyem amb l'allioli. Deixem que reposin una bona estona (ho podem preparar el dia abans). Quan arribi l'hora de preparar el dinar, cobrim els peus i l'allioli amb una bona capa de farina de galeta. Enfornem i deixem que cogui una bona estona, fins que la farina sigui cuita i els peus calents. Servim.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Pastís d'ametlla i farro

Feia temps que no publicàvem una recepta de postres, així que per compensar-ho publiquem aquesta, d'un pastís d'ametlla i farro (farina de blat de moro pels que no sigueu garrotxins). Aquest pastís  l'hem fet en ocasió d'una petita festa per entregar uns regalets a un company que acaba de ser pare, com que algú d'entre els assistens no pot menjar farina de blat, vàrem estar buscant per la xarxa alguna recepta que no en portés i al final vam fer una adaptació d'una que surt a la web de la BBC.

Ingredients (6-8 persones):
200 g de mantega pomada (es a dir tova, però no líquida)
200 g de sucre
4 ous
200 g de farina d'ametlla
100 g de farro
1 culleradeta de llevat royal
1 llimona (la pell ratllada i 4 cullerades de suc)

pel xarop de llimona (la coberta del pastís):
150 g de suc de llimona (aprox. 3 llimones)
150 g de sucre
300 ml d'aigua


Barregem en un bol la mantega i el sucre, ho treballem amb la batedora fins que sigui escumós i blanquinós. Afegim un a un dos dels ous i dos rovells (guardem les 2 clares que "sobren" a part). Seguim treballant-ho tot amb la batedora. Afegim la pell ratllada de la llimona i el suc, barregem i comencem a afegir poc a poc les dues farines i el royal. Barregem i quan sigui ben barrejat afegirem les clares muntades a punt de neu.

(per fer les clares, cal possar-les en un bol net i sec, i batre-les amb la màquina fins que siguin mig montades, llavors hi afegim una cullerada sopera de sucre i seguim treballant-ho tot fins que les clares siguin ben fermes i lluents).

Barregem les clares amb suavitat, de baix cap a d'alt. Quan s'hagin ben barrejat, abocarem la pasta en un motllo rodó prèviament untat amb mantega i empolsinat amb farina de galeta.
Repartim la barreja uniformement pel motllo (queda una mica espessa). Enfornem a 180º (el forn cal que estigui calent en el moment d'afegir el pastís, es clar) .
Vigilem la cocció, tarda al voltatn d'una mitja hora, 40 minuts, però pot variar segons el forn. Sabrem que esta cuit, perquè la pasta comença a agafar una mica de color, a separar-se del motllo i (bàsic) si la punxem al mig amb una agulla de fer mitja (per exemple) o un escuradents, sortirà net i sec.

Quan sigui cuit el pastís, el treiem de forn i deixem que es refredi.

A part, posem en un cassó, el sucre, el suc de llimona, l'aigua. Tallem unes tiretes de pell de llimona, procurem treure-lis tota la part blanca i tallar-les al llarg ben fines, fent com cabells. Les posem també dins el cassó. Encenem el foc i deixem que bulli una bona estona, fins que tingui la densitat i consistència que ens agradi. De tant en tant, caldrà que espumem una mica el xarop.

Apaguem el foc i deixem que es refredi. Llavors, "pesquem" amb una forquilla les tiretes de llimona i les reservem. Pintem amb el xarop de llimona la superfície del pastís al gust i decorem amb les tiretes.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Llenties estofades amb verdures

 
Ara que sembla que ha arribat , per fi, la tardor aprofitem per a penjar aquesta recepta amb llenties estofades amb verdures, un plat gens embafós, lleuger, complert i sa.

