Pa amb oli i sucre

Arròs al forn amb panses i cigrons

2012-01-28T08:50:00.020+01:00

Una recepta valenciana fantàstica que hem descobert gràcies a la xarxa: arròs al forn amb cigrons, panses i moniatos. Hi ha petites variacions entre receptes, nosaltres ens hem guiat per aquesta d'aquí. La variació que hem fet, és que el sofregit l'hem fet a la "catalana",amb ceba!

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
1/2 vas de panses
150 g de cigrons aprox. (ja cuits)
2 moniatos petits (o 1 de gran)
1 all
1/2 ceba petita
1 tomàquet
pebre vermell
brou o aigua (1 mesura i 1/2 d'aigua o brou per mesura d'arròs)

Començarem posant les panses a remullar un parell d'hores abans.

En una cassola de fang, hi tirem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem els moniatos tallats a llesques fines i sense pell. Quan siguin rossos, els treiem i reservem.

En el mateix oli, hi tirarem ara la ceba tallada petita i quan comenci a tornar.se transparent, l'all també tallat ben petit. Mentrestant, ratllarem el tomàquet madur i quan la ceba comenci a agafar color, tirem una mica de pebre vermell i afegirem al sofregit, salarem i deixarem que es concentri bé el sofregit.

Quan tinguem el sofregit ben concentrat, hi tirem els moniatos, les panses, els cigrons i l'arròs i hi donem unes voltes perquè l'arròs s'impregni bé del sofregit. En aquest punt, hi afegirem el brou (*) que haurem calentat a part.
Quan la cassola comenci a fer xup-xup, la posarem al forn, prèviament calent a 180º.

Deixem que cogui l'arròs dins el forn durant 15 minuts.

(*) hem de posar a bullir aigua o brou suficient per tenir per cada mesura d'arròs en volum, i mesura i mitja de líquit!

Magret d'ànec amb romesco

2012-01-25T07:55:00.012+01:00

Una recepta que ens quedava pendent de penjar des dels Nadals: magret d'ànec amb romesco. Ràpid i fàcil de fer...podem tenir la salsa feta del dia abans o més d'hora i tot (aguanta bé fins una setmana a la nevera).

Ingredients (2 persones):
1 magret d'ànec
sal i pebre
salsa romesco (recepta aquí)

La recepta és tan senzilla com : salem i empebrem el magret. Escalfem la planxa al foc i quan sigui ben calenta, posem el magret amb la capa de greix cap avall...quan comenci a torrar-se i desfer-se el greix, girem un moment perquè agafi color la part de dalt. No cal que cogui molta estona, ens ha de quedar crueta de dins. Retirem del foc i tallem a llesques. Servim acompanyat de la salsa romesco.

Llebre de Sant Guim

2012-01-21T09:29:00.034+01:00

Aprofitant la temporada de caça ens vàrem acostar al mercat a comprar una llebre. La carn de caça és de gust més fort que no pas la que normalment consumim i potser que no a tothom li agradi. També té el petit inconvenient que sovint (com el cas de la llebre) ens cal marinar-la, cosa que fa que haguem de planificar una mica més el què fem i com ho fem. Però el resultat val molt la pena: una carn gustosa i diferent, un plat de festa, d'aquells que anima a la sobretaula i a la xerrera.

Ingredients (2 persones):
1 llebre d'1 kg aproximadament
cansalada tallada a bocins
cebes del platillo: unes 20-30 unitats
1 cullerada sopera d'anís estrellat
2 fulles de llorer
1 canyó de canyella
1 l. de vi blanc sec
2 alls
oli i llard
sal i pebre

La nit abans posarem en un bol la llebre tallada a quarts, el llorer, la canyella, l'anís estrellat i un bon raig de vi blanc. Caldrà que la llebre estigui ben neta sobretot de sang, per això si cal, l'haurem tinguda prèviament en aigua que anirem canviant durant 2 o 3 hores.

Al dia següent, quan arribi l'hora de cuinar, treiem la llebre del marinat i colem el suc. Reservem la canyella, el llorer i un parell d'anissos.

Escaldem les cebetes del platillo per a poder treure-lis millor la pell: posem un cassó amb aigua i quan bulli, hi tirarem les cebes; deixem que bulli un o dos minuts, les treiem i les refredem amb aigua freda. LLavors, ens serà més fàcil de treure-lis la pell. Reservem les cebes un cop pelades.

En una cassola de terrissa hi posem una mica d'oli i una mica de llard. Quan sigui calent, hi tirem la cansalada en bocins (7 o 8 ja hi aniran bé), els alls sense pelar i les cebes del platillo. Els fem rossejar una estoneta i llavors hi afegim la llebre salada i empebrada, el llorer i la canyella de nou, un parell d'anissos . Deixem que doni unes voltes tot plegat i llavors hi tirem pel damunt el vi blanc. Cal deixar-ho bullir fins que sigui tot cuit i la salsa ben reduïda. Si cal, hi afegirem més vi (o una mica d'aigua) durant la cocció.

Musclos a les 3 salses (oriental, mediterrània i cítrics)

2012-01-19T07:01:00.002+01:00

Aquesta recepta l'hem treta del programa de televisió que té el cuiner Jordi Anglí que ens agrada força: fa un cuina fàcil de vegades més tradicional, de vegades no; però sempre amb ingredients habituals i sense necessitar estris complicats, màquines ni gadgets ultrasofisticats (la nostra cuina és petitona, no tenim lloc!!). Una cuina molt del dia a dia, variada, gustosa, fàcil...En aquest cas, va preparar un aperitiu de musclos amb tres salses diferents: oriental, mediterrània i de cítrics.

Ingredients (2 persones):
1 kg de musclos
oli i una mica d'aigua

salsa oriental:
soja
bolets frescos (xampinyons en el nostre cas)
mirim o vi blanc

salsa mediterrània:
2 alls
alfàbrega
pell d'una llimona

salsa de cítrics:
1 mandarina (la pell)
1 taronja (la pell)
1 llimona (la pell)
vermuth blanc o vi blanc

Començarem per netejar els musclos: amb una ganivet treurem de les closques tot el que hi hagi enganxat.
Quan els tinguem ben nets, els posem un un pot amb una miqueta d'aigua (mig vas com a molt) i un raig d'oli. Encenem el foc, tapem el pot i deixem que s'obrin. Quan estiguin oberts, triem els musclos de les closques, les llancem i guardem (importantíssim!!) el suc que han fet els musclos. Recomanem colar-lo.
Això es pot fer el dia abans: podem guardar els musclos ja sense closca dins de la salsa que han fet a la nevera.

Comencem a fer les salses:
Per la salsa oriental: posem en una cassoleta petita un bon raig de soja i una bon raig del mirin o vi blanc. Encenem el foc i hi afegim els bolets nets i tallats. Fem que donin un parell de voltes i hi afegim un terç aproximadament de la salsa dels musclos i un terç dels musclos. Fem que bulli un minut i ho retirem del foc. No hi posarem ni sal ni pebre.

Per la salsa de cítrics: en una cassola petita, hi posem un raig de vi blanc o vermut blanc, i hi afegim la pela de la llimona, de la mandarina i de la taronja a tires ben fines. Caldrà que la pela estigui ben neta de la part blanca! Salem i empebrem al gus i deixem que bulli uns minuts, afegim la salsa dels musclos i els musclos (un terç de cadascun) i ho retirem del foc.

Per la salsa mediterrània: en una cassola petita,posem una mica d'oli i els alls tallats ben finets i també un tros de la pell d'una llimona tallada a tires fines i sense gens de part blanca. Deixem que es confiti amb l'oli, es a dir, que l'oli s'escalfi poc i faci que l'all i la llimona deixin anar tot el seu aroma sense arribar a enrossir-se. Posem un terç de la salsa dels musclos, salem i empebrem. Retirem al cap d'uns minuts (1-2) del foc. Hi afegim els musclos i l'alfàbrega tallada ben petita.

Fideus amb faves

2012-01-16T08:15:00.002+01:00

Una recepta que ens pot servir per aprofitar la temporada de faves que està ja començant..doncs originariament la recepta porta faves tendres, en aquest cas nosaltres en varem fer servir de seques perquè ens en quedaven unes quantes a la bossa i volíem acabar-les. Amb les faves seques queda molt bé, però amb les fresques queda encara més i més bo!

Ingredients (2 persones):
150 g de fideus
200 gr de faves seques (les que teníem)
2 talls de botifarra negra
cansalada, uns tallets
1 ceba petita
2 tomàquets madurs petits
1 fulla de llorer
farigola
orenga
tros de pell de taronja
2 alls
pebre vermell
julivert
brou suau o aigua

En una cassola de fang, sofregim la cansalada fins que estigui dauradeta. Retirem i reservem. En el mateix oli, fregim els alls pelats i quan comencin a agafar color, els retirem i els reservem.

Sempre en el mateix oli, hi tirem la ceba tallada ben petita i deixem que comenci a tornar-se transparent. Llavors, hi afegim el tomàquet ratllat amb una punta de sal i una mica de sucre. Afegim-hi també un farcellet fet amb l'orenga, la farigola, la pela de taronja i el llorer. Deixem que el sofregit es concentri bé. Hi afegim llavors les faves (si eren seques, les haurem tingut la nit abans en remull).També hi tornem a posar la cansalada.

Mentrestant, escalfarem aigua o brou i quan sigui calent i el sofregit ben concentrat, l'afegirem a la cassola. Deixarem que bulli amb la cassola tapada fins que les faves comencin a estar tendres. Hi afegim llavors una picada feta amb els alls prèviament fregits , el julivert i el pebre vermell. Hi tirem també els fideus i ho deixem bullir 15 minuts més. Quan faltin 5 minuts per a fer els 15, hi afegim la botifarra negra tallada en dos trossos.
Rectifiquem de sal i ja ho tindrem. Cal que ens quedi espesset però no sec del tot.

Americans i Anglesos

2012-01-13T12:45:00.002+01:00

Les nits de cap d'any a casa meva quan erem petits, a part dels raïms inevitables, teníen un altre plat quasi tant tradicional i obligat: els sanvitxos americans i anglesos. Després de molts anys sense fer-ne, aquest any per cap d'Any els hem recuperat. Les quantitats són aproximades. En aquest cas, varem fer servir pa de motllo integral, però habitualment en compràvem de "normal".

Ingredients:

pels Americans (24 peces):
2 ous durs
1/2 enciam net i amb les fulles tallades petites i sense el tronxo
2 o 3 tomàquets sense la pell i tallats a daus
2 llaunes de tonyina
pa de motllo

pels Anglesos (24 peces):
pernil dolç
1/2 enciam net i tallades les fulles petites a trossos i sense el tronxo
2 o 3 tomàquets madurs, sense pell i tallats a daus
maionesa
pa de motllo

Procediment per a fer els Americans:

Tallem els ous durs petits. Esmicolem la tonyina. Tallem també a trossos petits l'enciam i els tomàquetes. Barregem tot i reservem.

Tallem la "crosta" del pa de motllo (amb unes estisores ens anirà bé). Anem omplim una llesca amb la barreja anterior i tapem amb una altra. Repetim l'operació. Quan tinguem 4 o 5 sanvitxos apilats, els tallem amb un ganivet de serra en forma triangular, de forma que de cada sandivtx ens en surtin dos en forma de triangle (podriem fer dos talls i llavors de cada sandvitx, ens en sortiríen 4 de petitons).
Hi posem un pes al damunt de la pila perquè les punxes dels sanvitxos tenen tendència a deformar-se cap a munt en forma de banya. Si preveiem que tardarem una estona a menjar-nos-els, els podem tapar també amb un drap una mica humitejat.

Procediment per a fer els Anglesos:

Tallem l'enciam ben petit i el barregem amb el tomàquet també tallat ben petit. Reservem.

Traiem la crosta al pa de motllo i l'untem amb la maionesa. Haurem d'untar les dues llesques que volguem encarar. Posem damunt d'una de les llesques untades amb la maionesa, la barreja d'enciam i tomàquet i al damunt, el pernil dolç. Tapem amb l'altre llesca. Comencem a fer-ne una pila. Quan la pila de sandivtxos tingui ja uns 4 o 5 d'alt, els tallarem en forma de rectangle.

Hi posarem un pes al damunt i si ens em d'esperar una estona abans de menjar-nos-els, els tapem amb un drap humitejat lleugerament. Això evitarà que s'assequin i es deformin.

Per si no ha quedat clar:
- els americans tenen forma de triangle, per tant els haurem de tallar des d'un angle, a l'angle del cantó oposat. Així de cada sandvitx original format per dues llesques, ens en sortiran 2 americans. Si volem, podem tallar de nou de l'angle que no hem tallat en diagonal al seu oposat, i així ens quedaran 4 mini-americans.
- els anglesos es tallen en forma de rectangle, per tant caldrà tallar-los per la meitat i ja està.

Sopa de galets i pilotilles

2012-01-10T07:25:00.000+01:00

Un altre clàssic del Nadal: la sopa de galets i pilotilles. En el nostre cas, no contem mai a pes els galets si no que es fa un càlcul aproximat del que cadascun n'acostuma a menjar i es fa la suma; vaja, que estan contats! Si ets pot menjador amb 4 o 5 de galets grossos en tens prou, si no pots pujar fins a 10 o 12 , si ets mooolt menjador, doncs més!! Aquesta sopa ens pot anar bé acompanyada de la carn d'olla o bé per a menjar a l'endemà o al cap d'uns dies per aprofitar el brou que hagi sobrat (i els galets si també n'han quedat a l'envàs)

Ingredients (4 persones):
Galets: 4 o 5 per persona poc menjadora, 10 o 12 pels que sempre tenen gana, i anar sumant...
1.5 l. de brou (els galets grossos volen força brou)
12 pilotilles

per les pilotilles:
100 g de carn picada de vedella (pot ser barreja vedella i porc a parts iguales)
julivert
1 o 2 alls
1 ou sencer
farina de galeta

Es pot fer de moltes maneres..podem aprofitar el dia que fem el brou per a coure les pilotilles o preparar-les el dia que tinguem previst fer la sopa i coure-les amb els galets. Si les coem amb la resta de la carn d'olla, es bo tenir-les a part mentre bullin, ficades en un paquetet fet amb un drap net, o dins d'una cassoleta o en una xarxa, segons el que tinguem. La idea és que no ens calgui anar-les buscant després. si no que estiguin juntes.

En el nostre cas, les teníem cuites del dia abans, de quan vàrem fer l'escudella i la carn d'olla.

Si les fem al moment, ens caldrà començar per picolar molt petits els alls pelats i el julivert. Barregem la carn picada amb l'ou batut amb l'ajut d'una forquilla. Quan estigui ben barrejat, hi afegim l'all i el julivert i ho salem. Afegim farina de galeta perquè ens agafi consistència. Seguim barrejant fins a tenir una pasta homogènia. Formem pilotilles de la mida d'una nou aproximadament. Enfarinem.

Posem una olla al foc amb el brou i quan comenci a bullir, hi tirem els galets i ho tastem de sal. Si cal, rectifiquem de sal. Deixem que bulli. Quan faltin uns 10 minuts per estar cuits els galets, hi tirem les pilotilles si les hem fetes al moment. Si les teníem bullides d'abans, les podem tirar a l'olla 5 minuts abans.

Roques de xocolata

2012-01-07T09:24:00.005+01:00

Unes postres pels adictes a la xocolata. El més "complicat" és el tema de temperar la xocolata, ens caldrà un bon termomètre de cuina! però el resultat són unes xocolatines addictives i que es guarden molt de temps fora de la nevera (això si no se les mengen abans!)

Ingredients (per unes 24 roques):
250 g de xocolata negra de cobertura
150 gr d'ametlles tallades a bastonets (les vénen així als supers i a les botigues de fruits secs)
opcional: canyella o qualsevol altra espècie (pebre vermell picant, gingebre....)

Altres:
termòmetre de cuina
2 olles o cassoles per a fer el bany maria (es a dir, una cal que ens càpiga dins de l'altra)

Començarem per a preparar el bany maria: a la cassola grossa hi posem aigua. L'aigua no ha d'arribar gaire a prop de la vora de cassola on anirà la xocolata, perquè podria esquitxar la xocolata i llavors no quedaria bé.

Posem dins la cassola petita la xocolata tallada o trencada a trossos petits i la cassola petita dins la cassola grossa, que toqui l'aigua. Encenem el foc. Deixem que es fongui la xocolata i quan arribi a 40-45º, la traiem del foc.

Escampem la xocolata calenta damunt del marbre ben net, barregem amb l'espàtula i controlem amb el termòmetre que baixi fins els 28º. Retornem la xocolata al cassó i controlem que arribi aquest cop a 31-32º.

Quan hagi arribat a 31-32º, la traiem definitivament del foc. Ara, hi afegim les espècies si fos el cas, i l'ametlla. Remenem fins que totes les ametlles estiguin ben xopes de xocolata. Ha de quedar molt espès.

Agafem dues culleres i anem fem boles de la mida d'una nou o més grossetes (però no gaire més) i les anem posant sobre paper de cuina o sobre una safata de silicona. Cal que la xocolata sigui tèbia. No ens podem adormir, hem d'anar treballant.

Quan ja tinguem totes les roques fetes, les deixem refredar fora de la nevera. Quedaran ben solidificades, brillants i no es fondrà la xocolata amb la calor dels dits.

Foie-Gras fet a casa

2012-01-04T10:30:00.000+01:00

Aquesta recepta l'hem provat per primer cop aquest any: es tracta ni menys ni més que de fer-se el foie-gras de forma casolana, aprofitant que hi ha moltes botigues que venen fetge d'ànec per aquestes dates de Nadal. La recepta la varem sentir en un programa de ràdio. No és difícil, però es tarda.

Ingredients;
1 fetge d'ànec
llet
pebre blanc
conyac o Porto

S'agafa el fetge i el posem en un vol o en motllo amb llet durant 2 hores. Es treballa amb una cullera per a treure-lis els nervis (sovint n'hi ha que els venen ja nets, val la pena preguntar) . No fer servir mai una forquilla, perquè el destrossaríem. Quan sigui net, el posen en una terrina, millor si es de porcellana que pugui anar al forn.

Posem el fetge a la terrina amb una mica de sal i pebre blanc, El cobrim amb conyac o Porto i el posem a la nevera tota la nit.

Al dia següent: prepararem una llauna que pugui anar al forn i que ens pugui servir per a fer un bany maria on posar-hi la terrina. Omplim la llauna amb aigua i encenem el forn. Quan l'aigua estigui quasi bullint, apaguem el forn, i posem la terrina amb el fetge tapat. Deixem al bany maria uns 15 minuts aproximadament.

Quan el fetge estigui cuit, el traiem de la terrina, el colem i guardem el greix que hagi deixat anar. Tornem a posar a la mateixa terrina el fetge (però no el greix). Ho tapem amb paper de plata o paper film i damunt una mica de pes (poden ser unes llaunes de conserva). Ho posem a la nevera durant 24 hores.

Quan el treguem de la nevera, passades les 24 hores, hi tirarem pel damunt el greix que hem recollit el dia abans de la cocció al bany maria i que haurem conservat. Òbviament, s'haurà tornat espès, per tant, l'haurem d'escalfar i l'abocarem pel damunt del fetge quan estigui líquid.

Tornem la terrina a la nevera fins el moment de consumir-la.

Milfulles de xocolata i melmelada de taronja 2012

2012-01-02T09:25:00.001+01:00

Unes postres molt senzilletes però que queden molt bé: milfulles de xocolata farcides de melmelada de taronja amarga. Ho varem sentir per la ràdio i vam decidir-ho fer per cap d'any, per a picar abans dels torrons.

Ingredients:
200 g de xocolata negra aproximadament
2 cullerades de melmelada de taronja amarga (o una altra que ens agradi)
opcional: espècies com canyella o cardamom, etc...

També ens caldrà:
termometre de cuina
màniga pastissera
2 cassons per a fer un bany maria
un pinzell

fruita per decorar

Primer dibuixem els números en una fulla de paper.

Després temperem la xocolata tal i com expliquem aquí.

Aboquem la xocolata a la màniga pastissera un cop estigui temperada. Posem el dibuix sota d'un paper de cuina , en un dels angles,de forma que ens serveixi de guia i amb la màniga pastissera anem dibuixant el millor que puguem els números. Amb molta cura per no moure la xocolata, movem el paper per a poder tornar-lo a fer servir com a plantilla. Sempre mantenint-lo sota el paper de cuina. Tornem a reseguir amb la xocolata.

Repetim 3 o 4 cops, dependrà de la xocolata que tinguem.

Deixem refredar completament. Quan estigui solidificada del tot, posem els números formant el 2012, els pintem amb la melmelada de taronja amarga i posem un altra 2012 fent coincidir els números. Repetim tantes vegades com 2012 tinguem, acabant amb una tongada de 2012 de xocolata. Decorem amb la fruita.

Terrina d'espinacs i arròs amb salmó

2011-12-31T09:23:00.005+01:00

Una recepta senzilla i que dóna un gran resultat. Es pot preparar amb antelació i es menja fred. estalviant-nos temps i planificació a la cuina,o sigui que ens pot servir com a primer plat per les festes del Nadal, per exemple.

Ingredients (4 persones):
200 g de salmó fumat
1/2 kg d'espinacs frescos
50 g d'arròs
4 ous
1 vas de nata liquida de cuina (podria ser llet)
panses i pinyons.
6 gambes pelades i bullides per decorar

Bullim els espinacs, els escorrem i els reservem. Bullim l'arròs i fem el mateix: escórrer-lo i reservar-lo.

Posem les panses i els pinyons en remull en aigua.

Preparem un motllo, untant-lo amb una mica de mantega i pa ratllar. Preparem també una safata per a posar el motllo al forn al bany maria: agafem una safata o llauna que pugi anar al forn i que sigui gran però menys fonda que el motllo, l'omplim d'aigua i la posem al forn a escalfar a 180º.

En un bol, posem els 5 ous sencers, els espinacs ben escorreguts, la nata, l'arròs bullit i també es corregut, sal i pebre i ho triturem tot. ho aboquem al motllo.

