dissabte, 30 de juny del 2012

Tortada d'Olot

Ja preparant la propera visita a Olot, hem aprofitat per a fer aquests pastís que podem trobar a algunes pastisseries allà. És aquesta tortada una influència de Banyoles? (la tortada d'allà es ben famosa) És pura coincidència? no ho sabem, només sabem que es molt fàcil de fer i està boníssima!

Ingredients:

4 ous
120 g de sucre
100 g de farina d'ametlla
20 g de farina
llevat tipus royal (1 culleradeta)
1 grapat de pinyons
sucre llustre per decorar

Començarem per separar els rovells de les clares.Posem els pinyons en remull.

 Posem els rovells en un bol i hi afegim el sucre. Batem amb la màquina fins que quedi ben escumós i blanquinós.

Barregem les farines i el llevat. A poc a poc i amb molta cura, ho afegim als rovells. Procurarem que el volum que han agafat els rovells, baixi el menys possible.

A part, montem les clares a punt de neu. Quan siguin a mig montar, hi afegim una mica de sucre (1 cullerada sopera) perquè quedin ben fermes i lluents. Afegim les clares a la barreja de farina i rovell amb molta cura.

Mentrestant, untem amb mantega un motllo que pugi anar al forn, tirem al fons els pinyons secs i escorreguts i aboquem la pasta. Enfornem al forn ja calent a 180º fins que el pastís es separi de les parets si es un motllo de silicona o al punxar, surti l'escuradents sec.

Desenmotllem i deixem refredar. Quan sigui fred, empolsinem pel damunt amb sucre llustre.

dimarts, 26 de juny del 2012

Got tricolor de gelat de mango, iogurt i granissat de cireres


Unes postres refrescants i que ens permeten jugar amb els colors i les textures. Són molt fàcils de fer i es pot variar fàcilment també les fruites si aquestes no us agraden o no les teniu a mà. Es pot fer prèviament i "muntar" el got ens portarà només un moment.Les quantitats estan fetes una mica a ull. El granissat i el gelat es millor fer-los amb temps, el dia abans per exemple; la crema de iogurt, es pot fer a l'últim moment. És millor muntar el got amb màniga pastissera, quedarà més polit, però si tenim presa o no la tenim a mà, a cullerades també farà el fet.

Ingredients (4 persones):

pel gelat de mango:
1 mango gros
1 iogurt grec
1 cullerada sopera de sucre
cardamom


pel granissat de cireres:
cireres (1 bol)
aigua
1 o 2 cullerades de sucre

per la capa de iogurt:
2 iogurts grecs
1 cullerada de mel suau


Començarem per fer el gelat: pelarem i tallarem el mango i el posarem en un cassó amb una cullerada de sucre. Ho posem a foc fluix i ho deixem fins que sigui quasi com melmelada. Deixem refredar, hi afegim el cardamom i el iogurt i ho triturem amb el túrmix. Ho aboquem en un carmanyola o similar que pugui anar al congelador. Congelem. De tant en tant, el traurem i remenarem perquè sens quedi ben fi.

Per a fer el granissat, posarem al foc un cassó amb aigua i sucre i prepararem un almívar. Mentrestant, despinyolarem les cireres i les passem pel passapurés o bé pel turmix. Colem, per treure'ls-hi la pell i que quedi ben fi. Quan l'almívar sigui ben fet el deixem refredar i llavors, hi afegim el puré de cireres. Ho aboquem en un recipient que pugui anar al congelador i ho deixem fins que sigui ben congelat.

Per a fer la crema de iogurt: agafem els dos iogurts grecs i els barregem amb la mel fins que quedi tot ben homogeni.

Quan arribi el moment de muntar el got, posem una capa de gelat de mango al fons, al mig una capa de crema de iogurt i a dalt de tot, el granissat de cireres. Servim immediatament.

divendres, 22 de juny del 2012

Coca tapada d'espinacs amb panses i pinyons

La recepta d'avui és una adaptació lliure o interpretació (si voleu) d'una coca de les que fan a Montblanc. Sempre que hi anem, l'hem de comprar perquè és realment bona...la pasta que fan servir es més fineta que no pas la que hem fet servir naltros , però aquest cop volíem fer una coca amb pasta de pa i deixar-la llevar. Si preferiu una altra recepta per a fer la pasta, si la voleu més fina, etc. és qüestió d'adaptar-la al propi gust com passa sempre amb les receptes! Si tenim espincs frescos millor, si no, els podem substituir per congelats.

