dijous, 15 de desembre de 2011

Perdiu a la caçadora

Ara que és temporada de caça em aprofitar per acostar-nos a la plaça i comprar aquestes perdius. La carn de caça és més forta i de gust més potent que la de granja i a vegades cal tenir-les a marinar unes hores abans, però en aquest cas de les perdius ens vàren dir que no calia. El plat queda contundent, però molt bo!

Ingredients (2 persones)
3-4 perdius (dependrà de la gana dels comensals)
1 ceba grossa
1 tomàquet madur gros
cansalada o pernil salat
moixernons o bolets al gust
una cullerada sopera de ginebrons
una cullerada de cafè de coriandre
1 fulla de llorer
2 alls
7 o 8 ametlles
vi ranci (una tassa de cafè)
brou o aigua

Si els bolets són secs, començarem per posar-los en aigua unes hores abans.

En una cassola gran, hi posarem un raig d'oli i enrossirem les perdius (incloent-hi els fetges) i els alls pelats. Quan siguin ben rosses les perdius les traiem i les reservem.Fem el mateix amb els alls.

A la mateixa cassola i en el mateix oli, fregirem la cansalada tallada a daus. Quan sigui rossa, hi afegim la ceba tallada ben petita i la fulla de llorer. Quan la ceba sigui ben cuita, hi afegim el tomàquet ratllat , el coriandre i els ginebrons. Salem i deixem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben cuit, hi tirem el vi ranci i deixem que s'evapori l'alcohol. Hi afegim els bolets i hi donem unes voltes*. Tornem a ficar les perdius a la cassola i ho cobrim amb el brou. Deixem que vagi fent xup-xup.

A part, fem una picada, amb els alls fregits, les ametlles i els fetges de les perdius.Quan tot sigui ben picat, ho diluïm una mica amb el suc del guisat i ho afegim a la cassola quan faltin uns 10 minuts per acabar la cocció.

* en el cas de bolets secs, si fossin frescos, caldria posar-los abans de tirar-hi el vi ranci i deixar que es fessin una mica i s'evaporés l'aigua que deixen anar.

2 comentaris:

Con Pan y Vino ha dit...

Que bo! fa molt de temps que no menjo perdiu. I com tu dius ara és temps de caça i hauríem d'aprofitar-lo. Una bona recepta també per Nadal.

ornella ha dit...

E' da tantissimo tempo che non mangio pernice...quasi non mi ricordo nemmeno il gusto :-) ma la tua ricetta e bellissima!
Tantissimi auguri di un felice Natale e un bellissimo 2012! Un abbraccio

Seguidors