Afegim al motllo les panses i els pinyons prèviament escorreguts.

Posem el motllo al bany maria que tenim al forn (l'aigua cal que estigui calenta quan hi posem el motllo). Deixem coure durant uns 45 minuts a 189º.

Quan punxant la terrina, ens surti l'escuradents net, voldrà dir que tenim ja la terrina cuita i que la podem treure del forn. Deixem refredar.

Treiem del motllo la terrina d'espinacs i quan sigui ben freda, la cobrim amb salmó fumat.

Ho podem acompanyar de maonesa suau o d'una vinagreta.

Ouets

2011-12-29T09:30:00.001+01:00

Una altra recepta no apte per a persones fàcilment impressionables: els ouets. Aquests dies de festa, amb tants brous i escudelles, la polleria del mercat tenia una gran quantitat dels dos ingredients principals: fetges de gallina i els ous encara per formar de la gallina. De fet, aquest és una simplificació d'un plat que de petita m'encantava: la sangueta, que ve a ser el mateix però acompanyat de la sang de les gallines i els pollastres (el veniem en peces amb una forma aproximada de flam). Però ja fa un temps que no es possible trobar sang a la venta, per prohibicions legals i bla, bla. Així que el plat, va perdre l'ingredient que li donava nom i es va simplificar. No hi ha quantitats establertes, depenent del que tinguin a la polleria, n'hi ha més o menys.

Ingredients:
1 ceba
fetges de gallina (els que hi hagi)
ouets de gallina (els que hi hagi, quants més millor)
altres menuts. com cors o pedrers (opcional)

Es talla la ceba a tires i es fregeix en una paella. Quan la ceba ja esta molt cuita, s'hi afegeixen els fetges i es deixen coure al gust. Salem. Quan ja tenim els fetges cuits, hi tirem els ouets i apaguem ràpidament el foc. La gràcia és que no quedin cuits del tot, només una miqueta per la part exterior però amb el rovell encara cru.

Patates emmascarades

2011-12-27T08:00:00.002+01:00

Aquest plat és molt típic de la comarca del Berguedà, i de fet, va ser allà on el vam provar per primer cop. Des de llavors, el fem sovint, ens va encantar per la senzillesa d'el.laboració i per lo bo que queda. De fet, no sabem si la nostra recepta és gaire ortodoxa, en tot cas és la nostra interpretació. Al restaurant on ens el van servir, l'acompanyaven també d'unes rostes de cansalada ben fregida, nosaltres no ho fem pas.

Ingredients (2 persones):
2 patates grosses
1 tros de botifarra negra
1 mica de llet (opcional)
sal, oli

Bullim les patates amb la pell i tot. Quan siguin ben cuites, les retirem del foc, i les pelem i reservem.

En una paella, hi tirem un raig d'oli i hi fregim la botifarra negra sense pell i esparrecada. Mentre la botifarra es cou, aprofitarem per a aixafar les patates amb una forquilla o passar-les pel passapurés. Salem i empebrem. Hi podem afegir un raig de llet per a fer-les més meloses.

Quan la botifarra tingui color i sentim la seva flaire, serà el moment per a afegir-hi les patates. Remenem bé i deixem que es cogui tot junt uns minuts. Rectifiquem de sal si fos necessari i ja ho podrem treure del foc i servir.

Vieires al forn

2011-12-23T08:00:00.000+01:00

Un entrant (o primer plat, si es prefereix) ben delícios per aquestes festes: vieires al forn. La foto és d'abans de coure-les, perquè ens vem oblidar de fotografiar-les després!

Ingredients (4 persones):

8 vieires

100 g de pernil salat

1 ceba grossa

safrà

1 vas de vi blanc

1/2 tomàquet ratllat

pa ratllat

formatge ratllat

Es fregeix la ceba tallada ben fineta, quan comenci a tornar-se transparent, se li afegeix el tomàquet ratllat i el pernil a daus ben petits. Es deixa coure uns minuts i s'hi afegeix 1 vaset de vi blanc. Es deixa reduir el vi blanc i se li afegeix el safrà. Es deixa coure un parell de minuts més.

Al sofregit se li afegeixen les vieires que haurem tret prèviament de la closca. Les couen només un parell de minuts; cal que no ens passem, si no es tornen dures i no valen res.

Un cop passats els 2 minutets, traiem una per una les vieires amb el foc apagat. Les anirem posant una a cada una de les petxines i pel damunt hi abocarem el sofregit. Hi espolsem pa ratllat i una mica de formatge ratllat. Ho gratinem un moment al forn, just perquè agafin color. Servim immediatament.

Pastís de formatge (amb gerds)

2011-12-21T09:26:00.029+01:00

Segona i última de les receptes presentades al concurs gastronòmic dels Castellers de Barcelona: pastís de formatge amb gerds; una recepta que ens varen "passar" durant un curs de pa i pastes al centre cívic del barri.
És una mica diferent dels típics pastíssos de formatge perquè duu farina i també fruita fresca: gerds en aquest cas; però si no ho volem tant dolç, els podem canviar per mores per exemple.

Ingredients (per 10 persones aprox.):
1/2 kg de formatge tipus Quark
5 ous (jo hi vaig posar 4 ous i una clara)
gerds (o mores)
150 g de sucre
1 llimona (la pell ratllada)
75 g de farina
vainilla

Separarem les clares dels rovells. Batrem els rovells amb el sucre, la vainilla i la pela ratllada de la llimona. quan siguin ben escumós, hi afegim el formatge i barregem suaument. Afegim llavors la farina prèviament tamisada.

Batrem les clares a punt de neu. Recordem que el bol on ho fem, ha d'estar ben net i sec i es millor que les clares estiguin un pèlet fredes. quan siguin a mig pujar, hi afegim una cullerada de sucre per que així ens quedaran més fermes. Barregem-ho amb la pasta de formatge.

Aboquem la pasta en un motllo que pugi anar al forn, prèviament untat amb mantega i farina o folrat de paper de cuina que pugui anar al forn. Cal tenir en conte que la pasta pujarà, si el motllo no és molt alt, millor ho folrem amb paper i deixem les vores altes.

Hi tirem pel damunt els gerds o les mores. Les ensorrem una miqueta (només fins que ens quedin tapades, no fins el fons) amb l'ajut d'una forquilla, no cal molt, cal pensar que com que la pasta és fluïda, s'acabaran d'ensorrar soles. Si volguéssim posar-hi panses, caldrà tenir-les prèviament en remull i enfarinar-les una mica abans de posar-les.

Enfornem a 180º durant uns 20 minuts i després baixem el foc a 150º. Si veiem que es torna molt ros de dalt, tapem el pastís amb paper de forn.

Rosquilles de Sant Isidre amb ratafia

2011-12-18T10:14:00.019+01:00

Com cada any per aquestes dates, Castellers de Barcelona celebren el "dia de la colla", tot un cap de setmana d'activitats que marquen el final de temporada; i com cada any, hi ha concurs gastronòmic. Aquesta va ser una de les dues receptes que vaig presentar. Aquestes rosquilles són típiques de la Noguera, jo he canviat l'anís per la ratafia simplement.

Ingredients (2 dotzenes aproximadament):
2 ous
250-300 g de farina aprox (dependrà de la mida dels ous i de la farina)
1 cullerada de cafè de matafaluga
1 tassa de cafè de ratafia (originariament, anís dolç)
100 g de sucre
5 cullerades d'oli
5 g de llevat de forner

Començarem per escalfar l'oli en una paella. Quan sigui calent, apaguem el foc i deixem refredar.

En un bol, batem els ous i el sucre fins que es torni una pasta esponjosa i blanquinosa. Hi afegim l'oli ja fred, la ratafia, la matafaluga i remenem. Incorporem la farina amb el llevat i treballem la pasta, ha de quedar flonja.

Amb les mans untades d'oli, fem unes boletes de la mida d'una nou i els hi fem un forat al mig. Les anem deixant en una llauna untada de mantega o folrada de paper de cuina. Deixem reposar les rosquilles una hora.

Enfornem a foc fort durant uns 15 minuts o fins que siguin rosses les rosquilles.

Perdiu a la caçadora

2011-12-15T08:30:00.013+01:00

Ara que és temporada de caça em aprofitar per acostar-nos a la plaça i comprar aquestes perdius. La carn de caça és més forta i de gust més potent que la de granja i a vegades cal tenir-les a marinar unes hores abans, però en aquest cas de les perdius ens vàren dir que no calia. El plat queda contundent, però molt bo!

Ingredients (2 persones)
3-4 perdius (dependrà de la gana dels comensals)
1 ceba grossa
1 tomàquet madur gros
cansalada o pernil salat
moixernons o bolets al gust
una cullerada sopera de ginebrons
una cullerada de cafè de coriandre
1 fulla de llorer
2 alls
7 o 8 ametlles
vi ranci (una tassa de cafè)
brou o aigua

Si els bolets són secs, començarem per posar-los en aigua unes hores abans.

En una cassola gran, hi posarem un raig d'oli i enrossirem les perdius (incloent-hi els fetges) i els alls pelats. Quan siguin ben rosses les perdius les traiem i les reservem.Fem el mateix amb els alls.

A la mateixa cassola i en el mateix oli, fregirem la cansalada tallada a daus. Quan sigui rossa, hi afegim la ceba tallada ben petita i la fulla de llorer. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegim el tomàquet ratllat , el coriandre i els ginebrons. Salem i deixem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem el vi ranci i deixem que s'evapori l'alcohol. Hi afegim els bolets i hi donem unes voltes*. Tornem a ficar les perdius a la cassola i ho cobrim amb el brou. Deixem que vagi fent xup-xup.

A part, fem una picada, amb els alls fregits, les ametlles i els fetges de les perdius.Quan tot sigui ben picat, ho diluïm una mica amb el suc del guisat i ho afegim a la cassola quan faltin uns 10 minuts per acabar la cocció.

* en el cas de bolets secs, si fossin frescos, caldria posar-los abans de tirar-hi el vi ranci i deixar que es fessin una mica i s'evaporés l'aigua que deixen anar.

Sopa de carabassa i ametlla

2011-12-12T07:43:00.016+01:00

Una sopa o crema de carbassa de recepta familiar. Ideal per dies de fred, fàcil, barata i saborosa. La quantitat de carabassa es variable, la veritat és que crec que mai no l'hem arribada a pesar, sempre l'hem fet a ull; evidenment, això té un inconvenient, la sopa pot quedar més o menys espessa, llavors caldrà arreglar-ho amb brou.

Ingredients:
1 carbassa d'uns 300-400 g
100 g d'arròs
2 cullerades soperes de farina d'ametlla (uns 20 g aprox.)
1 ceba mitjana
aigua (uns 2 litres)
sal i pebre

Tallem la ceba ben menuda i la posem en una olla grossa juntament amb un raig d'oli. Deixem que la ceba suï una mica, és a dir, que comenci a coure's sense agafar color i a deixar anar una mica de suc. Mentrestant, tallem la carbassa a dauets, li treiem la pell i l'afegim a l'olla. Fem que tot cogui uns minuts.

Afegim a l'olla l'aigua, salem i empebrem i deixem coure fins que la carbassa sigui ben cuita. Llavors, ho passem tot pel passapurés. Tornem la verdura i el liquid a l'olla i deixem que arrenqui el bull.

Quan comenci a bullir, hi afegim l'arrós, remenem i deixem que es faci a foc mitjà. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure's l'arròs, afegim l'ametlla. Rectifiquem de sal. I ja tenim llesta la sopa!

Arròs hindú amb llorer i cúrcuma

2011-12-09T11:43:00.002+01:00

Aquesta recepta és una simplificació/adaptació d'una altra trobada en aquest blog, que malauradament porta un temps molt poc actiu. És fàcil i ràpid de fer i aconseguim un arròs molt saborós amb un fort gust de llorer i espècies i un pèlet picant ( o molt si us agrada així)

Ingredients (2 persones):

200 g d'arròs (millor basmati)

1 fulla de llorer

1 culleradeta de cúrcuma

oli i sal

1 trosset de bitxo (opcional, i si us agrada picant, n'hi poseu més)

500 g d'aigua (millor pesar-la)

Un parell d'hores abans, posarem l'arròs basmati en aigua. Cal canviar l'aigua un parell de cops fins que quedi "neta", és a dir, clara i transparent i no pas lletosa.

En un cassó que es pugui tapar, hi tirem un raig d'oli i quan sigui calent, el bitxo, el llorer i la cúrcuma. hi donem un parell de voltes i immediatament, afegim l'arrós ben colat. Remenem un parell de minuts fins que l'arròs s'hagi impregnat bé del color groc de la cúrcuma.

Hi tirem l'aigua freda, baixem el foc al mínim (important) i tapem. No destaparem per res la cassola durant la cocció (perdríem vapor i ens arriscaríem a que quedés cru). Passats 15 minuts destapem i parem el foc. Ja tenim l'arrós cuit i a punt de menjar.

Mostillo de magranes

2011-12-06T11:42:00.002+01:00

Aquestes postres són típiques de les comarques costaneres de l'Ebre, la recepta l'hem treta del llibre "la cuina de les Terres de l'Ebre". Allà s'explica que són l'adaptació del "mostillo de vi" típic de la Terra Alta i fet amb el most del raïm, però utilitzant el producte que tenien més a mà i que donava un resultat semblant: les magranes.

Ingredients (2 persones):

250 ml de suc de magrana (aproximadament 2 magranes grosses)

pela de llimona

2 cullerades soperes de sucre

1 cullerada de farina d'arròs

pebre negre (jo no n'hi vaig possar)

Exprimim les magranes fins a tenir els 250 ml de suc. Posem en una cassola de fang que pugui anar al foc la farina d'arròs, el sucre i la pela de llimona. A poc a poc, anem afegint-hi el suc de magrana i remenant continuament a fi que tot quedi ben diluït.

Encenem el foc baixet i sense deixar de remenar, deixem que bulli. Al cap d'uns 10 minuts aproximadament, començarà a espesseir (si hi posem pebre, l'hauriem d'afegir ara). Quan tinguin la consistència desitjada (aproximadament com unes natilles o una crema fina), retirem el mostillo del foc i l'aboquem en petits recipients o en una plata.

Es conserva a la nevera i es pot acompanyar de fruits secs.

Ous marbrejats o ous xinesos al té negre

2011-12-03T08:40:00.038+01:00

Aquesta és la nostra versió d'un curiós aperitiu xinès: els ous marbrejats o els ous al té xinesos. És relativament fàcil de fer i els ingredients no són difícils de trobar. En el nostre cas, vàrem canviar els ous de gallina originals per ous de gotlla.

ingredients (4 persones):

6 ous de guatlla

2 bossetes de té negre

1 tros de pell de mandarina

2 claus d'olor

1 branqueta de canyella

1/2 tasseta de salsa de soja

4 o 5 peces d'anís estrellat (jo no en tenia)

1 cullerada sopera de sucre

aigua per bullir els ous

sal

Poseu aigua en un cassó i els ous a foc baix, quan comenci a bullir esperar uns 3 o 4 minuts i retirar els ous. Els ous han de quedar no gaire cuits de dins del rovell, però cuits de la clara si pot ser. Refredar-los. Podeu guardar l'aigua per després, però jo vaig preferir canviar-la perquè em va semblar que no estava gaire neta.

Poseu de nou el cassó al foc amb la mateixa aigua o amb aigua renovada i tots els ingredients menys els ous. Agafeu els ous i piqueu-los amb una cullera de forma que quedin tots ben esquerdats, però amb cura de no fer saltar la closca. Afegiu-los al cassó. Enceneu el foc a foc mitjà.

Ara cal deixar bullir de nou els ous durant una hora o hora i mitja aproximadament (jo els vaig deixar només mitja hora i per això tenen aquest aspecte tant light). Passat aquest temps, deixar-los en infusió amb el liquid tota la nit a la nevera o com a mínim 4 o 5 hores.

En el moment de servir, treure'ls del líquid, pelar-los i ja els tindreu llestos!

Conill Sent Soví

2011-12-01T09:07:00.003+01:00

Fa uns quants anyets vàrem fer un curset de cuina medieval en un centre cívic aquí a Barcelona. Entre les receptes medievals catalanes provinents de diversos receptaris entre ells el famós Sent Soví (1324!!) que ens va passar el professor (i que varem cuinar a classe) hi havia aquest conill escabetxat amb espècies; un dels plats més fàcils de "traslladar" a la nostra època d'entre els que vàrem fer i un dels que més ens va agradar. Sincerament, no he trobat per enlloc que correspongui exactament al Sent Soví, potser pertany a algun altre receptari de l'època, però com que des de llavors el tenim "batejat" com a "conill Sent Soví", li he mantingut el nom al penjar-lo al blog.
Un escabetx deliciós i amb un fantàstic gust a espècies.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'un 1kg aproximadament tallat a octaus
4 dl. d'oli
1/2 l. de vinagre
1/4 l. d'aigua
gingebre en pols
uns brins de safrà
3 claus d'olor picats al morter
sal i pebre negre

En una cassola o paella hi posem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem els talls de conill prèviament salats i empebrats. Quan siguin daurats per fora però tendres per dins (els courem a foc mitjà), els retirem de la cassola (o de la paella) i els reservem en una cassola de fang.

A la mateixa cassola i amb el mateix oli on hem enrossit el conill, hi tirem el vinagre i si no ens agrada tan fort, l'aigua també, i deixem que cogui fins a reduir-se a la meitat. Quan s'hagi reduït, hi tirem les espècies, i passats uns dos minuts, el conill el tornarem a posar aquí dins perquè acabi de coure's.

Retirem el conill de la cassola i el tornem a posar a la cassola de fang. Hi aboquem la salsa pel damunt i deixem refredar. El guardem a la nevera. Es conserva un parell de dies.

Crema de carbassa amb formatge de Maó i farigola

2011-11-28T08:52:00.000+01:00

Una crema saborosa i senzilla de fer...varem treure la recepta original de la web de la BBC i li hem fet uns retocs o adaptacions. La quantitat de carbassa està posada una mica a ull, la veritat és que la vàrem comprar fa ja uns dies i no recordem el pes original (tampoc no la vàrem pesar en el moment de cuinar-la).

Ingredients (2 persones):
1 ceba
1 o 2 alls
1 carbassa d'uns 300-400 g (aproximadament)
farigola al gust
formatge de Maó
oli, sal i pebre negre
aigua o brou suau

Posem la carbassa a coure al forn, aquest mètode de cocció ens evita haver de barallar-nos amb la pell de la carbassa (i és que estem molt comodons últimament). Si no la volguéssim fer al forn, caldria pelar-la en cru i afegir-la en el moment de coure la ceba (veure més endavant). Òbviament el gust no és ben be el mateix !
Quan sigui cuita, treiem la pell i les llavors, i aixafem fàcilment la carn amb una forquilla fins a tenir un puré.

En una olla grossa hi posem un raig d'oli i hi tirem la ceba i els alls tallats ben fins i una mica de sal; deixem que "suï" la verdura, es a dir , que comenci a coure's i deixi anar una mica d'aigua. Si tenim la carbassa en cru, l'afegirem ara, si l'hem cuit al forn, deixarem que la ceba estigui força cuita i comenci a agafar color i llavors l'afegirem.

Remenem una mica el puré i hi afegim la branqueta de farigola o les fulles, donem uns tombs a tot plegat i hi afegim aigua o un brou suau, amanim amb sal i pebre (compte! que el Maó és fort) i deixem que cogui tot plegat uns 10 minuts. Ara si volem, ho passem pel túrmix (imprescindible si hem cuit la carbassa directament a l'olla i no pas al forn) o ho deixem tal qual.

Mentrestant, ratllem el formatge de Maó i quan tinguem la quantitat que desitgem (dependrà del gust de cadascú), tirem una part a l'olla i en reservem una mica per la decoració. Deixem que bulli cinc minuts més, rectifiquem de sal i pebre i servim acompanyat del formatge ratllat.

Arròs amb sardines (blogs contra la fam)

2011-11-24T07:38:00.033+01:00

Aquest dies , amb motiu del Gran Recapte d'Aliments dels dies 25 i 26 organitzat per la Fundació Banc dels Aliments, ha sorgit la iniciativa de mostrar la solidaritat amb la feina de la Fundació i donar-li publicitat, publicant el dia 24 una recepta econòmica i amb algun dels aliments que es demana com a ingredient principal. Així que he aparcat la recepta que tenia preparada i he penjat aquesta altra de fa un temps: arròs amb sardines, l'arròs és un dels aliments que es demana d'aportar durant el Gran Recapte i la sardina, un altre dels ingredients que domina el plat, també és econòmic.

A ma dreta del blog trobareu un link a la web del banc dels aliments, allà trobareu els punts de recollida d'aliments!

Ingredients (2 persones):
180 g d'arròs
1 ceba petitona
2 alls
1 pebrot verd petit
1 fulla de llorer
julivert i safrà (es pot obviar)
aigua o brou suau

En una cassola de fang, hi tirem un raig d'oli i els alls sencers pelats. quan comencin a agafar color, els traiem i els reservem.

En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba tallada ben fineta, el julivert i la fulla de llorer. Passats uns 5 minuts de posar la ceba, hi afegim el pebrot també tallat ben fi. Deixem que cogui.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem l'arròs, hi donem un parell de voltes i hi afegim el brou calent (o l'aigua). Quan comenci a arrencar de nou el bull (cal que el foc ara sigui ben fort), hi afegim el safrà i els alls fregits prèviament picats al morter.Deixem a foc fort 5 minuts i després el baixem a foc mitjà.

A mitja cocció de l'arròs, hi afegim les sardines ja netes i sense cap. En total deixarem que cogui 12-15 minuts.
Opcionalment, podríem deixar que s'acabés de coure al forn els últims 5 minuts (a 180º).

Pastís Liz

2011-11-21T08:48:00.006+01:00

Una altra recepta de dolç, aquest cop la d'un pastís que ens vàren ensenyar a fer ja fa uns quants anyets en un curset de cuina, una pasta brisa amb espècies i avellana i un farcit fàcil: melmelada! Relativament senzill i molt bon resultats!