Ingredients (2-3 persones):
500 g d'espinacs frescos
panses
julivert 
pinyons
1 all

per la pasta:
250g de farina de pastar
150 g d'aigua
5 g de llevat
6 g de sal


Començarem per preparar el farcit:posem amb aigua les panses i els pinyons. Bullim els espinacs amb molta aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els treiem del foc, els escòrrem i refredem amb aigua freda per a mantenir el color verd intens i tallar la cocció.

En una paella amb un raig d'oli, hi tirem els alls pelats i tallats ben fins. Quan comencin a canviar de color, hi tirem les panses i els pinyons ben escorreguts, donem unes voltes i hi tirem els espinacs.Barregem be el conjunt i hi tirem el julivert tallat ben fi. Rectifiquem de sal i ho treiem del foc. Ho posem a escòrrer perquè perdi el màxim d'aigua possible i evitar que ens estovi la pasta.

A part, començarem a preparar la pasta de la coca: en un bol hi posem tots els ingredients, començarem per la farina i la sal, el llevat dissolt en una mica d'aigua i la resta de l'aigua. Treballem fins que es barregi tot bé. quan ho tinguem ben barrejat, ho deixarem reposar 15 minuts en un bol enfarinat, tapat i amagat de corrents d'aire i de la llum.

Quan hagin passat els 15 minuts, ho pastarem com si féssim pa: treballarem amb cura, massatjarem la pasta sense trencar-la. Bolarem i deixarem reposar fins que dobli el volum. Separem un tros de la pasta més grosset que una nou i reservarem. Damunt del marbre enfarinat, i amb l'ajut d'un corró, estirem la pasta i la posem damunt d'una llauna que pugui anar al forn, donant-li forma allargassada. Posem el farcit ben escorregut escampat damunt la pasta i hi tirem un raig d'oli.

A part, sobre el marbre ben enfarinat i amb el corró ben enfarinat , estirem la boleta de pasta que hem separat prèviament fins a deixar-la d'un gruix de paper de fumar. Enfarinem abundanment per evitar que es trenqui la pasta. Tapem amb aquesta capa fina la coca. Si cal, enganxem les vores mullant una mica la pasta amb el dit humit d'aigua. Fem uns foradets amb un ganivet damunt la tapa de la coca per ajudar que surti el vapor de cocció. Enfornem a 180º (el forn ja el trindrem calent) i si veiem que la capa de dalt es crema i encara no esta cuita la coca, ho tapem amb paper de forn.

Quan sigui cuita, la traiem del forn i hi tirem un raig d'oli pel damunt (jo me'n vaig oblidar abans de fer la foto).

dimarts, 19 de juny del 2012

Paté (ful) de cranca

Anàvem a titular aquesta entrada com a "paté de cranca per a pobres" però queda més digne dir que és un pate de cranca ful...ara, això sí, queda boníssim i és rapidíssim de fer!  acompanyat de torradetes, es irressitible! També el podem fer servir per a farcir tartaletes.

Ingredients:
1 llauna de musclos al natural
4 palets de cranc (millor naturals que congelats)
4 anxoves en oli
1 ou dur
4 cullerades de cafè de maionesa

Triturem tots els ingredients amb el túrmix, que ens quedi ben triturat i ho posem al refrigerador fins al moment de servir. Si voleu, podeu posar-hi una punteta de sal.

divendres, 15 de juny del 2012

Suquet de verat

Ja tenim aquí la temporada del verat, la plaça n'està plena i nosaltres ho hem aprofitat per a fer un suquet amb ells. Vam anar-hi amb una altra idea completament diferent, però en veure uns verats grossíssims, frescos i a bon preu, no ens en vam poder estar...

Ingredients (2 persones):
1 verat gros (o 2 mitjans)
3 o 4 patates
3 alls
2 tomàquets madures
1 ceba mitjana
1 cullereradeta de pebre vermell
oli i aigua

Començarem per a netejar el verat i treure-li les espines que té en el llom. Salem i empebrem i reservem.

En una cassola de ferro alta, hi tirem un raig d'oli . Quan comenci a estar calent, hi tirem els alls pelats i tallats a rodanxes fines. Deixem que coguin sense agafar color a foc baix. Quan comencin a agafar color, hi tirem la ceba pelada i tallada finíssima. Salem i deixem que es cogui bé la ceba. Quan sigui ben cuita, hi tirem el tomàquet ratllat amb un poc de sal i un poc de sucre. Hi tirem també el pebre vermell.

