dimecres, 30 de maig de 2012

Pastís Musics' Son

Aquest pastís el vàrem tastar durant la festa nadalenca de l'escola Musics' Son, el va portar una de les companyes i molt amablement, ens en va passar la recepta. Porta cervesa, moscatell i anís, però no us espanteu!! amb la cocció l'alcohol desapareix i queda un gust boníssim i molt particular! La fruita seca i la confitada, si no en teniu prou o no teniu ben be les proporcions, les podeu variar al vostre gust; també queda boníssim si fem servir farina integral!

Ingredients (6-8 persones):

60gr. d'avellanes
60 gr. de panses
60 gr. d'ametlles crues i pelades
60 gr. de nous (òbviament pelades)
80 gr. de fruita confitada variada (cireres, taronja, préssec)
150 gr. de figues seques
 3 0us
150 gr. de sucre
125 gr. de mantega
100 gr. de cervesa negra
100 gr. de vi dolç (moscatell)
50 gr. d'anís
1 culleradeta i 1/2 de canyella
1 culleradeta de nou moscada
330 gr. de farina
1/2 sobre de llevat "Royal"
1 culleradeta i 1/2 de bicarbonat (jo no en tenia)
 i un pessic de sal

Trossejarem totes les fruites seques i confitades i les reservarem.

Barrejarem amb l'ajut del robot de cuina, els ous (clara i rovell) amb el sucre i quan estigui ben barrejat i ben escumós, hi afegirem la mantega tova, la cervesa, el vi, l'anís, la canyella i la nou moscada.

Seguidament s'hi afegeix la farina, el bicarbonat, el llevat i el pessic de sal. Poc a poc es va barrejant i a continuació s'hi afegeix la fruita seca que heu reservat i la barregeu. (tot plegat queda bastant espès).

Es posa en un motlle prèviament untat amb mantega i el posarem al forn, prèviament escalfat, uns 40 minuts a 180º (òbviament el temps pot variar depenent del forn de cadascú).

diumenge, 27 de maig de 2012

Xampinyons amb all i julivert

Un senzill plat per acompanyar carns a la planxa que també ens pot servir com a entrant o aperitiu. Aprofitant que teníem d'oferta al supermercat les safates de xampinyons, varem fer-ne una bona quantitat. Com que la realitat és que ho fem una mica a ull, les quantitats no estan pesades ni són gaire exactes..però la recepta és molt senzilleta i realment no cal!

Ingredients (4 persones):
1 safata de xampinyons
2 o 3 alls
julivert
sal i pebre
una mica de farina

Començarem per netejar els xampinyons, treien-lis la terra, les cues amb les arrels i tallant-los a quants o octaus depèn del tamany. Reservem.

Picolem els alls pelats i el julivert ben finament. Ho barregem i reservem.

En una paella amb una miqueta d'oli, hi tirem els xampinyons, quan comencin a absorbir l'aigua que sempre fan, hi tirem pel damunt l'all i el julivert i una mica de sal. Deixem que cogui juntament uns minuts i llavors hi tirem una mica de farina, la idea és fer espesseir la salsa, per tant dependrà de sí els xampinyons ens estan quedant eixuts (poca farina) o tenen encara força aigua (més farina). Cal donar-hi uns tombs a tot plegat i deixar que cogui tot junt uns minuts fins que la farina sigui ben cuita.

dijous, 24 de maig de 2012

Sorbet d'aranja

Ara que arriben ja les calors, vénen també molt de gust les coses fresques, i res millor que un sorbet d'aranja! lleuger i molt , molt refrescant! Si us espanta el gust amarg d'aquesta fruita i podeu afegir una mica més de sucre de la que hi posa la recepta, però es precisament aquest gust tan peculiar de l'aranja que fa que el sorbet que avui pengem al bloc sigui un fantàstic final per a qualsevol àpat!