Ingredients (4 persones):
1/2 kg de llenties posades en remull la nit abans
1 patata grossa
1 ceba
1 porro
1 tomàquet
2 pastanagues
1 api (el tronc, només)
4 o 5 alls
1 fulla de llorer
canyella
sal i pebre

Després d'haver tingut les llenties en remull tota la nit, les escorrem i les posem en una olla que ens pugui quedar ben tapada. 
Pelem i tallem ,a daus menuts, totes les verdures, incloent-hi el tomàquet.
Posem les verdures en fred a l'olla on tenim les llenties, hi posem una mica de canyella , els alls pelats i sencers i la fulla de llorer. Ho cobrim tot amb aigua, tapem i engeguem el foc no gaire fort.
Deixem que es coguin sempre tapades. Quan les tinguem cuites, hi posem la sal i el pebre.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Llenguado a la nyoca


Aquest és un plat senzill i ràpid de fer. Si no tenim llenguado, podem fer servir bruixa, per exemple, que és sempre més econòmica . Normalment el peix és fregeix, però nosaltres el fem a la planxa, queda molt bo, i és més lleuger.

Ingredients (2 persones):
2 llenguados ja nets
panses
pinyons
ametlles filetejades

Posem en remull les panses.
Salem i empebrem (opcional) el llenguado. Escalfem la planxa i cuinem el llenguado volta i volta, que no quedi molt refet. Ho posem en plats individuals.
A part, en una paella, hi posem un raig d'oli i quan comenci a estar calent, hi tirem les panses i els pinyons i les ametlles. Li donem uns tombs i quan comenci a agafar color, ho traiem del foc i ho aboquem a parts iguales pel damunt el llenguado. Servim.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Ghemistà (pebrots farcits a la grega)



Un clàssic de la cuina grega: el ghemistà ,  verdures farcides d'arròs. Es poden fer amb diversos tipus de verdures: albergínies, pebrots, tomàquets, ceba...però nosaltres ho hem provat amb els pebrots. En principi el plat no sembla tenir gaires complicacions, però cal fixar-s'hi bé perquè l'arròs ens quedi cuit! el posem dins el farcit en cru, i si no vigilem, tenim el risc que la verdura quedi massa cremada i l'arròs cru. Aquesta recepta  és , de nou, de "il giardinodei sapori e dei colori" d'una bloggera italiana (l'Ornella) que viu a Grècia.


Ingredients (2 persones):

2 pebrots vermells
3 cullerada soperes ben plenes d'arròs aproximadament (dependrà molt del tamany del pebrot)
1 ceba petita
julivert
menta
1 all
sal i pebre

Triarem uns pebrots que es puguin mantenir drets, doncs així es com els posarem a la llauna que vagi al forn: drets i amb el peduncle cap a dalt.
Tallem la part de dalt en forma de tapa (la del peduncle) doncs el nostre objectiu és farcir el pebrot i tapar-lo amb el mateix pebrot durant la cocció. Retirem les llavors de l'interior del pebrot i salem una mica.
A part, tallem la ceba ben petita i ho barregem amb l'all, el julivert i la menta també tallades ben fines. Salem i empebrem. Si els pebrots són molt llargs, podem tallar-lis una rodella, i fer-la ben petita i afegir-la a la barreja d'arròs i herbes.
Farcim els pebrots, repartint l'arròs el millor que puguem. Ho posem en una llauna que pugui anar al forn, els pebrots han de tenir la tapa cap a munt i estar en posició vertical. Tirem un fil d'oli pel damunt els pebrots i posem també una mica d'aigua a la llauna. Enfornem a 180º durant, aproximadament, una hora i mitja. Si els pebrots es couen massa, tapem-los amb un paper de cuina. Si l'aigua s'evapor, hi afegim una mica més. Cal vigilar que se'ns cogui l'arròs sobretot.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Conill amb samfaina


A casa ens agrada molt el conill i aquesta recepta la fem molt a l'estiu, quan les verdures per fer la samfaina estan en plena temporada. No cal dir que la samfaina no només esta boniísima amb conill, serveix per altres tipus de carn com la de pollastre per exemple, per bacallà, etc.