Ingredients :

300 g de farina

125 g d'avellana torrada en pols (si no en tenim, avellada torrada triturada amb la picadora)

100 g de sucre

125 g de mantega

3 ous (1 per pintar)

1 cullerada de postres de canyella

1 llimona (la pell ratllada)

2 claus d'olor (triturats)

sal

250 g de melmelada de gerds

Formem un volcanet amb la farina i al mig (al "crater") hi posem la mantega estovada, les avellanes ratllades, el sucre, dos ous, la canyella, les ratlladures de llimona, els claus i la sal (un pessic). Es comencen a barrejar primer els ingredients de dins el volcanet i de mica en mica la farina fins que ens quedi tot ben lligat. No cal pastar-ho, només treballar-ho el justet perquè quedi tot junt i homogeni.

Deixem reposar la pasta a la nevera durant una hora (tapada amb un drap).

Passar aquest temps treiem la pasta de la nevera, fem dues parts . Amb una de les meitat, l'estirem amb cura (ull! es trenca molt fàcilment) i farcim un motllo rodó amb ella.Deixem unes vores altres. Punxem la pasta amb la forquilla, així quan cogui no farà bombolles o pujarà.

Farcim amb la confitura i mentrestant, preparem tires de pasta per a fer l'enreixat. Han de tenir una amplada d'1,5 cm aproximadament. Caldrà que anem amb comte, doncs la pasta es trenca fàcilment.

Formem el dibuix de l'enreixat (o un altre qualsevol) i pintem tota la superfície amb l'ou batut Mentrestant, tindrem el forn calent a 180 graus. Enfornarem el pastís i el deixarem uns 30 minuts.

Pa de Pessic amb lemon curd

2011-11-18T07:47:00.007+01:00

Aquesta recepta és una altra adaptació lliure d'una trobada prèviament a la web de receptes de la BBC : a la recepta original, la base del pastís la feien amb molt de mantega....nosaltres l'hem alleugerit una mica fent-la de pa de pessic, ens ha quedat lleugera, fina i gens empalegosa. Sobre la recepta de la lemon curd, hem d'avisar que ens ha quedat molt forta de gust, apte per autèntics amants de la llimona, però si rebaixem la "dosi" de suc de llimona, quedarà més suau.

Ingredients (per un motllo de 18 cm):

pel pa de pessic:

4 ous (1 ou sencer, 3 rovells i 3 clares)

150 g de sucre (100 i 50)

100 g de maizena

30 g de farina

pel lemon curd:

2 rovells d'ou

1 culleradeta de postres de maixena

150 ml de suc de llimona (aprox. 3 llimones)

100 g de sucre

125 g de mantega

1 llimona (la pell ratllada)

per la decoració:

pell de llimona a tires finetes

sucre i aigua a parts iguales

100 g de sucre llustre

2 cullerades de suc de llimona

Començarem per fer la crema de llimona (la podem fer el dia abans i tenir-la a la nevera):

posarem dos cassons al bany maria, es a dir, un cassó gros amb una mica d'aigua i a dins un de més petit. Cal evitar que hi hagi massa aigua perquè ens podria entrar al casso petit on farem la crema o massa poca (no escalfaria bé el petit). És qüestió de tenir una mica d'ull. Posem en el cassó petit, el sucre, el suc de llimona i, la pell ratllada i la mantega. Deixem que s'escalfin fins que es desfacin el sucre i la mantega. Afegim els rovells d'ou i la culleradeta de maizena i anem remenant constanment amb el batedor. Al cap d'uns 15-20 minuts, la crema s'espessirà. quan sigui prou espessa, la treiem del foc i deixem que es refredi. De tant en tant, remenem per evitar que es formi una crosta a la superfície.

Per a fer el pa de pessic:

en un bol posarem els 50 g de sucre i els 3 rovells i l'ou sencer. Batrem amb la màquina fins que tinguin relleu i la pasta hagi agafat un color pàl·lid.
A part, comencem a muntar a punt de neu les clares, quan comencin a fer-se hi afegim poc a poc el sucre sense deixar de batre-les. Cal que tinguin consistència ben densa i forta i un color brillant.

Afegirem les clares a la crema de rovells i sucre a poc a poc, amb l'ajut de l'enganyamarits i mirant de remenar el mínim possible i fent-ho molt suaument.

Després hi afegirem la barreja de maizena i farina prèviament tamisades i sempre treballant amb molta cura i a poc a poc.

Quan estigui tot barrejat, ho aboquem en un motllo de 18 cm prèviament untat amb mantega i enfarinat. Ho posem al forn, que tindrem ja calent a 180º uns 30 minuts.

Cal comprovar que esta cuit punxant-ho amb una agulla llarga i quan l'agulla surt neta, vol dir que el pa de pessic esta cuit. El traurem i l'aboquem per desenmotllar-lo en una reixeta o similar. Deixem que es refredi.

Per la decoració:

de tires de llimona: posem al foc un cassó amb 3 dits d'aigua i una cullerada sopera de sucre i les tiretes de llimona. Deixem que es confitin ben confitades.

Per la glaça, barrejarem el sucre amb les cullerades de suc de llimona fins que tinguem una crema, això s'ha de fer a l'últim moment perquè es solidifica i per tant no la podem preparar amb molta antelació. Però tampoc abans de servir, perquè tarda un temps, uns minuts, a solidificar-se no és una cosa instantània.

Quan el pa de pessic sigui ben fred, tallem en dues parts horitzontals i farcim amb la crema de llimona (el lemon curd). Aboquem la glaça pel damunt i quan aquesta estigui ja quasi solidificada, les tiretes de llimona confitada.

Consideracions:

a) el pa de pessic cal treballar-lo el mínim possible i sempre amb delicadesa. No porta llevat, per tant, per pujar dependrà totalment de com l'haguem treballat.

b) per tallar el pastís en dues capes, ens pot servir fer dos senyals amb farina normal al voltant del pastís i seguir-los al moment de tallar amb un ganivet de serra

c) hem de fer uns senyals verticals amb farina o qualsevol altre sistema per recordar l'encaix de les 3 parts del pa de pessic (jo ho m'hen vaig enrecordar , em vaig equivocar en fer coincidir les parts del pastís i es notava)

d) amb les proporcions que hem senyalat pel lemon curd, queda molt fort, si volem suavitzar-lo ens caldrà reduir la quantitat de suc de llimona i/ augmentar la de sucre.

Croquetes de carn (les de la mare)

2011-11-16T12:02:00.005+01:00

També conegudes com Les Croquetes...doncs és que no podem dir res més, simplement les millors croquetes del món...les de carn, les de la recepta familiar, les de la mare....

Ingredients (25-30 peces)
2 pits de pollastre
250 g de vedella (la peça que es diu conill)
pel brou: 1 pastanaga, 2 porros, 1 ceba, 1 branca d'api i una patata

per la beixamel:
1 ceba grossa
1 l de llet
50 g de mantega
nou moscada i pebre negre

per arrebossar les croquetes.
1 ou
farina de galeta
farina

Aquesta carn l'haurem bullit juntament amb les verdures tal i com expliquem aquí.
Reservem la carn, deixem que es refredi i la desossem.

Mentrestant, en una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada en juliana (una bona quantitat). Quan comenci a tenir color, hi afegirem els pits de pollastre i la vedella tallats a trossos no gaire petits. Es passa tot per la paella, se'ls hi dóna unes voltes i es treu i es passa per la picadora.

A la mateixa paella, hi tornem a tirar un raig d'oli o aprofitem el que hagi quedat (millor) i hi afegim la mantega i un parell de cullerades ben plenes soperes de farina. Es deixa coure, i quan comenci a agafar color i la farina ja no tingui gust a cru, hi afegim una mica de llet i deixem que es lligui tot. Llavors hi afegim tota la carn i un altre raig de llet, sal, pebre i nou moscada. Ho treballem tot molt bé perquè ens quedi ben lligat. Remenem durant uns 20 minuts a foc baix, fins que quedi una pasta ben espessa, i es desenganxi de les parets i la superfície bombollegi. Es rectifica de sal i pebre i s'aboca a una plàtera. Quan hagin passat uns minuts, tapem la pasta amb un paper flim de cuina per evitar que s'ens faci crosta. Deixem refredar.

Quan la pasta sigui ben freda, amb una cullera sopera en fem porcions. A cada porció, se li dóna la forma allargada tìpica i es passa primer per farina, després per ou batut i per últim per farina de galeta.

Es prepara una paella amb força oli i quan l'oli sigui calent es van posant les croquetes. Quan tinguin un bonic color daurat, es treuen del foc i es posen damunt de paper de cuina perquè absorbeixi l'excés d'oli.
Si sobra pasta , o si ho fem d'un dia per l'altre, mentre es refreda, podem en fer platets (aquí).

Mongetes amb sobrassada i bolets

2011-11-14T11:57:00.018+01:00

Aquesta recepta la vàrem veure un cop per la televisió balear, com que la veritat és que no la veiem massa no recordem el programa ni el presentador...era , això sí, el típic programa de cuina i anava de bolets! Immediatament ens la vàrem apuntar i l'hem feta diverses vegades des de llavors. Podem fer servir diversos tipus de bolets, en el programa feien servir rovellons; nosaltres l'hem fet amb rossinyols i amb camagrocs. La sobrassada pot ser la "normal" o, com aquest cop, picant (no és tan fàcil de trobar, nosaltres la vam comprar en una fira d'artesania). Les mongetes en aquest cas varen ser unes pintes enllaunades, amb el seu típic color blanc-verdós.

Ingredients (2 persones):
200 g de mongetes cuites (en aquest cas, pintes de Navarra)
100 g de cama-grocs frescos
1 tall de sobrassada picant
1 tomàquet madur mitjà
1 ceba mitjana
1 fulla de llorer

Tallem la ceba ben fineta i ratllem el tomàquet. Reservem .
Netegem els camagrocs, doncs acostumen a venir amb molsa i fulletes de pi.

Fem un sofregit en una paella amb una mica d'oli i la ceba. Hi afegim la fulla de llorer i deixem que es cogui la ceba fins que sigui transparent. Llavors hi afegim la sobrassada a bocins petits, remenem uns minuts i hi afegim els bolets. Quan aquests siguin cuits i hagin evaporat l'aigua, hi afegim el tomàquet i deixem que la salsa es concentri.

Quan tinguem la salsa ben concentrada, rectifiquem de sal i hi afegim les mongetes cuites. Remenem i deixem coure uns minuts més, fins que tot siguin ben barrejat. Retirem la fulla de llorer i servim.

Canelons de carbassa i gingebre

2011-11-12T11:50:00.020+01:00

Aquests canelons són la nostra versió d'uns que vàrem provar ja fa un cert temps a un restaurant de Barcelona. La combinació carbassa-gingebre fresc ens va agradar moltíssim, feia temps que teníem pendent de tornar-los a fer i aquest cap de setmana passat vam decidir aprofitar per fer-lis unes fotos i penjar-ho tot al bloc. La veritat és que ho fem bastant a ull i ens és difícil saber el pes aprox. de la carbassa, si en sobra fem platets i ho aprofitem per a l'endemà!

Ingredients (4 persones):
12 plaques de canalons
1 carbassa mitjana (no sabem el pes aprox. uns 300 g potser)
1 ceba petita
1 rel de gingebre fresc
nou moscada
200 ml aprox de llet
farina (una cullerada ben grossa plena)
formatge ratllat

per la salsa beixamel:
0,5 l. de llet
mantega uns 50 g aprox.
farina, una cullerada sopera ben plena
sal i nou moscada

Començarem per coure la carbassa : podem bullir-la o coure-la al forn fins que sigui tova. Quan sigui cuita, deixem refredar i li traiem la pell (si l'hem feta al forn). La triturem bé, amb la forquilla o amb un passapurés. Salem.

En una paella grossa, hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada ben petita. Deixem que es cogui i que es torni transparent. quan ja sigui ben cuita, hi afegim el puré de carbassa i una cullerada sopera ben plena de farina. Remenem bé i deixem que es cogui la farina. Per saber que està cuita, podem provar la pasta, no ha de tenir gust a farina.

Afegim a la pasta una mica de nou moscada ratllada i el gingebre ratllat. Afegim un raig de llet (aprox. un got no gaire ple). Anem remenant constanment a foc lent, la pasta se'ns lligarà i començarà a desenganxar-se de les parets de la paella i a fer bombolles a la superfície que "explotaran" com petits volcanets. Rectifiquem de sal i pebre.
Un cop feta la pasta, l'abocarem en una safata i passats uns minuts la cobrirem amb paper-film de cuina per evitar que es faci "crosta". Deixarem refredar. Es convenient fer-ho el dia abans o unes hores abans, doncs cal que la pasta estigui completament freda i reposada alhora de fer els canelons.

Per bullir el canelons començarem per posar una olla grossa al foc amb aigua abundant i un bon raig d'oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem una a una les plaques de canelons i deixarem que es coguin. El temps dependrà del fabricant (esta indicat a la capseta). Quan la pasta sigui cuita, la retirarem de l'olla amb l'ajut d'una escumadora una a una (comte! són fràgils i es poden trencar) i les posarem a refredar en un cossi o bol gros amb aigua freda.

Quan les plaques dels canelons siguin fredes, les traiem de l'aigua i les posem damunt d'un drap que tindrem estès al marbre de la cuina per exemple. Repartim totes les plaques pel damunt del drap (o draps) i llavors anirem posant cullerades de pasta més o menys a la meitat de la placa. Ull! les plaques no són quadrades, són rectangulars per tant, es millor farcir-les i enrotllar-les seguint la banda més llarga. El farcit no ha d'arribar a les vores de la placa però ha d'estar repartir. Enrotllem el caneló i el posem a la llauna o plat que anirà al forn. Al fons de la plata o dels platets, hi posem una mica de llet. Repartim els canelons per la llauna o els platets i reservem.

Ara començarem a fer la beixamel: en un cassó , hi posarem la mantega (uns 50 g) i la farina (50 g també o una cullerada grossa ben plena). Remenant constanment, deixarem que es cogui la farina sense que arribi a tornar-se marró (voldria dir que se'ns ha cremat). Quan comenci a canviar una mica de color, hi afegim la llet (un mig litre), i una mica de nou moscada ratllada i sal. Remenem constanment a foc baix. Cal que vigilem que no bulli , si creiem que pot estar a punt de bullir, ho traiem del foc i anem remenant una estona fora del foc, això farà baixar la temperatura. És millor remenar amb un batedor de cuina, evitarà millor que se'ns facin grumolls. Cal tenir una mica de paciència perquè pot tardar uns 10 minuts a començar a espessir; ara, un cop comença, acostuma a espessir molt ràpidament.

Quan tinguem la beixamel feta, l'abocarem damunt la llauna dels canelons o dels platets. Empolsinem amb formatge ratllat i uns tallets molt fins de mantega i els posem a gratinar al forn. quan tinguin una mica de color, ja es poden servir.

Crumble de codony i pera

2011-11-10T09:55:00.005+01:00

Aquestes postres les hem fetes per aprofitar la temporada de codonys i provar de fer amb ells alguna cosa més que el codonyat. El resultat ha sigut molt i molt bo!

Ingredients (5 persones):
1 codony mitjà
1 pera "flor d'hivern" mitjana
4 o 5 castanyes torrades
1 cullerada de sucre grossa
1 mica de canyella en pols

pel crumble:
70 g de farina
70 g de mantega freda tallada a bocins
50 g de sucre
canyella en pols

En el forn calent, fem coure el codony i la pera. Quan siguin quasi bé del tot fets, els treiem i deixem que es refredin.

Un cop freds, els pelem i els tallem a daus. Barregem amb el sucre i la canyella i reservem.

En un bol posem la farina, la mantega, el sucre i la canyella. Treballem amb les mans sense pastar, només ajuntant-ho tot com si féssim una pasta brisa. Quan tinguem tots els ingredients barrejats fent grumolls, amb una consistència terrosa i uns grumolls més grans que els altres, ja tindrem el crumble preparat. Ho posem una estona a la nevera (uns 30 minuts).

En uns recipients que puguin anar al forn: flameres, gotets o similars, repartim la barreja de fruites. Després hi tirem el crumble pel damunt i enfornem a foc ja calent (180º) fins que el crumble sigui crocant i comenci a agafar color. Servir tebi o a temperatura ambient.

Puré de verdures

2011-11-08T08:32:00.002+01:00

Aquest puré precedeix (o acompanya) sempre a la preparació de les croquetes de carn que fem a casa; el motiu és ben senzill: els ingredients amb els que fem el puré són els que ens queden de la preparació de les croquetes! (la recepta també la penjarem aviat)

Ingredients (2 persones):

100 g d'arròs

50 g aprox. de botifarra negra a rodanxes

3 pastanagues

1 tronxo d'api

1 ceba mitjana

1 patata grossa

2 porros

2 pits de pollastre

250 g de carn de vedella

2 l. d'aigua

Es posa a bullir en fred la carn; caldrà anar escumant. Quan ja no faci més escuma, s'hi afegeixen les verdures pelades i tallades a trossos. Es sala i es deixa bullir una hora.

S'escorre tot al cap del temps: amb la carn farem croquetes (pròximament la recepta), el brou es guarda per fer sopa i les verdures les passarem pel passapurés.

Un cop tinguem les verdures passades pel passapurés, hi afegim una part del brou al gust i ho posem de nou al foc. Quan comenci a bullir, hi afegirem l'arròs, deixem que segueixi bullint i quan sigui quasi bé cuit, hi afegim la botifarra a talls. Es rectifica de sal i ja estarà a punt.

Ratafia

2011-11-05T11:03:00.000+01:00

Una de les begudes més tradicionals de la Garrotxa : la Ratafia; òbviament no només és típica d'allà, està molt estesa per tot Girona i pels Pirineus ..però nosaltres sempre l'associem amb Olot i la seva comarca!
Hi ha un munt de variants a la recepta perquè com veureu porta molts ingredients, això fa que cada casa li doni un toc personal i hi afegeixi o tregui herbes, si be algunes d'elles semblem comunes a totes les receptes. Òbviament no hi pot faltar l'aiguardent o anís i les nous verdes que són la base de la beguda! normalment totes duen a més, canyella, nou moscada, claus d'olor, tarongina i maria Lluïsa, pell de llimona i menta...a partir d'aquí, però hi ha una gran varietat d'ingredients !

Com veureu, a més, el procés d'elaboració demana una mica de paciència. Necessàriament, començarà per Sant Joan, el moment adient per a collir les nous verdes i acabarà per Tots Sants, el dia que tradicionalment, s'encetava la nova ratafia

Ingredients:
1'5 l. d'anís sec
3 nous verdes
3 claus d'olor
1/2 nou moscada
1 culleradeta de macip
1/2 llimona (la pell)
1 taronja (la pell)
1 canó de canyella
2 brots de menta
1 cullerada sopera de camamilla (de Menorca, perquè ens agrada més)
idem de til.la
idem de poleo
idem de tarongina
idem de maria Lluïsa
idem de sajolida
3 grans de ginebró
200 g de sucre

Primer de tot, pels vols de Sant Joan busquem les nous verdes, cal que siguin tendres i que el fruit no hagi començat a endurir-se, es clar.

Un cop les tinguem, les tallem per la meitat i les posem en un pot o envàs de vidre gros que es pugi tapar bé. Hi afegim tots els altres ingredients (menys el sucre) i ho deixem reposar a sol i serena durant 40 dies. Es a dir, el traiem a l'aire lliure! no cal que estigui sempre al sol, però cal que li dongui una mica...ho tapem bé, perquè no entri res i deixem reposar. Veurem que el licor s'anirà enfosquint.

Quan hagin passat els 40 dies, filtrem el liquid, ho passem a un pot nou i hi afegim el sucre. Tornem a tapar-ho i ho guardem en un lloc protegit del sol (ara ja no ha d'estar a sol i a serena). Deixem que reposi i ho obrim per Tots Sants. Ho filtrem de nou (ens pot haver deixat una mica de marró al fons) i ho posem en les ampolles que hagem triat. Ja estarà llesta per consumir.
Es pot veure sola o amb glaçons.

Bacallà amb anous i prunes

2011-11-03T09:01:00.002+01:00

Una manera senzilla i no gaire corrent de fer el bacallà. Aquesta recepta la vàrem trobar fa temps en un llibre de cuina catalana. I com que a nosaltres el bacallà ens encanta, doncs es clar, ens la vàrem apuntar!

Ingredients (2 persones)
2 talls de bacallà petits per persona
un grapat de nous
1 grapat de prunes seques
1 branqueta de canyella
vi ranci

Començarem per posar les prunes seques sense ós en remull un parell d'hores.
Trindrem el bacallà a talls ja remullat i dessalat. Si ho hem de fer a casa, recordem que cal possar-lo en aigua, amb la pell cap amunt, ben cobert, deixar-lo a temperatura ambient i anar canviat l'aigua durant tres dies. També el podem possar a la nevera, i canviar l'aigua només un cop, llavors l'haurem de deixar en remull 4 o 5 dies.
En una paella amb oli, fregirem la branqueta de canyella i després d'un parell de minuts, la retirarem.
Enfarinarem el bacallà, dues voltes i el fregirem en l'oli on prèviament em fregit la canyella. Quan sigui ben ros, el treuerem i el posarem en una safata. Procurem que estigui calenta.
Llavors, en el mateix oli, hi tirem les prunes previament remullades ja escorregudes, les nous i un raig de vi ranci. Deixem que bulli uns minuts fins que s'evapori bona part de l'alcohol que porta el vi ranci i ho aboquem damunt el bacallà.
Servirm immediatament.

Codonyat i Gelea de Codony i poma

2011-11-01T06:35:00.010+01:00

Sent tardor és practicament obligat parlar del codonyat i de la gelea de codony. Fa un parell de dies vàrem comprar un codony preciós i evidentment, el vam aprofitar per fer codony amb la carn i gelea amb les peles i les llavors.

