dissabte, 31 de desembre del 2011

Terrina d'espinacs i arròs amb salmó

 Una recepta senzilla i que dóna un gran resultat. Es pot preparar amb antelació i es menja fred. estalviant-nos temps i planificació a la cuina,o sigui que ens pot servir com a primer plat per les festes del Nadal, per exemple.

Ingredients (4 persones):
200 g de salmó fumat
1/2 kg d'espinacs frescos
50 g d'arròs
4 ous
1 vas de nata liquida de cuina (podria ser llet)
panses i pinyons.
6 gambes pelades i bullides per decorar

Bullim els espinacs, els escorrem i els reservem. Bullim l'arròs i fem el mateix: escórrer-lo i reservar-lo.

Posem les panses i els pinyons en remull en aigua.

Preparem un motllo, untant-lo amb una mica de mantega i pa ratllar. Preparem també una safata per a posar el motllo al forn al bany maria: agafem una safata o llauna que pugi anar al forn i que sigui gran però menys fonda que el motllo, l'omplim d'aigua i la posem al forn a escalfar a 180º.


En un bol, posem els 5 ous sencers, els espinacs ben escorreguts, la nata, l'arròs bullit i també es corregut, sal i pebre i ho triturem tot. ho aboquem al motllo.

Afegim al motllo les panses i els pinyons prèviament escorreguts.

Posem el motllo al bany maria que tenim al forn (l'aigua cal que estigui calenta quan hi posem el motllo). Deixem coure durant uns 45 minuts a 189º.

Quan punxant la terrina, ens surti l'escuradents net, voldrà dir que tenim ja la terrina cuita i que la podem treure del forn. Deixem refredar.

Treiem del motllo la terrina d'espinacs i quan sigui ben freda, la cobrim amb salmó fumat.

Ho podem acompanyar de maonesa suau o d'una vinagreta.

dijous, 29 de desembre del 2011

Ouets

Una altra recepta no apte per a persones fàcilment impressionables: els ouets. Aquests dies de festa, amb tants brous i escudelles, la polleria del mercat tenia una gran quantitat dels dos ingredients principals: fetges de gallina i els ous encara per formar de la gallina. De fet, aquest és una simplificació d'un plat que de petita m'encantava: la sangueta, que ve a ser el mateix però acompanyat de la sang de les gallines i els pollastres (el veniem en peces amb una forma aproximada de flam). Però ja fa un temps que no es possible trobar sang a la venta, per prohibicions legals i bla, bla. Així que el plat, va perdre l'ingredient que li donava nom i es va simplificar. No hi ha quantitats establertes, depenent del que tinguin a la polleria, n'hi ha més o menys.

Ingredients:
1 ceba
fetges de gallina (els que hi hagi)
ouets de gallina (els que hi hagi, quants més millor)
altres menuts. com cors o pedrers (opcional)

Es talla la ceba a tires i es fregeix en una paella. Quan la ceba ja esta molt cuita, s'hi afegeixen els fetges i es deixen coure al gust. Salem. Quan ja tenim els fetges cuits, hi tirem els ouets i apaguem ràpidament el foc. La gràcia és que no quedin cuits del tot, només una miqueta per la part exterior però amb el rovell encara cru.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Patates emmascarades

Aquest plat és molt típic de la comarca del Berguedà, i de fet, va ser allà on el vam provar per primer cop. Des de llavors, el fem sovint, ens va encantar per la senzillesa d'el.laboració i per lo bo que queda. De fet, no sabem si la nostra recepta és gaire ortodoxa, en tot cas és la nostra interpretació. Al restaurant on ens el van servir, l'acompanyaven també d'unes rostes de cansalada ben fregida, nosaltres no ho fem pas.

Ingredients (2 persones):
2 patates grosses
1 tros de botifarra negra
1 mica de llet (opcional)
sal, oli

Bullim les patates amb la pell i tot. Quan siguin ben cuites, les retirem del foc, i les pelem i reservem.

En una paella, hi tirem un raig d'oli i hi fregim la botifarra negra sense pell i esparrecada. Mentre la botifarra es cou, aprofitarem per a aixafar les patates amb una forquilla o passar-les pel passapurés. Salem i empebrem. Hi podem afegir un raig de llet per a fer-les més meloses.

Quan la botifarra tingui color i sentim la seva flaire,  serà el moment per a afegir-hi les patates. Remenem bé i deixem que es cogui tot junt uns minuts. Rectifiquem de sal si fos necessari i ja ho podrem treure del foc i servir.

divendres, 23 de desembre del 2011

Vieires al forn

Un entrant (o primer plat, si es prefereix) ben delícios per aquestes festes: vieires al forn. La foto és d'abans de coure-les, perquè ens vem oblidar de fotografiar-les després!

