dimecres, 29 de setembre del 2010

Anxoves amb oli

Aquesta recepta ens permetrà preparar a casa , i tenir sempre a punt, anxoves salades. Com tots sabeu, les anxoves salades són en realitat seitons "preparats"; sotmesos a un procés de conservació tradicional i antiquíssim:la salaó, es a dir, la conservació en sal. Un cop així preparades les anxoves, les podrem menjar de moltes maneres: damunt del pa amb tomàquet, amb formatge fresc, a les amanides, per a fer salses, de guarniment per a pastissos salats, coques o pizzes, etc.
El procediments és més fàcil del que sembla, requereix això sí, una mica d'espai i certa paciència.

Ingredients:
1 kg o 2 de seitons grossos
sal gruixuda en abundància
oli
pebre negre i farigola (opcional)

Primer ens caldrà comprar al mercat els seitons, preferiblement durant l'estiu, l'època millor doncs aquest peix és quan té més greix. Cal que siguin seitons grossos, els petitons no ens serviran.Es important dir-li al peixater què volem fer amb ells, doncs no poden haver estat rentats ni tocar l'aigua dolça.

Un cop a casa, sense que toquin l'aigua, cal treure-lis el cap i les tripes al peix i col·locar-los en un pot de vidre. Cal que col·loquem una capa de sal gruixuda i una capa de seitons alternativament. I cal començar i acabar amb una capa de sal. quan el pot de vidre sigui ple, el taparem i el deixarem reposar uns tres mesos com a mínim, en un lloc on no li doni el sol directament.

Quan hagin passat tres o quatre mesos (tampoc no cal passar-se i deixar-los més temps), obrirem de nou el pot, treurem els seitons, els hi treurem l'espina central i l'espineta petita que tenen en el llom, es renten bé per treure'ls-hi la sal, en farem filets i els posarem en un altre pot de vidre coberts d'oli.

Opcionalment, els hi podem posar pebre negre i una mica de farigola. Ja els tindrem llestos per al consum.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Albergínies a la siciliana

Un altre plat que vaig provar per primer cop a Sicília: albergínies farcides de formatge. Com passa sovint amb les receptes tradicionals, hi ha moltes variants. La característica comuna a totes és la presència del formatge de cabra i el pa ratllat (molt utilitzat a la cuina siciliana). Aquesta variant de la recepta l'he fet varies vegades i sempre té èxit.

Ingredients (per quatre persones):
4 albergínies grosses
formatge de cabra (per exemple de cendra o de rullo serviria)
4 o 5 tomàquets vermells madurs
1 ceba
1 parell de dents d'all
fulles fresques d'alfàbrega
sal i pebre
pa ratllat

Netejar les albergínies, tallar-lis el cap. Si voleu les podeu pelar, en el meu cas, com que eren albergínies blanques, que tenen la pell molt fina no em va caldre fer-ho. Ara els hi farem un tall horitzontal en forma de tapa, no gaire profund, doncs ens caldrà buidar-les de la carn i posteriorment farcir-les.

Ara, amb molt de cura, i utilitzant un ganivet esmolat, buidar-les una per una de la seva carn. si voleu, saleu-les i deixeu-les escorrent-se. Quan hagin deixat anar l'aigua, treure-lis l'excés de sal.

De la carn que haurem tret a les albergínies, descartem les llavors i la resta ho tallem ben petit i ho reservem.
En una paella en oli, començar a fregir la ceba talladeta ben fina i un dels alls també tallat fi. Quan comenci la seva a tornar-se transparent, afegir-hi la carn de les albergínies, fer-li donar un parell de voltes i deixar que cogui tot junt.

A part, ratllem un parell de tomàquets. Un cop ratllats, afegim-lis sal i una mica de sucre. Abocar-los a la paella, afegir les fulletes d'alfàbrega i deixar coure el conjunt fins que sigui cuit i concentrat.