Pel Codonyat:
Ingredients:
1 codony gros
sucre
aigua
llimona

Proporció: 1 kg codony= 3/4 kg de sucre= 1 got d'aigua (250 ml)

Agafem el codony, el pelem i el refreguem amb la llimona. Tallem la carn a trossos, guardant les peles i les llavors.
Posem la carn del codony al foc aigua. Ho deixem bullir i quan estigui cuit, l'escorrem i guardem el liquid. Passem la carn pel passapurés.
Ara fiquem al foc un cassó amb sucre i aigua amb la proporció que hi ha a dalt (1:3/4:1). Quan estigui fet l'almívar, hi afegim la carn dels codonys i anem remenant a poc a poc amb una cullera de fusta. Hem d'anar amb comte que esquitxa molt i a més, s'enganxa amb tant de sucre. Quan tingui la consistència espessa i/o al nostre gust, ho retirem del foc i ho aboquem en els motllos on volguem guardar el codonyat. Deixem refredar.

Per la Gelea de codony i poma:

Ingredients;
pells i cors del codony
1/2 poma o 1 poma sencera petita amb la pell, el cor i la carn.

Fem bullir molt i molt les peles i els cors del codony amb la poma. Quan sigui cuit, ho passem pel xino o ho per un colador aixafant-ho tot molt bé.
Del líquid que aconseguim, el barregem amb sucre i , si volem, una mica de l'aigua de bullir els codonys.
Per la gelea la proporció és la mateixa que pel codonyat:
1 kg de liquid= 3/4 kg de sucre.
Deixem que bulli ben be un parell d'hores. La gelea s'anirà espesseint, i quan la deixem refredar, s'espessirà una mica més. Cal abocar-la ja en els motllos on la vulguem conservar.

En el nostre cas, el codonyat té un color més suau i una consistència no tan sòlida com normalment es veu a les botigues. És una qüestió de la quantitat de sucre que li afegim, suposo; de totes maneres a nosaltres ens agrada així.

Peus de porc gratinats amb allioli

2011-10-30T08:56:00.002+01:00

Aquesta recepta la varem trobar en un blog (aqui) i de seguida ens va cridar l'atenció: és diferent i és molt gustosa. L'hem fet unes quantes vegades, sempre amb molt d'èxit.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc
oli
1 gra d'all
sal
farina de galeta

En aquest ocasió, varem comprar els peus de porc ja cuits, però si els volem coure a casa, trobareu aquí la forma de fer-ho.

Varem preparar un allioli negat, és a dir, amb massa oli (ofegat o negat); si mireu de fer un allioli "normal" i se us talla, cap problema! també serveix: en un morter posarem un o dos grans d'all pelats i tallats a trossets i un pessic de sal; aixafem l'all i mirem de fer-ne una pasta..quan ho tinguem, anem afegint gota a gota o en petits rajolins, l'oli, mentre anem remenant amb la ma de morter sempre en la mateixa direcció. Segons la meva àvia, cal evitar que ningú "tafanegi" l'estat de l'allioli mentre l'estem fent o se'ns tallarà, per aquest motiu, ella sempre tapava el morter amb un drapet mentre el feia. Si no voleu ser tan radicalment tradicionals, segurament n'hi haurà prou amb tenir paciència i anar molt poc a poc. En aquest cas, ens convé posar-hi més oli del comte, per tant, quan el tinguem lligat, podem substituir el rajolí per una bon raig, probablement, se'ns negarà immediatament! i ja el tindrem preparat.

Posem els peus en una safata que pugui anar al forn, i els banyem amb l'allioli. Deixem que reposin una bona estona (ho podem preparar el dia abans). Quan arribi l'hora de preparar el dinar, cobrim els peus i l'allioli amb una bona capa de farina de galeta. Enfornem i deixem que cogui una bona estona, fins que la farina sigui cuita i els peus calents. Servim.

Pastís d'ametlla i farro

2011-10-28T07:03:00.006+02:00

Feia temps que no publicàvem una recepta de postres, així que per compensar-ho publiquem aquesta, d'un pastís d'ametlla i farro (farina de blat de moro pels que no sigueu garrotxins). Aquest pastís l'hem fet en ocasió d'una petita festa per entregar uns regalets a un company que acaba de ser pare, com que algú d'entre els assistens no pot menjar farina de blat, vàrem estar buscant per la xarxa alguna recepta que no en portés i al final vam fer una adaptació d'una que surt a la web de la BBC.

Ingredients (6-8 persones):
200 g de mantega pomada (es a dir tova, però no líquida)
200 g de sucre
4 ous
200 g de farina d'ametlla
100 g de farro
1 culleradeta de llevat royal
1 llimona (la pell ratllada i 4 cullerades de suc)

pel xarop de llimona (la coberta del pastís):
150 g de suc de llimona (aprox. 3 llimones)
150 g de sucre
300 ml d'aigua

Barregem en un bol la mantega i el sucre, ho treballem amb la batedora fins que sigui escumós i blanquinós. Afegim un a un dos dels ous i dos rovells (guardem les 2 clares que "sobren" a part). Seguim treballant-ho tot amb la batedora. Afegim la pell ratllada de la llimona i el suc, barregem i comencem a afegir poc a poc les dues farines i el royal. Barregem i quan sigui ben barrejat afegirem les clares muntades a punt de neu.

(per fer les clares, cal possar-les en un bol net i sec, i batre-les amb la màquina fins que siguin mig montades, llavors hi afegim una cullerada sopera de sucre i seguim treballant-ho tot fins que les clares siguin ben fermes i lluents).

Barregem les clares amb suavitat, de baix cap a d'alt. Quan s'hagin ben barrejat, abocarem la pasta en un motllo rodó prèviament untat amb mantega i empolsinat amb farina de galeta.
Repartim la barreja uniformement pel motllo (queda una mica espessa). Enfornem a 180º (el forn cal que estigui calent en el moment d'afegir el pastís, es clar) .
Vigilem la cocció, tarda al voltatn d'una mitja hora, 40 minuts, però pot variar segons el forn. Sabrem que esta cuit, perquè la pasta comença a agafar una mica de color, a separar-se del motllo i (bàsic) si la punxem al mig amb una agulla de fer mitja (per exemple) o un escuradents, sortirà net i sec.

Quan sigui cuit el pastís, el treiem de forn i deixem que es refredi.

A part, posem en un cassó, el sucre, el suc de llimona, l'aigua. Tallem unes tiretes de pell de llimona, procurem treure-lis tota la part blanca i tallar-les al llarg ben fines, fent com cabells. Les posem també dins el cassó. Encenem el foc i deixem que bulli una bona estona, fins que tingui la densitat i consistència que ens agradi. De tant en tant, caldrà que espumem una mica el xarop.

Apaguem el foc i deixem que es refredi. Llavors, "pesquem" amb una forquilla les tiretes de llimona i les reservem. Pintem amb el xarop de llimona la superfície del pastís al gust i decorem amb les tiretes.

Llenties estofades amb verdures

2011-10-25T09:09:00.025+02:00

Ara que sembla que ha arribat , per fi, la tardor aprofitem per a penjar aquesta recepta amb llenties estofades amb verdures, un plat gens embafós, lleuger, complert i sa.

Ingredients (4 persones):

1/2 kg de llenties posades en remull la nit abans

1 patata grossa

1 ceba

1 porro

1 tomàquet

2 pastanagues

1 api (el tronc, només)

4 o 5 alls

1 fulla de llorer

canyella

sal i pebre

Després d'haver tingut les llenties en remull tota la nit, les escorrem i les posem en una olla que ens pugui quedar ben tapada.

Pelem i tallem ,a daus menuts, totes les verdures, incloent-hi el tomàquet.

Posem les verdures en fred a l'olla on tenim les llenties, hi posem una mica de canyella , els alls pelats i sencers i la fulla de llorer. Ho cobrim tot amb aigua, tapem i engeguem el foc no gaire fort.

Deixem que es coguin sempre tapades. Quan les tinguem cuites, hi posem la sal i el pebre.

Llenguado a la nyoca

2011-10-23T11:06:00.000+02:00

Aquest és un plat senzill i ràpid de fer. Si no tenim llenguado, podem fer servir bruixa, per exemple, que és sempre més econòmica . Normalment el peix és fregeix, però nosaltres el fem a la planxa, queda molt bo, i és més lleuger.

Ingredients (2 persones):

2 llenguados ja nets

panses

pinyons

ametlles filetejades

Posem en remull les panses.

Salem i empebrem (opcional) el llenguado. Escalfem la planxa i cuinem el llenguado volta i volta, que no quedi molt refet. Ho posem en plats individuals.

A part, en una paella, hi posem un raig d'oli i quan comenci a estar calent, hi tirem les panses i els pinyons i les ametlles. Li donem uns tombs i quan comenci a agafar color, ho traiem del foc i ho aboquem a parts iguales pel damunt el llenguado. Servim.

Ghemistà (pebrots farcits a la grega)

2011-10-21T07:50:00.007+02:00

Un clàssic de la cuina grega: el ghemistà , verdures farcides d'arròs. Es poden fer amb diversos tipus de verdures: albergínies, pebrots, tomàquets, ceba...però nosaltres ho hem provat amb els pebrots. En principi el plat no sembla tenir gaires complicacions, però cal fixar-s'hi bé perquè l'arròs ens quedi cuit! el posem dins el farcit en cru, i si no vigilem, tenim el risc que la verdura quedi massa cremada i l'arròs cru. Aquesta recepta és , de nou, de "il giardinodei sapori e dei colori" d'una bloggera italiana (l'Ornella) que viu a Grècia.

Ingredients (2 persones):

2 pebrots vermells
3 cullerada soperes ben plenes d'arròs aproximadament (dependrà molt del tamany del pebrot)
1 ceba petita
julivert
menta
1 all
sal i pebre

Triarem uns pebrots que es puguin mantenir drets, doncs així es com els posarem a la llauna que vagi al forn: drets i amb el peduncle cap a dalt.
Tallem la part de dalt en forma de tapa (la del peduncle) doncs el nostre objectiu és farcir el pebrot i tapar-lo amb el mateix pebrot durant la cocció. Retirem les llavors de l'interior del pebrot i salem una mica.
A part, tallem la ceba ben petita i ho barregem amb l'all, el julivert i la menta també tallades ben fines. Salem i empebrem. Si els pebrots són molt llargs, podem tallar-lis una rodella, i fer-la ben petita i afegir-la a la barreja d'arròs i herbes.
Farcim els pebrots, repartint l'arròs el millor que puguem. Ho posem en una llauna que pugui anar al forn, els pebrots han de tenir la tapa cap a munt i estar en posició vertical. Tirem un fil d'oli pel damunt els pebrots i posem també una mica d'aigua a la llauna. Enfornem a 180º durant, aproximadament, una hora i mitja. Si els pebrots es couen massa, tapem-los amb un paper de cuina. Si l'aigua s'evapor, hi afegim una mica més. Cal vigilar que se'ns cogui l'arròs sobretot.

Conill amb samfaina

2011-10-18T07:48:00.005+02:00

A casa ens agrada molt el conill i aquesta recepta la fem molt a l'estiu, quan les verdures per fer la samfaina estan en plena temporada. No cal dir que la samfaina no només esta boniísima amb conill, serveix per altres tipus de carn com la de pollastre per exemple, per bacallà, etc.

Ingredients (4 persones).

1 kg de conill tallat a trossos

2 cebes

1 pebrot vermell

2 o 3 tomàquets ben madurs

1 albergínia (vam fer servir una de blanca)

1 copa de cognac

Començarem per pelar l'albergínia, tallar-la a daus i posar-la a escórrer amb una mica de sal perquè així ens perdrà el gust amargant. Cal fer-ho això una hora abans de cuinar aproximadament.

En una cassola, enrossirem el conill prèviament salat i empebrat. Quan agafi color, el retirarem de la cassola i el reservarem.

A la mateixa cassola i, amb el mateix oli, cuinarem les cebes tallades ben petites. Quan els hagem donat uns quants tombs i comencin a transparentar, hi afegirem el pebrot tallat a trossos.

Donarem uns tombs al pebrot i hi afegirem les albergínies. Tornarem a fer que donin unes voltes a la cassola i hi afegirem tot seguit el tomàquet ratllat. Rectificarem de sal i pebre (les verdures no en tenien fins ara).

Ara tocarà afegir-hi el conill, li donem unes voltes i hi aboquem una copa de cognac. Quan el licor hagi evaporat, baixarem el foc al mínim i deixarem que cogui tapat.

Si queda molt sec, cal que hi afegim una mica d'aigua o brou suau. Hem de vigilar que les verdures no es coguin massa, no volem una pasta, volem que les verdures es vegin i es puguin individualitzar fàcilment.

Tonyina en conserva

2011-10-16T07:26:00.019+02:00

Aquesta manera de preparar la tonyina és un clàssic a casa meva:,ens n'hem fet un bon tip de menjar-la així alhora d'esmorzar; i es què conservada així i damunt d'una torradeta de pa està boníssima! També la podem fer servir per amanides, es clar, però recomano menjar-la sola, per trobar-li tot el seu gust.

Ingredients:
tonyina (la quantitat dependrà de cadascú)a trossos sense pell ni espines
1 fulla de llorer
2 o 3 alls pelats i sencers
pebre negre en gra
oli
aigua

En un cassó amb aigua,hi posarem el llorer, la tonyina a trossos grossos sense pell ni espines, una mica de sal, el pebre negre i els alls. Tot en fred. L'aigua cal que ens cobreixi la tonyina.
Engeguem el foc i, a foc lent, portem l'aigua a ebullició. Llavors contem 10 minuts. Refredem i colem conservant una part de l'aigua.
Omplim un pot de vidre amb els alls, el llorer, la tonyina, el pebre i una part de l'aigua de la cocció i ho acabem d'omplir amb oli (uns dos dits). Ja ho tenim, ho guardem a la nevera i ens ho mengem en uns dies.
Si el volguessím guardar per més temps, llavors ens caldria fer bullir el pot de vidre al bany maria.

Fideus amb seitons

2011-10-13T10:56:00.000+02:00

Un plat mariner amb un gust potent a mar; ara que comença la temporada del peix blau podem trobar seitons fàcilment. La combinació amb els fideus en fa un plat complert, senzill de fer pels ingredients i econòmic (que tampoc està malament).

Ingredients (2 persones):

190 g de fideus secs

200 g seitons aprox.

1 ceba mitjana

2 tomàquets madurs

1 all

julivert

1 litre d'aigua

Reservem 3 o4 seitons per cap i la resta la fem bullir amb l'aigua durant uns 20 minuts. Colem i reservem el brou per una banda i la carn dels seitons que poguem aprofitar per l'altra.

En una cassola de fang, afegim un raig d'oli, els alls tallats finíssims i la ceba també tallada ben petita. Deixem que es coguin i quan comenci a enrossir-se la ceba, hi afegim el julivert tallat ben fi i , en 2 minuts, el tomàquet ratllat.

Deixem que es concentri el sofregit, afegim la carn dels seitons i els fideus. Donem un parell de voltes, afegim el brou de coure els seitons i deixem que coguin uns 10 o 15 minuts. Controlem la cocció dels fideus i si cal afegir-lis més brou (o aigua si l'hem acabat). Es millor mantenir una olla amb aigua o brou calent per si de cas.

Quan hagin passat aquests 10 minuts, hi afegim els seitons en cru que hem reservat des del principi. Rectifiquem de sal si cal. Si ens cal "remenar" la cassola, millor fer-ho suaument, sacsejant-la amb l'ajut dels agafadors per evitar que es trenquin els seitons.

Passats 15 minuts (o 20 segons el gruix dels fideus), i estiguin ja fets els fideus, parar el foc i deixar reposar 5 minuts més. Servir.

Platillo de coll de xai amb verdures

2011-10-11T01:09:00.000+02:00

Un altre plat amb una de les parts més humils del xai, però d'un gust excel.lent i que permet fer guissadets fàcils i saborosos com aquest, però també admet una cocció a la planxa. A casa ens agrada molt i sovint la fem, sovint variem les verdures també, depen una mica del que hi hagi en aquell moment per casa.

Ingrediets (2 persones):

1/2 coll de xai tallat a trossos

2 pebrots verds petits

2 tomàquets vermells madurs

1 ceba petita

1 pastanaga

1 o 2 alls

Salem i empebrem el coll i el posem a enrossir en una cassola amb oli. Quan tingui ja color, hi afegirem la ceba tallada petita i quan comenci a tornar-se transparent, la pastanaga tallada també petita (per exemple a dauets); uns minuts després hi afegirem el pebrot també tallat menut i els alls pelats i tallats. Deixarem que es cogui a foc baix, salarem les verdures i si queda molt sec, hi afegirem una mica d'aigua. Si volem podem substituir l'aigua per una mica de vi ranci o cognac. Però molt poc, cal que es vagi fent amb poc suc. Tapem la cassola i deixem que es cogui. Quan les verdures comencin a estovar-se , hi afegirem el tomàquet amb pell tallat a trossos. Tornarem a tapar i seguirem coent-ho a foc baix. Si cal, rectificarem de sal. També vigilarem si cal afegir una mica d'aigua, però ull!! no ha de tenir gaire suc, no estem fent un rostit amb suc, cal que quedi força concentrat.

Conill amb xocolata

2011-10-09T07:27:00.000+02:00

Una altra recepta d'aquelles tradicionals al 100%: conill amb xocolata. Existeixen diverses versions, sovint amb canvis als ingredients de la picada; nosaltres seguim la del Manuel Vazquez Montalban i el seu llibre de receptes "receptari de cuina catalana".

Ingredients (4 persones):
1 conill de 1 kg aprox . a quarts
1 ceba mitjana
2 tomàquets petits madurs

per la picada:
1 presa de xocolata negra de cobertura
5 o 6 ametlles torrades i pelades
2 alls
2 o 3 nous
1 cullerada de cafè de pinyons
julivert

Començarem per salar i empebrar el conill.
En una cassola amb oli, enrossim els talls de conill i quan tinguin color, hi afegim la ceba tallada ben fina. Deixem que es cogui la ceba a foc baix. Quan sigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat (li haurem afegit una mica de sucre). Salem i deixem que es faci el sofregit.
Ara farem la picada. Començarem per escalibar el alls, ho podem fer, posant una paella al foc sense oli i els alls amb pell i tot. Quan la pell comenci a tornar-se negre, els girem, quan siguin tous per tots costats, els traiem. Deixem que es refredin i els pelem.
En un morter, posem els alls escalibats, una mica de sal, i el julivert, ho piquem. Quan haguem fet una pasta, hi afegim la xocolata a trossos, les nous, els pinyons, les ametlles i ho piquem tot fins aconseguir una pasta fina.
Tirem una mica d'aigua calenta al morter, fem una pasta i ho afegim a la cassola on tenim el conill, repartint-la una mica per tot arreu. Acabem d'escurar el morter i afegim a la cassola tota la picada. Sacsegem una mica la cassola i deixem que segueixi fent xup-xup fins que el conill sigui ben cuit.

Arròs de muntanya amb cap de costella i moixernons

2011-10-06T08:03:00.000+02:00

Aquest arròs, de pocs i senzills ingredients però molt gustosos té, sobretot, el toc "diferent" de portar farigola.

Ingredients (2 persones):
160 g d'arròs
2 cullerades soperes ben plenes de moixernons secs (Calocybe gambosa)
300 gr de cap de costella
1 tomàquet petit
1 ceba
1 branqueta de farigola
sal i pebre negre
320 cc d'aigua o brou suau

A primera hora del mati, posarem els moixernons secs en aigua perquè s'hidratin.
En una cassola de fang, posarem un raig d'oli, i amb el foc molt baix, hi tirarem el cap de costella, deixarem que enrosseixi i llavors hi afegirem la ceba picolada ben fina i una mica de sal. Quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem el tomàquet i la branca de farigola. Deixarem que es concentri el sofregit.
Quan tinguem el sofregit ben concentrat, retirarem la farigola i hi afegirem els moixernons. Tirarem també l'arrós i li farem donar unes voltes. Mentrestant tindrem l'aigua escalfant-se. Ràpidament, després de les primeres voltes, tirarem l'aigua a la cassola i la sacsejarem lleugerament.Cal que el foc sigui ben viu.
Quan l'aigua de la cassola arrenqui el bull, contarem 5 minuts, baixarem el foc i deixarem que cogui 15 minuts més.
Quan l'arròs sigui cuit, apagarem el foc i deixarem reposar 5 minuts. Servirem.

Crema de mongetes a la romanesa

2011-10-04T11:06:00.000+02:00

Una manera fàcil de menjar llegums, fàcil de fer, sana i bona , aquesta recepta ens la vàren ensenyar en un curset de cuines del món. Val la pena de provar i no ens calen ingredients especials difícils de trobar, ni estris específics.

Ingredients (4 persones):
400 g de mongetes seques cuites
2 grans d'all (o més, dependrà dels gustos)
1 ceba
2 tomàquets mitjans
sal, sucre, pebre negre i oli

opcional: pebrot vermell i/o cogombre en vinagre.

Començarem per preparar un sofregit: tallarem la ceba ben fina i la posarem a coure en una paella. Quan comenci a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal i una mica de sucre. Deixarem que cogui fins que ens quedi un sofregit ben concentrat.

A part, posarem al túrmix les mongetes amb una mica de sal, oli i pebre negre. Triturarem i afegirem més oli si convé, fins que tinguem una pasta fina i homogènia. Tallarem els alls ben petits i els barrejarem amb la crema un cop la tinguem feta.

Servim la crema de mongetes coberta amb el sofregit. Podem acompanyar-ho amb el pebrot vermell tallat ben petit o amb cogombre en vinagre.

Esqueixada

2011-10-02T08:14:00.001+02:00

Una altra amanida clàssica d'estiu: l'esqueixada. Com que ens encanta el bacallà, la fem sovint. No cal dir, que el nom li ve de l'ingredient principal: el bacallà esqueixat!

Ingredients (2 persones):

200 gr de bacallà esqueixat

2 tomàquets madurs (en el nostre cas, dels de pebrot)

1 pebrot vermell gros

olives arbequines (o d'Aragó o Kalamata)

oli i pebre negre

comencem per remullar el bacallà: si el tenim ja esqueixat, només amb un parell d'hores ja ho tindrem. Si el tenim en peça, ens caldrà dessalar-lo dos dies abans i després l'esqueixarem.

