divendres, 27 de desembre del 2013

Pastís de patata i carn


Aquesta recepta feia temps que no la fèiem...per això vam decidir que no podia ser, que aquesta recepte calia tenir-la per força al bloc!...i aquí teniu un altre clàssic : el pastís de patates i carn..boníssim!!

Ingredients (2 persones):
4 patates mitjanes
una nou de mantega
1/2 gotet de llet
100 gr de carn (de porc o vedella o barrejada)
1 ceba grossa
2 o 3 tomàquets petits madurs
sal i pebre
una altra nou de mantega
formatge ratllat

Començarem per pelar les patates i posar-les a bullir amb força aigua i una mica de sal. Quan siguin cuites les retirarem del foc, colarem i les passarem pel passapurés. Quan tinguem el puré fet i encara calent i barrejarem una mica de mantega i una mica de llet per a fer-lo més cremós. Rectificarem de sal.

En una paella amb oli posarem a sofregir la ceba pelada i tallada fina. Quan comenci a transparentar, hi afegirem la carn ja salada i empebrada. Quan la carn sigui cuita, hi afegirem el tomàquet ratllat. al tomàquet prèviament li haurem afegit una mica de sucre. Deixerem que cogui tot junt i que es faci el sofregit. Rectificarem de sal i pebre i reservarem.

En una plàtera fonda que pugi anar al forn, hi posarem la meitat del puré de patates recobrint tot el fons. Al damunt, hi escamparem el sofregit amb la carn i taparem amb la resta del puré. Escamparem trosset de mantega i punxarem la superfície una miqueta (7 o 8 cops). Escamparem pel damunt el formatge ratllat a discreció i una mica més de mantega. Posarem a gratinar i ja ho tindrem llest!

divendres, 20 de desembre del 2013

Com fer?...brou lleuger de pollastre o peix

Dintre d'aquesta secció avui li toca el torn  a una petita explicació sobre com fer brous de carn (pollastre bàsicament) o peix. Ens referim a un brou lleuger que podrem aprofitar com a base de sopes, cremes o inclús per preparar salses. És molt indicat per fer de brou a les típiques sopes de pasta. Ens servirien també per aprofitar restes, retalls  o parts dels animals que no "entrarien" en un guisat , estofat, etc..Es pot congelar, i per tant no cal fer-ne constantment, si no aprofitar una estona que estiguem a casa, tampoc no cal vigilar-ho constantment.

Ingredients per un brou de pollastre:

aletes de pollastre
carcasses (de venda a grans superfícies i mercats)
pedrers, carcanades, colls, etc..
 com a verdures: 1 porro, 2 o 3 pastanagues, 1 ceba...també hi podem posar nap, si en tenim..
aigua mineral (4 o 5 l.)

Començarem per netejar i pelar la verdura i tallar-la a trossos grossos.

Posem una olla al foc amb una bona quantitat d'aigua mineral, les verdures en fred i el pollastre. Encenem el foc i deixem coure per unes hores. Si cal, anirem treien la bromera que es pugui fer a la superfície. Quan hagi passat el temps, colem i reservem.

 De les verdures, podem fer un puré, un trinxat, o sofregir-les amb ceba i tomàquet i amanir-les amb curri o qualsevol altra cosa per "reciclar-les". De la carn, si en sobra i fem un puré de verdures o una mica de sopa, la podem fer servir com acompanyament. Si ens en sobres molta, podríem fer croquetes o platets (aquí)


Ingredients per un brou de peix:

Retalls de peix, es a dir, caps i espines. Ens serviria qualsevol mena de peix, excepte sardines o peix blau en general.
Com a verduretes: 1 ceba, 2 o 3 pastanagues, 1 tomàquet (aquí queda molt bé)
aigua mineral (4 o 5 l.)

El procediment seria el mateix: posar-ho tot al foc en fred en una olla prou gran i anar escumant sempre que calgui. En aquest cas no el farem bullir moltes hores, màxim una!, si no perd molt de gust.


dilluns, 16 de desembre del 2013

Coques fines

I per avui, unes pastes típiques del sud de Catalunya amb poc sucre i un gust intens a matafaluga. He trobat la recepta al bloc "sopancrosta", encara amb poquetes receptes però molt bones!

Ingredients (unes 10 peces):

300-350  g de farina (pot variar una miqueta)
1 tassa d'oli de bona qualitat
1/2 tassa (la mateixa) d'aigua
1 cullerada sopera de coriandre en pols
1 cullerada sopera de matafaluga en gra
1/2 pastilla de llevat de forner (uns 20 g aproximadament)
sucre per empolsinar les pastes


Per començar posarem en un potet una mica més de mitja tassa d'aigua i el coriandre i la matafaluga, portarem a ebullició i deixarem en infussió les espècies una estoneta. Deixarem bullir uns minutets.

En un bol, barrejarem la l'oli i l'aigua de bullir les espècies (ara mesurarem la mitja tassa), per això ens cal que l'aigua estigui bullint i la passarem per un colador perquè no ens caiguin llavors. Aquest pas és important! cal "escaldar" l'oli. Batrem fins que ens quedi ben infusionat, l'oli i l'aigua.

Ara esmicolarem el llevat i el barregem a la farina. Anem tirant la farina al bol de l'oli i barrejant-ho tot. Quan tinguem una pasta que es pugui treballar amb les mans, ho passem a un marbre enfarinat i ho treballem allà. Ho anirem pastant com si fos pa, fins a tenir una pasta llisa, homogènea i densa, però una mica elàstica. Si cal, li afegirem més farina.

Ara farem llevar la pasta, per això enfarinarem el bol, hi posarem la pasta feta una bola i ho taparem amb un drap. Deixarem que llevi en un lloc sense corrent d'aire ni molta claror. Cal que dobli el seu volum.


Ara amb la pasta ja llevada, farem boletes de la mida d'un ou petit. Les anirem posant damunt de paper de forn o d'una safata de silicona. Aplanem les boles amb la mà que ens quedin rodonetes i no molt gruixudes. En teoria, un mig centrimetre anirà bé. Farem una decoració a base de petits pèssics  formant línies.

Enfornem a foc calent (200º) i quan comencin a enrossir, les treurem del foc. Quan, ja fora del foc, comencin a refredar-se, les empolsinarem de sucre "normal" (res de sucre glaç).

dijous, 12 de desembre del 2013

Paté escabetxat

Una altra opció ràpida, senzilla i econòmica, però alhora molt original pels aperitius de les festasses que s'acosten, un paté fet bàsicament de musclos en escabetx!

Ingredients:
1 llauna de musclos en escabetx
4 porcions de formatgets grassos (tipus "la vaca que rie" o "kiri")
1 llauna de tonyina en oli (petita)

En el túrmix triturem tots els ingredients alhora, fins a tenir una pasta fina i homogènia; ens ha de quedar una pasta prou espessa com per escampar damunt de torradetes. Boníssim i f'acilíssim de fer!



dilluns, 9 de desembre del 2013

Api a la japonesa

Aquesta recepta ens pot servir com a acompanyament d'un plat de carn per exemple, a més és senzilla i barateta. I de pas, ens serveix per cuinar amb api, que habitualment només fem servir per fer brous i poca cosa més!

Ingredients:
api , un tronxo
1 bitxo
oli per fregir
4 cullarades soperes de sucre
2 cullerades soperes de salsa soja

Netegem i tallem l'api longitudinalment, tallem les branquetes amb fulles també més petites.

Tallem el bitxo i l'obrim. En una cassola, hi posem un raig d'oli i el bitxo, quan comenci a escalfar-se l'oli, hi afegim l'api ja tallat i el sucre. Anem remenant amb cura per no trencar les tiretes d'api. Ho saltegem a foc mitjà i passat un minut, hi afegim la salsa de soja. Seguim remenant i saltejant l'api. Afegim immediatament les fulles d'api i seguim saltejant fins que s'evapori tot l'aigua que deixi anar l'api. Recordeu que la salsa de soja ja té un punt salat, per tant, millor no salar o ser molt prudent en fer-ho. El foc ha d'estar una mica fortet perquè no volem que s'estovi massa l'api, ens ha de quedar més aviat cruixent.

Retirem del foc i servim calent.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Canelons de Sant Esteve

I comencem a escalfar motors de cara al Nadal penjant la recepta dels canelons de Sant Esteve que teníem pendent des de  l'any passat. Bé, en realitat aquesta recepta no només la fem per Sant Esteve, és clar, si no que és la que fem servir quan volem fer canelons (que acostumen a ser diades assenyalades tipus sants o aniversaris).

Ingredients (4-6 persones):

per la pasta dels canelons:
2 pits de pollastre a trossets
1/4 kg de carn de vedella (de la que anomenen conill)
4 fetges de pollastre
2 cebes grosses
farina
llet, un raig
sal i pebre negre

per la beixamel:
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera
mantega
sal

per la salsa de tomàquet:
dos o tres tomàquets grossos madurs
sal i sucre

per fer el gratinat:
formatge ratllat
mantega

2 capses de plaques de canelons

El farcit dels canelons el podem fer tranquil.lament el dia abans.
Començarem per pelar les cebes i tallar-les en juliana. Posarem una paella al foc amb un raig d'oli i una mica de mantega i sofregirem la ceba fins que comenci a transparentar (foc baix). Llavors hi afegirem la carn prèviament salada i amanida amb un xic de pebre negre. Deixarem coure i passarem pel passapurés o la picadora, havent desossat prèviament el pollastre, es clar. Reservarem.

Mentrestant a la mateixa paella posarem un xic de mantega de la mida d'una nou, hi abocarem tota la carn i hi tirarem també dues cullerades soperes de farina (ben plena) i remenem bé, passats un minut, hi afegim un raig de llet i seguim remenant fins que la superfície de la pasta no comença a fer bombolles i la pasta es desenganxa de les parets de la paella. Rectifiquem de sal i pebre. Apaguem el foc i aboquem la pasta en una safata, es millor cobrir-ho bé amb paper film perquè no faci crosta; el paper ha de quedar "enganxat" a la pasta sense fer càmeres d'aire (és millor deixar refredar una mica).  Aquesta pasta la podem fer el dia abans.

Ara farem la salsa de tomàquet (també la podem fer el dia abans). En una paella, hi tirem un raig d'oli i el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que cogui fins que es concentri la salsa i comenci a fer bombolletes la superfície. Apaguem el foc i reservem.