Ingredients (4 persones).
1 kg de conill tallat a trossos
2 cebes 
1 pebrot vermell
2 o 3 tomàquets ben madurs
1 albergínia (vam fer servir una de blanca)
1 copa de cognac

Començarem per pelar l'albergínia, tallar-la a daus i posar-la a escórrer amb una mica de sal perquè així ens perdrà el gust amargant. Cal fer-ho això una hora abans de cuinar aproximadament.
En una cassola, enrossirem el conill prèviament salat i empebrat. Quan agafi color, el retirarem de la cassola i el reservarem.
A la mateixa cassola i, amb el mateix oli, cuinarem les cebes tallades ben petites. Quan els hagem donat uns quants tombs i comencin a transparentar, hi afegirem el pebrot tallat a trossos.
Donarem uns tombs al pebrot i hi afegirem les albergínies. Tornarem a fer que donin unes voltes a la cassola i hi afegirem tot seguit el tomàquet ratllat.  Rectificarem de sal i pebre (les verdures no en tenien fins ara). 
Ara tocarà afegir-hi el conill, li donem unes voltes i hi aboquem una copa de cognac. Quan el licor hagi evaporat, baixarem el foc al mínim i deixarem que cogui tapat.
Si queda molt sec, cal que hi afegim una mica d'aigua o brou suau.  Hem de vigilar que les verdures no es coguin massa, no volem una pasta, volem que les verdures es vegin i es puguin individualitzar fàcilment.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Tonyina en conserva

Aquesta manera de preparar la tonyina és un clàssic a casa meva:,ens n'hem fet un bon tip de menjar-la així alhora d'esmorzar; i es què conservada així i damunt d'una torradeta de pa està boníssima! També la podem fer servir per amanides, es clar, però recomano menjar-la sola, per trobar-li tot el seu gust.

Ingredients:
tonyina (la quantitat dependrà de cadascú)a trossos sense pell ni espines
1 fulla de llorer
2 o 3 alls pelats i sencers
pebre negre en gra
oli
aigua

En un cassó amb aigua,hi posarem el llorer, la tonyina a trossos grossos sense pell ni espines, una mica de sal, el pebre negre i els alls. Tot en fred. L'aigua cal que ens cobreixi la tonyina.
Engeguem el foc i, a foc lent, portem l'aigua a ebullició. Llavors contem 10 minuts. Refredem i colem conservant una part de l'aigua.
Omplim un pot de vidre amb els alls, el llorer, la tonyina, el pebre i una part de l'aigua de la cocció i ho acabem d'omplir amb oli (uns dos dits). Ja ho tenim, ho guardem a la nevera i ens ho mengem en uns dies.
Si el volguessím guardar per més temps, llavors ens caldria fer bullir el pot de vidre al bany maria.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Fideus amb seitons

Un plat mariner amb un gust potent a mar; ara que comença la temporada del peix blau podem trobar seitons fàcilment. La combinació amb els fideus en fa un plat complert, senzill de fer pels ingredients i econòmic (que tampoc està malament).

Ingredients (2 persones):
190 g de fideus secs
200 g seitons aprox.
1 ceba mitjana
2 tomàquets madurs
1 all
julivert
1 litre d'aigua

Reservem 3 o4 seitons per cap i la resta la fem bullir amb l'aigua durant uns 20 minuts. Colem i reservem el brou per una banda i la carn dels seitons que poguem aprofitar per l'altra.

En una cassola de fang, afegim un raig d'oli, els alls tallats finíssims i la ceba també tallada ben petita. Deixem que es coguin i quan comenci a enrossir-se la ceba, hi afegim el julivert tallat ben fi i , en 2 minuts, el tomàquet ratllat.