Quan tinguem el sofregit ben concentrat, hi tirem les patates pelades i tallades a trossos. Atenció! per a tallar les patates, el millor es començar a fer el tall amb un ganivet i acabar esqueixant-les (trencant-les) amb les mans, així deixen anar el midó al suc i a més agafen més el gust. Els hi fem donar un parell de voltes.

A part, escalfem aigua calenta i després de donar un parell de voltes a les patates, tirem l'aigua a la cassola fins a cobrir les patates. Deixem que comenci a fer xup-xup a foc mitja-alt. Quan estiguin quasi fetes, hi tirem els trossos de verat i deixem que cogui uns minuts, fins que siguin cuits i hagin agafat els gustos del plat.

Aquest suquet també el podem fer amb sardines o seitons.

dilluns, 11 de juny del 2012

Ganyims amb mongetes

Aquesta recepta feia dies que espera torn per a ser publicada; no és un plat que s'hi adigui gaire amb la calor extrema, així que la pengem al bloc abans no arribi l'estiu. És una recepta típica de les Garrigues i el seu ingredient principal són els ganyims, és a dir la tonyina salada ; un dels pocs peixos que arribaven terra endins fins no fa pas gaire juntament amb el bacallà sec, el congre i les arengades. Es pot trobar a les bacallaneries dels mercats. Cal dessalar-lo com el bacallà, si be no calen gaires hores, doncs normalment podem demanar que ens en facin talls i això fa que sigui més ràpid de tenir-lo al seu punt.
Aquest cop les mongetes que l'acompanyaven eren de pot, unes pintes verdes de Navarra.

Ingredients (2 persones)
200 g de mongetes seques cuites
2 talls de ganyims
1 ceba petita
1 tomàquet madur
1 o 2 alls
1 bitxo (opcional)
pebre negre

Tindrem preparades les mongetes de la manera habitual (aquí) o be farem servir un pot, llauna o comprarem als llegumaires la quantitat indicada. En tot cas, si podem, guardem una mica del suc de coure-les.

La nit abans posem en aigua els talls de tonyina i els guardem a la nevera. Pel mati, els treiem de l'aigua i els posem en un plat amb un rajolí d'oli.

En una cassola de terrissa, posarem un raig d'oli i els alls pelats. Deixarem que cogui però que no agafi color. Quan trenquin de color, hi tirem la ceba tallada ben petita. Salem i deixem coure a foc ben baix. Cal que es cogui la ceba sense agafar color. Si volem, hi tirem el bitxo també.

Quan la ceba sigui ben cuita, hi tirem el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que es concentri bé el sofregit.  Quan el sofregit estigui ben concentrat, hi tirem les mongetes cuites amb una mica de suc. Pugem el foc i quan comenci a bullir, hi tirem els ganyims. Deixem que cogui tot junt fins que els ganyims siguin cuits. Si cal, hi afegim més suc. Rectifiquem de sal i hi tirem pebre negre i ja podem servir.


divendres, 8 de juny del 2012

Cassola de bacallà de l'Urgell

Un plat típic de la comarca d'Urgell, per aprofitar (ara sí) les últimes carxofes. És un plat excel.lent, que requereix, això sí, una mica de paciència per a fer un bon sofregit! Hi ha diverses versions, aquesta és la nostra.

Ingredients (2 persones):

4 talls de bacallà sec
3 carxofes pelades i tallades a octaus
1 got de pèsols (en el nostre cas, congelats
2 ou dur
1 ceba
2 tomàquets petits ben madurs
vi blanc

Per la picada:
6 o 8 ametlles torrades
uns brins de safrà
2 alls
julivert

Per la truita amb trampa:
farina
llet o aigua

Tres dies abans, posarem el bacallà en remull, amb aigua abundant i la pell cap amunt.

En una cassola de fang, hi tirarem un raig d'oli i hi fregirem lleugerament els alls; abans no ens agafin color, els traurem de la cassola i els reservarem. En el mateix oli, fregirem els talls de bacallà prèviament enfarinats, quan siguin una mica cuits (cal que ens quedin cruets) els traurem del foc i els reservarem.

Ara podem fer dues coses: o bé bullim les carxofes amb aigua (i reservem l'aigua de la cocció) o bé (com hem fet naltros aquest cop) les arrebossem amb farina i les fregim al mateix oli on hem fregit els alls i el bacallà. Quan siguin quasi bé cuites, les traiem i les reservem.