El dia que volguem fer els canalons, posem una olla gran al foc amb molta aigua i un xic d'oli. Quan bulli, anirem tirant d'una en una les plaques del canelons (aproximadament un paquet i mig). Millor no posar-los totes de cop, si no bullir-les en 2 o 3 tandes.  Deixarem que coguin i passats els minuts que indiqui el fabricant, els anirem retirant amb l'ajut d'una escumadora. Les tirarem en un bol ple d'aigua freda perquè s'aturi de cop la cocció.

Un cop tinguem totes les plaques de canalons cuites, posarem damunt del marbre de la cuina o una superfície llisa, tovallons de roba i damunt repartirem les plaques. Amb l'ajut d'una cullera, anirem posant al mig de cada placa una porció del farcit i enrotllarem els canelons. Si cal, per ajudar-los a tancar podem mullar una mica l'extrem de la placa perquè s'enganxi millor a l'enrotllar-la.

Agafem la safata o safates on aniran els canelons i hi distribuïm pel fons la salsa de tomàquet, reservant-ne una mica. Posem pel damunt de la salsa els canelons ben repartits i entre caneló i caneló la salsa de tomàquet que haurem reservat. Ja tenim quasi bé a punt els canelons.

Ara farem una salsa beixamel (aquí). Repartim la salsa pel damunt dels canelons i hi tirem pel damunt formatge ratllat i trossets de mantega.

Ara ja podem posar a gratinar el canelons i quan tinguin una miqueta de color, ja els podem servir.

divendres, 29 de novembre del 2013

Fricandó

Un plat mític: el fricandó amb moixernons, recepta familiar i , per tant, imprescindible en aquest bloc. Com que la recepta familiar preveu l'ús de moixernons secs són els que hem fet servir també aquest cop, si bé hi ha gent que en fa servir altres tipus ja sigui frescos o deshidratats. Per nosaltres però, el fricandó es fa amb moixernons sí o sí! Un punt important, és que en fer el sofregit la ceba ha de predominar sobre el tomàquet de forma clara.

Ingredients (4 persones):
400 de vedella de llata tallada fina
2 cebes grosses
2 o 3 tomàquets madurs mitjanets
1 paquet de moixernons secs (aprox. 15 g)
un pessic de canyella en pols
all i julivert al gust
10-12 ametlles torrades
1 carquinyoli o en el seu defecte pa torrat
1 copeta de conyac

Començarem per hidratar els moixernons posant-los en aigua.

Salem la vedella, l'enfarinem i la fregim en una paella amb oli. No cal fregir-la del tot, només que enrosseixi una miqueta. Reservem.

En el mateix oli de fregir la vedella (si cal en treure'm una mica) sofregirem la ceba pelada i tallada ben petita.Quan comenci a transparentar, hi tirem  el conyac el tomàquet ratllat i passats uns 5 minuts, la canyella en pols i el conyac. Deixem que redueixi la salsa i s'evapori el licor. I que vagi fent la xup-xup.

Quan la salsa es comenci a concentrar, hi tirem la vedella reservada i una mica d'aigua, justet per cobrir.ho tot. Deixem que cogui fent xup-xup per 5 minutets més.

Mentrestant farem una picada amb els alls pelats, el julivert, les ametlles torrades i pelades i el carquinyoli.

Afegirem la picada al guisat juntament amb els moixernons. Prèviament, els moixernons els haurem tret de l'aigua i els hi haurem tallat els cues.

Deixem que faci xup-xup 5 minuts més i ja ho tindrem.

dilluns, 25 de novembre del 2013

Espaguetis de mongeta tendra

Aquesta és una recepta per a menjar d'una manera "diferent" les mongetes verdes: com si fosin espaguetis, amb la vostra salsa preferida, es clar! La idea no és nostra, ens la va explicar la Mercè, una amiga de la familia. Hem afegit també la recepta de la salsa que hem fet servir aquest cop per acompanyar la idea (per això està explicada una mica en general), però com hem dit abans, podeu fer servir la salsa que més us agradi.

Ingredients:

pels espaghetis:
150 g de mongetes perona per persona

per la salsa (en el nostre cas):
50 g de carn picada per persona
ceba i tomàquet per a fer un bon sofregit
sal i pebre
formatge ratllat per gratinar

Començarem per tallar les mongetes al llarg, fent-ne 3 espaguetis de cadascuna d'elles.

Posem les tires de mongetes a bullir amb aigua i sal abundant. Hem de deixar que coguin una mica però que ens quedin "al dente" més aviat. Escorrem i refredem les mongetes perquè no s'acabin de coure ni perdin el color verd.

A part, fem un sofregit amb la ceba tallada fina i quan comenci a transparentar, i tirem la carn picada i hi donem unes voltes. Quan la carn estigui cuita,  hi afegim el tomàquet ratllat. Salem i hi tirem també una mica de sucre. Si fem servir tomàquet fregit, es millor afegir-hi un raig de llet per a rebaixar el gust i fer-ho més suau. Deixem que cogui el sofregit i llavors, rectifiquem de sal i pebre.

Barregem la salsa amb els espaguetis de mongeta, empolsinem amb formatge ratllat i gratinem al forn.

dijous, 21 de novembre del 2013

Caramels salats (recepta d'en Jordi Roca)



Fa un temps el diari "La Vanguardia" va treure un suplement de postres del Celler de Can Roca, o millor dit, d'en Jordi Roca, i es clar, la temptació va ser massa forta i ens el vàrem comprar. Aquests carmels són molt fàcils de fer i tenen molt d'èxit. Em seguit la recepta fidelment però amb un petit canvi al final: hem fet servir uns motllos per donar-li forma: el primer cop vam intentar seguir la recepta i ens van quedar uns caramels molt, massa, plans. Els nostres motllos tenen forma de cor que no s'hi diu gaire, per tant, recomanem que si teniu algun motllo de bombons rodons o quadradets el feu servir que quedarà millor.

Ingredients (20-25 peces):
250 g de sucre
50 g de mantega
sal maldon

Fem un caramel sec amb el sucre. Cal que agafi un color marronet fos, brillant i lluent. Millor fer-ho a foc suau i anar vigilant-lo perquè no es cremi.

Un cop aconseguit el color marronet, retireu el sucre del foc i afegiu-li la mantega tallada a dauets. Remeneu constanment amb una cullera de fusta fins que sigui tot ben dissolt en el caramel.

Aboqueu damunt de paper sulfurat (de cuina) porcions del caramel o bé feu servir un motllo de bombons. Abans que no es refredi, tireu-hi una mica de sal pel damunt.

Deixar refredar de tot i ja tindreu uns caramels dolços i salats.

Atenció! molt de compte amb el caramel fos: crema moltíssim i cal anar amb molta cura. Si feu servir motllo, teniu dues opcions: a) posar primer la sal i abocar-hi el caramel damunt i quan el desmotllet tindreu el caramel, b) omplir els motllos i tirar-hi després la sal, heu de pensar en aquest cas, que la part de sota del caramel en el motllo serà en realitat la part que vagi a dalt i que es vegi (cal veure la sal), per tant aquesta opció es aconsellable si el motllo es rodó o quadrat sense gaires "virgueries"; si com en el meu cas, el motllo de bombó té forma de cor, millor ficar la sal primer i després abocar-hi el caramel.  No ompliu del tot el motllo perquè si no el caramel serà molt gros i  corrés el risc de cansar i tot ( a no ser que siguis molt llaminer).

dissabte, 16 de novembre del 2013

Sopa de macarrons (blocs contra la fam)

De nou el Banc dels Aliments promou una campanya de recollida d'aliments per als més necessitats; milers de families depenen d'ajuts externs per a poder portar un plat a taula! Aquest any les dates triades seran el 29 i 30 de novembre i ja hi ha milers de voluntaris preparats i moltíssims punts de recollida d'aliments bàsics. Des de fa un parell d'anys un grup de bloggers per aquestes dates publiquen una recepta senzilla, fàcil i econòmica feta principalment amb algun dels aliments que es demanen de portar, la idea és col.laborar fent  propaganda i donar ressó a la campanya..aquesta n'és la meva! Molt senzilleta com veureu però treta ni menys ni més que del mític llibre "La Teca" d'Ignasi Domènech, un exemplar del qual encara corre per casa.

Ingredients (2 persones):
100 g de pasta de macarrons aprox.
1 l aprox. de brou
formatge ratllat
sal

Començarem per a fer el brou: podem fer servir verdures que tinguem a la nevera com: pastanagues, porros, api (una mica), naps, etc.. També podem fer servir carcasses de pollastre o menuts , i/o un ós de pernil per a donar-li més gust. En el nostre cas, vàrem fer servir espines i pells de bacallà que ens havíen quedat de fer unes croquetes de bacallà el dia abans.Dit d'una altra manera, es poden fer servir les espines, pells, caps dels peixos per a fer un brou de peix també (sempre acompanyat de les verduretes).  Amb tot això posarem una olla al foc amb aigua (2 o 3 litres) i les verdures netes i pelades i (en el nostre cas) el peix.  Deixarem que bulli una estona, escumant amb l'ajut d'una escumadora si fa una mica de bromera blanca. Controlem la sal. Quan les verdures siguin cuites, colem i reservem el brou. Les verdures les podem guardar per fer un altra dia una crema de verdures o per fer un primer plat tipus trinxat o fer-les amb curry. Les espines i les pells del bacallà les llençarem.

Ara posem aproximadament un litre de brou a bullir de nou i quan arrenqui el bull, hi tirem els macarrons, deixem que coguin fins que siguin cuits, rectifiquem de sal i servim a taula acompanyats de formatge ratllat amb que cada comensal pot empolsinar la seva sopa.

El brou és sempre millor fer-lo un mateix, es pot fer d'un dia per un altre o guardar-lo al congelador. Si no es té prou temps o tenim mandra, evidenment ho podem substituir per un brou de tetrabrik (també els dónen al banc dels aliments) o per una pastilleta de brou però d'aquests productes convé no abusar, entre altres coses, perquè acostumen a ser forts de sal i per tant, no són gaire saludables si els prénem habitualment.



dimecres, 13 de novembre del 2013

Mini-pastissets de xocolata i cafè

Aquesta recepta l'hem treta d'un bloc molt famòs italià anomenat "il cavoletto di bruxelles" que està ple de receptes interessantíssimes! aquesta n'es una d'elles.