Llavors baixem el foc i afegim el formatge de cabra tallat finet i li fem uns tombs fins que s'hagi barrejat bé amb la salsa. Cal que es noti, però sense "matar" la resta de sabors, òbviament. Afegir una mica de pa ratllat fins aconseguir una textura densa per la salsa, deixar que cogui un parell de minuts. Vigileu que no es cremi ni s'enganxi a la paella!
Farcirem, llavors, les albergínies amb aquesta pasta.

En una cassola que pugui anar al forn, fer un llit de rodanxes de tomàquet, dos alls tallats a trossos grossos, un raig d'oli i una mica més d'alfàbrega. Repartim les albergínies, amb la tapa al damunt, es clar, els hi tirem una mica més de pa ratllat pel damunt i un raig d'oli.
Enfornem a 180º fins que siguin cuites.

dissabte, 25 de setembre del 2010

Gelat de tortell d'Olot

El tortell d'Olot és, com el seu nom indica, típic de la capital de la Garrotxa. Té forma trenada, un color daurat i un gust i una flaire a matafaluga potent. Amb xocolata desfeta forma una combinació irresistible.
Quan aquest estiu em vaig assabentar que hi havia un restaurant que oferia a la seva carta gelat de tortell d'Olot, vaig pensar que era una idea excel·lent i que havia de provar de fer-lo a casa!
Vaig investigar una mica entre diferents receptes de gelats i al final..aquesta és la meva adaptació per a fer el gelat de tortell d'Olot. El més díficil va ser vigilar que ningú es mengés abans d'hora el tortell que havia comprat expressament per a l'ocasió.

Ingredients (per a mig kilo aproximadament):
3 rovells d'ou
90 g de sucre
350 ml de llet
250 de nata per muntar
1 clara d'ou
150 g de tortell d'Olot

Es deixa assecar una mica el tortell, per exemple, comprant-lo uns dies abans. Es passa per la picadora, fins a tenir-ne una farina no excessivament fina. Es reserva.
Barregem el rovells d'ou amb el sucre fins aconseguir una pasta blanquinosa i escumosa.
Escalfar la llet en un pot (opcionalment podríem infusionar una mica de matafaluga, en aquest cas, després caldria colar la llet ) . Quan sigui calenta, retirar-la un moment del foc, i amb cura, barrejar-hi la pasta d'ous i sucre. Cal vigilar que la llet no sigui massa calenta per no fer quallar els ous. Tornar-lo al foc i fer-lo escalfar una mica més, sense que arribi mai a bullir.
Apagar el foc i deixar refredar.
A part, muntar la nata i també la clara a punt de neu. Quan muntem la nata i sigui quasi feta, afegim-li una cullerada extra de sucre. Amb la clara, farem el mateix, quedarà més forta i més brillant.
Barrejarem la llet ja perfectament freda amb molta cura amb la nata. Quan sigui ben barrejada, hi afegirem el tortell d'Olot. Quan sigui tot ben barrejat, hi afegirem la clara muntada. Cal barrejar sempre amb molta cura per què ens baixi el menys possible tant la nata com la clara.
Aboquem la barreja o be a la geladora si en teniu. Si , com en el meu cas, no disposeu d'aquest estri tan pràctic, cal posar la barreja en un recipient que tanqui hermeticament i posar-lo al congelador, i cada dues o tres hores, treure'l i amb una cullera barrejar la pasta per mirar de trencar el màxim possible els cristalls de gel i que ens quedi un gelat fi i homogeni.
Servir amb xocolata calenta o amb salsa de ratafia.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Asadillo manxec

Aquest plat el vaig descobrir a través d'internet...sincerament no sé pas què buscava en aquell moment, però vaig anar a parar a una pàgina web de cuina tradicional de Castella-La Manxa i aquest plat em va cridar de seguida l'atenció, i és que duu comí! una espècie que m'agrada moltíssim i que en canvi no es gaire utilitzada a la cuina tradicional a Catalunya (potser fent excepció d'algunes postres?). En fi, ja veureu que és un plat molt bo, gustossíssim, que es pot menjar calent o fred. De fet, jo el prefereixo fred.

