dilluns, 29 d’abril de 2013

Flognarde de peres

Una recepta molt senzilla treta d'un receptari típic de la zona d'Alvèrnia. Molt senzilla de fer (repeteixo) i molt gustosa. En aquest cas l'hem fet amb peres, però també la podem fer amb pomes dolces.

Ingredients:
2-3 peres de Puigcerdà o de Conference
150 g de farina
100 g de sucre
3 ous
500 ml de llet
una cullerada d'anís
1 llimona (per que no s'ennegreixi la llimona)
sucre per decorar


Tallem a llunes primes les peres i freguem els trossos amb llimona a mesura que els anem  tallant perquè no ennegreixin.

Mentrestant, barregem la farina amb el sucre i els ous i quan tinguem una pasta llisa i homogènia i  a poc a poc perquè no s'agrumolli la pasta, hi afegim la llet  i al final de tot, l'anís.

Repartim les peres en una llauna prèviament untada amb mantega. La llauna cal que sigui alta com a mínim 3 o 4 dits. Si cal, folrarem la llauna amb paper de forn; llavors caldrà que untem la llauna, posem el paper i untem el paper per sobre.

Un cop repartides les peres, hi aboquem amb compte la pasta. Enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita.

Deixem refredar un cop ben cuita i hi tirem sucre pel damunt just abans de servir-la.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Espinacs amb alls i sèsam a la Coreana (Sigeumchi Namul)

Una recepta senzilla i que aprofita un producte que encara tenim en temporada: els espinacs. Serveix com a primer plat o com acompanyament. Es menja fred, com si fos una amanida.

Ingredients (1-2 persones):
800 gr d'espinacs frescos nets
1 cullerada sopera de llavors de sèsam torrades
1 gra d'all gros o 2 de petits
1 cullerada sopera de salsa de soja
1 cullerada sopera d'oli de sèsam (jo he fet servir oli d'oliva)

Pelarem l'all i el picolarem ben finet. Farem una marinada amb la salsa de soja, l'oli, l'all picolat i les llavors de sèsam. Reservarem.

Bullirem amb un pèssic de sal els espinacs. Quan siguin cuits, els escorrem i els deixem refredar. Amb les mans o amb una forquilla els hi traiem tota l'aigua que tinguin. Barregem amb la marinada i ja ho tindrem llest per servir. Ho podem deixar reposar unes hores a la nevera, si ho preferim.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Faves a la tarragonina


Una recepta per aprofitar les últimes faves tendres de la temporada:  faves a la tarragonina. L'hem treta (la recepta) del llibre "culinària" de Rondissoni, un cuiner suís que va ser molt famós a la Barcelona de principis de segle.
Les faves les hem comprades a les pageses del Delta del Llobregat que venen encara a vendre a la plaça.

Ingredients (2 persones):
1 kg de faves sense desgranar per persona
2 talls de cansalada ben macos
4 o 5 cebes tendres petites
1 tros de costella de porc (aportació nostra)
1 branca de menta fresca
1 gotet de vi ranci
canyella

Començarem per desgranar les faves, si n'hi haguessin de molt tendretes les podem deixar amb la tavella i tot.

En una olla que es pugi tapar, hi tirem un raig d'oli i saltegem la cansalada i la costella de porc. Quan comenci a agafar color, hi afegim les cebes tendres tallades petites i es deixa que s'estovin una mica.

S'hi afegeix llavors les faves i la menta, una mica de sal, pebre i canyella en pols. S'hi afegeix el vi ranci, es tapa i es deixa que cogui fins que sigui cuit.

dijous, 11 d’abril de 2013

Pèsols negres amb botifarra negra

Fa un parell de setmanes vam tenir la sorpresa de trobar-nos que una coneguda botiga de farines i grana a l'engròs del Born havien "incorporat" entre els seus productes dos de típics del Berguedà: els pèsols negres i el blat de moro escairat.  Per començar i, com que feia temps que teníem ganes de provar-los, varem comprar uns quants pèsols negres. Es venen secs, són un producte d'hivern i per començar cal "hidratar-los" com el llegum i després coure'ls.

Ingredients (2persones):
300 g de pèsols negres
1 tros de botifarra negra
1 ceba
claus d'olor
2 grans d'all
llorer
1 os de porc salat (en el nostre cas, fresc)

Començarem per la nit abans posar els pèsols en remull amb força aigua i una cullerada grossa de bicarbonat.