Ingredients (4 unitats):

100 g de xocolata de cobertura
280 ml de nata per muntar
2 rovells d'ou
100 g de sucre
5 o 6 grans de cafè


En un cassó al foc, escalfarem la nata amb els grans de cafè. Deixarem que bulli i retirarem els grans de cafè, afegint-hi immediatament la xocolata a trossos. Barrejar-ho bé fins que la xocolata s'hagi dissolt i estigui ben integrada a la llet.  Deixem refredar.

A part, batrem els rovells amb el sucre fins a tenir una crema .escumosa i blanca. Afegirem a poc a poc a la barreja de nata i xocolata. El liquit resultant, l'abocarem en envasos tipus flamera o en gotes de vidre o tasses de cafè amb llet si volem menjar-nos-els directament així.

Mentrestant prepararem un bany maria: es a dir agafarem una llauna que pugui anar al forn i hi ficarem els 4 envasos i omplirem amb aigua calenta la llauna fins que arribi més o menys a la meitat de l'envàs. Enfornarem a 150º fins que estigui cuit i deixarem refredar com a mínim 3 hores abans de servir. Si es vol, es pot acompanyar d'una bola de gelat de vainilla, per exemple.


dissabte, 9 de novembre del 2013

Malai kofta (mandonguilles hindús de patata)

De nou, una versió d'un plat hindú, unes mandonguilles vegetarianes amb patates i unes quantes espècies. Per internet hi ha diverses versions d'aquest plat; per altra banda, tampoc és que tingui grans coneixements sobre aquesta cuina tant complexe i variada, així que deixem-ho en que és una versió lliure d'un plat tradicional.....això sí, és un plat deliciós!!

Ingredients (4 persones):

per les mandonguilles:
350 g de patates bullides i aixafades amb forquilla (o passades pel passapurés)
1 branca de coriandre fresc
1 culleradeta de cúrcuma
1 ceba petita pelada i tallada petitona
1 culleradeta de cafè de llavors de comí
pebre vermell picant (opcional) o bitxo picat
sal

per l'arrebossat de les mandonguilles:
farina de cigró
aigua
sal

per la salsa:
2 o 3 tomàquets madurs ratllats
una mica de coriandre fresc trinxat
1 cullerada sopera de llavors de comí
1 culleradeta de cafè de coriandre en pols
1 culleradeta de cafè de cúrcuma
1 culleradeta de cafè de garam masala
1 culleradeta de cafè de gingebre fresc ratllat
bitxo (opcional) al gust
sal i pebre negre
1 tasseta de cafè plena de llet


Començarem per bollir les patates, millor senceres i amb pell doncs ens agafaran menys aigua. un cop cuites, cal pelar-les i passar-les pel passapurés o bé aixafar-les amb la forquilla.

Quan ja siguin fredes, les barregem amb les espècies de la llista, el coriandre picat i la ceba crua i les salem.

Formem mandonguilles amb el puré de patates resultant i les passem per una barreja de farina de cigró i aigua amb sal per arrebossar-les. Cal que la pasta d'arrebossar quedi una miqueta densa.  Les fregim en oli fins que siguin dauradetes i cuites i les reservem.

En el mateix oli, hi aboquem les espècies i immediatament perquè no se'ns cremin massa i afegim el sofregit el tomàquet ratllat amb una mica de sucre i sal al gust. Quan comenci a ser cuit, hi afegim la llet, si ens queda una salsa massa espessa, hi tirem una miqueta més de llet o d'aigua. Cal que quedi una salseta ni molt liquida ni molt espessa. Rectifiquem de sal i conservem en calent.

Ara en un plat hi posem les mandonguilles i aboquem pel damunt la salsa calenta i servim immediatament. Aquest últim punt és important, si no, amb contacte amb la salsa , les mandonguilles s'inflaran i es desfaran. Cal esperar a l'últim moment o fer que cada comensal es posi pel damunt la quantitat de salsa que li vingui de gust ja a taula.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Flam clàssic


Una recepta clàssica i d'èxit segur, el flam!

Ingredients (4 flams):

500 ml de llet
4 ous
100 g de sucre
1 canó de canyella
1 pela de llimona
50 g de sucre més per a fer el caramel

motllos per a flam

En una cassoleta courem els 50 g de sucre amb unes gotes d'aigua fins que es torni liquid i d'un color marronet clar. Ho abocarem en el fons de les flameres o dels motllos que anem a fer servir. compte! el caramel líquid crema moltíssim!

A part, posem en un cassó, la llet , el sucre la canyella i la pela de llimona i deixem que arrenqui el bull. Retirem immediatament del foc. I repetim l'operació tres cops perquè quedi ben infusionat. Colem la llet.

Quan sigui una mica freda, hi afegirem a poc a poc i remenant constantment, els ous batuts prèviament.  Cal que la temperatura de la llet hagi baixat força, si no, es coura l'ou i no ho volem, es clar!. Aboquem el preparat en els motllos.

A part, preparem un bany maria, es a dir, posen en un recipient pla aigua suficient perquè arribi a la meitat dels motllos. Fiquem ara, els motllos dins i tot el conjunt, al forn prèviament escalfat a 180º. Deixem que cogui fins a quallar. No hem d'omplir gaire el recipient del bany maria, no fos cas que l'aigua bullis i entressin gotes dins dels flams!

Un cop cuits (ho podem saber, punxant un dels flams amb un escuradents), els treiem del forn i del bany maria i deixem que es refredin. A l'ultim moment, si cal, els aboquem damunt d'un plat.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Truita de riu en escabetx de cítrics


L'escabetx és una manera molt típica de cuinar (i conservar) el peix sobretot; en aquest cas vàrem optar per fer-ne un de cítrics que queda un pèl més suaus que no pas amb vinagre. Hi ha diferentes versions d'aquesta recepta, aquesta és la nostra!


Ingredients (2 persones):
2 truites de riu
1 ceba grossa
2 pastanagues petites
1 aranja
1 taronja
1 llimona (en total un got de suc)
150 ml de vi blanc sec
farigola
2 alls
2 fulles de llorer
pebre negre en gra

Començarem per esprèmer la taronja, l'aranja i la llimona i resevar en total un got en total, es a dir, un terç del suc de cada fruita. Podem fer tiretes de la pell de les fruites (sense la part blanca ) i reservar-les.

En una paella amb oli, fregirem les truites de riu prèviament enfarinades (ull! poden esquitxar oli!). Quan siguin rosses, les traurem amb cura i les reservarem en una olla de fang o similar.

En el mateix oli, sofregirem la ceba tallada a làmines i quan comenci a tornar-se transparent, hi afegirem el llorer, la farigola, els alls pelats, el pebre negre i les pastanagues pelades i tallades a rodanxes. Deixarem que cogui uns minuts més i hi afegirem el vi blanc. Quan el vi s'hagi evaporat, hi afegim el suc de fruites. Deixarem que concentri el suc i que es coguin les pastanagues. Quan ja siguin ben cuites les pastanagues, hi afegim la pell dels cítrics i ho deixem coure un parell de minuts més (si fos el cas que l'haguessim reservat).

Quan l'escabetx sigui preparat, l'aboquem pel damunt de les truites.Ho podem guardar a la nevera. Normalment, aguanta així 4 o 5 dies. Si fa molta calor, potser menys, ull!

divendres, 25 d’octubre del 2013

Fereni (postres perses d'arròs)

Un altra recepta persa (ens ha donat per aquest país i aquesta gastronomia, que hi farem!). Molt fàcil de fer, només cal tenir una mica de paciència a l'hora d'espesseir la crema...doncs, d'això es tracte de fer una mena de menjar blanc (per la textura) amb farina d'arròs i aromatitzada amb aigua de roses...

Ingredients (4 persones):
500 ml de llet
70 g de farina d'arròs
100 g de sucre
2 cullerades soperes d'aigua de roses (a comerços àrabs o grans superfícies)
festucs crussos per decorar

Dissoldrem en una mica de llet  la farina d'arròs amb compte perquè no ens faci grumolls. Quan sigui ben dissolta hi afegirem la resta de la llet, el sucre i l'aigua de roses. Posarem tot el conjunt en un cassó i el cassó a foc baix.

Anirem remenant constantment la barreja per tal que no s'enganxi al cul del cassó. Mantindrem el foc mitjà o baixet. Caldrà una mica de paciència, doncs passaran uns 30-40 minuts fins que no espesseeixi. Cal que tingui una textura tipus crema de Sant Josep o menjar blanc. Quan la crema comenci a espesseir, l'aboquem en cassoletes de crema o gots de vidre o copes (com a la foto). Deixem refredar.

Ho guardarem a la nevera i poc abans de servir-les i repartirem pel damunt els festucs crus tallats grollerament. També ho podem decorar amb canyella si ho preferim.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Rajada amb anous


Una altra recepta amb rajada..aquesta feia dies que la tenien pendent de penjar!  Com veureu no té cap complicació, només requereix una mica de paciència per a fer el sofregit de ceba!

Ingredients (2 persones):
2 talls de rajada (el peixater ja la prepara i li treu la pell, etc)
1 ceba grossa
brou suau o aigua

per la picada:
1 o 2 alls
julivert
pa sec o fregit
pebre vermell dolç
anous
vi ranci

Començarem per a posar un bon raig d'oli a una cassola. Quan sigui calent, hi afegirem la ceba ben picolada i deixarem que cogui ben lentament.  Quan sigui ben cuita, però sense cremar-se, es clar! hi afegirem els talls de raja prèviament salat i ho cobrirem amb brou o aigua.

Quan aquest guisat comenci a arrencar el bull, hi afegirem una picada prèviament ja preparada amb els alls pelats, el julivert, el pa sec, pebre vermell, forces anous i deixatada tota amb vi ranci.

Deixarem que faci xup-xup fins que el peix sigui cuit (uns minuts) i ja podem servir.



dimarts, 15 d’octubre del 2013

Pizza (margherita i de tonyina)

La recepta de la pizza és avui en dia ben popular  i es clar, no hi podia tampoc faltar la nostra versió. Amb les quantitats que senyalem, ens en surten 3 de força maques...de fet podrien menjar pizza fins a 6 persones! N'hem preparat dues en aquest cas: una margherita i una amb tonyina i pebrot verd. Primer explicarem com fer la pasta de la pizza i després com fer aquestes dues receptes en concret.