Ingredients (per a dues persones):
1 pebrot vermell
1 parell de tomàquets
1 all (opcional)
1 culleradeta de llavors de comí
1 ou dur per decorar (opcional)

Escalivem el pebrot. En el meu cas, el vaig posar sota del grill del forn fins que la pell va estar torradeta i el pebrot tou. Li treiem la pell, el fem a tires i el reservem.
A part, ratllem els tomaquets sense llavors, salem i li tirem també una mica de sucre. Tallem l'all a trossets petits (o a làmines fines). En una paella amb oli, hi tirem el tomàquet ratllat, l'all i el comí. Deixem que cogui fins que es faci una salsa. Llavors tirem les tires del tomàquet, els hi fem un parell de voltes i deixem que cogui uns minuts més.
Servim decorat amb l'ou dur tallat menudet i tirat pel damunt.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Turmes arrebossades

((Advertència: aquesta no és una entrada adequada per a ànimes fàcilment impressionables! ))
La recepta que avui presentem és molt senzilla de fer, i l'ingredient principal i, de fet, únic d'un gust molt delicat, però es possible que la primera reacció de molta gent sigui la de negar-se a provar-lo! i perquè? que són les turmes potser es preguntarà algú? bé, les turmes són els testicles del xai (ja estàveu avisats) . Fins fa uns anys caps, potes, tripes, ronyons, fetge, lletons i turmes eren molt consumits i eren presents a la cuina de cada dia ; els mercats tenien un munt de parades de tripaires (les parades on es compraven). Però avui els gustos han canviat i per exemple en el mercat de Santa Caterina que fins fa uns anys tenia tota una filera (a l'exterior) d'aquestes parades, en prou feines en resten un parell o tres. És una llàstima perquè de tots aquests productes se'n poden fer uns plats molt saborosos i molt variats.
Aprofitem per animar-vos a provar-los! si us vàreu animar al seu moment a provar peix cru o espècies picants, salses estranyes o fruites exòtiques , et què tal atrevir-se també amb les turmes??
Ingredients:
turmes (5 o 6 per persona)
farina
aigua
sal
oli

Si el tripaire no ho ha fet, cal netejar les turmes, treure'ls una mena de tel que les embolcalla i tallar-les per la meitat.
A part, barregem farina amb una mica d'aigua fins aconseguir una consistència similar a una crema. Salem. Ja tenim preparada la pasta d'arrebossar.
Anem abocant les turmes a la pasta d'arrebossar, cal aconseguir que les turmes quedin ja revestides de la pasta.
Escalfem una paella amb oli i quan aquest sigui calent, anem afegint-hi les turmes. Deixar que es facin. Quan la pasta de l'arrebossat tingui un color dauradet, les traurem de l'oli i les posarem en un platet amb paper absorbent perquè treguin l'excès d'oli. I ja les tenim preparades.

dijous, 16 de setembre del 2010

Amanida de figues amb mel i mató

Aquesta amanida és una adaptació d'una que ens van servir en un restaurant de Barcelona. Ara que estem a plena temporada de figues, us recomano que ho aprofiteu i la proveu!
Ingredients (4 persones):
Enciams variats (vaig fer servir una bossa de barreja per amanides): amb enciam, rúcula, canonges....
ceba
10 o 12 figues coll de dama
tomàquets cherry (o qualsevol altre tipus adient per amanides com els de Montserrat)
mató (jo vaig fer servir un que vénen als súpers de la marca Cadí)
mel suau (jo vaig fer servir de taronger)
oli i vinagre

Tallem la ceba en anelles, els tomàquets a trossos o sencers si son cherrys. Tallem les figues a quarts o en sis trossos depenen del tamany. Netegem l'enciam i el tallem a trossets al gust.
Barregem l'enciam i la ceba i la resta de verd que hagem triat. Afegim els tomàquets i ho amanim amb oli i vinagre (una mica). Posem les figues al voltant del plat, procurant que facin bonic i damunt l'enciam un bon tros de mató. Damunt del mató hi tirem una mica de mel. I ja ho tenim llest per servir.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Farinetes de fajol