Ingredients (4 persones):

2 aranges mitjanes
1 clara d'ou
2 cullerades de sucre
1 got i mig d'aigua.

Començarem per a fer un almívar lleuger amb el sucre i l'aigua. Quan el tinguem fet, deixem refredar.

Expremem les aranges i en filtrem el suc, i el barregem amb l'almívar. Ho aboquem tot a un contenidor fort que pugui anar al congelador.

Quan tinguem el líquid mig congelat, el remenem amb una forquilla o cullera per a trencar-ne els trossets de gel. Si tenim una geladora no caldrà, es clar. A part, muntem a punt de neu la clara. Barregem la clara amb el suc de l'aranja, suaument, fins que quedi tot homogeni i ho tornem a congelar. Ho traiem al cap d'un parell d'hores i ja estarà llest per servir.

diumenge, 20 de maig de 2012

Corona d'arròs del diumenge

Un clàssic dels diumenges a casa meva durant molt de temps: corona d'arròs amb verdures. Senzill, saborós i no gaire complicat. Les verdures poden ser fresques o congelades, de temporada o aprofitant el que quedi pels racons de la nevera. En el nostre cas, varem fer servi aquest cop pastanagues i pèsols congelats. queden molt bé les mongetes tendres tallades a trossos. Es menja fred i es pot preparar amb antelació.

Ingredients (2 persones)
250 gr d'arròs
1 llauna de tonyina
2 tomàquets petits madurs
verdures variades (2 pastanagues, 1 got de pèsols congelats)
1 ou dur de decoració
1 gra d'all pelat

Començarem bullint l'ou dur per la decoració: posarem en una cassó aigua, un raig de vinagre i un ou. Deixarem que cogui uns 2 o 3 minuts. Refredarem i pelarem. Tallem a rodanxes i reservem.

Ratllem els tomàquets i els posem en una paella amb una mica d'oli, sal i sucre.Deixarem que cogui fins que concentri be el sofregit. A part, esmicolarem la tonyina de la llauna (prèviament escorreguda de l'oli) i la barrejarem amb el sofregit, deixarem que cogui dos minuts. Apaguem el foc i deixem refredar.

En un cassó ben gros, hi posem aigua abundant, un raig d'oli un gra d'all pelat i encenem el foc. Quan comenci a bullir, hi tirem l'arròs i deixem que cogui. Quan sigui quasi bé cuit, salem. Deixem que acabi de coure, i ho colem. Refredem amb aigua abundant.


Mentrestant, pelem les verdures i tallam a trossets les pastanagues. si tinguéssim mongetes verdes, les tallaríem a trossos. En un cassó amb aigua (pot ser el mateix de l'arrós), quan bulli, hi tirem les verdures i deixem que cogui. Millor per separat perquè cap sens passi. Reservem.

Agafem un motllo en forma de corona, hi posem una primera capa d'arròs, que sigui més o menys la meitat del total. Ha de quedar compacte però no aixafat. Repartim pel damunt el sofregit amb la tonyina. Posem la resta de l'arròs i apretem una mica, sense aixafar els grans. Deixem reposar una bona estona.

Passada l'estona, girem el motllo damunt d'una safata de servir. Col.loquem al mig de la corona les verdures i la decorem amb l'ou dur tallat a rodanxes. També hi podem posar trossos de pebrot escalivat, gambes cuites, olives, el que ens sembli millor per a la decoració. Ja podem servir-ho.

dijous, 17 de maig de 2012

Puré de patates hindú

Un altra versió lliure d'una recepta de la Índia (l'original aquí). Una manera diferent de preparar un puré de patates, aromàtic , amb un tot de picant (o molt si ho preferiu) i un color pintoresc. Les proporcions d'espècies es poden variar al gust.

Ingredients (2 persones):
4 patates bullides amb pell i tot
llet
1 manac de coriandre fresc
1 cullerada sopera de llavors de comí
1 cullerada sopera de llavors de fonoll
1 cullerada sopera de cúrcuma
1 cullerada de cafè de coriandre en pols
1 bitxo
pebre negre

Pelem les patates ja bullides i les aixafem amb una forquilla.