Ingredients:

per la pasta:
300 ml d'aigua
500 g de farina
3 cullerades d'oli
1 culleradeta rasa de sucre
10 g de sal aprox.
10-12 g de llevat de fornet

Començarem per posar la farina en forma de volcà en el marbre de la cuina o dins d'un bol de parets altes i gros. A part, barrejar el llevat en una part de l'aigua a temperatura ambient o tèbia (mai calenta, "matariem" el llevat). Posem el llevat dissolt dins del volcanet. Barrejar-ho i un cop barrejat, afegir-hi la resta de l'aigua a poc a poc, l'oli, la sal i el sucre. Treballar-ho i pastar-ho fins a tenir una pasta llisa i fina. Millor, treballar-la damunt del marbre enfarinat. Formar una bola i tornar a posar en el bol. Tapar-ho amb un drap i tenir-lo lluny de la llum i de corrents d'aire. Deixar reposar fins que dobli el volum.

Un cop doblat el volum, damunt el marbre, estirar amb el corró donant-li forma rodona i el gruix que volguem (penseu que puja sempre una mica). Farcir amb els ingredients triats.

Pel farcit de la margherita:
Tomàquet sofregit
1 unitat de mozarella
alfàbrega fresca (fulles)

El tomàquet pot ser de pot (natural) o ratllat per naltros. Caldrà fregir-lo en una paella fins que sigui cuit amb una mica de sal al gust i una mica de sucre. Deixar refredar.

Escampar amb l'ajut d'una cullera (per exemple) el tomàquet fregit damunt la pasta ja estirada i col·locada damunt la llauna amb la que anirà al foc. Esmicolar amb els dits la mozzarella i repartir-la pel damunt del tomàquet.

Enfornar a 180º fins que sigui cuita. Quan la traiem del forn, escampar les fulles d'alfàbrega pel damunt.



pel farcit de la de tonyina:
Tomàquet sofregit
1 llauna de tonyina
1 pebrot verd tallat a tires
1 unitat de mozzarella

Per a fer el tomàquet, fem el mateix que amb la pizza margherita. Escampem-lo damunt la pizza ja preparada  i tornem a esmicolar pel damunt la mozzarella. Repartim també pel damunt la tonyina prèviament escorreguda i esmicolada. Repartim el pebrot que haurem tingut en oli per trempar-lo un parell d'hores (només cal tirar-hi pel damunt un raig d'oli i de tant en tant remenar-lo).

Enfornem a 180º fins que sigui cuita.

dijous, 10 d’octubre del 2013

English muffins (no, no són magdalenes són panets!)

Aquests curiosos panets faran les delicies dels panarres, encara que només sigui per la forma de coure'ls: a la paella o a la planxa!! res de forn! Són molt bons per berenar amb mantega i melmelada!

Ingredients:
450 g de farina de força
15 gr de llevat de forner fresc (uns 20 si es congelat)
1 culleradeta rassa de sucre
1 o 2 gr de sal
200 g de llet
60 gr d'aigua

farina d'arròs o sèmola o farina de blat de moro

Barrejar la farina i la sal en un bol gran..

Dissoldre el llevat en l'agua a temperatura ambient o tèbia. (mai calenta! que matariem el llevat!)

Barrejarem la llet i l'aigua i hi afegirem el sucre. Abocarem aquesta barreja a poc a poc a la farina, anirem barrejant al principi amb una forquilla per exemple anirà bé, però quan ja estigui una mica lligat amb les mans.Pastarem durant uns 10 minuts. Treballant amb cura sense trencar la pasta, tal i com fariem per fer una coca de pa o pa o pizza!.

Quan ho tinguem ben pastat, farem una bola i ho posarem en un bol enfarinat, ben tapat i en un lloc sense llum directa ni corrents d'aire. Deixarem que llevi fins a doblar el seu volum.

Quan hagi llevat, amb l'ajut d'un corró estendrem la pasta i la dividirem  en porcions, farem boletes de la mida d'una nou mínim per a formar uns panets. Tamnbé els podem tallar amb un tallapastes perquè quedin més uniformes. Aprofitarem tota la pasta i per tant, si cal, estendrem més d'un cop la pasta amb el corró.

Sobre una planxa o superfície ben enfarinada (amb la farina d'arròs o la sèmola o el que tinguem), anirem posant els muffins separats entre ells. Deixarem reposar i que doblin de nou el volum.

Mentrestant, posarem al foc una planxa de cuinar o una paella de fons gruixut. El foc no ha d'estar molt fort, a foc mitjà ja ens anirà bé; caldrà a més que untem la planxa amb oli o llard o mantega segons el gust.

Quan la planxa sigui calenta, hi posarem els muffins, separats perquè s'inflaran més i deixarem que coguin. Quan siguin rossets d'una banda, els girem i deixem que coguin per l'altra. Han de tenir un coloret marronet-caramel per banda i banda. Normalment seran 5 o 6 minuts de cocció per banda. Els treurem i ja els tenim a punt per menjar!! Es conserven uns dies, guardeu-los amb el pa.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Mandonguilles de carn amb pèsols negres del Berguedà

Una recepta clàssica, la de les mandonguilles , amb la petita variació de canviar els pèsols verds "normals" pels pèsols negres..la veritat és que el plat queda una mica més contundent, però és un d'aquells guisadets de llepar-se'n els dits!!

Ingredients (4 persones):

500 g aproximadament de carn magre picada de porc i de vedella barrejades
1 ou
pa ratllat
all i julivert al gust
canyella en pols
2 tomàquets madurs mitjans
1 ceba grossa
uns brins de safrà
1 got de vi blanc sec
farina (per arrebossar les mandonguilles)
1 got de pèsols negres cuits (aquí)
sal i pebre negre
1 cullerot d'aigua

Començarem per fer les mandonguilles: en un plat barrejarem la carn picada amb sal al gust, pebre negre, una mica de canyella i l'all i el juliverts picadets ben fins.Hi afegirem l'ou (no cal que sigui batut) i una cullerada de farina de galeta curta. Barrejarem fins que sigui homogeni i consistent. Formarem les mandonguilles amb l'ajut d'una cullera de postres per aconseguir un bon tamany i que totes siguin iguales. Les passem per farina "normal".

Escalfem una paella amb força oli i anem fregint les mandonguilles. Quan siguin cuites, les traiem de la paella i les reservem.

Amb una mica de l'oli de fregir les mandonguilles, i en una cassola, fregirem la ceba pelada i picolada ben fina. Quan comenci a tornar-se transparent, hi tirem un got de vi blanc i deixem reduir. A part, ratllem el tomàquet i quan el vi estigui ben evaporat, l'aboquem al sofregit de ceba. Deixem que cogui i es concentri.

Quan tinguem el sofregit ben concentrat, hi afegim les mandonguilles, i si han fet una mica de suc, també el suc. Afegim el cullerot d'aigua i els pèsols ja cuits. Deixem que comenci a fer xup-xup i hi tirem els brins de safrà. Remenem la cassola amb cura o la sacsegem per les nanses, tapem i deixem que vagi fent xup-xup a foc baix.  Si la salsa ens queda liquida, hi podem afegir una picada d'ametlles i una galeta maria o una mica de pa sec torrat. Està més bo fet d'un dia per l'altre!

dijous, 3 d’octubre del 2013

Scones de panses

Aquest estiu hem passat un parell de setmanes al nord d'Anglaterra i n'hem tornat amb ganes de fer algunes receptes provades allà..la primera és aquesta, la dels famosos scones de panses que són indispensables per l'hora del té i per esmorzar..Són fàcils de fer , no cal pastar-los doncs la recepta recorda una mica a la pasta brisa. Els scones es poden menjar sols, però el més típic és obrir-los pel mig i omplir-los amb mantega i melmelada. Han de quedar amb la part del mig del scone com mig oberta, com sí indiques ja el lloc per on cal tallar i començar a omplir amb melmelada!

Ingredients (8-10 peces):
250 g de farina
150 ml de llet
55 mg de mantega freda a dauets
1 cullerada plena de sucre
1 cullerada de llevat tipus royal
sal
panses
1 ou (per pintar els scones)

Unes hores abans posarem les panses en aigua per anar hidratant-les.

En un bol barrejarem la farina, el sucre, la sal i el llevat. Hi afegirem la mantega freda tallada a daus i amb els dits barrejarem tot fins a tenir una farina amb consistència una mica sorrenca i la mantega del tot integrada.
Afegirem les panses tretes de l'aigua i assecades en un drapet i la llet i anirem barrejant. Ho treballarem tot fina a tenir una pasta densa però fàcil de manipular.

Amb l'ajut d'uun corró, i sobre un marbre enfarinat, estendrem la pasta fins a tenir un gruix d'uns 3 cm (cal que quedi gruixudeta). Amb l'ajut d'un talla pastes rodó d'uns 5 cm de diametre, anirem tallant scones. Reajuntarem els trossos que sobrin fins a esgotar tota la pasta. Cal que quedi gruixut perquè pugi bé.

Disposarem els scones damunt d¡una llauna que pugui anar al forn, prèviament haurem untat amb mantega la llauna perquè les pastes no s'enganxin. Pintarem els scones amb l'ou batut dissolt amb unes gotes d'aigua i amb l'ajut d'un pinzell. Enfornarem a 200º fins que siguin dauradets. Tardarà uns 15-20 minuts, però això segons el forn pot variar, ull!

divendres, 27 de setembre del 2013

Pollastre tandoori V. 2.0

Avui publiquem una versió de la famosa recepta del pollastre tandoori, és una versió bastant lliure perquè per començar no tenim el tandoor, el forn típic on cal coure'l i ens faltaven algunes espècies o sigui que probablement si mai un hindú arriba a llegir aquesta recepta es posarà les mans al cap probablement! Ara, el resultat ha sigut la mar de bo! És relativament fàcil, només cal preveure el temps per marinar-lo i tenir el màxim d'espècies a mà!

Ingredients (2 persones).
2 pits de pollastre desossats i tallats a daus
1 llimona (el suc)
1 iogurt grec
2 cullerades de cafè de coriandre en pols
1 cullerada de cafè de comi en pols
1 cullerada de cafè de gingebre en pols
1 cullerada de cafè de llavors de fonoll
pebre negre en pols
2 claus d'olor
1 all aixafat i pelat
1 culleradeta de cafè de cardamom mòlt

El dia abans, fer tallets als daus de pollastre i regar-ho tot amb el suc de llimona. Els tallets són perquè el suc penetri bé i pre-cogui el pollastre. Deixar marinar un parell d'hores.