Netegem el pebrot i els tomàquets i els tallem a trossos petits (daus). Ho barreguem amb el bacallà i les olives, amanim amb un bon raig d'oli i una mica de pebre negre.Sal no ens caldrà, que el bacallà ja en porta.

Queda millor si la fem unes hores abans. Es guarda bé a la nevera i la servim una mica fresqueta.

Relleno (préssecs farcits)

2011-09-30T09:05:00.005+02:00

Amb uns dies de retard i per celebrar la Mercè (aquest any realment passada per aigua), pengem un plat de festa major: el relleno, o sigui, préssecs farcits amb carn. Si no teniu, o no us agraden, els préssecs es poden fer amb pomes o peres, però nosaltres quan ho fem, ho fem amb préssecs de vinya.

Ingredients (4 persones):

4 préssecs de vinya no gaire madurs

70 g de carn picada de porc

70 g de carn picada de vedella

canyella en pols

sucre

1 canó de canyella

1 carquinyoli

6 o 7 ametlles

sal i pebre negre

Netegem els préssecs, tallem la part de dalt fent una tapadora i budiem el pinyol. Si volem, podem aprofitar la carn del préssecs que "surti" amb el pinyol , tallant-la a bocinets menuts i afegint-la a la carn.

En una paella, sofregim una mica la carn, afegim-t'hi la canyella, els trossets de préssecs i amanint amb sal i pebre. Quan sigui cuit, ho treiem i farcim els préssecs. Tapem amb la part de dalt de la fruita que hem tret abans.

Posem els préssecs en una cassola que pugi anar al forn. Hi afegim aigua fins a la meitat dels préssecs aproximadament, una cullerada sopera de sucre ben plena i el canó de canyella. Enfornem amb el forn ja calent a uns 170º. Deixem que es cogui a poc a poc. Si veiem que es crema massa la part de dalt de la fruita, tapem la cassola amb paper de forn i continuem la cocció.

A part, fem una picada amb el carquinyoli i les ametlles. Quan tot sigui ben trinxat, si vole, hi posem una mica més de canyella.

Quan els préssecs siguin cuits, els treiem del foc, però procurem mantenir-los calents. Agafem una part del suc, i ho posem en una cassó o en una paella, encenem el foc i deixem reduir. Quan comenci a reduir, hi afegim la picada i deixem que es concentri més.

Posem els préssecs en el plat i acompanyem amb la salsa reduïda pel damunt o en un costat, com vulguem.

Nyoquis de mató

2011-09-27T19:05:00.023+02:00

Els nyoquis es poden fer amb molts ingredients, el més usual és la patata evidenment, però també se'n fan de carbassa, fajol (aqui), castanyes, etc. només cal anar a donar un cop d'ull per la blogosfera italiana per sorprendre's de la quantitat de variants que s'amaga darrera la paraula "nyoqui". En el nostre cas, es tracta d'una recepta fàcil i (relativament) ràpida per a fer nyoquis cassolans amb el mató com a ingredient principal...en aquest cas vàrem acompanyar-los amb romesco (aqui) , però , es clar, hi ha una pila de salses per triar com acompanyament!

Ingredients (4 persones):
500 g de formatge mató de bona qualitat
1 ou
100 g de formatge ratllat
farina (la que admeti)
sal, pebre i nou moscada

En un bol barregem el mató, l'ou, la sal, el pebre i la nou moscada sense pastar. Hi anirem afegint farina fins que s'aconsegueixi una bola de pasta que veiem que podrem treballar. Hem de fer-ne porcions (5 o 6), formar amb cada porció cilindres del gruix d'un cigar havà i anar-los tallant a mides regulars. Els anem guardant en una safata enfarinada separats entre ells, per evitar que s'ens enganxin.

Els posarem a coure aquests nyoquis en aigua abundant, amb sal i un raig d'oli. Quan són cuit, es a dir, quan surtin a la superfície, els retirem amb una escumadora i els reservem.

Els servim amb la salsa que haguem triat; quan la tinguem preparada, l'aboquem encara calenta pel damunt i servim.

Pebrots farcits de formatge a la grega

2011-09-25T08:03:00.004+02:00

Una recepta molt senzilla de fer i amb un gran resultat, l'hem tret d'aquest blog en italià escrit des de Grecia, on podeu trobar també altre receptes tradicionals gregues.

Ingredients (2 persones):

4 pebrots verds italians

1 tall de formatge de cabra Garrotxa (la recepta original porta feta)

orenga

menta

alfàbrega

1 all

oli i pebre negre

Tallem la part de dalt dels pebrots formant un tap, doncs haurem de farcir-los i el peduncle juntament amb una mica del mateix pebrot ens servirà de tapa. Buidem les llavors.

Aixafem el formatge amb una forquilla i hi afegim l'orenga, la menta , l'alfàbrega i l'all talladet petit. Salem una mica i empebrem.

Farcim amb el formatge i les aromes els pebrots. Tapem amb els peduncles, els posem en una cassola o una llauna que pugui anar al forn, reguem els pebrots amb oli i enfornem.

Deixem a uns 180º fins que siguin ben cuits.

Albergínies en conserva

2011-09-23T08:01:00.003+02:00

Una recepta tradicional, utilitzada abans per a conservar i consumir tot l'any les albergínies que es collien a l'estiu...ara que en trobem tot l'any al super i la gent que té horts acostuma a congelar els excedents, fer conserves no és tan habitual, però aquesta recepta resulta ideal per acompanyar carns o per afegir a les amanides.

Ingredients:

1 kg d'albergínies

1 l. de vinagre blanc

pebre vermell al gust

menta

orenga

2 o 3 alls trinxats

1/2 l. d'oli

sal

Netegem les albergínies i sense pelar-les els hi traiem les cues, les tallem a daus i les fem bullir de 5 a 10 minuts en vinagre. Un cop passat aquest temps, les escorrem i les deixem assecar damunt d'un drap.

Quan siguin fredes, les posem al forn no gaire calent, perquè s'acabin d'assecar, vigilant que no es cremin.

Mentrestant, barregem els alls trinxats, el pebre vermell, l'orenga i la menta tallada fina i reservem.

Quan els daus d'albergínies siguin ben secs, omplirem un pot amb una capa d'albergínia, una capa de la barreja d'herbes, una altra capa d'albergínia i així successivament, fins a omplir del tot el pot.

Afegim al pot (o pots) oli suficient perquè les albergínies quedin ben cobertes, vigilant de no deixar bombolles d'aire. Tapem els pots i deixem reposar un parell de setmanes com a mínim, abans de començar a consumir-les.

Gelat de iogurt, mango i cardamom

2011-09-20T09:07:00.000+02:00

Un altre gelat de iogurt molt fàcil de fer, aquest cop amb mango i el toc del cadàmom i, opcionalment, amb un topping de festucs...deliciós i ràpid de fer.

Ingredients (4 persones):

2 iogurts grecs

2 mangos mitjans madurs

1 culleradeta de cardamom

2 cullerades de sucre

festucs trinxats grollerament (opcional)

Pelem els mangos i els tallem a trossets. Els posem en un cassó juntament amb el sucre, encenem el foc i deixem que cogui a temperatura mitjana fins que el sucre estigui desfet i quasi sembli una melmelada. Ho retirem del foc i deixem refredar.

Quan els mangos siguin freds, els hi barregem el cardamom al gust i els iogurts grecs. Ho pasem tot pel túrmix i quan quedi tot ben homogeni i fi, ho passem a un bol que pugui anar al congelador .

Deixem el gelat al congelador i de tant en tant, remenem per a trencar el gel i perquè així ens quedi una crema fina i homogènea.

A l'hora de servir-lo, formem boletes, les posem a la copa o al plat i hi escampem festucs trinxats pel damunt.

Cargols a la gormanda

2011-09-18T07:31:00.000+02:00

Una de les dues receptes "clàssiques" de cargols a casa és a la gormanda (l'altra és fer-los amb conill), una recepta gustosa, que agradarà inclús als qui no els hi agraden els cargols: la salseta està deliciosa! això sí, cal empastifar-se els dits..En aquest cas, i excepcionalment, els vàrem comprar congelats..normalment aprofitàvem els dies de pluja per sortir a caçar-ne, i per això, inclourem també la manera de netejar-los i enganyar-los (*), tal i com fem a casa, malgrat que , aquest cop, evidentment no era necessari.

Ingredients (4 persones)
1 kg de caragols
2 o 3 cebes
1 fulla de llorer
cansalada viada
una mica de farina
sal i pebre negre

Tallarem la ceba a juliana i la cansalada a daus. En una paella, hi tirarem un raig d'oli i hi afegirem la cansalada, deixarem que cogui i quan comenci a enrossir-se, hi afegirem la ceba i el llorer. Salem. Deixarem que la ceba es cogui a foc baix, sense agafar color. Quan sigui ben cuita, hi tirem els caragols i si cal, una mica de suc d'enganyar-los (*). Empebre i rectifiquem de sal. Afegim una cullerada rasa de farina, remenem constanment fins que la farina es cogui, i els cargols i la ceba quedin ben impregnats del suc.
Ja ho tenim a punt per servir-los.

(*) Per netejar, enganar i coure els caragols:

aigua abundant
llorer
farigola
romaní
alls

Deixarem els cargols en dejú uns 10-15 dies. Ens caldrà posar-los en una caragolera, o en alguna mena de caixa o bossa amb reixetes prou grosses perquè respirin, però prou petites per que no se'ns escapin. Mai en bosses de plàstic. Si els posem en una caixa o en una capsa, comte que no s'acumuli brutícia al fons, i comte amb posar-hi paper, perquè se'l mengen i llavors no estaran nets.

Un cop dejunats, per netejar-los caldrà posar-los en aigua freda o natural, mai calenta: aprofitar dues piques de la cuina o la pica i un perol o cossi gros,i amb paciència i a base d'anar canviant-los de lloc, anar-los netejant. Cal deixar que s'enfilin una mica per les parets de la pica o del cossi, ells mateixos es netegen amb el moviment de brutícia que puguin tenir a la closca i treuen la bava que puguin tenir. La brutícia més resistent, no hi ha cal altra manera que treure-la amb les mans (millor enguantades) o amb un raspallet finet.També convé "desfer-se" dels que no donguin senyals d'estar espavilats: que no surten de la closca per exemple, de cap manera. Hi ha gent que els renta amb aigua amb sal, però llavors bavegen tota l'estona i no hi ha manera que ens quedin nets. Un cop triats, i ja ben nets, passarem a enganyar-los per coure'ls.

Posarem al foc molt i molt baixet una olla ben grossa amb aigua suficient, caldrà que tingui tapa a més. Hi posarem a més les herbes: farigola (molta) , romaní, una fulla de llorer, un o dos alls pelats i romaní al gust. Hi tirarem els caragols quan encara sigui tot fred. Taparem l'olla i damunt la tapa hi posarem un pes, així evitarem que els cargols la moguin. Deixarem que es coguin molt a poc a poc, si el foc va massa de presa, s'amagaran i no hi haurà manera de menjar-se'ls. No hi poseu sal de cap manera! Ja salarem la salsa d'acompanyament!

Quan siguin cuits, els colem. Reservarem una mica de brou de bullir-los per si ens cal per la salsa i guardem els cargols a la nevera fins el moment d'afegir-los a la cassola amb els caragols o amb els peus de porc o barrejar-los amb la salsa que hagem triat.

Patates d'Olot farcides de vaquetes (rossinyols)

2011-09-16T08:32:00.003+02:00

Una versió diferent de les patates d'Olot (aqui), aquest cop les hem fetes farcides de rossinyols aprofitant que hi ha hagut una certa abundància durant l'estiu.

Ingredients (10-12 peces):

pel farcit de bolets:
200 g de rossinyols o vaquetes (Cantharellus cibarius)
1 ceba petita
vi blanc
sal i pebre negre

per les patates:

1 clara d'ou

2 patates mitjanes

oli i sal

Per fer el farcit de vaquetes començarem per netejar-les i tallar-les a bocins no gaire grossos. Pelem la ceba i la tallem el més fina possible.

En una paella, posem una mica d'oli i la ceba i una mica de sal. Deixem que es cogui i quan comenci a tornar-se transparent, hi aboquem el vi blanc. Deixem que el vi es redueixi ihi afegim els rossinyols (vaquetes). Quan estigui tot ben cuit, retirem del foc i deixem refredar-ho. Quan s'hagi refredar, ho pasem pel passapures i en fem una pasta (pel turmix, millor que no, perquè tampoc no volem una papilla).

Netegem i pelem les patates, i amb la mandolina en fem llesques ben primes.

En una paella amb força oli, anem posant-hi les llesquetes ben primes, cal que es coguin una mica però que no enrosseixin, només que perdin la rigidesa. Les anem passant a un plat amb paper absorbent. Salem.

Quan siguin totes passades, n'agafem una i hi posem al damunt una cullerada de pasta de bolets, sense que arribi a les vores, llavors, la tapem amb una altra llesca i passem la patata d'Olot per clara lleugerament batuda, així queda segellada i no marxarà el farcit. La posem en oli calent i deixem que enrosseixi. Repetim amb totes les llesquetes fins acabar-les o acabar la pasta.

Amanida d'endívies amb poma i avellanes

2011-09-13T21:17:00.004+02:00

Una amanida molt complerta i refrescant, la recepta ens la vàren ensenyar en un curs de cuina.

Ingredients (2 persones):
1 endívia neta
1 poma grosa no farinosa, tallada a daus i regada amb suc de llimona
125 g de pinya natural, tallada a trossos
2 talls de pernil salat tallats fins
40 g d'avellanes torrades pelades
2 tomàquets madurs
1 llimona, el suc (per la poma)

salsa vinagreta de llimona:
6 cullerades soperes d'oli
3 cullerades soperes de suc de llimona
1 cullerada de mostassa
sal i pebre

Per la salsa: Barrejarem tots els ingredients i reservarem (aquesta salsa ens serveix també per amanides de salsa, d'arròs, patates i peixos i carns fredes)

Tallem la endívia en juliana. Pasem el pernil per una paella, sense oli, fins que sigui una mica cruixent.

Un un bol rodó, barrejem les pomes tallades, els tomàquets també tallats, l'endívia, la pinya i les avellanes. Hi afegim els talls de pernil i amanim amb una part de la salsa.

Servim la resta de la salsa a part.

Truita de patates escabetxada

2011-09-11T09:03:00.001+02:00

Aquesta recepta d'escabetx varem decidir fer-la després de llegir-ne una de semblant en un blog, on deia que, per fer-la, s'havia inspirat en una recepta del Carvalho, el conegut detectiu galaico-català inventat pel Vazquez Montalban; immediatament ens vam enrecordar d'haver llegit aquell llibre... no ens enrecordàvem del títol, però recordàvem la història de la truita escabetxada, (una dels testimonis que interrogava el detectiu li servia per dinar)..
Així que ens vam posar deseguida a fer la nostra pròpia versió, afegint-nos a l'homenatge al detectiu Carvalho....

Ingredients (2 persones):

per la truita:
2 patates mitjanes
2 ous
sal
llet

per l'escabetx:
1/2 got de vinagre
1/2 got de vi blanc
2 o 3 alls
1 ceba petita
1 fulla de llorer
1 cullerada de cafè rasa de ginebrons
pebre negre en gra
pebre vermell dolç
orenga al gust
farigola al gust

Fem la truita de patates com de costum...pelarem i tallarem les patates. Les posarem amb una paella amb oli i deixarem que es coguin.

Mentrestant, batrem els ous sencers, els hi posarem una mica de sal i un raig de llet. Quan les patates siguin cuites, treiem una mica d'oli i aboquem l'ou a la paella.

Cal anar movent amb comte les patates perquè l'ou arribi a totes bandes, però sense trencar-les.
Quan l'ou comenci a quallar (sobretot la part inferir) vindrà l'operació més delicada: girar-la. Tapem la paella amb un plat fondo, i amb decisió, la girem , al plat ens quedarà al damunt la part més cuita de la truita, abaix la part més crua. Deixem relliscar des del plat la truita de nou a la paella i la tornem al foc. Deixem que es cogui del tot. Si cal, repetim l'operació de girar la truita.

Quan la truita sigui cuita al gust, la treiem del foc i la deixem refredar. Quan sigui freda, la tallem a daus.

Ara, en la mateixa paella, preparem l'escabetx: aboquem l'oli que ha sobrat de coure la truita, hi afegim una ceba tallada fina, els alls pelats, el llorer i les herbes , els ginebrons i el pebre negre. Quan la ceba sigui cuita, hi aboquem el pebre vermell dolç i , immediatament, el vinagre i el vi. Deixem que cogui uns minuts i es reduexi.

Posem els daus de truita en una cassola de terrissa, i hi aboquem ben calent l'escabetx. Deixem refredar unes hores, i millor si és d'un dia per l'altre. No treiem cap de les herbes.

Pollastre a l'estil de Zanzíbar

2011-09-09T07:22:00.004+02:00

Aquesta recepta la vàrem veure per primer cop per la televisió, en un programa que feien a mitja tarda al canal 33 i del que, la veritat, ni recordem el nom: hi sortia un xef (Paul Merret), una mica estressant de veure, explicava l'origen de determinats aliments i feia alguna recepta. Aquesta d'aqui va dir que era típica de Zanzíbar, on ell havia viscut. De seguida varem decidir que calia provar-la, i la veritat és que va tenir un èxit immediat!
(nota pels qui no els hi agrada el coco: la llet de coco no s'assembla per res al coco de pastisseria o als caramels de coco, o sigui que no cal tenir por, segur que agrada!)

Ingredients (4 persones):
1 pollastre d'1.900 g aprox. tallat a octaus
2 tomàquets vermells
2 cebes mitjanes
2 o 3 alls
2 pebrots verds picants, de venda en botigues exòtiques (no n'hi em posat)
2 llimes (el suc)
1/2 cullerada de cafè de cúrcuma
1/2 cullerada de cafè de coriandre
1/2 cullerada de cafè de comí
1/2 cullerada de cafè de cardamom
1 llauna de llet de coco per cuinar
alfàbrega

per acompanyar: arròs basmati cuit
(també hi podem posar patates)

En una cassola, rostim el pollastre ja salat fins que tingui un color daurat. El retirem i el reservem. En el mateix oli, hi tirem la ceba tallada petita i els alls també tallats petits. Deixem que es coguin a foc mig.

Quan la ceba comenci a agafar color, hi afegim els tomàquets ratllats i les espècies. Salem i deixem que cogui un parell de minuts. Si tenim els pebrots picants, els afegim; també hi podríem afegir un bitxo, si ens agrada el picant. Immediatament, hi afegim el suc de les llimes. Si decidim afegir-hi les patates (que no estan a la recepta original!), les posaríem ara, pelades i tallades a làmines no gaire gruixudes.

Ara, al cap d'un parell de minuts d'afegir la llima, afegirem la llet de coco.Cal anar amb comte, perquè la llet de coco, a vegades, es talla. Per evitar que es talli, millor afegir-la a poc a poc. Un truc que funciona, es afegir una mica del suc de la cocció a la llauna, per igualar una mica la temperatura.

Quan la salsa comenci a bullir de nou, hi afegim el pollastre de nou i deixem que cogui a foc mig durant uns 20 minuts més o fins que sigui cuit al gust. Uns minuts abans de finalitzar la cocció, hi afegim l'alfàbrega tallada ben petita. Rectifiquem de sal i deixem coure uns 5 minuts més.

Servim calent amb l'arròs basmati (si no li hem posat patates , es clar).

Poti-poti

2011-09-06T08:16:00.003+02:00

Un clàssic de l'estiu, un plat complet que poden tenir fred a la nevera, preparat el dia anterior i llest per consumir quan arribem a casa.

Ingredients (2 persones):
200 g de bacallà esqueixat sec
2 patates grosses
2 tomàquets madurs
1/2 ceba
2 ous
1 pebrot vermell
2 pebrots verds
olives arbequines
julivert
orenga
pebre negre
oli i vinagre

Començarem per posar en remull el bacallà. Si el comprem ja esqueixat només caldrà que el posem en aigua un parell d'hores abans.

Bullirem els ous, posant-los en un pot amb aigua freda i un raig de vinagre. Quan hagin bullit uns quants minuts els treiem del foc. Deixem que es refredin, els pelem i en separem la clara del rovell.

Pelem les patates i les tallem a daus. Posem una olla grossa al foc amb aigua i sal, quan arrenqui el bull, hi tirem les patates. Quan siguin cuites, les retirem, les reservem al escorridor fins al moment de fer-les servir.

Tallem els pebrots i el tomàquets a rodanxes petites. O a daus, si ens agraden més.

Tallem la ceba tallada ben fina, hi afegim les clares també tallades ben fines i reservem.

Barregem les patates amb els pebrots i els tomàquets, hi afegim la ceba i la clara i les olives arbequines. Hi afegim el bacallà esqueixat i ho amanim amb pebre negre.

A part, en un morter, piquem orenga, sal, julivert i els rovells d'ous. Quan sigui una pasta, hi afegim una mica de vinagre al gust i oli per deixatar-la. Afegim pel damunt de l'amanida.
Es posa a la nevera i es serveix fresc.

Rajada amb romesco

2011-09-03T09:06:00.004+02:00

La rajada o escrita és un peix cartilaginós, sense espines, potser no gaire consumit, però molt bo i molt gustós. Nosaltres normalment la cuinem amb patates (aquí), però aquest cop, varem decidir cuinar-la amb un romesco.

Ingredients (2 persones):
1 rajada d'1 kg aprox.
1 ceba mitjana
2 o 3 tomàquet madurs
2 nyores
1 llesca petita de pa
6 o 7 ametlles torrades
5 o 6 alls (al gust)
sal i pebre negre

Començarem per posar oli en una cassola i fregir-hi la llesca de pa, quan sigui torradeta, la traurem i la reservarem.

Posarem les nyores a remullar en aigua tèbia.

En el mateix oli on hem fregit el pa, fregirem la ceba tallada ben petita i un parell o 3 de grans d'all també tallats petits. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegirem els tomàquets ratllats. Deixarem que es concentri bé el sofregit.