En una cassola, hi tirem un raig d'oli i quan comenci a escalfar-se, hi tirem unes llavors de comí, si espeteguen, es que ja està prou calent. Tirem la resta de llavors i deixem que es coguin un minutet.
Fora del foc, per si de cas, hi tirem un raig de llet. Ho tornem al foc i deixem que bulli un parell de minuts. Hi afegim la cúrcuma, el bitxo, el pebre negre, el fonoll i el coriandre.

Deixem que cogui uns minuts més, ho retirem del foc i ho barregem amb el puré. Salem. Barregem les fulles picades de coriandre amb el puré i ja ho tindrem llest per servir.

dilluns, 14 de maig de 2012

Arròs caldós amb galeres i carxofes

Un altre cop hem fet arròs caldós, la idea de combinar galeres amb carxofes la vam treure d'una recent visita al Delta de l'Ebre, es tracta d'una especialitat local, doncs ho vam veure anunciat a diversos restaurants. Les carxofes són de l'altre Delta, el del Llobregat, de les últimes de la temporada, tot i que esperem no siguin les últimes que poguem comprar tenint en comte els perills que amenacen als pagesos de la zona. Respecte a les galeres, que podem dir? són uns crustacis modestos, no gaire apreciats perquè tenen poca carn (que no vol dir que no en tinguin) , però que en canvi són molt saborosos i deixen un gust exquisit!

Ingredients (2 persones):

160 g d'arròs
12 galeres aproximadament
4 carxofes
1/2 pebrot verd italià
1 tomàquet madur gros
1/2 ceba
all i julivert
brou o aigua 3 cops el pes d'arròs, es a dir 480 g  (n'admetria 4 x)

En un bon raig d'oli i en una cassola alta, posarem les galeres i els hi donarem uns tombs. Quan hagin canviat de color, les traurem i les reservarem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba tallada ben menuda. Quan comenci a estovar-se, hi afegirem el pebrot també tallat ben menut. Quan el pebrot s'estovi, hi afegim l'all i el julivert picolat ben fi.

Mentrestant, ratllarem el tomàquet. Quan el tinguem ratllat, hi afegirem un poc de sal i una mica de sucre. Abocarem el tomàquet al sofregit, i deixarem que es concentri bé.

A part, posarem una olla al foc amb l'aigua o el brou i anirem pelant les carxofes, traient-lis el borrissol de dins  i les tallarem a octaus. Com que el brou es reduirà, millor que hi hagi més del pes exacte, ja ho pesarem a l'ultim moment. Quan bulli el brou o l'aigua, hi tirem les carxofes (si ens hem d'esperar, millor fregar-les amb una mica de llimona).

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi tirem de nou les galeres, hi donem unes voltes i hi tirem l'arròs. Donem unes voltes perquè l'arròs s'impregni bé del sofregit i immediatament, hi tirem les carxofes.  Pesarem el brou (o tenim calculat quan ens ocupa el pes que necessitem en un bol o en gots) i ho tirem a la cassola.

Deixem que arranqui el bull a foc fort. I també deixarem que cogui uns 5 minuts a foc fort. Passat aquest temps, baixem el foc i deixem que cogui a bull suau. Courà en total uns 15 minuts. Passat aquest temps, apaguem el foc i deixem reposar 5 minuts més. Servim.




divendres, 11 de maig de 2012

Papes arrugàs amb mojo picon i mojo verd

Aquest plat el teníem pendent de fer des que ja fa una pila d'anys vam anar uns dies a Tenerife...Al final ens hem decidit i després de trobar per internet uns quants blocs amb instruccions de com fer les papes, ens hem decidit...malauradament no ens han quedat gaire arrugades, però en fi...pengem la recepta per guardar-ne la memòria i quedem a l'espera de trobar una varietat més adient de patates. Òbviament, no cal dir, que les hem acompanyat del mojo picon i del mojo verd!