Ingredients (4 persones):
8 vieires
100 g de pernil salat
1 ceba grossa
safrà
1 vas de vi blanc
1/2 tomàquet ratllat
pa ratllat
formatge ratllat

Es fregeix la ceba tallada ben fineta, quan comenci a tornar-se transparent, se li afegeix el tomàquet ratllat i el pernil a daus ben petits. Es deixa coure uns minuts i s'hi afegeix 1 vaset de vi blanc. Es deixa reduir el vi blanc i se li afegeix el safrà. Es deixa coure un parell de minuts més.

Al sofregit se li afegeixen les vieires que haurem tret prèviament de la closca. Les couen només un parell de minuts; cal que no ens passem, si no es tornen dures i no valen res.

Un cop passats els 2 minutets, traiem una per una les vieires amb el foc apagat. Les anirem posant una a cada una de les petxines i pel damunt hi abocarem el sofregit. Hi espolsem pa ratllat i una mica de formatge ratllat. Ho gratinem un moment al forn, just perquè agafin color. Servim immediatament.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Pastís de formatge (amb gerds)

Segona i última de les receptes presentades al concurs gastronòmic dels Castellers de Barcelona: pastís de formatge amb gerds; una recepta que ens varen "passar" durant un curs de pa i pastes al centre cívic del barri.
És una mica diferent dels típics pastíssos de formatge perquè duu farina i també fruita fresca: gerds en aquest cas; però si no ho volem tant dolç, els podem canviar per mores per exemple.

Ingredients (per 10 persones aprox.):
1/2 kg de formatge tipus Quark
5 ous (jo hi vaig posar 4 ous i una clara)
gerds (o mores)
150 g de sucre
1 llimona (la pell ratllada)
75 g de farina
vainilla

Separarem les clares dels rovells.  Batrem els rovells amb el sucre, la vainilla i la pela ratllada de la llimona. quan siguin ben escumós, hi afegim el formatge i barregem suaument. Afegim llavors la farina prèviament tamisada.

Batrem les clares a punt de neu. Recordem que el bol on ho fem, ha d'estar ben net i sec i es millor que les clares estiguin un pèlet fredes. quan siguin a mig pujar, hi afegim una cullerada de sucre per que així ens quedaran més fermes. Barregem-ho amb la pasta de formatge.

Aboquem la pasta en un motllo que pugi anar al forn, prèviament untat amb mantega i farina o folrat de paper de cuina que pugui anar al forn. Cal tenir en conte que la pasta pujarà, si el motllo no és molt alt, millor ho folrem amb paper i deixem les vores altes.

Hi tirem pel damunt els gerds o les mores. Les ensorrem una miqueta (només fins que ens quedin tapades, no fins el fons) amb l'ajut d'una forquilla, no cal molt, cal pensar que com que la pasta és fluïda, s'acabaran d'ensorrar soles. Si volguéssim posar-hi panses, caldrà tenir-les prèviament en remull i enfarinar-les una mica abans de posar-les.

Enfornem a 180º durant uns 20 minuts i després baixem el foc a 150º. Si veiem que es torna molt ros de dalt, tapem el pastís amb paper de forn.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Rosquilles de Sant Isidre amb ratafia

Com cada any per aquestes dates, Castellers de Barcelona celebren el "dia de la colla", tot un cap de setmana d'activitats que marquen el final de temporada; i com cada any, hi ha concurs gastronòmic. Aquesta va ser una de les dues receptes que vaig presentar. Aquestes rosquilles són típiques de la Noguera, jo he canviat l'anís per la ratafia  simplement.

Ingredients (2 dotzenes aproximadament):
2 ous
250-300 g de farina aprox (dependrà de la mida dels ous i de la farina)
1 cullerada de cafè de matafaluga
1 tassa de cafè de ratafia (originariament, anís dolç)
100 g de sucre
5 cullerades d'oli
5 g de llevat de forner

Començarem per escalfar l'oli en una paella. Quan sigui calent, apaguem el foc i deixem refredar.

En un bol, batem els ous i el sucre fins que es torni una pasta esponjosa i blanquinosa. Hi afegim l'oli ja fred, la ratafia, la matafaluga i remenem. Incorporem la farina amb el llevat i treballem la pasta, ha de quedar flonja.

Amb les mans untades d'oli, fem unes boletes de  la mida d'una nou i els hi fem un forat al mig. Les anem deixant en una llauna untada de mantega o folrada de paper de cuina. Deixem reposar les rosquilles una hora.

Enfornem a foc fort durant uns 15 minuts o fins que siguin rosses les rosquilles.

dijous, 15 de desembre del 2011

Perdiu a la caçadora

Ara que és temporada de caça em aprofitar per acostar-nos a la plaça i comprar aquestes perdius. La carn de caça és més forta i de gust més potent que la de granja i a vegades cal tenir-les a marinar unes hores abans, però en aquest cas de les perdius ens vàren dir que no calia. El plat queda contundent, però molt bo!