A part, barrejar el iogurt amb totes les espècies. Barrejar ara el pollastre amb el iogurt i les espècies i posar-ho al frigorífic a marinar tota la nit.

A l'endemà, folrar una platèra que pugui anar al forn amb paper d'alumni i abocar-hi al damunt el pollastre amb el iogurt untat.

Encendre el forn a 180ª i quan sigui calent, ficar-hi la platèra i deixar-ho el temps just perquè cogui el pollastre sense quedar eixerreït. Treure del forn i servir amb arròs blanc o amanida.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Flamiche de porros i brie

Un pastís de verdures (porro) i formatge,  boníssim tan per menjar fred com calent i per tant, ideal si volem fer un pic-nic o deixar-la preparada amb antelació. Com veureu, porta una bona quantitat d'ou (2 ous sencers, dos rovells i un altre de batut)

Ingredients (4-5 porcions):

pasta:
250 g de farina
un pèssic de sal
60 g de mantega
1 ou
1 rovell d'ou

Farcit:
60 g de mantega o oli per fregir
400 g de porros (només la part blanca)
150 g de brie
1 ou
1 rovell
50 ml de nata de cuinar

per pintar el pastís: un ou batut

Començarem per preparar la pasta: farem un volcanet amb la farina i al mig hi possarem la sal i la mantega a daus. Amb les mans, ho barrejarem tot, Quan tinguem una textura tipus pa ratllat, hi afegirem en el centre (el farem de nou) els ous (i de sencer i un rovell) i una mica d'aigua. Barregem bé i fem una bola. Ho guardarem al frigorífic tapat amb un drap durant uns 20 minuts.

Per a fer el farcit, tallarem els porros a rodanxes o a juliana i en una paella amb la mantega fosa i calenta o amb una mica d'oli, els ofegarem a foc lent i tapats. Deixarem que s'estovin (uns 5 minuts), destaparem i deixarem que segueixin coguem fins que s'evapori tot el líquid i els porros siguin cuits. Els passarem a un colador perquè deixin anar tota l'aigua que quedi i perquè es refredin.

Ara, treurem la pasta del frigorific i en farem dues parts, una una mica més grossa que l'altra. La part petita l'estirarem donant-li forma rodona i farà de tapa. Amb l'altra, folrarem un motllo rigid de quiche o pastis de vora baixa. Deixarem que la vora sobresurti una miqueta.

Punxarem el cul del pastís repetidament amb una forquilla i hi abocarem els porros. Repartim pel damunt el bri sense pell i tallat a daus. Batrem l'ou, el rovell i la nata (o si volem que sigui més light, la llet) i ho abocarem també pel damunt. Rectificarem de sal. Taparem amb la part de dalt de la pasta, cal enrecordar-se de fer algun petit foradet perquè surti el vapor de cocció. Segellarem les vores amb les dues pastes, la de baix i la pasta, fent pinçaments o una treneta. Pintarem amb l'ou batut i enfornarem al forn ja calent a 180.

Quan el pastís sigui dauradet, el traiem del forn i del motllo i deixem que es refredi damunt d'una reixeta o estalvi.

dilluns, 16 de setembre del 2013

Crema marroquina de formatge

Una crema o paté de formatge que resulta ideal com a pica-pica o entrant. L'hem trobada al llibre "Sabores de Marruecos" de C. Ferguson, i es clar, essent tan fàcil de fer i portant com a ingredient principal el formatge no podíem deixar de provar-la!

Ingredients:
400 g de formatge tipus feta o sec i salat de cabra o ovella
2 grans d'alls picolats
75 g de iogurt tipus grec
1/2 llimona, el suc
orenga sec al gust
sal i pebre negre

Barregem amb l'ajut d'una forquilla el formatge, l'all picolat fi, el suc de llimona, la sal i el pebre negre i l'orenga sec al gust. Cal que ens quedi una pasta grumollosa. I ja la tenim llesta!

La podem servir acompanyada d'olives negre i amb torradetes per escampar si volem, o pa de pita o similar.

dijous, 12 de setembre del 2013

Tiella de sardines

I avui, aprofitant que teniem sardines al congelador, hem fet aquest plat itialià: tigella de sardines, una mena de pastís de patates amb sardines fresques.

Ingredients (3-4 persones):
600 g de sardines fresques
1200 g de patates
2 ous
2 o 3 grans d'all
50 g de formatge ratllat per gratinar
julivert al gust
sal i pebre negre mòlt

Netegem les sarines i els hi treiem l'espina dorsal, les salem i empebrem i les reservem.

Fem bullir les patates amb pela i tot, quan siguin cuites, les pelem i fem un pure aixafant-les amb la forquilla o amb fen servir el passapurés. Si volem, perquè ens quedi més fluït i fi, hi podem barrejar una mica de llet i/o oli. Reservem.

Ratllem els tomàquets, hi afegim una mica de sal i un puntet de sucre. Ho aboquem en una paella amb una mica d'oli i fem que es cogui, quan estigui sofregit, ho retirem i reservem.

Posem en una plàtera que pugui anar al forn, una capa de pure de patates, espolsem al damunt all i julivert trinxat i sal i pebre. Ho regem amb un fil d'oli.  Escampem pel damunt els filets de sardina i el puré de tomàquet. Anem fent més capes de patates, julivert i all i sardines i puré de tomàquet fins acabar els ingredients.

Aboquem pel damunt els ous batuts i el formatge ratllat.

En fornem a 180º (el forn ja calent) una mitja hora.

dissabte, 7 de setembre del 2013

Sopa de meló amb oli de menta

Una recepta típica de l'estiu: la sopa de meló, en aquest cas amb la variant de fer servir mató entre els ingredients i de l'oli de menta.

Ingredients (4-5 persones):
1 meló  ben madur
1 pot de mató (hem fet servir la marca Cadí)
sal i pebre negre
oli de menta

Començarem per obrir el meló i separar la carn de les llavors. Ho passem pel turmix juntament amb el mató. Quan la barreja ens hagi quedat ben fina, hi posem sal i pebre negre al gust.

Mentrestant, barregem menta fresca amb oli (nosaltres tenim un potet a la nevera) i ho deixem reposar.

En el moment de servir, amb l'ajut d'una cullera, aboquem una mica de l'oli pel damunt de la sopa. També la podem acompanyar de trosset de pernil salat o cansalada cruixent, en aquest cas, posarem els talls de cansalada o pernil salat en una paella a foc mig i deixarem que es torrin una miqueta fins que tinguin una consistència cruixent (no cal afegir-hi oli), quan estiguin freds, ho posem pel damunt de la sopa.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Llet mallorquina

Una beguda ideal per a tenir a la nevera ben fresqueta: llet mallorquina. Que nosaltres sàpiguem només la fan a la Granja Viader de Barcelona (un dels comerços i locals de tota la vida que encara resisteixen a la invasió turística del centre de la ciutat ) i és allà on la vam tastar per primer cop. Tampoc no sabem si realment és típica o no de Mallorca, però ens és iguam , doncs està boníssima i és molt fàcil de fer, sana i refrescant.

Ingredients:
1 l. de llet
1 canó de canyella
1 pela de llimona (un tros)
sucre al gust

És molt senzill de fer, posarem en un cassó la llet, la pela de llimona (un tros) el canó de canyella i sucre al gust. Escalfarem la llet i quan estigui a punt de bullir la retirarem un moment del foc. Això de deixar que arribi al punt de començar a bulli i retirar-lo del foc, ho repetirem 3 cops. Deixarem infusionar uns minuts, colarem i reservarem. Quan ja estigui a temperatura ambient, ho posem a la nevera perquè estigui ben fresca.

dijous, 29 d’agost del 2013

Conill a la manera del Collsacabra

Aquesta recepta ens la va explicar la Mercè, una amiga de la família que actualment viu a la Garrotxa però que és filla del Collsacabra. És una manera molt popular de cuinar el conill allà. Queda un plat molt melós i molt bo i no requereix de molts ingredients.

Ingredients (4 persones).
1 conill d'1 kg 100 g com a màxim.
1 ceba ben grossa
1 cullerada sopera de codonyat o de mel
1 fulla de llorer
brou.
sal i pebre


En una cassola amb oli, sofregim el conill tallat a quarts o a octaus i ja salat i empebrat. Quan comenci a enrossir, el retirem del foc i el reservem.

En el mateix oli de sofregir el conill i amb el foc baix, hi tirem la ceba tallada a tires fines i el llorer, salem i deixem que s'estovi. Quan sigui ja transparent, hi afegim la cullerada de codonyat o mel. Afegim el conill de nou i una mica de brou. Tapem i deixem que cogui a foc lent fins que sigui ben cuit.

divendres, 23 d’agost del 2013

Meló amb menta i iogurt

Unes postres refrescants i fàcils de fer. Només cal preveure una mica de temps per a marinar bé el conjunt.

Ingredients:
1 meló cantaloup
2 iogurts grecs
menta
vi ranci (o un altre licor al gust)
sucre (opcional)

Amb l'ajut de l'estri adequat fem boletes d'un meló cantaloup (el de la carn taronja). Les posem a marinar amb vi ranci i una miqueta de sucre, com a mínim durant un parell d'hores.

A part, barregem els dos iogurts grecs amb una miqueta de menta trinxada i , si volem, sucre i ho deixatem una mica amb una cullerada de vi ranci del de marinar.  Posem en un bol les boletes de sucre (sense el vi ranci), barregem amb els iogurts i la menta i ja ho tenim llest per servir.



dilluns, 19 d’agost del 2013

Com fer?...per preparar i netejar menuts

En aquesta entrada anirem aplegant tot el que cal fer amb els menuts abans de començar a cuinar-los. Normalment, ja siguin les tripaires, les carnisseres o les bacallaneres ja ens els vendran nets i a punt (o practicament)  per a començar a cuinar-los, però sovint és millor fer-lis una última "repassada" un cop estiguem a casa o abans de començar a preparar la recepta escollida.

Peus de Porc

En aquest cas, els hi hem dedicat una entrada específica (aquí).