Pelem la ceba i la tallem ben fina i la salem. La posem a sofregir a foc baix en l'oli del bacallà. quan sigui quasi cuita, hi tirem un raig de vi blanc i deixem que redueixi. Quan ens quedi ben cuita i reduïda i el vi totalment evaporat, hi tirem el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que es faci el sofregit i que ens quedi ben concentrat.

Quan el sofregit estigui fet, hi tirem els pèsols, les carxofes i aigua per coure'ls. Deixem que facin xup-xup.

A part, fem una picada amb els alls prèviament fregits, el julivert tallat petit, el safrà i les ametlles torrades. Incorporem la picada a la cassola, si cal la deixatem amb suc per aprofitar-la bé tota.

Posem els talls de bacallà i si cal, una mica més d'aigua. Deixem que cogui una mica més. Si ens cal remenar la cassola, la remenem agafant-la per les nanses, no amb forquilla, perquè trencaríem el bacallà.

A part, barregem la farina amb aigua o llet i una mica de sal fins que  ens quedi una papilla. Amb aquesta papilla fem unes truitetes o bunyoletes en una cassola amb oli.

Quan el bacallà sigui quasi fet, afegim a la cassola els ous bullits, pelats i tallats a octaus i les truites amb trampa. Li dónem uns tombs a la cassola, deixem que faci xup-xup dos minuts més i rectifiquem de sal si cal.
Servim calenta.


dilluns, 4 de juny del 2012

Panadons de ceba i sobrassada

Aquesta recepta la varem fer per aprofitar una mica de pasta de coca que teníem congelada a la nevera. Ens va venir de gust aprofitar-la per a fer uns panadons, doncs anàvem de pícnic.
Les quantitats per a fer el farcit dels panadons són aproximades ho vam fer a ull també; la quantitat de pasta de coca devia de ser d'uns 200 g. com a molt, i ens  van sortir 7 o 8 panadons. Per a fer-ho més fàcil, però, posarem les proporcions per a fer 250 g de pasta de coca.

Ingredients :

per a la pasta dels panadons:
250 g de farina de força
150 g d'aigua
5 g de llevat
25 g d'oli
6 g de sal
 

Pel farcit:
3 o 4 cebes grosses
sobrassada
sal i pebre negre

Fem la pasta tal i com hem explicat per la coca de pa (aquí). Fem porcions no gaire grosses, de la mida d'una nou  i els hi donem forma rodona.

Mentrestant, tallem la ceba a tires fines i les posem en una paella a foc baixet. Salem i empebrem una mica.
 Deixem que es coguin a foc suau, sense que agafin color. Quan siguin cuites, les treiem i les posem en un colador perquè deixin anar tot l'oli que tinguin de més.

Estirem les boles de pasta fins a deixar-les finetes, posem una bona cullerada de ceba al mig i pel damunt trossos de sobrassada. Tapem, unint els extrem a la part de dalt i si cal, mullant amb una mica d'aigua les vores perquè no s'obrin. Repetim fins acabar de fer tots els panadons. Si volem, els podem pintar amb oli perquè quedin més macos.

Preparem el forn a 180º i quan sigui calent, hi posem els panadons. Deixem que es facin, millor si agafen una mica de coloret, però vigilant que no se'ns cremin.

dissabte, 2 de juny del 2012

Kara-age, pollastre arrebossat amb gingebre

Una recepta fàcil, resultona, exòtica i còmoda....pollastre arrebossat sense ossos i amb el toc exòtic del gingebre; l'hem treta d'un llibre de cuina japonesa i a més ens pot servir per portar a la carmanyola o de pícnic perquè es pot menjar també fred. Naltros l'hem feta amb pits de pollastre, però ho podeu fer amb cuixa, si us agrada més.

Ingredients (2 persones):

2 pits de pollastre tallats a daus (jo els tenia tallats a làmines)
farina de blat de moro (Maizena) per arrebossar

per la marinada:
50 g de gingebre fresc pelat i ratllat
4 cullerades de sake o vi blanc sec
4 cullerades de soja.

El dia abans, o com a mínim un parell d'hores abans, posem en un bol els trossos de pollastre amb la marinada. De tant en tant removem el pollastre perquè s'impregni bé de la marinada.

 Quan arribi el moment de coure el pollastre, el traiem de la marina i l'assequem perquè ens quedi eixut. L'arrebossem a  maizena i el posem a fregir en una paella amb oli ben calent. quan estigui ben dauradet de tots cantons, el traiem i el posem en paper de cuina perquè absorbeixi l'excés d'oli. Es pot menjar fred o calent.

Seguidors