Ingredients (2 persones)
3-4 perdius (dependrà de la gana dels comensals)
1 ceba grossa
1 tomàquet madur gros
cansalada o pernil salat
moixernons o bolets al gust
una cullerada sopera de ginebrons
una cullerada de cafè de coriandre
1 fulla de llorer
2 alls
7 o 8 ametlles
vi ranci (una tassa de cafè)
brou o aigua

Si els bolets són secs, començarem per posar-los en aigua unes hores abans.

En una cassola gran, hi posarem un raig d'oli i enrossirem les perdius (incloent-hi els fetges) i els alls pelats. Quan siguin ben rosses les perdius les traiem i les reservem.Fem el mateix amb els alls.

A la mateixa cassola i en el mateix oli, fregirem la cansalada tallada a daus. Quan sigui rossa, hi afegim la ceba tallada ben petita i la fulla de llorer. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegim el tomàquet ratllat , el coriandre i els ginebrons. Salem i deixem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem el vi ranci i deixem que s'evapori l'alcohol. Hi afegim els bolets i hi donem unes voltes*. Tornem a ficar les perdius a la cassola i ho cobrim amb el brou. Deixem que vagi fent xup-xup.

A part, fem una picada, amb els alls fregits, les ametlles i els fetges de les perdius.Quan tot sigui ben picat, ho diluïm una mica amb el suc del guisat i ho afegim a la cassola quan faltin uns 10 minuts per acabar la cocció.

* en el cas de bolets secs, si fossin frescos, caldria posar-los abans de tirar-hi el vi ranci i deixar que es fessin una mica i s'evaporés l'aigua que deixen anar.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Sopa de carabassa i ametlla

Una sopa o crema de carbassa de recepta familiar. Ideal per dies de fred, fàcil, barata i saborosa. La quantitat de carabassa es variable, la veritat és que crec que mai no l'hem arribada a pesar, sempre l'hem fet a ull; evidenment, això té un inconvenient, la sopa pot quedar més o menys espessa, llavors caldrà arreglar-ho amb brou.


Ingredients:
1 carbassa d'uns 300-400 g
100 g d'arròs
2 cullerades soperes de farina d'ametlla (uns 20 g aprox.)
1 ceba mitjana
aigua (uns 2 litres)
sal i pebre


Tallem la ceba ben menuda i la posem en una olla grossa juntament amb un raig d'oli. Deixem que la ceba suï una mica, és a dir, que comenci a coure's sense agafar color i a deixar anar una mica de suc. Mentrestant, tallem la carbassa a dauets, li treiem la pell i l'afegim a l'olla. Fem que tot cogui uns minuts.

Afegim a l'olla l'aigua, salem i empebrem i deixem coure fins que la carbassa sigui ben cuita. Llavors, ho passem tot pel passapurés. Tornem la verdura i el liquid a l'olla i deixem que arrenqui el bull.

Quan comenci a bullir, hi afegim l'arrós, remenem i deixem que es faci a foc mitjà. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure's l'arròs, afegim l'ametlla. Rectifiquem de sal. I ja tenim llesta la sopa!

divendres, 9 de desembre del 2011

Arròs hindú amb llorer i cúrcuma

Aquesta recepta és una simplificació/adaptació d'una altra trobada en aquest blog, que malauradament porta un temps molt poc actiu. És fàcil i ràpid de fer i aconseguim un arròs molt saborós amb un fort gust de llorer i espècies i un pèlet picant ( o molt si us agrada així)

Ingredients (2 persones):
200 g d'arròs (millor basmati)
1 fulla de llorer
1 culleradeta de cúrcuma
oli i sal
1 trosset de bitxo (opcional, i si us agrada picant, n'hi poseu més)
500 g d'aigua (millor pesar-la)

Un parell d'hores abans, posarem l'arròs basmati en aigua. Cal canviar l'aigua un parell de cops fins que quedi "neta", és a dir, clara i transparent i no pas lletosa.
En un cassó que es pugui tapar, hi tirem un raig d'oli i quan sigui calent, el bitxo, el llorer i la cúrcuma. hi donem un parell de voltes i immediatament, afegim l'arrós ben colat. Remenem un parell de minuts fins que l'arròs s'hagi impregnat bé del color groc de la cúrcuma.

Hi tirem l'aigua freda, baixem el foc al mínim (important)  i tapem. No destaparem per res la cassola durant la cocció (perdríem vapor i ens arriscaríem a que quedés cru). Passats 15 minuts destapem i parem el foc. Ja tenim l'arrós cuit i a punt de menjar.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Mostillo de magranes

Aquestes postres són típiques de les comarques costaneres de l'Ebre, la recepta l'hem treta del llibre "la cuina de les Terres de l'Ebre". Allà s'explica que són l'adaptació del "mostillo de vi" típic de la Terra Alta i fet amb el most del raïm, però utilitzant el producte que tenien més a mà i que donava un resultat semblant: les magranes.