Versione in italiano

Aprofitant una escapa a la Garrotxa, vaig aconseguir encara una mica de fajol per a poder fer aquestes postres tan tradicionals de la comarca durant les festes del Nadal : les farinetes de fajol. Em va costar una mica de trobar la farina, és un plat de consum molt estacional i fora de les èpoques d'hivern difícilment se'n troba a les botigues, però desprès de voltar una mica al final ho vaig aconseguir.
El fajol és una planta de la familia de les poligonàcies; sovint es pensa que és un cereal perquè es consumeix en forma de farines. És molt popular a països freds com Rússia, però també a França i Itàlia. A Catalunya, l'únic indret on sempre s'ha cultivat (i consumit) ha estat la Garrotxa, i les farinetes són la forma habitual (i ben dolça) de menjar-se'l.
Aquest plat és força energètic i de ben segur agradarà als amants de les coses dolces.
Últimament el consum de fajol ha adquirit més popularitat i s'ha "expandit" fora de la seva àrea tradicional, degut en part al desenvolupament de l'interès pels productes "bio" (les tendes "bio" són un bon lloc on comprar-ne) , l'interès per les cuines del món i el creixen nombre de vegetarians, això fa que a vegades s'utilitzi denominacions pel fajol directament traduïdes/adaptades d'altres llengües, (i ja em perdonareu l'atac de garrotxisme, eh?) però trobo que és ben bé una llàstima utilitzar traduccions tenint un mot (fajol) normal/habitual/cotidià a la zona on ha sigut i és un aliment de consum habitual!

Ingredients:
250 g de farina de fajol
1 l. d'aigua
sal
oli
sucre o mel

En un cassó començar a escalfar l'aigua, quan sigui tèbia, abocar-hi la farina de fajol i una mica de sal. Remenar continuament, a fi que espesseixin les farinetes. Cal vigilar que no es cremin, i deixar-les coure fins que la cullera s'aguanti dreta al mig de la pasta de les farinetes. Llavors, ho abocarem en un motllo i deixarem que es refredi (millor d'un dia per l'altre).
Quan sigui ben fred, desenmotllarem les farinetes, i les tallarem a llesques fines.
A part, escalfarem oli en una paella, quan sigui ben calent, posarem les llesques i deixarem que es daurin ben dauradetes pels dos cantons. Quan siguin ben enrossides, les traurem del foc, les deixarem sobre un drap o paper de cuina perquè es begui l'oli que sobri i hi tirarem pel damunt sucre o mel al gust. També podem tirar-lis una reducció de ratafia (quedarà encara més garrotxí).

Versione in italiano


"farinetes" di grano sarraceno
Questa è la mia ricetta per la racolta di "il giardino dei sapori...".
Vi voglio raccontare una tradizione curiosa dalla Catalogna: qualche settimane prima dal Natale, entra a casa il "tió" de Natale (il tronco): si deve metere vicino al fuoco o alla calefazione perche non abbia freddo e li danno a mangiare delle mandarine (mangia soltanto di notte) e,a volte, vino bianco. Il giorno di Natale (o la notte prima) i bambini dalla casa fanno "cagar el tio" (ca**re il tronco), cioè li danno colpi con un bastone mentre cantanno una canzone..ogni volta il "tio" c**a dei piccoli presenti per i bambini...
vi lascion un video di youtube
Il grano sarraceno era una cultivazione tipica della Garrotxa (territorio nel nord della Catalogna, la sua capitale è Olot).
Oggi viene coltivatto pratticamente soltanto per fare questo dolce tipico delle feste di Nadale lì.
Ingredienti:
250 g di farina di grano sarraceno
1 l. d'acqua
olio di oliva
sal
mele o zucchero
In una casseruola mettere l'acqua e cominciare a riscaldarla; quando sia tiepida, versare la farina e un po' di sale. Mescolare constantemente con l'aiuto di una frusta da cucina, cosí le "farinetes" cominciaranno a diventare più dense. Dovete stare attente a non brucciarle e dovete mescolare finno che il cucchiaio o la frusta resti drita in mezzo le "farinetes". In questo momento dovete versare l'inpasto in uno stampo e lo lasciaremmo diventare fredo.
Quando sia totalmente fredo, lo togliamo dello stampo e ne faciamo fettine sottili.
Riscaldiamo l'olio in una padella è quando sia molto caldo, mettiamo le fette fino che sono dorate. Togliamo le fette della padella e le posiamo in carta assorbente. Dopo le metiamo su, zucchero o mele al gusto.
(scusate il mio italiano! è buon nadale!!)