Ingredients  (2 persones):

per fer les papes arrugàs,
400 g de patates petites
sal

pel mojo picon:
1/2 cabeça d'alls
3 pebrots secs xoricers
1 cullerada sopera de comí
1 bitxo
1 cullerada de cafè de pebre vermell
oli
vinagre
aigua
sal

pel mojo verd:
1 manat de coriandre fresc
1 pebrot verd italià
1 cullerada de comí
1/2 cabeça d'alls
oli
vinagre
sal
aigua


 Començarem per posar en aigua tèbia els pebrots xoricers.

Després, rentarem les patates amb pell i tot i les posarem en una cassola amb aigua i sal. L'aigua cal que cobreixi les patates. Deixarem que coguin a poc foc fins que siguin cuites. Llavors, les traurem del foc, les assecarem. Tornarem a posar les patates a la cassola amb força sal i a foc lent de nou. Deixarem que es facin, les anirem girant amb molta cura per no trencar la pell que s'anirà arrugant.


Mentrestant, escalivarem els alls amb pell i tot. Quan siguin cuits, els hi traurem la pell i els reservarem.

Quan els pebrots estiguin ben hidratats, separarem la polpa amb un ganivet i l'anirem posant en el pot del túrmix (si no tenim paciència, els hi traiem les llavors i ho posem al pot del túrmix amb pell i tot). Posem també en el túrmix el comí, els alls el pebre vermell, el bitxo una mica de vinagre, una mica d'oli i sal.  Ho triturem tot amb el túrmix, hi afegirem oli i vinagre fins a tenir-ho al nostre gust. La salsa ha de quedar densa, però no tant com un allioli. Si cal, hi afegim una mica d'aigua. Rectifiquem de sal.

Per fer el mojo verd, posarem la resta d'alls al pot del túrmix, el coriandre tallat, el pebrot italià sense llavors, el comí, una mica d'oli, una mica de sal i una mica de vinagre. Ho triturem tot, ho rectifiquem de sal.

Servim les patates en una plàtera i els mojos en salseres a part.

dimecres, 9 de maig de 2012

Mongetes amb bolets i botifarra esparracada

Un altra plat amb llegums, aquest cas completissim perquè duu també botifarra. Nosaltres l'hem fet en aquesta ocasió amb mongetes pilariques, però es poden fer servir la que es prefereixin. del ganxet, fesols de santa pau, banyolins, etc. També en aquest cas hem fet servir bolets secs, però obviament també podem fer-ne servir de frescos.

Ingredients (2 persones):
300 g de mongetes cuites a casa (aquí)
un tall de botifarra de perol
un grapat de bolets secs (en aquest cas, ceps)
les verdures amb les que hem bullit les mongetes prèviament
1 ceba

El dia abans o durant el mati o quan tinguem temps, bullim les mongetes. El dia qua les cuinem, colem les mongetes, separem les verdures i guardem una mica del brou de bullir-les per si de cas. A la ceba li traiem els claus d'olor i els descartem.

Si els bolets són secs , un parell d'hores abans els posem en remull.

Pelem i piquem ben menuda la ceba (la que no hem fet servir per coure les mongetes!). La fem enrossir a foc lent en una paella. Quan la ceba sigui cuita hi afegim les verdures de coure les mongetes prèviament passades pel passapuré o aixafades amb la forquilla. Quan hagi donat un parell de voltes, hi tirem els bolets remullats (prèviament colats). Deixem que cogui tot plegat i que els bolets evaporin l'aigua si cal.