A part, picarem en el morter un parell de grans d'all més, la torrada i les ametlles amb una mica de sal. Quan estigui ben picat tot, hi afegim la carn de les nyores, sense pell ni llavors. Seguim picant perquè ens quedi tot ben fi i lligat.

Afegirem la picada al sofregit i al cap d'un parell de minuts, la rajada prèviament salada i empebrada al gust. Deixarem que cogui una mica i si cal, girem la rajada amb molta cura. (La rajada es cou ràpidament, per això la hem afegit tan tard). Si la salsa està molt espessa, hi podem afegir una mica d'aigua o un brou suau de verdures. Rectifiquem de sal.

En el nostre cas, aquell dia, la picada no ens va quedar gaire fina, per aquest motiu, quan ja quasi bé estava cuita la rajada, la vàrem treure de la cassola i la vam reservar. Llavors, vam agafar tota la salsa i la vam passar pel turmix. Un cop amb la salsa ben fina, vàrem tornar-la abocar-la a la cassola, hi vàrem afegir de nou la rajada i li vam donar dos minuts més de cocció.

Gelat de iogurt amb préssecs i espígol

2011-08-31T09:28:00.004+02:00

Una recepta molt adient per a l'estiu i la forta calor: un gelat! Hem tret la recepta a base de combinar dues d'un blog italià fantàstic (aquí). Les proporcions són aproximades, perquè es tractava d'aprofitar 3 iogurts tipus grec que teníem a la nevera, a més, les quantitats de sucre sempre és millor adaptar-les als propis gustos i augmentar-les o disminuir-les a conveniència.

Ingredients (4-5 persones):
3 iogurts tipus grec
2 préssecs blancs (tipus mel-i-cotó)
2 cullerades grosses de sucre
1 cullerada grossa de sucre moreno
1 culleradeta escassa de cafè amb flors d'espígol

Traieu la pell i talleu els préssecs, posseu-los en una olla petita amb el sucre moreno i l'espígol. Deixar coure a foc baix fins que es desfaci el préssec i tingui la consistència quasi de melmelada.
Deixar refredar.

Barrejar en un bol que pugui anar al congelador (o a la geladora , si en teniu) el iogurt amb el sucre. Controleu la dolçor i afegiu-hi més sucre si voleu.

Afegiu la salsa de préssecs al bol i barregeu-ho, però no gaire! cal que ens quedin vetes de dos colors: blanc i taronja. Poseu-ho al congelador. Cal anar traient-lo cada poques hores per barrejar-ho i trencar els cristalls de gel, però tampoc gaire, perquè no es perdin les vetes de colors.

Treure el bol uns 10 o 15 minuts abans de consumir el gelat. Formar unes boles amb la cullera de gelat. Servir en copes. Es pot adornar amb més flors d'espígol, però comte! si no predominarà massa i "matarà" el gust del préssec.

Truita en escabetx de fonoll

2011-08-29T07:01:00.003+02:00

Una manera molt saborosa de menjar-nos les truites de riu: amb escabetx; aquest sistema de cocció permet conservar els peixos o les carns durant uns dies, si bé ara amb tanta calor, es millor tenir-los a la nevera igualment. En aquest cas, hem fet servir una recepta d'escabetx que preveu l'ús de fonoll.

Ingredients (2 persones):
2 truites de riu (1 per persona)
4 o 5 grans d'all, al gust
1 ceba petita
farigola
orenga
1 cullerada sopera de llavors de fonoll
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
1/2 got de vinagre
1/2 de vi blanc
oli, sal i pebre negre
farina

Tindrem les truites ben netes, les enfarinem i en una paella amb oli, les fregim. Quan siguin guites al gust, les posarem en una cassola de terrissa o en una platera una mica fonda.

A la mateixa paella, hi posarem uns alls sencers (pelats) o tallats per la meitat i la ceba tallada en juliana. Quan la ceba comenci a agafar color, hi afegirem la farigola i l'orenga al gust i el fonoll. Donarem unes voltes, i hi afegirem el pebre vermell i immediatament, perquè no es cremi el pebre vermell, el vinagre i el vi blanc. Deixarem que cogui a foc fort uns 5 minuts i tirarem tot el contingut de la paella pel damunt de les truites.

Es poden menjar fredes o calentes, el mateix dia (millor deixar-les reposar unes hores) o guardar-les 5 o 6 dies si no fa calor. Sempre és més prudent, encara que estiguin escabetxades, guardar-les a la nevera.

Iman Bayildi (albergínies turques)

2011-08-26T11:41:00.006+02:00

Una altre plat amb les albergínies com a ingredïent protagonista, aquest cop vàrem aprofitar per a fer una recepta que havíem tastat durant el nostre viatge a Turquia i que volíem repetir: Iman Bayildi; albergínies cuites al forn i farcides de verdures exclusivament; el nom vol dir "l'iman es va desmaiar" de tant bones com les va trobar!.
Per a fer-les vàrem aprofitar de nou les albergínies blanques de la Garrotxa: la recepta original preveu coure les albergínies amb pell i tot, hi ha gent que la troba massa amargant, però amb les albergínies blanques això no es cap problema.

Ingredients (4 persones):
4 albergínies grosses
2 pebrots verds
1 ceba grossa
3 o4 tomàquets vermells madurs
2 grans d'all
julivert
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
pebre negre i sal
1 cullerada de cafè de pebre anglesa (no en teníem)

Rentar les albergínies, treure-les la cua i fer-les un tall longitudinal, amb comte de no tallar-les. Salar i deixar que perdin l'aigua durant uns 20 minuts.

Tallar la ceba a trossos petits, i els pebrots també (i els hi traurem les llavors, es clar). Ratllem els tomàquet i tallem els alls ben fins.

En una paella, hi posem oli i quan sigui ben calent, afegirem la ceba i els pebrots i deixarem que es coguin, quan la ceba comenci a estar transparent, hi afegirem els alls. Deixem que cogui uns minuts, i hi afegim el tomàquet, les espècies i la meitat del julivert picat ben fi. Deixem que cogui i es concentri el sofregit.

A part, fregim les albergínies per totes bandes en oli ben calent. Quan siguin mig cuites, les traiem de la paella i les reservem posades en paper absorbent.

Quan les albergínies siguin fredes les posem en una cassola de terrissa, les farcim amb les verdures aprofitant el tall que hem fet al principi i aboquem pels cantons aigua calenta fins que arribi, més o menys , a la meitat de les albergínies. Enfornem a uns 180 fins que siguin cuites i tendres. Les deixem que es refredin dins la cassola, i quan ja siguin fredes, les traiem i hi tirem pel damunt la resta del julivert.

Amanida de pernil d'ànec i ceps

2011-08-23T11:40:00.003+02:00

Una altra amanida d'estiu que aprofita els brots més tendres dels espinacs. Fàcil de fer i molt gustosa i amb el toc de la vinagreta d'olivada

Ingredients ( 4 persones):
150 g de pernil d'ànec tallat fi
200 g d'espinacs ben tendres, nets i tallats a trossos si fos necessari
30 g de ceps escaldats i escorreguts

vinagreta d'olivada verda:
16 cullerades soperes d'oli d'oliva
3 cullerades soperes de vinagre
1 cullerada sopera d'olivada d'arbequines
pebre i sal

Primer farem la vinagreta, que no te cap secret: cal barrejar tots els ingredients. Rectifiquem de sal i pebre al gust i reservem.

Escaldarem els bolets: per això agafarem els ceps secs i posarem un cassó amb aigua al foc. Quan l'aigua bulli, hi aboquem els bolets, deixem que arrenqui el bull de nou, i bulli durant un minut i els escorrem. Reservem i deixem que es refredin.

Servim l'amanida barrejant els espinacs amb els ceps i el pernil tallat i amanit amb la vinagreta o be, podem fer la presentació que volguem: espinacs i ceps per una banda i el pernil d'ànec fent un ventall al costat; una flor o un ventall que alterni ceps i el pernil i els espinacs a una banda, etc.

Llet merengada

2011-08-21T17:45:00.003+02:00

Un clàssic de l'estiu, ideal per refrescar-se quan arriba la calor: la llet merengada. Amb la recepta familiar (bé, més o menys, perquè ho fem bastant a ull) i per tant, gelada...sempre em resultava estrany que a casa de petits ens fessin la llet merengada sempre gelada i a les botigues, la venguessin sempre líquida..així que un dia els hi vaig preguntar als de l'Orxateria del Portal de l'Àngel el motiu de vendre- la sempre líquida: l'amo em va dir que "perquè als catalans ens agradava líquida, i amb un to una mica sorneguer va afegir que la de " debò" (la valenciana, es sobreentenia) havia de ser gelada...o sigui, que gràcies a la meva àvia valènciana, a casa havíem sempre disfrutat de la de "debò"...quina sort!

Ingredients (2 o 3 persones):
500 ml de llet
1 llimona (la pell)
1 canó de canyella
2 clares d'ou
sucre al gust (2 o 3 cullerades per la llet i una altra per les clares)
canyella en pols

canyetes per xarrupar

Es fa bullir la llet amb la pela de la llimona, sucre al gust i el canó de canyella: es posa tot a foc baix i quan bull la primera vegada, es retira del foc, es deixa que la llet baixi i es torna al foc fins que torna a bullir..així fins a 3 cops. Ho colem i la llet un cop colada, la deixem refredar. Quan sigui freda, la posem al congelador perquè comenci a solidificar-se. Quan estigui començant a gelar-se, la tornem a treure i la remenem una mica (per trencar els cristalls de gel).
En aquest moment, muntem les clares a punt de neu ben fortes amb la batedora. Quan comencin a muntar, hi afegim una cullerada de sucre, així queden més fortes. Si la llet ens ha quedat massa poc dolça, hi afegim una mica més de sucre. Quan tinguem les clares ben fortes, les afegim a la llet gelada, remenem amb cura i ho tornem a ficar al congelador.
De tant en tant, ho anem treien per barrejar-ho bé i que es trenquin els cristalls de gel, així quedarà més fina. A l'endemà, ja estarà prou sòlida. La traiem uns 10 minuts abans de servir-la (dependrà de la calor que faci), hi la posem a cullerades en uns gots. Empolsinem amb canyella en pols pel damunt i servim amb canyetes per xarrupar-la.

Arengada amb raïm moscatell

2011-08-18T07:22:00.005+02:00

Hi ha un petit supermercat-colmado en el meu barri que de tant en tant et dóna petites alegries; per exemple ara a l'estiu, sovint té raïm moscatell de l'"autèntic"..aquell del gra petit, que quan esta maduret sembla quasi bé una pansa...i l'altre dia, per primer cop aquest estiu, en tenia! així que el vam veure, va començar l'"operació arengada": vam comprar-ne uns quants gotims, i aquell mateix dia, unes hores més tard, a la plaça, vam comprar un parell d'arengades (també conegudes com "Guàrdia civils") i un bon tros de formatge sec; a casa teníem pa de pagès, o sigui que ja teníem tots els ingredients per poder engegar l'operació arengada a l'endemà al matí per esmorzar: pa amb tomàquet, arengada, raïm moscatell i una mica de formatge sec; la recepta familiar preveu també acompanyar-ho tot amb un vas de vi negre, però aquest cop ens ha semblat sempre una mica excessiu i més si cal anar a treballar mitja hora després...

Ingredients (per persona):
1 llesca de pa de pagès o pa rodó
1/2 tomàquet
oli i sal
1 arengada
1 o 2 gotims de raïm moscatell
1 tros de formatge sec (en el nostre cas, un Maó d'aquells que s'engruna només de mirar-lo)
1 got de vi negre (pels més valents)

Començarem per netejar l'arengada: cal desescatar-la amb l'ajut d'un ganivet i amb les mans, fer-ne filets.
Preparem el pa amb tomàquet de la manera habitual: torrem el pa i amb mig tomàquet vermell ben madur, refreguem la superfície fins deixar-la ben untada, però sense grumolls de tomàquet. Amanim amb oli i sal al gust.
Tallem un tros de formatge segons la gana que tinguem i ens reservem una mica de raïm, també segons el gust i la gana de cadascun.
Ho portem a taula i anem clavant-li mossegada un cop a cada cosa fins acabar-les totes!! es recomana començar amb el pa amb tomàquet, continuar amb l'arengada, el formatge i deixar-se el raïm pel final...i així queixalada a queixalada fins a acabar-s'ho tot!

Fetge amb ceba

2011-08-16T18:27:00.001+02:00

Un altre plat senzill de fer i amb un ingredient no gaire habitual avui dia: el fetge. Antigament era molt consumit, tant el fetge de porc, com el de xai , com el de vedella, els canvis d'hàbits i de gustos, han deixat el seu consum a nivell testimonial. Nosaltres no en solem menjar molt, però de tant en tant sí que ens ve de gust.

Ingredients (2 persones):
1/2 fetge de xai
2 cebes
1/2 got de vi blanc
sal i pebre

En una cassola, hi tirem la ceba tallada ben fina i un bon raig d'oli; deixem que es faci a foc ben suau, de forma que es cogui però no agafi color. Quan hagi consumit quasi tot el suc que ella mateixa fa, hi aboquem el vi blanc, i deixem que redueixi. Quan s'hagi reduït, hi afegim el fetge tallat a llesques i ja salat, tapem la cassola i deixem que cogui tot plegat fins que el fetge sigui pràcticament cuit (canviarà de color), però millor no el deixem coure excessivament, perquè té tendència a quedar eixarreït si ens passem de cocció.

Arancini de Sicília

2011-08-13T08:23:00.002+02:00

Un plat tradicional de Sicília, famosíssim i popularíssim allà! se'n poden trobar a pràcticament tots els bars de la illa; hi ha diversos farcits: de carn, de formatge i pernil i també d'espinacs, semblen ser els més populars. També la forma pot ser variada: la més comuna, és la de forma rodona, que els hi dóna nom: per color, forma i tamany, recorden a les taronges (arance en italià), però també se'n troben de forma piramidal...Quan vaig estar per allà, ja fa uns anyets, me'n vaig fer un tip, així que tenia moltes ganes de fer-los per la família.

Ingredients (2-3 persones, surten uns 8):
250 g d'arròs
100 gr de carn picada (de vedella o de vedella i porc barrejades)
50 g de pèsols
1 ceba
2 tomàquets
formatge parmiggiano ratllat
formatge de cabra tipus Garrotxa (en fan servir un altre, però no en teníem)
1/2 copa de vi ranci (fan servir vi negre, però aquest ens agrada més)
sal i pebre negre
mantega

per arrebossar-los:
pa ratllat
1 ou
farina

El farcit de carn i bullir l'arròs es millor fer-ho el dia abans, així ens assegurem que siguin del tot freds en fer els arancini.

En una paella, començarem per a sofregir la ceba tallada ben petita. Quan sigui quasi feta, hi afegim el vi ranci i deixem reduir. Després hi afegirem la carn, i deixarem que cogui. Quan la carn comenci a estar feta, hi afegim el tomàquet ratllat, sal i una mica de sucre. Deixem que la salsa espesseixi i perdi tot el suc. Mentrestant, bullirem els pèsols i els escorrerem.
Barregem la salsa i els pèsols i reservem.

Ara, passarem a bullir l'arròs, amb poca aigua, doncs ens interessa que conservi el midó, així serà més enganxós i podrem fer millor els arancini. Quan sigui cuit, l'escorrim, però no li passem aigua i el barregem amb la mantega (més o menys una cullera sopera) i el formatge parmiggiano (dues cullerades). Deixem que es refredi. Podem afegir a l'arròs una mica de la salsa perquè agafi color i gust.

A l'endemà, prepararem els arancini: començarem per a tallar a dauets el formatge de cabra i per a fer parts iguales de l'arròs. De cada una de les parts, farem una pilota i posarem la meitat al palmell de la mà, dónant-li ja la forma de pilota. Posarem dins de la cavitat que formarem 2 o 3 trossets de formatge, i una cullerada de farcit i taparem amb l'altra meitat de l'arròs. Acabem de donar-li forma el més rodona possible i de comprimir l'arancini perquè ens quedi compacte. Farem el mateix amb tota la resta fins a fer tots els arancini.

Ara prepararem 3 plats: el primer amb farina, el segon amb l'ou batut i el tercer amb farina de galeta i una paella amb oli. Anirem arrebossant els arancini amb la farina, l'ou i per últim la farina de galeta. Quan l'oli sigui calent, posarem els arancini i farem que es coguin, si pot ser fins que tinguin un color dauradet i igual per tot arreu. (Si tenim una fregidora ens quedarà molt millor).

Amanida d'espinacs amb mango i vinagreta de gingebre

2011-08-11T18:13:00.000+02:00

Aquesta és una versió d'una amanida que hem provat aquest estiu (aquí), hem intentat reproduir els ingredients...el resultat no ha estat 100% igual, però si assembla raonablement bé.

Ingredients (2 persones):
300 g d'espinacs petits, nets i tallats
1/2 mango madur (però no gaire)
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
cebollí

vinagreta de gingebre:
gingebre en pols
2 cullerades de vinagre
12 cullerades d'oli
sal

Primer fem la vinagreta barrejant enèrgicament tots els ingredients esmentats.
Tallem un tros de pebrot vermell i un altre tros de pebrot verd (no gaire) a tires molt i molt fines. Tallem el cebollí també finet. El mango, el pelem i el tallem a tires fines o a dauets. Barregem tots aquests ingredients amb els espinacs nets i tallats i amanim amb la vinagreta de gingebre.

Albergínies amb formatge

2011-08-11T07:49:00.000+02:00

Aprofitant una visita al mercat d'Olot, vàrem comprar una bona quantitat d'albergínies de pell blanca i també formatge de cabra artesà...i hem aprofitat per a fer aquest plat:

Ingredients (2 persones):
2 albergínies petites
Formatge de cabra tipus Garrotxa
sal i oli

Començarem per tallar a làmines longitudinals el més fines possibles les albergínies. Les salarem i les deixarem que perdin una mica d'amargor , posant-les en un escorridor. De totes maneres, les albergínies de pell blanca són més fines que les corrents i no es tan important.
Esclafarem la planxa de cuinar i mentrestant, tallarem a làmines el formatge. Posarem les albergínies a coure's, quan siguin fetes d'un cantó , les anem girant i posem a la meitat d'elles, un tros de formatge al damunt, i amb les làmines que no tenen formatge, les tapem: ens quedarà com una mena d'entrepà. Quan la làmina de sota sigui cuita, girem l'"entrepà" perquè s'acabi de coure la làmina d'albergínia que tenim a la part superior i quan ja sigui cuit de totes bandes, ho anirem treient del foc amb cura, perquè ni s'obri l'"entrepà", ni vessi el formatge.
Servim encara calent.

Vaquetes amb cansalada

2011-08-09T08:21:00.003+02:00

Aquest estiu esta plovent bastant a la Garrotxa i una de les coses bones que això ha provocat és que ja han caçat els primers bolets, basicament vaquetes (o sigui rossinyols) i segons diuen hi ha qui ha trobat fins i tot vaquetes de pi (camagrocs). D'aquestes primeres vaquetes o rossinyols que hem pogut aconseguir em fet un plat senzill però boníssim: bolets amb cansalada.

Ingredients (2 persones):
200 g de bolets frescos, rossinyols o vaquetes (Cantharellus cibarius)
2 talls de cansalada viada
1 ceba
1/2 got de vi blanc
sal i pebre negre

Tallem la cansalada a trossos i la ceba ben fina, posem la cansalada en una paella amb oli, deixem que doni un parell de voltes i hi afegim la ceba. Deixem que cogui a foc ben baix amb la paella tapada. Salem i deixem que cogui lentament. Quan la ceba sigui ja transparent, destapem i deixem que segueixi coent fins a absorbir tot el suc. Llavors hi aboquem la copa de vi blanc i deixem reduir a foc més viu. Quan sigui ja quasi evaporat del tot el vi, hi afegirem els bolets que haurem tallat a trossos prèviament. Salem i empebrem. Baixem de nou el foc i, amb la paella destapada, deixem que es facin els bolets, si cal remenem el guisadet suaument.

Escalivada

2011-08-07T08:45:00.004+02:00

Un dels plats més típics i tòpics de la cuina catalana: l'escalivada. Tradicionalment es cou a les brases i no cal dir, que si disposeu de llar de foc o barbacoa, es imprescindible fer-ho així, doncs el gust és excepcional!! Si us heu de conformar amb un forn (com naltros) aquesta és la manera de fer-ho. No cal dir que serveix per acompanyar plats de carn o peix o com a primer o amanida.

Ingredients (2 persones):
2 pebrots vermells
2 albergínies
2 cebes (aquest cop no n'hen fet)
opcional: patates

Si ho voleu fer al forn, la millor manera és: agafeu una llauna de forn i folreu-la amb paper de plata, poseu damunt els pebrots i les albergínies (i les cebes i les patates si fos el cas) netes i senceres amb pell i peduncles. No s'han d'untar amb oli, doncs les volem escalivar i no pas fregir!
Posem la llauna aprop del gratinador i deixem que es gratinin les verdures. De tant en tant, i amb l'ajut d'unes pinces aneu girant les verdures perquès es torrin de totes bandes. Vigileu de no trecar-lis la pell.
A mesura que s'estovin, les anirem traient i les deixarem en un plat tapat o dins d'una olla també tapada perquè s'acabin de fer.
Quan siguin del tot fredes, (ara bé la part manual i "bruta" de la recepta) treieu-lis la pell, les llavors i feu-ne tires. Si podeu conserveu una part del suc que facin. Les patates, deixeu-les senceres i amb la pell.
Disposeu-les damunt d'una safata o un plat i amaniu-les amb sal i oli (i si en teniu, amb una part del suc que hagin fet).
Guardeu-les a la nevera, es poden conservar un parell de dies ben bé.

Pollastre amb olives

2011-08-04T21:07:00.003+02:00

Una manera ràpida de fer un guisat de pollastre, amb pocs ingredients i el gust peculiar de les olives trencades!