Ingredients (2 persones):
250 ml de suc de magrana (aproximadament 2 magranes grosses)
pela de llimona
2 cullerades soperes de sucre
1 cullerada de farina d'arròs 
pebre negre (jo no n'hi vaig possar)


Exprimim les magranes fins a tenir els 250 ml de suc. Posem en una cassola de fang que pugui anar al foc la farina d'arròs, el sucre i la pela de llimona. A poc a poc, anem afegint-hi el suc de magrana i remenant continuament a fi que tot quedi ben diluït.

Encenem el foc baixet i sense deixar de remenar, deixem que bulli. Al cap d'uns 10 minuts aproximadament, començarà a espesseir (si hi posem pebre, l'hauriem d'afegir ara). Quan tinguin la consistència desitjada (aproximadament com unes natilles o una crema fina), retirem el mostillo del foc i l'aboquem en petits recipients o en una plata.

Es conserva a la nevera i es pot acompanyar de fruits secs.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Ous marbrejats o ous xinesos al té negre

 

Aquesta és la nostra versió d'un curiós aperitiu xinès: els ous marbrejats o els ous al té xinesos. És relativament fàcil de fer i els ingredients no són difícils de trobar. En el nostre cas, vàrem canviar els ous de gallina originals per ous de gotlla.

ingredients (4 persones):
6 ous de guatlla
2 bossetes de té negre
1 tros de pell de mandarina
2 claus d'olor
1 branqueta de canyella
1/2 tasseta de salsa de soja
4 o 5 peces d'anís estrellat (jo no en tenia)
1 cullerada sopera de sucre
aigua per bullir els ous
sal

Poseu aigua en un cassó i els ous a foc baix, quan comenci a bullir esperar uns 3 o 4 minuts i retirar els ous. Els ous han de quedar no gaire cuits de dins del rovell, però cuits de la clara si pot ser. Refredar-los. Podeu guardar l'aigua per després, però jo vaig preferir canviar-la perquè em va semblar que no estava gaire neta.

Poseu de nou el cassó al foc amb la mateixa aigua o amb aigua renovada i tots els ingredients menys els ous. Agafeu els ous i piqueu-los amb una cullera de forma que quedin tots ben esquerdats, però amb cura de no fer saltar la closca. Afegiu-los al cassó. Enceneu el foc a foc mitjà. 

Ara cal deixar bullir de nou els ous durant una hora o hora i mitja aproximadament (jo els vaig deixar només mitja hora i per això tenen aquest aspecte tant light). Passat aquest temps, deixar-los en infusió amb el liquid tota la nit a la nevera o com a mínim 4 o 5 hores.

En el moment de servir, treure'ls del líquid, pelar-los i ja els tindreu llestos!

dijous, 1 de desembre del 2011

Conill Sent Soví

Fa uns quants anyets vàrem fer un curset de cuina medieval en un centre cívic aquí a Barcelona. Entre les receptes medievals catalanes provinents de diversos receptaris entre ells el famós Sent Soví (1324!!)  que ens va passar el professor (i que varem cuinar a classe) hi havia aquest conill escabetxat amb espècies; un dels plats més fàcils de "traslladar" a la nostra època d'entre els que vàrem fer i un dels que més ens va agradar. Sincerament, no he trobat per enlloc que correspongui exactament al Sent Soví, potser pertany a algun altre receptari de l'època,  però com que des de llavors el tenim "batejat" com a "conill Sent Soví", li he mantingut el nom al penjar-lo al blog.
Un escabetx deliciós i amb un fantàstic gust a espècies.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'un 1kg aproximadament tallat a octaus
4 dl. d'oli
1/2 l. de vinagre
1/4 l. d'aigua
gingebre en pols
uns brins de safrà
3 claus d'olor picats al morter
sal i pebre negre

En una cassola o paella hi posem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem els talls de conill prèviament salats i empebrats. Quan siguin daurats per fora però tendres per dins (els courem a foc mitjà), els retirem de la cassola (o de la paella)  i els reservem en una cassola de fang.

A la mateixa cassola i amb el mateix oli on hem enrossit el conill, hi tirem el vinagre i si no ens agrada tan fort, l'aigua també, i deixem que cogui fins a reduir-se a la meitat. Quan s'hagi reduït, hi tirem les espècies, i passats uns dos minuts, el conill el tornarem a posar aquí dins perquè acabi de coure's.

Retirem el conill de la cassola i el tornem a posar a la cassola de fang. Hi aboquem la salsa pel damunt i deixem refredar. El guardem a la nevera. Es conserva un parell de dies.

Seguidors