Turmes

Normalment les vénen netes, com a molt caldrà treure'ls-hi la pell exterior més dura. Per això, caldrà fer-lis un tall longitudinal, i amb les mans mateix, estirar la pell que surt fàcilment.

Ronyons

N'hi ha de diverses classes: de xai, de vedella i de porc.  Els netejarem de greixos, els hi farem un tall horitzontal i els hi traurem el tel que els envolta. Cal posar-los en aigua com a mínim una hora  i canviar-la si cal, fins que surti ben neta. Quan més grans són, més estona caldrà tenir-los-hi. En el cas dels ronyons de porc, a més, caldrà posar-hi una mica de vinagre.

Fetges i pedrers

En el cas del pollastres, els vénen ja nets. Podria ser que en el cas del fetge calgués treure'ls hi la bilis, una vesícula en forma rodoneta i color verdós que esta enganxada al fetge. En aquest cas, caldrà anr amb compte i arrancar-la (o millor tallar-la) sense trencar-la, doncs és molt amargant. També el pedrer del pollastre a vegades cal netejar-lo, presenten en aquest cas una forma arrodonia, i cal tallar-los longitudinalment i treure'ls-hi una mena de bossa on hi ha les petites pedres  que ajuden a la digestió de l'animal i també treure-li l'excés de greix que l'envolta (surt molt bé i queda completament separat) . 

En el cas del fetge de xai o de porc, també cal ficar-los en aigua i anar canviant-la fins que surti del tot neta. Després els tallarem a filets per coure'ls millor.

Tripa

També l'acostumem a vendre neta i preparada, però no està de més tornar-la a posar en aigua i donar-li una ullada per acabar de netejar petites imperfeccions que pugui tenir. Caldrà també tallar-la a porcions més petites.


Lletons o ametlles

Ja els venen nets, es poden posar una estona en aigua per acabar de treure'ls-hi la sang i "retallar" una mica les parts que ens semblin lletges o que tinguin una mica de greix. A l'hora de cuinar-los cal tenir en compte que esquitxen molt, per tant, es millor tapar la cassola o paella quan ho fem.

Cervell

No cal fer-hi res, ja els venen nets. Només passar-lis una mica d'aigua potser per acabar de netejar.

Tripa de bacallà

Cal posar-les en aigua la nit abans o com a mínim 6 hores abans. Canviarem l'aigua un o dos cops. Després les tallarem, netejarem d'algun petit tros de tel negre que puguin conservar i les escaldarem; es a dir, tindrem una olla amb abundant aigua bullint i hi tirarem les tripes, fent-les bullir durant 3 o 4 minuts, passat aquest temps, les treurem i les deixarem en aigua freda durant una estona més.

(nota: Aquesta entrada està en construcció, pot ser que amb el temps hi afegim més instruccions)

dimecres, 14 d’agost del 2013

Llucet arrebossat o el peix que es mossega la cua

Aquesta recepta d'avui és super senzilla, molt adient pel peix i en aquest cas, a més, en tractar-se el llucet ( o com li dèiem de petits, el peix que es mossega la cua) encara ho és més perquè és un peix que només té una espina central, molt gustós i fàcil de menjar per la mainada.

Ingredients (per persona):
3 o 4 llucets
farina
sal
oli per fregir-los

Començarem donant-lis la forma, fent que el peix es mossegui ell mateix la seva pròpia cua. El salarem, l'enfarinarem lleugerament i el posarem amb oli calent fins que sigui cuit. El girarem perquè es cogui de totes bandes i quan ja estigui fet (però sense passar-se perquè no se'ns ressequi), el traurem i el posarem damunt de paper absorbent per eliminar-ne l'excés d'oli.

(per enfarinar-los bé recomanem: fer una primera enfarinada, espolsar-los una miqueta per treure'ls-hi l'excés de farina, deixar-los uns moments i  fer una segona enfarinada i tornar-los a espolsar, així agafa bé la farina però sense omplir-se en excés)

divendres, 9 d’agost del 2013

Polo de cafè i cardamom

Una recepta facilíssima per a l'estiu que agradarà als amants del café : un polo de cafè amb l'afegit d'una mica de cardamom per a donar-li un toc exòtic i fer-lo (encara) més potent!

Ingredients (6-7 unitats):
6 o 7 cafès forts
sucre
cardamom

motllos per a fer polos, o si no estenen, gotets de plàstic i culleretes de cafè de plàstic

Fem el cafè ben fort, de forma que ens quedin per a 6 o 7 tasses. Quan encara sigui calent, ensucrem al gust i hi afegim una mica de cardamon. Deixem refredar i quan siguin fred, ho posem en els gotets i al congelador.

Passades unes dues hores, haurà agafat prou consistència per a "clavar-lis" els palets del polo i que s'aguantin al seu lloc, ho fem, i deixem que s'acabin de congelar. Ja tindrem uns polos magnífics, per a treure'ls del motllo, només caldrà tenir el gotet uns moments a mà.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Brotxeta de pollastre a la libanesa

Una recepta força addient  a l'estiu: es pot fer a la barbacoa o a la planxa i no representa tampoc una gran feinada; per altra banda, es sana, té un puntet d'exòtic i l'ingredient principal és el pollastre que pràcticament agrada a tothom!

Ingredients (4 persones)
4 pits de pollastre a daus
coriandre fresc
1 llima
1 culleradeta de cafè de comí mòlt
1/2 culleradeta de cúrcuma
menta fresca

Picolarem el coriandre i la menta ben fins. Espremerem la llima i abocarem el suc en un bol. Afegim en aquest mateix bol el coriandre i la menta, la cúrcuma i el comí. Barrejarem i afegirem llavors el pollastre a daus. Tornarem a barrejar-ho tot i deixarem marinar com a mínim 3 o 4 hores, barrejant-ho de nou de tant en tant.

Quan arribi l'hora de fer els pintxos, escorrerem el pollastre i el clavarem als pintxos. Mentrestant haurem preparat la barbacoa o la planxa ben roents i coure'm els pintxos...compte de no passar-se amb la cocció que no ens quedi eixarreït!

dijous, 1 d’agost del 2013

Truites de riu a la japonesa (Teriyaki)

Un altra plat molt bo i fàcil de fer, a més és lleugeret i  per tant molt agraït durant l'estiu, doncs no implica encendre el forn ni una cocció llarga, que ara que la calor apreta és fan díficils de suportar per més que t'agradi cuinar.

Ingredients (per 4 persones):
4 truites de riu
5 cullerades  soperes de salsa de soja
5 de sake o vi blanc sec o xerès sec
5 de mirin

Començarem per treure'ls -hi l'espina a les truites (o podem demanar-li a la peixatera que ho faci), els hi donem forma de filet (veure foto) i hi tirem pel damunt la salsa de soja, el sake (o substitut) i el mirin. Deixem marinar tota la nit a la nevera o com a mínim 4 o 5 hores. no cal salar les truites perquè la salsa de soja ja ho és de saladeta.

Escalfem una planxa i quan sigui ben roent, hi aboquem una mica de la marinada (en comptes de l'oli)  hi posem damunt la truita i deixem que cogui (millor començar primer per la part amb pell amb contacte amb la planxa). Tombem la truita amb cura perquè no es trenqui i deixem un parell de minuts més per l'altra banda i ja ho podrem servir. Ho podem acompanyar de la marinada que ens hagi sobrat.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Naan Berenji (galetes d'arròs perses)

Un altra recepta d'origen persa, en aquest cas unes curioses galetes perfumadíssimes i fetes només amb farina d'arròs! Aquest era el nostre primer intent i no hem quedat del tot contentes, tot i que les galetes estaven boníssimes , i és que hem tingut alguns problemes amb la quantitat de farina d'arròs (potser per un problema amb la recepta original) i perquè hem fet servir oli d'oliva (per altra banda l'únic que tenim a casa) i després ens vam adonar que la recepta deia que no s'havia de fer servir, si no que calia fer servir algun altre oli vegetal que no tingués tant de gust.

Ingredients :
250 g de farina d'arròs (hi vàrem afegir unes cullerades més)
100 g de sucre llustre
125 g d'oli
1/2 tasseta de cafè d'aigua de roses
1 ou
festucs trinxats

Començarem a preparar la pasta el dia abans. Separem el rovell de la clara. Afegim el rovell al sucre  i hi aboquem l'oli,  ho barregem tot. quan sigui tot ben barrejat, hi aboquem també la farina d'arròs i l'aigua de roses. Barregem fins a obtenir una pasta homogènia.

Mentrestant, batrem la clara a punt de neu. Quan la tinguem ben ferma i lluent, l'afegim amb cura a la barreja anterior. Ens ha de quedar una pasta amb una certa consistència, penseu que n'haureu de fer galetes donant-li forma amb les mans! En aquest punt, va ser quan jo vaig afegir algunes cullerades de farina de més perquè la pasta havia quedat massa claritis.  Tapem el bol amb paper film i el posem a la nevera tota la nit com a mínim.

Quan volguem fer les galetes, encendrem el forn a 180 graus per començar. Llavors, traurem la pasta de la nevera i amb les mans untades d'oli, agafarem trossets de la mida d'una nou i farem boletes. Posarem les boletes en una safata untada amb mantega que pugi anar al forn . Quan tinguem totes les boletes fetes, les aixafem una mica i damunt les empolsinem amb els festucs trinxats. Enfornem fins que comencin a agafar una miqueta de color. De fet, quan més blanques estiguin, millor (mentre estiguin cuites, es clar).

diumenge, 21 de juliol del 2013

Conill a l'olotina

Aquesta recepta l'hem treta del llibre del M. Vazquez-Montalban "Receptari de Cuina Catalana", curiosament mai hem sentit comentar a ningú a Olot que faci precisament així el conill, potser quan el Vazquez Montalban la va incloure amb aquest títol al receptari era ja una recepta antiga o mig oblidada. Malgrat tot, com que el nom ens agrada, l'hem mantingut.

Ingredients (4 persones).
1 conill d'1 kg 100 màxim
1 ceba grossa
1 got de vi negre
brou vegetal suau

Tallem (o ens fem tallar) el conill a quarts o octaus (millor a octaus, tot i que aquest cop no ho vàrem fer). Posem-lo a marinar, ja salat i empebrat,  amb el vi negre durant 4 o 5 hores mínim.