Ingredients (2 persones):
1/2 pollastre tallat a octaus
100 g d'olives trencades
1 branca de farigola
1 ceba mitjana
1 got de vi blanc

Salem i empebrem el pollastre. El posem a enrossir en una cassola i quan ens hagi agafat color, hi afegirem la ceba tallada petita i la branca de farigola. Taparem i deixarem que es cogui a foc mitjà. Quan la ceba comenci a estar cuita, hi tirem les olives i el got de vi blanc i deixem que aquest es redueixi. Si veiem que es queda sense suc, hi podem tornar a tirar una mica més de vi o una miqueta d'aigua. No em de deixar que la ceba es cremi.

Terrina de pollastre amb festucs

2011-08-02T07:36:00.003+02:00

Una altra recepta amb pollastre, aquest cop una adaptació "lliure" d'una recepta del llibre "cocina libanesa" d'A. Wilson; a la recepta original són unes mandonguilles, aquí i avui, n'hem fet una terrina per a menjar freda acompanyada d'una salsa de iogurt.

Ingredients (2 persones):
2 pits de pollastre desossats
2 cullerades de festucs pelats i crusos
1 ou
1/2 cullerada de cafè de cúrcuma mòlta
1/2 cullerada de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de coriandre mòlt
1 cullerada sopera de farina de galeta ( aproximadament)

per la salsa de iogurt:
1 iogurt tipus grec
menta
sal i pebre

Piquem el pollastre amb la picadora, el salem i el posem en un bol. Al mateix bol, hi afegim les espècies, l'ou i els festucs i ho barregem tot. Amb l'ajuda de la farina de galeta, fem una massa compacte (però tampoc no molt!) com si anessim a fer la pilota de la carn d'olla.

Ho posem en un motllo de plumcake o similar i enfornem a foc calent durant uns 45 minuts (dependrà del forn) , quan sigui cuit, ho treiem i ho deixem refredar. Desenmotllem i servim.
Podem acompanyar-la d'una salsa de iogurt amb menta, per exemple: barregem el iogurt amb la menta trinxada i salem i empebrem al gust.

Tomàquets a la Mammounia

2011-07-30T21:05:00.000+02:00

Una altra de les receptes del llibre "Sabores de Marruecos" de C. Ferguson, com ja he dit alguna altra vegada, aquests reculls que prometen ser de cuina "autèntica" a mi em fan una mica de por i me'ls prenc amb un pèl d'escepticisme , no sé si es realment autèntica la recepta, però puc asegurar que el resultat és molt bo i molt original (o com a mínim, diferent)

Ingredients (2 persones):
4 tomàquets mitjans madurs
un bon grapat de fèstucs
safrà
un culleradeta de sucre
1 culleradeta de canyella
1 culleradeta d'aigua de tarongina
oli i sal

Tallem els tomàquets i els hi traiem la polpa, deixem que treguin l'aigua damunt un escorridor. Al cap d'una mitja horeta, els posem en una cassola que pugui anar al forn amb el tall cap a munt.
Piquem al morter el sucre,la sal, la canyella i el safrà. Repartim la barreja damunt els tomàquets.
Amanim amb l'oli i amb l'aigua de tarongina. Tirem una mica més de safrà pel damunt i enfornem a foc baix (uns 11oº) perquè es vagin coent lentament. Això pot durar unes 3 o 4 hores, cal que es confitin. Si es massa temps, també els podem posar al grill uns minuts (5-8) i després al forn mitjà uns altres 10 minuts.
Quan siguin cuits, els hi tirem els festucs picats al morter pel damunt i servim.
Pot servir d'entrant o acompanyar alguna carn o peix.

Pollastre amb punxa

2011-07-28T21:04:00.002+02:00

Aquesta recepta ens servirà per a fer un bon guisat de pollastre aprofitant l'abundància de tomàquets i de pebrots vermells.

Ingredients (2 persones):
1/2 mig pollastre tallat a octaus
4 tomaquets mitjans ben madurs
1 pebrot vermell
canyella en pols
julivert
1 o 2 alls

Netegem el pollastre i l'amanim amb sal i canyella (generosament). En una cassola, enrossim el pollastre. Quan tingui un bonic color dauradet, hi afegirem el pebrot tallat a tires. Es millor que en aquest punt, tapem la cassola. Quan el pebrot comenci a estovar-se, hi afegirem l'all (o els alls) picats ben fins. Deixem uns minuts i hi afegim el julivert tallat també ben fi. Immediatament, i perquè no se'ns cremi el julivert, hi afegirem els tomàquets sense pell, tallats i lleugerament aixafats. Si ens agrada, hi podem afegir un trosset de canyella en branca per a potenciar encara més el gust. Deixem que es cogui el guisat a foc mitjà, si veiem que es queda sense suc, es millor que el tapem.

Truita agredolça

2011-07-26T21:03:00.001+02:00

Una altra recepta del llibre d'en J. Lladonosa "El Gran llibre de la cuina Catalana"; en aquest cas una recepta per a fer truita de riu, senzilla i sorprenent.

Ingredients (1 persona):
1 truita
1/2 tassa de mel
1 dl de vinagre
farina i oli

Començarem per a fregir la truita salada i enfarinada. Un cop sigui ben rossa de tots dos costats, la traiem i la reservem. Escorreu una mica d'oli de fregir-la i a la mateixa paella i amb l'oli restant, aboqueu-hi el vinagre i deixeu que es redueixi a la meitat. Quan estigui ben reduït, hi afegirem la mel i deixem uns minuts més. Quan la salsa sigui ja densa i un pèl caramelitzada, l'aboquem ben calenta damunt la truita i ja ho podem servir.

Badocs arrebossats

2011-07-24T11:01:00.001+02:00

Els badocs són la flor del carabassó; era una menja popular a la Garrotxa, tot i que una mica oblidada i fa uns anys alguns restaurants ho varen tornar a posar de moda. De totes maneres no es gaire fàcil trobar al mercat els badocs, així que si un dia en veieu , no us ho penseu i proveu aquest plat!

Ingredients (2 persones):
8 o 9 badocs
farina
aigua
1 ou (la clara només)
sal i oli

Netejarem els badocs, treient-lis el pistil i els sèpals amb molt de cura, perquè els pètals són molt delicats.
Prepararem la pasta per arrebossar barrejant aigua i farina amb una mica de sal, ens ha de quedar una consistència fluïda però no líquida. Batem la clara a punt de neu i la barregem amb la pasta d'arrebossar. Arrebossem a la pasta els badocs i els tirem a la paella amb l'oli ben calent.
Deixem que es fregeixin com si fossin bunyols . Quan tinguin color, treiem els badocs i els deixem damunt d'un paper de cuina perquè n'absorveixi l'excès d'oli. I ja els podem servir.

Coca adobada de préssecs i menta fresca

2011-07-21T11:00:00.004+02:00

Aquesta recepta és el resultat de voler aprofitar pasta de coca adobada que guardàvem congelada: teníem de feia uns dies la pasta de la coca que ens havia sobrat al congelador, i necessitàvem buidar-lo i teníem també uns préssecs de vinya, així que vàrem pensar de fer aquesta variant de coca adobada; i de pas, aprofitant que teníem menta fresca també, vam decidir donar-li a la coca el toc refrescant que hi dóna sempre aquesta herba!

Ingredients per la coca adobada(varem fer servir la meitat de la pasta) :
120 ml de llet
1 llimona
3 ous
50 g de mantega pomada
25 g de llevat de pa
una mica de sal
80 g de sucre (més sucre abundant per a decorar)
500 g de farina (potser necessitarem més!)
1 rovell per pintar la pasta

per la coca:
3 préssecs de vinya madurs
fulles de menta fresca (no gaires)

Per fer la pasta vàrem seguir fil per randa la recepta de la coca adobada amb cireres (aquí). La teníem al congelador, i per tant 24 hores abans, la varem treure del congelador i la vàrem deixar al frigorífic. A l'endemà al mati, el dia que volíem fer la coca, la vàrem treure del frigorífic, i la vàrem deixar en un lloc de la cuina sense corrent d'aire i fresc (bé, el més fresc que vàrem poder, que no és gaire a Barcelona a l'estiu). Quan va doblar el volum, la vam estendre sobre la llauna del forn i vàrem formar la coca.

Vàrem tallar a trossos ni gaire grossos ni gaire petits els préssecs i els varem posar damunt la coca. Vam deixar que lleves de nou.
Quan la coca havia tornat a crèixer, varem tirar molt de sucre pel damunt i vàrem enfornar. Teníem el forn ja calent a 180º.

Quan la coca ja va ser cuita, la vàrem treure i la vàrem deixar refredar, llavors, hi varem tirar pel damunt les fulletes de menta fresca tallades ben fines (no gaires, per no matar el gust del préssec!). La veritat és que la combinació de la coca, amb els préssecs ben sucosos i la frescor de la menta va quedar molt i molt bona!

Chackchouka (pebrots i tomàquets a la tunisiana)

2011-07-18T08:38:00.002+02:00

La recepta de la Chackchouka la vàrem trobar ja fa uns anyets en un llibre de cuina de la Mediterrània...des de llavors n'hem fet una versió, aquesta que penjem a la web avui amb molt d'èxit. És com podreu veure, un plat únic molt complert.

Ingredients (2 persones):
4 ous
4 tomàquets
2 cebes grosses
2 alls
5 o 6 tomàquets verds italians
sal i pebre negre.

En una cassola, posem un raig d'oli i la ceba tallada no gaire petita. Tapem i deixem que cogui uns minuts a foc baix. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim l'all i els pebrots verds tot ben tallat (els alls, que ens quedin ben menuts). Salem i empebrem. Quan comenci a estar ben cuits (uns 20 minuts) i mantenin la cassola tapada i a foc baix, hi tirem els tomàquets tallats per la meitat i amb el tall cap per avall. Deixem que coguin 10 minuts aproximadament, i llavors fem uns clots al guisat i hi afegim els ous trencats (com si volguessim fer un ou ferrat). Apugem el foc i deixem que es cogui un parell de minuts fins que la clara sigui quallada al gust. Si cal, ho rectifiquem de sal. I ja ho podem servir.

Rap a la catalana

2011-07-16T08:37:00.001+02:00

Una recepta clàssica que hem modificat una mica afegint-hi les gambetes i canviant els pèsols per mongetes, però es tractava de buidar una mica el congelador i això és el que hi havia.

Ingredients (2 persones):
2 cues de rap
1 patata grossa
5 o 6 gambes (de les congelades en el nostre cas)
pèsols (ho vàrem canviar per mongeta verda)
1 ceba
2 tomàquets
1 got de vi blanc
farigola i llorer
pebrot escalivat (opcional)

per la picada:
5 o 6 ametlles
uns brins de safrà

Començarem per a fer un sofregit; tallarem la ceba molt petita i molt fina i la deixarem coure amb l'oli en una cassola. Hi afegim la farigola i el llorer. Quan sigui cuita la ceba, hi afegim el tomàquet ratllat i sense la pell. DEixem que es concentri. Hi afegim el got de vi blanc i deixem que es cogui i s'evapori l'alcohol.
Quan la salsa sigui ben concentrada, hi afegim aigua i la patata tallada a daus. Quan comenci a ser cuita la patata, hi afegim la mongeta tendra, els trossos de rap. Preparem la picada i l'afegim uns 5 minuts abans de coure. Al mateix moment, hi afegirem les gambes. Deixem que acabi de fer xup-xup i ja es podrà servir.

Coca de ceba i pebrots a la menorquina

2011-07-13T08:25:00.001+02:00

Una altra recepta de coca amb verdures, aquest cop, hem fet servir una nova recepta per la pasta de la coca amb molt bons resultats. Origen? un pica-pica de comiat de curs, amb una de les participants portant aquesta coca deliciosa...es clar, no ens vàrem poder estar de preguntar-li la recepta! I aqui la tenim, directament de la illa de Menorca a la nostra taula.

Ingredients (2/3 persones):

per la pasta:
1 tassa de cafè gran d'oli
1 tassa de cafè gran d'aigua
farina, la que admeti (aprox. uns 200 g)
sal
mig sobre de llevat tipus royal

pel farcit:
2 tomàquets madurs
1 ceba mitjana
3 pebrots verds italians
julivert

Tallem les verdures molt petites, els tomàquets amb pell i tot! i reservem. Tallem el julivert, molt i molt petit i també el reservem.
En una gibrell o similar, barregem l'oli, l'aigua, la sal i comencem a afegir-hi farina. Quan comenci a estar lligat, hi afegim també el royal. Seguim afegint-hi farina i treballant la pasta, fins que ens quedi lligada i fina.
Amb l'ajut d'un corró extenem la pasta damunt una llauna per anar al forn. Repartim les verdures pel damunt, el julivert per damunt les verdures i ho amanim amb sal i un raig d'oli.
Enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita al gust. Aproximadament pot tardar una mitja hora.
Al treure la coca del forn, hi tornem a tirar un bon raig d'oli i ja podem servir-la.

Carquinyolis de fajol

2011-07-11T12:45:00.001+02:00

Una variant dels clàssics i famosos carquinyolis fent servir la farina de fajol. Varen quedar boníssim, amb el gust peculiar del fajol i una consistència una mica sorrenca molt interessant i curiosa.

Ingredients (20 peces):
100 g de farina
75 g de farina de fajol
1/2 culleradeta de llevat royal
100 g de sucre
100 g d'ametlles crues (amb la pell millor)
1 ou
la pell ratllada d'una llimona
llet i sucre per pintar els carquinyolis

Comencem per a posar les ametlles amb aigua, així "s'agafaran" millor a la pasta.
Formarem un volcà amb les farines i el royal, al mig (és a dir, al cràter), hi posarem l'ou sencer, el sucre i la pell de la llimona.

Començarem a treballar la pasta, quan comenci a estar lligada, hi afegirem les ametlles escorregudes i barrejarem tot. Quan tinguem la pasta ben lligada, la dividirem en dues i els hi donarem forma de barra de pa. Pintarem la superfície amb la llet barrejada amb sucre i ho posarem al forn, ja calent a 200º.

Quan sigui cuit, i encara calent, tallarem a llesques formant els carquinyolis. Si els volem més torrats, els escamparem de nou sobre la llauna del forn i ho tornarem a coure un parell de minuts més.

Filet a la Chateubriand

2011-07-08T08:35:00.008+02:00

La recepta d'avui es podria dir que és una recepta familiar, però aquest cop no és una herència de cap àvia com solen ser les altres, no; la va "portar" mon pare d'un dels seus viatges fa ja molt de temps, li agradava molt i se la feia cuinar sempre que podia, però amb els anys va quedar en el calaix dels records, oblidada completament. Fa pocs dies, però, en la secció de cuina d'un diari va aparèixer una recepta francesa per a filets i carn en general; ma mare va recordar la recepta que feia molt de temps havia preparat en dates assenyalades i que s'assemblava tant i tant a la que sortia al diari (hi ha unes quantes variacions, començant pel nom). Es va decidir a fer-la immediatament i aquest és el resultat (i aquesta és una altra novetat, doncs aquell dia vaig fer "festa" a la cuina).

Ingredients (2 persones):
2 filets de vedella de 100-150 g
2 tallets de foie
2 llesques de pa (de la mateixa mida que el filet)

Verdures per la juliana:
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
5-6 mongetes verdes
1/2 ceba
(això és opcional, es pot canviar les verdures : pastanaga, algun bolet, espàrrec verd, etc)

salsa:
oli de fregir el filet i el foie
1/2 got de madeira

El mateix dia o un dia abans, tallem les verdures petites i les fregim en oli fins que siguin cuites al gust. Salem i empebrem. Reservem.

En una paella amb oli fregim les llesques de pa i les posem al plat quan siguin fetes al gust. Després a la mateixa paella, es cou al gust la carn ja salada i empebrada. Cal deixar-la una mica crua per dins. La traiem i la posem damunt la llesca. A la mateixa paella i amb el mateix oli, li donem volta i volta al foie. El traiem i el posem damunt el filet. La juliana ja preparada la posem damunt de tot.

A la paella i amb l'oli de fregir les carns, hi aboquem el mig got de madeira, deixem que es redueixi. Quan estigui molt reduït i com una salseta, ho tirem per damunt de les verdures i servim immediatament.

Salsa de tomàquet i anxoves per a pasta

2011-07-06T10:27:00.003+02:00

Una salsa molt ràpida, molt gustosa i fàcil de fer per acompanyar qualsevol tipus de pasta. En aquest cas, nosaltres la varem fer servir per condimentar uns nyoquis de fajol (aquí) casolans.

Ingredients (2 persones):

3 tomàquets mitjans madurs
5 anxoves en oli , de llauna o casolanes (aquí)
2 alls
4 o 5 fulles d'alfàbrega
pebre vermell picant (opcional)

Posem en una paella amb oli, els alls tallats ben menuts, deixem que es coguin una mica sense deixar que agafin color. Afegim les anxoves i deixem que es desfacin (podem "ahudar-les" aixafant-les amb una forquilla).
Quan s'hagi format una pasta, hi afegim tallats menuts els tomàquets amb pell i tot. Afegim el pebre vermell picant al gust i les fulles d'alfàbrega picolades.
Deixem que es cogui la salsa, quan el tomàquet sigui cuit, rectifiquem de sal si cal (vigileu, que les anxoves ja ho són! de salades) i aboquem la salsa calenta per damunt la pasta ja cuita preparada en una safata. Servim immediatament.

Taboulé de fajol

2011-07-04T07:56:00.001+02:00

Un altre experiment amb el fajol, però en aquest cas, amb gra: un obsequi d'un company de feina! Hem fet la clàssica amanida àrab del taboule, però substituint el cuscús o el bulgur amb el fajol. Una recepta molt pràctica també de cara a l'estiu

Ingredients (4 persones):
200 g de fajol en gra
3 tomàquets mitjans ben madurs i vermells
1 pebrot vermell
1 pebrot verd italià
1 ceba
1 llimona
julivert
menta
coriandre fresc
oli
sal i pebre negre

Començarem per bullir el fajol: posarem al foc una olla amb molta aigua i una mica de sal, i deixarem que arrenqui a bullir, llavors hi tirarem els fajols. Cal que bullin uns 5 minuts (es fan deseguida). Un cop cuits, els treiem del foc, colem l'olla i els posem sotaun raig d'aigua freda. Reservem.

Tallem els dos pebrots i la ceba a trossos petits. Tallem també, molt petits la menta, el julivert i el coriandre.

Barregem en un bol el fajol ja fred, amb les verdures i els condiments. Salem i empebrem. Amanim amb el suc de llimona i un bon raig d'oli. Ho posem a la nevera fins el moment de servir.
Es millor preparar-ho un parell d'hores abans.

Empedrat

2011-07-02T08:51:00.000+02:00

Un clàssic de l'estiu: l'empedrat. Ràpid de fer, complert i el podem tenir preparat per endevant a la nevera. El clàssic és fa amb mongetes (de Santa Pau o del ganxet) però amb llenties també queda molt bo.

Ingredients (2 persones):
200 g de mongetes ja cuites
100 g de bacallà esqueixat (aproximadament)
2 tomàquets de Montserrat
1 ceba petita
olives negres (o arbequines)
1 ou dur (opcional)
enciam, les fulles més tendres (opcional)

Un parell d'hores abans, posem el bacallà esqueixat en aigua. Si no el tenim esqueixat, podem fer servir un tros de bacallà sec, el posem en aigua i quan sigui hidratat, l'esqueixem amb les mans, però llavors, caldrà que el posem en aigua el dia abans.
Tallem els tomàquets a trossos, opcionalment, si volem, els hi podem treure la pell. Tallem la ceba ben petita. Netejem les fulles d'enciam, si fossin grosses, les podem tallar a trossets.
Barregem en un bol, les mongetes, el bacallà, els tomàquets, la ceba i l'enciam. Decorem amb les olives i amb l'ou dur tallat a llunes. Amanim amb una mica d'oli i opcionalment, amb vinagre.

Bombons de músic

2011-06-30T10:16:00.002+02:00

Aquests bombons estan inspirats en les famoses postres de músic. Tradicionalment als músics que tocaven a les festes majors durant les cercaviles i als balls se'ls hi oferia fruita seca variada i un vas d'aiguardent o moscatell, diuen que perquè era el que hi havia llavors als pobles i també perquè dóna molta energia i això permetia que els músics seguissin tocant...Més modernament, amb aquesta formula se'n fan coques, torrons, xocolates i es clar, bombons...En el nostre cas vàrem aprofitar avellanes torrades, pinyons, festucs (bé, això no és gaire ortodox) i trossets de fruita confitada (en contes de panses i figues seques). La idea també era posar en pràctica el que ens havien ensenyat en un curs per fer bombons precisament. Les quantitats de fruita seca no les sé perquè ho vam fer a ull.

Ingredients (15 bombons aproximadament):
200 g de xocolata negra de bona qualitat
15-20 avellanes torrades
30-40 pinyons
15-20 festucs
fruita confitada tallada a trossets petits (important: que hi hagi taronja)
Podem canviar els festucs per trossos de nous, afegir-hi també ametlles o panses....

Necessitarem també:
màniga pastissera amb un broquet gros i llis per a fer els bombons.
pinces per a posar els fruits secs damunt els bombons.
un termòmetre de cuina (imprescindible)
espàtula

Per a fer els bombons i que no es fonguin amb la temperatura ambient i en tocar-los amb els dits, caldrà temperar la xocolata. Així,a més, aconseguim que ens quedi un color brillant.

Primer fondrem tota la xocolata al bany maria fins que arribi a 40-45º. Quan controlem que tenim la xocolata dins d'aquest marge, la traiem del bany maria i l'aboquem damunt el marbre, amb una espàtula remenem pel damunt del marbre perquè es refredi a 28º. En aquest precís moment, tornarem a ficar la xocolata al bany maria i la portarem a 31-32º. Quan arribi a aquesta temperatura, la traiem de nou i la posem dins de la màniga pastissera.

Anem fent els bombons damunt la silicona o damunt un paper parafinat de cuina. Cal que ens quedin com monedes. Al damunt de cada bombó, i amb l'ajut de les pinces, hi posem un avellana, un o dos pinyons , un festuc i una mica de fruita confitada.