Ara tallem la botifarra de perol i l'esparraquem, es a dir,  li traiem la pell i en fem trossos no gaire petits aixafant-los amb la forquilla. Ho afegim a les verdures que couen en la paella. Donem uns tombs a tot plegat i llavors hi afegim les mongetes. Deixem que coguin uns minuts, si cal hi afegim una mica de brou de les mongetes, rectifiquem de sal i pebre i servim.


dissabte, 5 de maig de 2012

Llacets cu' niru di siccia v2.0

Un altra recepta aprofitant els experiments per fer la pasta casolana; aquest cop una versió de la pasta amb tinta de sípia. Aquesta recepta també la vam provar per primer cop a Sicilia i per això li hem posat el títol de l'entrada amb sicilià, en italià seria "al nero di seppia". De fet la vàrem fer per aprofitar "restes" de la nevera: unes proves per a fer llacets amb la pasta feta a casa i un potet amb tinta de sípia que teníem al congelador i que en principi ens havia de servir per a fer un arròs negre. La meva és una versió una mica lliure, doncs per començar no teníem sípia, només la tinta!

Ingredients (2 persones):
200 g de pasta feta a casa (aquí)
1 o 2 alls
1 tinta de sípia
1/2 got de vi blanc
1 tomàquets ratllats madurs
 sal i pebre negre
bitxo opcional tallat a trossets

En una paella , posem a enrossir els alls pelats i tallats ben finets. Quan comencin a agafar color, hi tirem el vi blanc i la tinta, quan s'hagi evaporat el vi, hi afegim el tomàquet ratllat (i el bitxo si volem). Deixem coure per uns 20 minuts, que la salsa es concentri. Rectifiquem de sal i de pebre.

A part, courem la pasta i quan sigui cuita, l'escorrerem i la reservarem.

Quan hagi passat el temps o la salsa estigui ben concentrada, hi afegim la pasta, hi donem uns tombs i quan estigui tot ben remenat, ho servim.

dijous, 3 de maig de 2012

Pasta casolana a l'Eoliana

Aprofitant que ens van ensenyar com fer pasta casolana durant un curset, vam  fer uns espaguetis que tot i quedar una mica malforjats, estàven realment bons. Per amanir-los vam decidir cuinar una salseta siciliana, típica de les illes Eòlies; arxipèlag famós a la literatura clàssica per ser la llar del déu dels vents, Eòl, i per tant, un dels llocs on va fer cap Ulisses durant el seu viatge de tornada a Itaca. Es clar, amb aquest referents, i si hi sumem els volcans de Vulcano i Strombori, quan vàrem anar de vacances a Sicilia, era un lloc de visita obligada! . Per recordar la nosta estada allà per tant, vam decidir cuinar una de les receptes típiques de les illes (una altra bona raó per a visitar-les i per visitar Sicilia, a tot arreu pots trobar receptes típiques de la zona )  .
 Aquesta salseta té alguns ingredients que m'agraden molt i es repeteixen sovint a la cuina siciliana: tàperes i anxoves en salt. Ingredients senzills però aprofitats al màxim!

Ingredients ( 2 persones):
200 g de pasta fresca feta a casa (aquí)
5 o 6 tomàquets xerry
2 o 3 anxoves en oli
tàperes
fulles d'alfàbrega
1 o 2 alls
sal i pebre negre
bitxo (si es vol)

Començarem per a enrossir un o dos alls tallats ben petits en una paella amb oli. Quan comencin a agafar color, hi afegim les anxoves en oli i ho aixafem amb una forquilla. Hi tirem, tot seguit, els tomàquets tallats per la meitat. Deixem que es cogui una mica.

Quan siguin cuits els tomàquets, hi afegim, el bitxo, el pebre negre, l'alfàbrega tallada a trossos i les tàperes senceres. Donem un parell de voltes i ho traiem del foc.

A part, haurem bullit la pasta amb aigua i sal abundants, quan siguin al punt les retirem i colem. Ho posem damunt una plàtera de servir i hi aboquem la salsa calenta encara pel damunt.

També podem afegir la pasta bullida a la paella de la salsa i donar-hi un parell de tombs.

Seguidors