Fem en una cassola un bon sofregit amb molta ceba, quan la ceba estigui ben transparent i cuita, hi afegim el conill i 3 o 4 cullerades del vi de marinar. Afegim-t'hi un gotet de grou. Deixem que faci xup-xup ben tapat, fins que sigui ben cuit i tendre.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Polo de préssec

Unes postres fàcils, sanes i fresquetes ara que la calor apreta. Hem fet servir préssec grocs, però podeu fer servir el mateix sistema amb la vostra fruita favorita. Com que no tenim motllos de gelats, els vàrem improvisar.

Ingredients (6-7 unitats):
2 préssecs grocs
1 got i mig d'aigua
1 llimona
1 cullerada sopera ben plena de sucre

Per fer els polos:

gots de cafè de plàstic
culleretes de cafè de plàstic

Començarem per preparar un almívar barrejant en un pot el sucre i l'aigua, posant-ho a bullir i deixant que es redueixi a la meitat. Si us agrada més dolç, podeu afegir-hi més sucre, però amb la dolçor de la fruita creiem que amb aquesta quantitat ja està bé.Deixem que es refredi un cop tinguem l'almívar fet.

A part, triturem amb el túrmix la fruita pelada i hi afegim unes gotetes de llimona (màxim mitja cullerada sopera de suc). Quan l'almívar sigui fred, ho barregem amb la fruita i ho aboquem tot als gots.

Posem els gots al congelador i al cap de més o menys una hora, quan es comenci a formar el gel, hi posem les culleretes perquè ens facin de pal pel polo. Deixem que s'acabin de congelar i ja tindrem els polos llestos. Per treure'ls de l'envàs, només caldrà mullar el got per fora amb una mica d'aigua tèbia o bé amb la mateixa escalfor de les mans es fondrà una mica de gelat del voltant i ja els podrem treure.

Fent servir les culleretes de plàstic del cafè queden uns pals una mica febles, però tan aquestes culleretes com els gots són molt fàcils de trobar a la majoria del supers i no són gaire cars.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Calamars amb panses

Una recepta familiar en part treta d'una típica de Mallorca. Una altra manera , de les moltes que hi ha, de farcir els calamars.

Ingredients (4 persones):
12 calamarsets mitjanets
1/2 got de panses
1/2 got de pinyons
1 ous
farina de galeta (la que calgui)
1 ceba
all i julivert
vi blanc (un gotet)
sal i pebre

Netejarem els calamarsets. Picolarem les ales i les potes i les reservarem.

Posarem en aigua per hidratar-se les panses i els pinyons.

En una cassola, hi tiraren un raig d'oli i sofregirem la ceba picada ben fina, cuinarem a foc baix. Quan estigui ja transparent, hi afegirem els alls picats fins i el julivert trinxat. Salarem. Hi afegirem en gotet de vi blanc i deixarem que s'evapori.

A part, prepararem un farciment amb les ales i les potes dels calamarsos, l'ou cru batut , les panses i els pinyons escorreguts, sal i pebre i farina de galeta. Cal que la pasta tingui una certa consistència. Farcirem amb aquesta pasta els calamarsos amb l'ajut d'una cullareta. Els tancarem amb un escuradents (veure foto).

Quan el sofregit estigui ben fet, sempre a foc baix, amb molta cura, hi afegirem els calamarsons ja farcits, haurem de vigilar perquè no es trenquin. Si cal, sacsejar la cassola, fem-ho també amb cura. Deixem uns minuts perquè es coguin bé els calamarsets i ja tindrem el plat llest.



divendres, 5 de juliol del 2013

Nargesi Esfenaj (Espinacs amb ous a la persa)

Els espinacs ja no estan en temporada , però aquesta recepta s'havia anat quedant pendent de publicació i hem decidit no esperar més. Per altra banda, també es pot fer amb espinacs congelats.

Ingredients (2 persones):
1 kg d'espinacs frescos
2 ous
1 ceba grossa
2 grans d'all
1 culleradeta de cúrcuma

Començarem per netejar i tallar els espinacs. Els farem bullir amb aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els  posarem a escórrer i els hi tirarem un raig d'aigua freda (per tallar la cocció i mantenir-los verds).

En una cassola, tirarem un raig d'oli i quan sigui calent, hi afegirem les cebes tallades a tiretes. Deixarem que coguin lentament (amb la cassola tapada) fins que tinguin un color brunenc. Si cal , els hi afegirem gotetes d'aigua per que no es cremin. Quan la ceba estigui ben confitada, hi afegirem els alls picolats ben fins, la cúrcuma i salarem i empebrarem. Deixarem coure uns minuts. Ens ha de quedar un pèlet sucós.

Passats aquests minuts, hi afegirem els espinacs, barrejarem i llavors, trencarem els ous damunt les verdures. Taparem la cassola i deixarem fins que la clara hagi quallat. Ja podem servir-ho.

diumenge, 30 de juny del 2013

Granissat de maduixots

Una recepta ben adient per l'època de calor: un refrescant granissat de maduixots! Fàcil i ràpid de fer i amb èxit assegurat. Crec que hi ha una certa confusió entre granissat i sorbet, per a mi, el granissat té bàsicament aigua,sucre i alguna fruita o producte per donar-li gust (i color), en canvi el sorbet porta , a més, clara d'ou per a donar-li una consistència més suau i no tan gelada. D'altres diuen que un sorbet seria un granissat de textura més fina, un granissat passat pel túrmix, per aquestes persones, aquesta recepta d'avui seria un sorbet. Però no ens barallarem pel nom!! digueu-li com vulgueu, però si el proveu, repetireu segur!!

Ingredients (6-8 persones):

500 g de maduixots
300 g d'aigua
250 g de sucre

Començarem per fer un almívar: posarem l'aigua al foc amb el sucre, deixarem que es dissolgui i que cogui fins a tenir un almívar lleuger.

A part, amb el túrmix triturarem els maduixots després de rentar-los i treure'ls-hi la cueta. Ens quedarà un puré liquid.

Quan l'almìvar sigui fred, el barregem amb el puré de maduixots, ho aboquem en un bol resistent que pugui anar a la nevera i ho deixem congelar. Abans de servir-lo el piquem, si volem que ens quedi ben finet, el podem passar pel túrmix. Ara ja el tindrem llest per a menjar!!

dimecres, 26 de juny del 2013

Galtes de porc al forn amb allioli


Avui penjarem una recepta per carnívors: la de les galtes de porc rostides al forn amb allioli. Les galtes de porc són molt meloses i relativament econòmiques, si bé acostumem a fer-se amb receptes que requereixen un cert temps, els resultats són excel.lents i val la pena el temps invertit.

Ingredients (2 persones):
2 galtes de porc amb os
2 tomàquets madurs
1 ceba grossa
1 porro (aquest cop no en tenia)
farigola, llorer i marduix
1 o 2 grans d'all
oli d'oliva
1 got de vi blanc o ranci
llard (optatiu)

Fem un tall a les galtes en forma de graella per facilitar-ne la cocció. Amanim-les amb sal i pebre negre i si volem, les untem amb llard.

En una cassola amb una mica d'oli, hi posem la ceba pelada i tallada a trossos, els tomàquets partits per la meitat, els porros tallats i pelats i les galtes. S'amaneix amb el marduix i hi posem també la farigola i el llorer.

Posem la cassola al forn ja calent (uns 150 º). De tant en tant, remenem i girem les galtes. Si s'asseca molt, hi tirem el vi blanc pel damunt. Si aquest s'evapora deseguit, o segueix quedant ressec el rostit, hi podem tirar brou suau o aigua, no cal gaire, lo justet perquè no se'ns cremin les verdures.

Mentrestant, fem un allioli amb els alls, l'oli i la sal: pelem els alls i els posem al morter, hi tirem una mica de sal i comencem a aixafar-los a poc a poc. Quan tinguem una pasta, hi tirem un rajolí d'oli i remenem amb la ma de morter i molt de cura fins que la pasta absorbeixi l'oli. Llavors, repetim l'operació. Anem fent fins que tinguem la quantitat d'allioli desitjada. Cal que tinguem paciència i fer-ho poc a poc, si no es tallarà la salsa.

A l'últim moment, quan les galtes siguin ja fetes, hi tirem l'allioli pel damunt i ho deixem dos o tres minuts més al forn. Servim.

dilluns, 17 de juny del 2013

Coca de Sant Joan

Una recepta que no pot faltar aquestes dates:  la coca de sant Joan!! imprescindible per a una revetlla com cal juntament amb el cava i els petards, es clar....

Ingredients:
350 g de farina de força
75 g de mantega tova
1 ou
50 g de sucre
20 g de llevat de forner
300 cc de llet
una mica de sal
canyella
matafaluga
150 g de fruita confitada variada
25 g de pinyons
sucre per empolsinar-la
1 copa d'anis sec
1 rovell d'ou per pintar-la


Començarem per desfer el llevat amb una tassa de llet.

Dintre d'un bol, posarem la farina i farem un forat al centre. Dins del forat, hi posarem la resta de la llet, l'ou sencer, la mantega tova, el sucre i el pessic de sal, la canyella i la matafaluga i la copeta d'anís i la llet amb el llevat dissolt. A poc a poc, i si cal amb l'ajut d'una forquilla, anirem afegint farina des de les vores cap al centre, fins a tenir-ho tot barrejat. Es comença a treballar amb les mans. Si cal, ho passem al marbre enfarinat. Ho treballem fins que tinguem una pasta llisa, uniforme i suau.

En un bol amb més anís sec, hi posem la fruita confitada ja tallada al gust i els pinyons. Deixem que agafi el gustet del licor.

Enfarinem el bol i hi posem dins la pasta. Deixem reposar tapada en un lloc sense corrents d'aire i que no li dongui la llum fins que dobli el volum.

Quan hagi doblat el volum, estirem la pasta i li donem forma de coca. La posem damunt una llauna que pugui anar al forn i que estigui folrada amb paper de cuina untat amb mantega o una safata de silicona. Si volem estirar la pasta bé i acabar de donar-li forma, cal tenir els dits untats d'oli.

Deixem reposar de nou la coca (tapada amb un drap una mica esquitxat d'aigua). quan hagi doblat el volum, passarem a decorar-la. Pintem la coca amb rovell d'ou . Distribuïm la fruita confitada pel damunt fent figueretes o distribucions geomètriques al gust. Recordeu que hi hauria d'haver-hi cireres i taronja com a mínim!! Tirem els pinyons pel damunt generosament. Ensucrem també generosament i enfornem al forn prèviament calent a 200º fins que sigui rossa i cuita.