Deixem que es refredi a temperatura ambient (mai a la nevera!, perdria lluentor).
Un cop fred, els posem en una capsa o en una llauna i se'ns aguanten per varies setmanes (però segur que ens els menjarem abans!)

Quiche d'espinacs i mató

2011-06-28T09:06:00.000+02:00

Una quiche molt fàcil de fer, els espinacs i el mató combinen molt bé i ho hem aromatitzat amb nou moscada. Molt pràctic per excursions, pic-nics o dinars o sopars freds (encara que calenta també està molt bona)

Ingredients (4 persones):

Pel farcit:
500 g d'espinacs frescos
2 ous
200 g de formatge mató
100 ml de llet
nou moscada al gust

Per la pasta brisa:
1 ou
200 g de farina
100 g de mantega
sal

Començarem per preparar la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.
Mentrestant bullim els espinacs, amb molta aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els traiem del foc, els escorrem, els posem sota l'aigua freda per aturar la cocció i els escorrem ben be d'aigua. A part, batem els ous, hi afegim la llet, el mató i els espinacs, barregem be i ho salem. Després afegim nou moscada al gust.
Traiem la pasta brisa de la nevera i amb l'ajut del corró, la posem en el motllo. Hi afegim el farcit d'espinacs i mató i ho fiquem al forn a 180º fins que sigui cuita la pasta i el farcit quallat.

Magret d'ànec amb salsa de cireres

2011-06-27T09:51:00.002+02:00

Una manera de preparar el magret d'ànec aprofitant que encara estem en temporada de cireres.
No gaire complicat i amb molt bon resultats.

Ingredients (2 persones):
2 magrets d'ànec
250 g de cireres
1/2 copeta (o una tassa de cafè) de vinagre de Mòdena
1 cullerada de cafè de sucre
125 cc de caldo

Netejar els magrets i fer-lis uns talls transversals per la zona del greix. Salpebrar i reservar.
Posem en una paella el sucre, amb una mica d'aigua (unes gotetes) i deixem que caramelitzi. Quan ja estigui en forma de caramel, hi afegim el vinagre i ho deixem coure uns minuts, llavors hi afegirm el brou i les cireres i ho deixem coure uns 10 minuts. Pasem la salsa pel colador xinès, i si quedés molt clara, la tornariem al foc, li afegiriem una mica de maizena i la deixariem espessir una mica. Reservem prèviament unes cireres per decorar.
Posem el magret en una paella, per la part del greix cap avall i deixem que es torri bé. Deixarà anar molt de greix. Ho girem, i ho deixem coure 5 minuts per l'altra banda, cal que quedi cruet per dins.
Ho retirem del foc, tallem a filets i ho posem en un plat formant un vano, o una flor, aboquem la salsa ben calenta pel damunt i ho decorem amb les cireres que hem reservat prèviament.

Coca de llardons

2011-06-25T19:31:00.004+02:00

Una altra de les coques obligades per aquestes dates: la de llardons. Molt fàcil de fer si comprem la pasta de full ja preparada, una mica més entretinguda si la volem fer a casa...en aquest cas vàrem optar per l'opció més ràpida: comprar-la congelada.

Ingredients (4 persones):
1 porció de pasta de full d'uns 200g
150 g de llardons (millor si els comprem a la cansaladeria)
una mica de sal
50 g de pinyons
sucre abundant
mantega
1 rovell d'ou

Primer de tot picarem ben fins els llardons amb el morter. Posarem en aigua els pinyons, perquè així no s'ens cremaran quan vagin al forn.
Descongelem la pasta de full seguin les instruccions del fabricant. Formem un rectangle damunt la llauna que hagi d'anar al forn (si cal, l'untem prèviament amb mantega), marquem un marge d'uns dos dits de gruix tot al voltant i hi fem uns talls perquè ens quedin els típics talls de la coca. Escampem els llardons dins del marge i elsl aixafem una mica amb el corró, així ens quedaran ben prensats. Posem-hi una mica de sal pel damunt i pintem-ho amb el rovell d'ou. Si cal, tornem a allisar la superfície amb el corró. Tirem els pinyons pel damunt i el sucre. Esquitxem una mica d'aigua pels costats de la coca (comte! sense mullar-la), això ajuda a fer pujar la pasta de full.
Enfornem a 200º uns 20 minuts.

Mongetes amb bolets i all i julivert

2011-06-22T09:22:00.002+02:00

Una recepta molt fàcil de fer amb un acompanyament molt senzill. Aquest cop les hem provades de fer amb uns rossinyols secs (Cantharellus cibarius), però queden molt bé també amb trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides) , moixernons ((Calocybe gambosa), camagrocs (Cantharellus cibarius) o ceps (boletus edulis) per exemple, i molt millor si són frescos! Les mongetes, en aquest cas, són de la varietat "pilarica" que també ens agrada molt a casa. Les proporcions estan fetes una mica a ull!

Ingredients (2 persones):
400 g de mongetes ja cuites
1 grapat de rossinyols secs (si fossin frescos, millor, llavors haurien de ser uns 300 g)
2 alls
1 branca de julivert ben grossa
sal i pebre negre

Tirem un raig d'oli a la paella i quan sigui calent, els bolets prèviament hidratats durant un parell d'hores. Deixem coure un parell de minuts i hi tirem l'all i el julivert tallats ben menuts. Donem un parell de voltes, deixem coure uns minuts i hi afegim les mongetes, salem i empebrem i si cal, hi afegim una mica de l'aigua d'hidratar els bolets (però segurament no caldrà) deixem que cogui uns 5 minuts, anem donant-hi voltes i ja ho tindrem llest per servir.

Coca adobada de cireres

2011-06-20T09:56:00.003+02:00

Fa un parell d'anys vàrem visitar Reus durant la Festa Major de Sant Pere i ens van cridar moltíssim l'atenció les coques amb cireres que tenien les pastisseries. No n'havíem vist mai abans de coques d'aquesta mena. Eren, moltes d'elles, de mida individual, rodonetes i d'un pam d'ample més o menys, però també vàrem veure de més grosses, sempre amb fruita natural, es clar. No cal dir que les varem provar i que ens en varem enamorar immediatament.
Poc temps després, varem saber que eren típiques de Reus, però també de Tarragona (o com a mínim s'en poden trobar) i no ben be de la Festa Major o Sant Pere, si no del Corpus!! Bé, és certament una idea millor aprofitar les cireres per fer coca que no fer-les servir per decorar l'ou com balla i deixar que es perdin, tan bones com són!
En aquest blog : nototsonpostres, varem també trobar no una si no dues receptes per a fer aquesta coca tan saborosa. Aquesta és la recepta de la coca adobada que hem copiat directament, només que per motius pràctics hem substituït la ratlladura de llimona per ratlladura de taronja.

Ingredients (8-10 persones):
1 kg de cireres (no ens caldran totes probablement) ben madures
120 ml de llet (la recepta en preveu 150 , però va resultar massa líquida la pasta)
1 llimona (o 1 taronja en el meu cas)
3 ous
50 g de mantega pomada
25 g de llevat de pa
una mica de sal
80 g de sucre (més sucre abundant per a decorar)
500 g de farina (potser necessitarem més!)
1 rovell per pintar la pasta

Dissolem el llevat en una mica de llet tèbia però no calenta. Quan sigui ben dissolt, hi afegim els ous batuts, el sucre, la mantega, la ratlladura de la pell de la llimona, una mica de sal, la resta de la llet i la farina. Treballem la pasta fins que ens quedi ben lligada i homogènia, primer amb la forquilla o una pala , després damunt el marbre enfarinat amb les mans. Quan la tinguem ben treballada, l'estirem i li donem forma de coca. Si ho volem, i per fer-la més tradicional, la podem fer en porcions individuals rodones d'un pam de diàmetre aproximat.

A part, haurem tret els pinyols de les cireres, fen un tall al costat. La recepta tradicional preveu posar-les amb pinyol i tot, perquè se suposa que el pinyol potencia el gust; a casa meva són molt senyorets i s'hi van negar en rodó: res d'arriscar-se a deixar-se una dent en un atac de goluderia!

Distribuïm les cireres damunt la pasta amb el tall cap avall, ben juntetes.
Deixem fermentar una hora com a mínim, fins que augmenti de volum. Quan hagi fermentat la pasta, pintem amb molta cura amb un rovell d'ou i espolsem pel damunt sucre "normal" generosament. Enfornem a 180º , el forn com sempre caldrà que estigui prèviament calent i el temps de cocció dependrà de cada forn, però pot ser aproximadament d'uns 40 minuts. Caldrà comprovar que sigui cuita la coca, punxant-la amb una agulla de mitja o palet llarg i si ens surt net, és que la coca està llesta.

Pastís de fajol i poma (sense farina de blat)

2011-06-18T09:18:00.007+02:00

Per seguir experimentant amb el fajol, tan típic de la meva estimada Garrotxa, avui tenim un pastís fet amb farina de fajol, però aquest cop sense utilitzar per res la farina de blat...només fajol, ametlla i poma! Es tracta d'una recepta del nord d'Itàlia. Pel damunt, i com a decoració una crema a base de formatge a la manera dels americans...

Ingredients:
3 ous
125 g de sucre
125 g de mantega
125 g de farina de fajol
125 g de farina d'ametlla
1 poma
1/2 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de cafè de llevat royal

Pel farcit:
melmelada de taronja

Per la cobertura de crema de formatge:
200 g de formatge philadelphia
100 g de sucre glaç
75 g de mantega desfeta però no calenta

Traiem la mantega de la nevera i la deixem a l'exterior fins que adquireixi una consistència de pomada, es a dir tova.
Barregem en un bol el sucre, la mantega i els rovells dels ous. Cal que es torni una crema fina i escumosa, i que canvii una mica de color i es torni pàl·lida.
A part, barregem les dues farines, la canyella i el llevat, quan ho tinguem ben barrejat, ho afegim a la pasta anterior, seguim treballant.
Quan tot tingui una consistència homogènia, hi afegim les clares batudes a punt de neu. Remenem suaument fins que quedi del tot incorporat. Llavors, hi afegim la poma pelada i tallada a dauets petits, barregem i ho aboquem en un motllo prèviament untat amb mantega i farina de galeta.
Enfornem a 180º durant uns 40 minuts (dependrà del forn). Desenmotllem quan sigui ja fred.
A l'endemà, partim per la meitat el pastís i el farcim amb la melmelada.

Per fer la decoració: en un bol i amb la batedora, barregem la crema de formatge i el sucre, ho batrem fins a aconseguir una textura ferma. Incorporem llavors la mantega fosa però no calenta i ho tornem a batre durant uns altres 3 minuts, fins que recuperi del tot la consistència.

Decorem amb aquest crema el pastís. I si ens sembla massa dolça o massa feina, ho podem decorar simplement amb sucre glaç.

Terrina de salmó i formatge de cabra

2011-06-16T08:18:00.003+02:00

A l'estiu les terrines i els pastissos salats freds venen molt de gust, acompanyades d'una amanida van molt bé per a fer un dinar o un sopar; també són molt pràctiques a l'hora de fer pic-nics i excursions. En aquesta d'aquí, barregem el salmó fumat amb tàperes i formatge. La recepta original és d'un llibre francès del que desconec el nom perquè me'l varen "passar" amb fotocòpies, jo l'hi he afegit les tàperes.

Ingredients (4 persones):
3 ous
150 g de farina
1 culleradeta de cafè de llevat tipus royal
120 ml d'oli
100 ml de llet
50 g de gruyere ratllat
50 g de formatge de cabra tipus rulo
1 cullerada sopera de tàperes
120 g de salmó fumat tallat petit
1 cullerada sopera d'anet
pebre negre

Barregem els ous, amb la farina,el llevat, l'oli i el pebre negre. Quan sigui tot ben barrejat, hi afegim la llet i els formatges. Seguim barrejant bé. Afegim finalment, l'ànet, el salmó i les tàperes.

Aboquem la barreja en un motllo de silicona, o en un motllo "normal" untat amb mantega i farina.

Fiquem-lo al forn a 180º, durant uns 40 minuts (dependrà del tipus de forn)

Un cop cuit, el deixem refredar dins el motllo i quan sigui fred, llavors el desenmotllem.

Verdures en cocotte

2011-06-14T06:16:00.004+02:00

Recepta molt fàcil de fer i molt sana, però que requereix tenir una cocotte, perquè es tracta, bàsicament, de coure amb el seu propi vapor les verdures, només amanides amb un raig d'oli, sal i pebre.

Ingredients (2 persones):
2 tomàquets
1 patata grossa o dues de mitjanes
2 pastanagues
1 ceba grossa
1 carbassó

Pelem totes les verdures excepte els tomàquets. Ho tallem tot a rodanxes el més fines possibles.
En cru posem una primera capa de ceba, una segona de pastanagues , la tercera de carbassó, la quarta de patates i al damunt de tot, una de tomàquet. Tornem a començar, i seguim fent capes fins acabar les verdures, sempre en el mateix ordre. De tant en tant, salem una mica. Acabem amb una capa de tomàquet, amanim amb sal i pebre i un raig d'oli. Tapem la cocotte i ho posem al foc baix. Es cou amb l'aigua que fan les pròpies verdures i el vapor.

Brioix de iogurt i taronja

2011-06-11T10:18:00.000+02:00

Aquest brioixos són molt suaus i tenen un gust potent a taronja. Una delícia per esmorzar o berenar.

Ingredients:
250 g de farina de força
50 cc de suc de taronja
1 ou
1 iogurt tipus grec
50 cc de llet
50 g de sucre
1 paquetet de llevat de forner
una mica de sal
1 taronja (la pela ratllada)

per pintar el brioix:
sucre
llet

Dissolem el llevat en la llet i hi afegim uns 70 g de farina. Deixem que llevi i augmenti el volum (serà la pasta mare).
A part, fem un volcanet amb la resta de la farina i al mig hi posem la resta dels ingredients. Anem barrejant poc a poc. Quan sigui tot ben barrejat i tinguem una pasta homogènia i elàstica, l'extenem amb l'ajuda del corró, i hi tirem al mig la pasta mare. Treballem les dues pastes fins que sigui del tot homogènia. Cal fer-ho amb les mans i aixecant la pasta. Quan estigui ben treballada, llisa, i elàstica, formem una bola i la deixem tapada amb un drap que llevi i dobli el volum.
Formem pilotetes i ho anem disposant a una llauna que pugui anar al forn i que prèviament haurem untat de mantega (o be amb un motllo de silicona). Les pilotetes no s'han de tocar perquè les farem llevar de nou. Quan hagin llevat (tapades i en un lloc sense corrent d'aire) les pintem amb la llet (on hi haurem dissolt sucre). Ara només queda enfornar, auns 180º fins que sigui cuit. Per saber si es cuit, com sempre, el punxarem amb un escuradents, agulla de mitja o similar i si surt seca i neta és que ja tenim el brioix llest.

Conill a la vinagreta

2011-06-09T07:09:00.001+02:00

Una recepta ràpida, sense complicacions i saborosa, amb el conill com a ingredient principal, una carn saludable i no gaire costosa. A casa en mengem molt de conill i ens agrada de moltes maneres, però aquesta és una de les nostres favorites.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'un 1,1 kg aproximadament
2 cebes mitjanes
1 tomàquet
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
4 o 5 alls
1 tassa de cafè d'oli
1 tassa de cafè de conyac
1 tassa de cafè d'aigua
3/4 de tassa de cafè de vinagre

Salem i empebre el conill. Pelem els alls i la ceba. Posem tots els ingredients en fred en una olla que es pugui tapar. La posem al foc a foc baix, la tapem i deixem que es faci el conill.

Groguillo

2011-06-07T12:02:00.000+02:00

Aquest plat és típic de pescadors, crec que de la zona de Tarragona, però no n'estic gaire segura. El que sí que us poc assegurar, és que queda molt bo, i es fàcil doncs no ens calen gaires ingredients. Hi ha variants que li afegeixen mongetes seques cuites o pèsols cuits, no ho hem provat però també deu ser interessant.Es fa amb peix blanc, en aquest cas amb rap, però poden fer servir qualsevol altre que tingui la carn dura o bé rajada.

Ingredients (2 persones):
4 talls mitjans de rap
1 ceba grossa
1 tomàquet
2 alls petits
safrà (abundant)
sal i pebre
brou suau o aigua

En una cassola de terrissa hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada ben fina. Deixem que es vagi estovant, a mitja cocció hi afegim els alls tallats ben petits i quan sigui cuita la ceba, llavors hi tirem el tomàquet ratllat. Quan tinguem ben concentrat el sofregit, hi afegim els talls de rap salats i empebrats (i si fos el cas les mongetes o els pèsols) , una mica de brou i els brins de safrà ben picats al morter i deixatats amb una mica de brou. Deixem que faci xup-xup fins que sigui cuit el peix. Ens quedarà ben groc, d'aquí li ve el nom, es clar.

Pastís de xocolata i menta

2011-06-05T20:18:00.010+02:00

Una recepta que hem tret a base de barrejar dues de diferents: una pasta brisa feta amb farina d'ametlla (que corre per la xarxa) i un farcit de xocolata amb un impressionant gust a menta que hem tret d'aquest blog tant fantàstic (aquí).

Per la pasta brisa:
150 g de farina
50 g de farina d'ametlla
100 g de mantega pomada
20 g de sucre
1 ou
sal

Per la trufa:
uns brots de menta
3 rovells d'ou
225 g de xocolata de cobertura
220 ml de nata per muntar
1 cullerada sopera de sucre
cacau en pols

Començarem per preparar la pasta brisa: formem un volcanet damunt el marbre de la cuina amb la farina normal i la d'ametlla barrejades, al mig hi posem (al conus volcànic) l'ou sencer, la sal, el sucre i la mantega estovada però no calenta ni líquida. Barregem la mantega amb els ingredients que hi ha dins del cercle del volcà, hi afegim la farina i ens quedarà tot agrumullat i a trossets. Juntem tots els trossos de la pasta, fem una pilota, i la brunyim, es a dir, es pressiona la pasta amb el palmell de la ma procurant de estirar-la, ho ajuntem de nou, formem una pilota i tornem a repetir l'operació. Així fins a 4 cops. Després, tornem a fer una pilota, tapem la pasta amb un drap i ho deixem reposar a la nevera uns 30 minuts.

Passat aquest temps, estirem amb l'ajut del corró la pasta damunt del motllo, punxem la pasta amb una forquilla i enfornem a 180º. Hem de vigilar que la pasta es cogui però que no pugui ni faci bombolles. Si veiem que mira de pujar, podem obrir el forn i "enfonsar" delicadament la part que s'estigui aixecant amb l'ajut de l'escorridor o un cullerot. Quan la pasta sigui cuita, la traiem del forn i deixem que es refredi.

Posem en un cassó la nata i els brots de menta, escalfem i deixem que infusioni la menta sense arribar a bullir. Colem i aboquem a un altre cassó la nata, hi afegim la xocolata a trossos i deixem que es desfaci. Psem al bany maria els rovells amb el sucre i remenem constanment fins que sigui una barreja homogènia i hagi espessit. Ho afegim a la xocolata i remenem de nou.

Aboquem ara la xocolata damunt el pastis i ho posem a refredar a la nevera.

Quan l'haguem de servir, l'adornem amb cacau en pols amarg enpolsinat per damunt.

Braç de gitano farcit de crema de llimona

2011-06-03T09:30:00.006+02:00

Avui li toca el torn a aquesta recepta que vaig fer per primera vegada en un curset de pastisseria i que agradarà per força a tots els amants de la llimona.

Per la planxa del braç de gitano:

3 ous
75 g de sucre
3 clares
100 g de farina

Cal batre els ous sencers amb els 75 g de sucre amb molta suavitat però procurant que faci una mica de relleu; es a dir, fins que la crema resultant poguéssim escriure alguna lletra. En aquest punt, s'hi afegeix la farina tamisada amb molta suavitat.
A part, batrem les clares, a mig muntar hi afegirem una mica de sucre (serveix per a muntar-les millor) i un cop muntades del tot, les afegirem a la barreja anterior, sempre amb molta suavitat.
Folrem una plàtera plana per anar al forn amb paper de pastisseria untat per les dues cares (així no rellisca ni es mou), i amb l'ajut d'una màniga pastissera, formarem primer de tot , els marges d'un rectangle resseguint la forma de la platera. Un cop tinguem aquest rectangle definit, començarem a fer ratlles en ziga-zaga des d'un dels angles d'aquesta figura amb la màniga pastissera, omplint així tot el rectangle de pasta; en direcció a l'angle oposat del rectangle. Quan tinguem tot el rectangle omplert, posem la plàtera al forn ja calent a 180º uns deu minuts (vigilem que no es torri la pasta o perdrà tota la flexibilitat.
Quan sigui cuita, la traiem del forn, separem la planxa de braç de gitano del paper si hagués quedat enganxat en algun punt i procedim a enrotllar la planxa ajudant-nos sempre amb el paper: es a dir, emboliquem la planxa sobre si mateixa com si féssim ja el braç de gitano (així no perd flexibilitat.
Quan sigui fred, desenrotllem la pasta, traiem el paper i ja estarà llest per farcir.

Pel farcit:
65 cc de suc de llimona
250 cc d'aigua
35 de fècula , o sigui, maizena
100 a 75 g de sucre (al gust)
1 llimona, la ratlladura
3 ous

Per fer la crema de llimona, primer ratllarem la pell de la llimona i després l'exprimirem i reservarem el suc.
En un cassó, barrejarem els ous sencers, el sucre, la fècula, el suc i la ratlladura de la llimona. Treballem fins aconseguir una barreja homogènia. Posem el cassó al foc i seguim remenant fins que arrenqui el bull, ho retirem del foc i seguim remenant una estona més.
Aboquem la crema en un bol, i el posem a refredar a la nevera; millor tapat amb un paper film de cuina per evitar que se'ns faci crosta.
Un cop tinguem la crema completament freda, estirem la planxa del braç de gitano, la farcim i l'enrotllem com si fessim canelons.
Empolsinem per damunt amb sucre llustre i servim fred.