divendres, 3 de setembre del 2010

Calamarcets farcits al vermut

 Aquesta recepta és força senzilla de fer, el farcits és fàcil de fer, sense gaire complicacions i només cal tenir comte que no es trenquin els calamarsets en el moment de coure'ls. Potser el més difícil és tenir el vermut a casa, no a tothom li agrada aquesta beguda, però en aquest cas, aquesta recepta el resultat és magnific i segur que agrada fins i tot als més reticents. Recomaneria utilitzar un bon vermut negre, en aquest cas, vàrem fer servir l'Yzaguirre de Reus, que està molt i molt bo.

Ingredients (per a 4 persones):
16 calamarsets (4 per persona)
100 cc de vermut negre
2 grans d'all
julivert
sal i pebre negre molt
farina
oli
16 escuradents

Es netegen bé els calamarset per dintre, si es poden tombar, millor, perquè així a més, quedaran millor farcits. Es piquen els alls i el julivert net i escorregut. Es tallen les aletes i les potes dels calamarsets ben petites, es barregen amb l'all i el julivert.
Farcim els calamarsets amb aquesta barreja, sense omplir-los del tot, i els tanquem amb els escuradents.
Enfarinem els calamarsets i els posem a coure en una paella amb oli no gaire calent, fins que quedin rossos. Cal anar amb comte que no es trenquin. Quan siguin rossos, es baixa el foc i es deixa que coguin a poc a poc. Passats uns 15 minuts, s'hi afegeix el vermut, es tapa la paella i es deixa coure pràcticament fins que s'hagi evaporat el líquid. Quedarà quasi com un caramel. Ja tindrem els calamarsets llestos.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Crema de pastanagues i taronja

Aquesta és una crema de verdures suau, boníssima i que tan podem prendre calenta com freda. És per tant, molt adequada ara a l'estiu, quan la podem tenir ja preparada fresqueta a la nevera.
Ingredients (per a dues persones):
5 o6 pastanagues mitjanes
coriandre
sal i oli
taronja
ceba (opcional)

Pelarem les pastanagues i les tallarem. En una olla, tirarem un raig d'oli, quan sigui calent, hi tirarem les pastanagues (i les cebes pelades i també tallades a trossos si fos el cas). Deixarem que suïn una mica (es a dir, que comencin a coure's i deixin anar aigua). En aquest moment, abocarem aigua i deixarem que bulli tot junt fins que les pastanagues siguin cuites. Llavors, treurem les pastanagues i les passarem pel turmix fins a fer-ne un puré. Abocarem l'aigua de bullir-les en una altra olla (millor colant-la). Barrejarem el puré amb l'aigua de la cocció, afegirem una mica de coriandre, rectificarem de sal i afegirem també una mica de pell de taronja ratllada (sense passar-nos perquè "mataria" el gust de pastanaga). Es guarda a la nevera, aguanta un parell de dies.
Si ho volem, podem estalviar-nos el pas de fer suar les verdures, ho fem per potenciar-ne el gust, però si les bullim directament també quedem molt bé. La quantitat de liquid amb el que barrejarem el puré dependrà de si la crema ens agrada molt espessa o no.

Seguidors