Deixem que es concentri el sofregit, afegim la carn dels seitons i els fideus. Donem un parell de voltes, afegim el brou de coure els seitons i deixem que coguin uns 10 o 15 minuts. Controlem la cocció dels fideus i si cal afegir-lis més brou (o aigua si l'hem acabat). Es millor mantenir una olla amb aigua o brou calent per si de cas.
Quan hagin passat aquests 10 minuts, hi afegim els seitons en cru que hem reservat des del principi. Rectifiquem de sal si cal. Si ens cal "remenar" la cassola, millor fer-ho suaument, sacsejant-la amb l'ajut dels agafadors per evitar que es trenquin els seitons. 
Passats 15 minuts (o 20 segons el gruix dels fideus), i estiguin ja fets els fideus, parar el foc i deixar reposar 5 minuts més. Servir.



dimarts, 11 d’octubre del 2011

Platillo de coll de xai amb verdures


Un altre plat amb una de les parts més humils del xai, però d'un gust excel.lent  i que permet fer guissadets fàcils i saborosos com aquest, però també admet una cocció a la planxa. A casa ens agrada molt i sovint la fem, sovint variem les verdures també, depen una mica del que hi hagi en aquell moment per casa.

Ingrediets (2 persones):
1/2 coll de xai tallat a trossos
2 pebrots verds petits
2 tomàquets vermells madurs
1 ceba petita
1 pastanaga
1 o 2 alls

Salem i empebrem el coll i el posem a enrossir en una cassola amb oli. Quan tingui ja color, hi afegirem la ceba tallada petita i quan comenci a tornar-se transparent, la pastanaga tallada també petita (per exemple a dauets); uns minuts després hi afegirem el pebrot també tallat menut i els alls pelats i tallats. Deixarem que es cogui a foc baix, salarem les verdures i si queda molt sec, hi afegirem una mica d'aigua. Si volem podem substituir l'aigua per una mica de vi ranci o cognac. Però molt poc, cal que es vagi fent amb poc suc. Tapem la cassola i deixem que es cogui. Quan les verdures comencin a estovar-se , hi afegirem el tomàquet amb pell tallat a trossos. Tornarem a tapar i seguirem coent-ho a foc baix. Si cal, rectificarem de sal. També vigilarem si cal afegir una mica d'aigua, però ull!! no ha de tenir gaire suc, no estem fent un rostit amb suc, cal que quedi força concentrat.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Conill amb xocolata

Una altra recepta d'aquelles tradicionals al 100%: conill amb xocolata. Existeixen diverses versions, sovint amb canvis als ingredients de la picada; nosaltres seguim la del Manuel Vazquez Montalban i el seu llibre de  receptes "receptari de cuina catalana".

Ingredients (4 persones):
1 conill de 1 kg aprox . a quarts
1 ceba mitjana
2 tomàquets petits madurs

per la picada:
1 presa de xocolata negra de cobertura
5 o 6 ametlles torrades i pelades
2 alls
2 o 3 nous
1 cullerada de cafè de pinyons
julivert

Començarem per salar i empebrar el conill.
En una cassola amb oli, enrossim els talls de conill i quan tinguin color, hi afegim la ceba tallada ben fina. Deixem que es cogui la ceba a foc baix. Quan sigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat (li haurem afegit una mica de sucre). Salem i deixem que es faci el sofregit.
Ara farem la picada. Començarem per escalibar el alls, ho podem fer, posant una paella al foc sense oli i els alls amb pell i tot. Quan la pell comenci a tornar-se negre, els girem, quan siguin tous per tots costats, els traiem. Deixem que es refredin i els pelem.
En un morter, posem els alls escalibats, una mica de sal, i el julivert, ho piquem. Quan haguem fet una pasta, hi afegim la xocolata a trossos, les nous, els pinyons, les ametlles i ho piquem tot fins aconseguir una pasta fina.
Tirem una mica d'aigua calenta al morter, fem una pasta i ho afegim a la cassola on tenim el conill, repartint-la una mica per tot arreu. Acabem d'escurar el morter i afegim a la cassola tota la picada. Sacsegem una mica la cassola i deixem que segueixi fent xup-xup fins que el conill sigui ben cuit.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Arròs de muntanya amb cap de costella i moixernons