Per saber si esta cuita, cal punxar-la amb un escuradents, si surt net, ja la tenim cuita. Si volem, quan sigui freda, la podem farcir amb cabell d'àngel (la més clàssica) o crema pastissera (caldrà que la tinguem a la nevera llavors!)

dimecres, 12 de juny del 2013

Tripa de bacallà amb ceba

Bé, amb la calor aquest plat pot semblar massa contundent, però no hem pogut resistir la temptació de fer-lo en veure aquesta setmana les tripes de bacallà a una de les bacallaneries del mercat de Santa Caterina!

Ingredients (2 persones).
300 g de tripes de bacallà seques
2 o 3 tomàquets madurs petits
1 ceba ben grossa
2 grans d'alls
julivert
1 fulla de llorer
1 got de vi blanc
canyella

Començarem la nit abans per posar la tripa en remull. Cal anar canviant l'aigua sovint.

Quan anem a cuinar-les, les tallem a trossos, les escaldem en aigua ( es a dir, les posem en aigua bullint per un parell de minuts) i les retirem i les deixem en aigua freda una bona estona.

Mentrestant, tallem la ceba tallada a tires fines i les posem en una cassola amb un raig d'oli. Deixem que coguin a foc baix fins que es tornin transparents i toves. En aquest moment, hi tirem les tripes de bacallà. Els hi fem donar un parell de voltes i hi afegim el julivert trinxat al gust, la fulla de llorer, els alls (o all) picolats ben fins, una mica de canyella (un pessic) i els tomàquets ratllats. Amanim amb sal i pebre al gust.

Deixem que es sofregeixi a poc a poc i que es concentri el suc. Hi tirem el vi i deixem que s'evapori l'alcohol.  Tapem la cassola, quan hagi evaporat l'alcohol, i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.  Rectifiquem de sal i pebre si cal . Deixem que cogui dos minuts més i servim.

divendres, 7 de juny del 2013

Brotxeta de tonyina a la japonesa

Una recepta lleugera i que amb la calor s'agraeix molt: unes senzilles brotxetes; la part més difícil: el temps que cal preveure per a marinar-les!

Ingredients (1persona):
1 tall gruixut de tonyina al gust
1 carabassó
salsa de soja
mirin (si no en teniu, es pot substituir per xerès dolç)
1 llima

Talleu la tonyina  a daus,poseu-la en un bol. Aboqueu-hi 3 cullerades soperes de salsa de soja  i dues de mirin (o xerès). Deixeu-ho marinar un parell d'hores. Peleu els carbassons tendres i talleu-los a rodanxes (o daus) gruixudes com la tonyina.

Claveu a la brotxeta una rodanxa de carbassó, un dau de tonyina, etc. de forma alternativa.

Prepareu una planxa o una barbacoa, quan sigui calenta o els carbons ben roents, poseu-hi les brotxetes i deixeu coure al gust. millor deixar la tonyina una mica crueta de dins, si no pot quedar eixarreïda. Servir-ho acompanyat de la llima tallada.

dilluns, 3 de juny del 2013

Pa de pita

I per acabar (de moment) amb aquest recull de receptes d'origen libanès que hem estat penjant aquests dies, producte, com us podeu imaginar d'un dinar amb menú "exòtic", el complement indispensable: la recepta del pa de pita.

Ingredients (8-9 peces):
500 g de farina de força
300 ml d'aigua
10 g de llevat de forn
1 culleradeta de sucre
1/2 culleradeta de sal
1 cullerada sopera d'oli

Començarem per dissoldre el llevat en 100 ml d'aigua i amb el sucre. Afegim a poc a poc la farina i anem barrejant. Afegim també la sal i l'oli. Barregem bé dins d'un bol o qualsevol altre atuell. Quan ho tinguem ben lligat, ho passem damunt del marbre enfarinat.

Treballem la pasta amb el palmell de la mà delicadament, cal estirar-la però sense arribar a trencar-la! el procediment per pastar-la serà: fer una bola, estirar amb el palmell, recuperar i tornar a fer la bola i girar 90º a la dreta, repetir l'operació. Treballar la pasta durant uns 10-12 minuts fins que quedi fina i homogènia. Deixem llevar dins d'un bol enfarinat i tapat.

Deixem reposar el bol en un lloc sense corrent d'aire. Cal que la pasta dobli el seu volum. Llavors, la colpegem perquè perdi el volum i la tornem al marbre enfarinat. Fem 8 o 9 peces rodones. Ara treballarem les peces una a una.

Cal treballar amb cura i manipular el mínim imprescindible les boles. Per això recomano calcular quantes peces alhora en poden capiguer en el forn i prepara papers de forn per cada fornada. En el nostre cas, fèiem servir una llauna plana de forn com a pala per moure les pites. Ens cabien 2 a cada fornada.

Agafem una bola i amb el corró i amb ajuda de farina, les aplanem procurant que agafin forma rodona. Cal que ens quedin finetes d'uns 2 mm d'alçada. Es important que no ens facin arrugues ni plecs. Posem la pita damunt del paper amb que la ficarem al forn. Deixem llevar uns 20 minuts tapades amb un drap una mica humit (esquitxat amb una mica d'aigua).

Amb l'ajut d'una llauna plana, portem les pites (recordem que a nosaltres ens caben 2 per fornada) fins al forn, obrim el forn i posem amb paper i tot, les pites damunt les graelles.

Mentrestant, tindrem preparada aigua a bullir i cal que el forn estigui a 250º i cal que hi hagi a sota de tot una llauna on tirar-hi una mica d'aigua bullint. També podem vaporitzar-la si tenim algun estri adequat..  Tot això s'ha de fer ràpid, immediatament haguem posat les pites al forn.

Tanquem el forn i esperem; al cap de 3 o 4 minuts, veurem que comencen a inflar-se. Cal treure-les del forn, quan encara estiguin bastant blanques i tot just comencin a tenir una mica de color. Vigilar que no se'ns cremin. Si tot ha anat bé, s'hauran inflat, de forma que per dintre queden buides com una butxaca.

dimecres, 29 de maig del 2013

Pollastre amb menta i mel


Aquesta és una recepta que ens pot servir molt bé per un dia de festa: senzilla de fer, sense grans complicacions en els ingredients i amb un pèl d'exotisme, l'única dificultat es estar atent a la cocció i anar "pintant" de tant en tant el pollastre amb la barreja que us indicarem.

Ingredients (4-5 persones):
1 pollastre de pagès sencer i ja net
uns brots de menta fresca
1 o 2 alls al gust
1 llimona
1/2 tassa de mel
una mica de gingebre en pols
60 g de mantega

Trinxeu els alls i la menta i barregeu-ho totamb el gingebre. Poseu per sota la pell del pollastre la barreja i també per dins del pollastre.

Lligueu les potes i les ales del pollastre amb fil d'embastar perquè en coure'l no perdi la forma.

Escalfeu la mantega i barrejeu-hi el suc d'una llimona i la mel.

Encengueu el forn a 180º. Saleu i empebreu el pollastre i pinteu-lo amb la barreja de mantega i mel.

Per coure'l ho podem fer o bé a l'ast (si en tenim) o be posant-lo damunt la graella del forn i a sota, una llauna amb aigua. Deixem que cogui així a poc a poc i de tant en tant, pinteu de nou el pollastre amb la barreja de mantega, llimona i mel.

divendres, 24 de maig del 2013

Muhammara v.2.0

Feia molt de temps que teniem ganes de fer Muhammara a casa perquè des del primer moment que la vàrem provar en un restaurant libanès ens va encantar a tots. És més que una salsa,és  un acompanyament, un aperitiu i primer plat deliciós i si va acompanyat de pa de pita encara més bo! Li diem versió 2.0 perquè falta un dels ingredients principals: suc de magrana, que no en tenim naltros! però queda igualment molt bé així.

Ingredients (4-5 persones):
3 pebrots vermells escalivats
1 o 2 alls
100 gr de nous pelades naturals
mitja llimona
1 cullerada de cafè de comí mòlt
1 mica de pa sec o torrat
oli
suc de magrana (no en teniem)

Començarem per escalivar els pebrots. Podem fer-ho posant-los nets i sense untar amb oli, sota el grill del forn. Caldrà anar donant-lis voletes fins que siguin tous i la pell torrada. Deixem refredar-los posant-los dins d'un plat i tapant-los o dins d'un olla o qualsevol altre recipient.

Quan els pebrots siguin freds, els pelem, els hi treiem les llavors i els posem al túrmix. També hi posem els alls tallats i pelats, les nous, el comí, el pa sec o torrat, el suc de la llimona, una mica de sal i un bon raig d'oli.
Passem tot pel túrmix fins que tinguem una crema fina. Si queda massa líquida, hi posem més anous o pa. Si queda massa espessa, un raig d'oli i/o una mica del suc que deixen els pebrots escalivats. Rectifiquem de sal. Cal que quedi força densa.

diumenge, 19 de maig del 2013

Fonoll gratinat al forn

El fonoll no és gaire emprat a la nostra cuina, com a molt és fa servir pels caldos i en el cas de les llavors per aromatitzar el peix bàsicament. A Italia en canvi el fan servir força com a verdura, a les amanides o com acompanyament del plat principal. Aquesta és una versió de la recepta del fonoll gratinat que és força popular i presenta forces variants.

Ingredients (2 persones):
2 fonolls (el bulb)
1 o 2 cullerades soperes de pa ratllat (o sopa torrada que li deien abans a la Garrotxa)
1 o 2 cullerades de formatge ratllat
sal i pebre
mantega

Es netegen els bulbs i se'ls hi treu alguna part lletjota que puguin tenir. Els tallem a rodanxes no gaire gruixudes. En una olla amb força aigua els fem bullir fins que siguin quasi bé cuits. Els escorrem i els refredem amb aigua freda.

Posem un raig d'oli en una llauna que pugui anar al forn, repartim els fonolls pel damunt, salem i empebrem i cobrim amb una barreja de pa ratllat i formatge ratllat. Repartim trossets de mantega pel damunt.

Posem la llauna a gratinar fins que tingui un color dauradet. Si creiem que el fonoll pot estar una mica massa cru, podem posar el forn i fer que s'acabin de coure.

Seguidors