A mig matí de l'endemà, els traurem del remull i els escorrerem. Posem els pèsols en una olla amb força aigua de garrafa, una ceba pelada i amb 4 o 5 claus d'olors clavats i l'os de pernil. Encenem el foc, tapem i deixem que cogui a foc baix fins que siguin del tot cuits (una hora i mitja aprox.). A l'últim moment, salem.

Pelem i picolem els alls ben finets, els posem en una paella amb oli i deixem que coguin. Quan els alls comencin a agafar color, hi tirem la ceba de coure els pèsols tallada a trossos i sense els claus d'olor. Afegim també a la paella la carn que tingui el tros de porc. Si no en tingués gaire, hi podem afegir botifarra crua tallada a trossets o cap de costella. Deixem que cogui.

Quan comenci a agafar color el que tenim a la paella, hi tirem els pèsols negres escorreguts i la botifarra negra tallada a trossos no gaire petits i sense la pell. Deixem que cogui tot junt. Si veiem que s'asseca, hi podem afegir una mica d'aigua de coure els pèsols. Passats uns 3 o 4 minuts, retirem del foc i servim.

divendres, 5 d’abril de 2013

Bacallà amb samfaina

Amb una mica de retard però ja tenim aquí una recepta clàssica de la quaresma: el bacallà amb samfaina.

Ingredients (4 persones):
8 talls de bacallà salat no gaire grossos
2 cebes 
1 pebrot vermell
3 tomàquets ben madurs
1 albergínia
1 copa de vi blanc

Començarem per dessalar el bacallà uns dies abans. Per això caldrà posar-lo en aigua abundant i amb la pell cap amunt. Cal canviar l'aigua un parell de cops.

Al mateix dia que anem a cuinar el plat,  pelarem  l'albergínia,i la tallarem a daus La posarem a escórrer amb una mica de sal perquè així ens perdrà el gust amargant. Cal fer-ho això una hora abans de cuinar aproximadament.

En una cassola, cuinarem el bacallà prèviament enfarinat. Perquè no saltin gotes d'oli, millor enfarinar-lo dos cops: un primer cop, deixar-lo una mica i tornar-lo a enfarinar. No cal coure'l gaire, si no potser quedarà aixerreit. Reservarem.

A la mateixa cassola i, amb el mateix oli, cuinarem les cebes tallades ben petites. Quan els hagem donat uns quants tombs i comencin a transparentar, hi afegirem el pebrot tallat a trossos.

Donarem uns tombs al pebrot i hi afegirem les albergínies. Tornarem a fer que donin unes voltes a la cassola i hi afegirem tot seguit el tomàquet ratllat.  Rectificarem de sal i pebre (les verdures no en tenien fins ara).Lli donem unes voltes i hi aboquem una copa de vi blanc. Quan l'alcohol hagi evaporat, baixarem el foc al mínim i deixarem que cogui tapat.

Si queda molt sec, cal que hi afegim una mica d'aigua o brou suau.  Hem de vigilar que les verdures no es coguin massa, no volem una pasta, volem que les verdures es vegin i es puguin individualitzar fàcilment.

En un plat hi posem el bacallà i hi aboquem pel damunt la samfaina. Ja ho podem servir.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Torronada de Vilassar


Aquesta recepta és extraordinariament senzilla i agradarà moltíssim als amants dels cigrons. La vàrem trobar en un llibre anomenat "Del mercat a la taula" editat per la Diputació de Barcelona. Es tractava d'un recull de receptes de la clientela dels mercats i les places de Barcelona.  Aquesta recepta era d'una senyora de Vilassar. Les proporcions estan fetes a ull doncs vam aprofitar un grapat de cigrons que ens havíen sobrat i guardàvem a la nevera.

Ingredients (per persona):
150-100 gr de cigrons ja cuits (aproximadament)
3 o 4 talls de cansalada viada a trossos

En una paella aboquem un raig d'oli i enrossim els tallets de cansalada. Quan estiguin dauradets, en reservem uns quants i a la paella aboquem els cigrons ja cuits. Els anem aixafant amb la forquilla fins a formar una pasta. Li donem la forma de truita i deixem que cogui per la banda d'abaix. Li donem la volta com si fos una truita i deixem que cogui de l'altra banda. (a nosaltres ens va quedar una mica blanqueta aquest cop, millor que quedi més rossa).

Servim la torronada en un plat i aboquem pel damunt els tallets de cansalada prèviament reservats.

Si els cigrons són de pot, potser seran una mica massa durets per aquesta recepta, els hi podem afegir una mica d'aigua i deixar que facin xup-xup a la paella amb la cansalada fins que es tornin ben tous i els poguem aixafar i es formi bé la pasta.

Seguidors