Aquest arròs, de pocs i senzills ingredients però molt gustosos té, sobretot,  el toc "diferent" de portar farigola.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
2 cullerades soperes ben plenes de moixernons secs (Calocybe gambosa)
 300 gr de cap de costella
1 tomàquet petit
1 ceba
1 branqueta de farigola
sal i pebre negre
320 cc d'aigua o brou suau

A primera hora del mati, posarem els moixernons secs en aigua perquè s'hidratin.
En una cassola de fang, posarem un raig d'oli, i amb el foc molt baix, hi tirarem el cap de costella, deixarem que enrosseixi i llavors hi afegirem la ceba picolada ben fina i una mica de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem el tomàquet i la branca de farigola. Deixarem que es concentri el sofregit.
Quan tinguem el sofregit ben concentrat, retirarem la farigola i hi afegirem els moixernons. Tirarem també l'arrós i li farem donar unes voltes. Mentrestant tindrem l'aigua escalfant-se. Ràpidament, després de les primeres voltes, tirarem l'aigua a la cassola i la sacsejarem lleugerament.Cal que el foc sigui ben viu.
Quan l'aigua de la cassola arrenqui el bull, contarem 5 minuts, baixarem el foc i deixarem que cogui 15 minuts més.
Quan l'arròs sigui cuit, apagarem el foc i deixarem reposar 5 minuts. Servirem.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Crema de mongetes a la romanesa

Una manera fàcil de menjar llegums, fàcil de fer, sana i bona , aquesta recepta ens la vàren ensenyar en un curset de cuines del món. Val la pena de provar i no ens calen ingredients especials difícils de trobar, ni estris específics.

Ingredients (4 persones):
400 g de mongetes seques cuites
2 grans d'all (o més, dependrà dels gustos)
1 ceba
2 tomàquets mitjans
sal, sucre, pebre negre i oli

opcional: pebrot vermell i/o cogombre en vinagre.

Començarem per preparar un sofregit: tallarem la ceba ben fina i la posarem a coure en una paella. Quan comenci a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal i una mica de sucre. Deixarem que cogui fins que ens quedi un sofregit ben concentrat.

A part, posarem al túrmix les mongetes amb una mica de sal, oli i pebre negre. Triturarem i afegirem més oli si convé, fins que tinguem una pasta fina i homogènia. Tallarem els alls ben petits i els barrejarem amb la crema un cop la tinguem feta.

Servim la crema de mongetes coberta amb el sofregit. Podem acompanyar-ho amb el pebrot vermell tallat ben petit o amb cogombre en vinagre.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Esqueixada


Una altra amanida clàssica d'estiu: l'esqueixada. Com que ens encanta el bacallà, la fem sovint. No cal dir, que el nom li ve de l'ingredient principal: el bacallà esqueixat!

Ingredients (2 persones):
200 gr de bacallà esqueixat
2 tomàquets madurs (en el nostre cas, dels de pebrot)
1 pebrot vermell gros
olives arbequines (o d'Aragó o Kalamata)
oli i pebre negre

comencem per remullar el bacallà: si el tenim ja esqueixat, només amb un parell d'hores ja ho tindrem. Si el tenim en peça, ens caldrà dessalar-lo dos dies abans i després l'esqueixarem.
Netegem el pebrot i els tomàquets i els tallem a trossos petits (daus). Ho barreguem amb el bacallà i les olives, amanim amb un bon raig d'oli i una mica de pebre negre.Sal no ens caldrà, que el bacallà ja en porta.
Queda millor si la fem unes hores abans. Es guarda bé a la nevera i la servim una mica fresqueta.

Seguidors