diumenge, 30 de maig del 2010

Pizza (ful) de sardines

Alhora de posar-li títol a aquesta entrada vaig tenir certs dubtes. A casa, i en una època on encara Casa Tarradelles i similars no eren coneguts ni havia un restaurant italià a cada cantonada o casi, ens ho van "colar" com a pizza durant molt de temps. Però certament no es tracta d'una pizza...tampoc d'una quiche...al final vaig decidir "conservar-li" el nom amb la que ens l'haviem menjat tantes vegades, però afegint-hi l'avís que el nom és més aviat una petita enganyifa. Ara, el resultat és boníssim!

Ingredients:
200 g de farina
100 g de mantega
1 ou
sal
10 0 12 sardines
4 o 5 tomàquets madurs
2 ous més pel farcit
2 alls
julivert
sucre

Primer prepararem la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.
A part, fregirem lleugerament les sardines , que prèviament haurem netejat bé i els haurem tret el cap i l'espina.
Ratllarem els tomàquets i els posarem en una paella amb una mica de sal i sucre. Deixarem que es cogui bé, fins que el suc no es concentri.
Traurem la pasta de la nevera i amb l'ajut del corró l'estendrem en un motllo rodó de parets baixes. Quan estigui el motllo folrat hi escampem pel damunt el suc de tomàquet, les sardines , i ho empolsinem tot amb all i julivert ben trinxadet. Salem i empebrem. a part batem ben batuts els ous i llavors els aboquem damunt les sardines.
Ho posem tot al forn a 180º, fins que la pasta estigui dauradeta i els ous ben quallats.
Es pot fer també amb pollastre, desossat i filetejat.

dijous, 27 de maig del 2010

Sípia a la brutesca

Aquest és un plat tradicional que no requereix molta elaboració, però que té un resultat excel·lent. És un plat típic de la cuina de pescadors que ,segons vaig llegir en una ocasió, es feia a la barca mentre treballaven. És una de les (varies) receptes tradicionals on hi entra la xocolata.

Necessitarem(per a quatre persones):
4 sípies mitjanetes
4 patates grosses
2 alls
2 o 3 cebes
1 fulla de llorer
1 presa de xocolata
1 gotet de vi ranci
sal i oli

En una olla grandeta, hi posem un raig d'oli, les cebes senceres i pelades, la fulla de llorer, els alls pelats, la presa de xocolata i el gotet de vi ranci. Tot en cru i en fred. Encenem el foc i deixem que cogui uns 10 minuts. Afegim llavors, la sípia sencera o tallada a quarts, i les patates tallades a dauets. Deixem que segueixi coent fins que les patates siguin cuites. Afegim la sal al gust. I ja podem servir-ho!

dilluns, 24 de maig del 2010

Pakores

Aquest plat ens el van ensenyar durant un curset de cuines del món. És molt senzill de fer, no es excessivament picant i ens pot servir tant de pica-pica com de plat principal. Es serveix calent i s'acompanya de txunei per sucar.

Ingredients:
2 tasses de farina de cigrons
pebre vermell picant (1 culleradeta de cafè) opcional
llavors de comí (una cullerada sopera)
sal
aigua
oli
opcionalment es pot posar també llevat Royal
verdures: pebrot verd , pastanagues, ceba (amb menta) o esbergínies...

En un bol gros es barreja la farina de cigrons amb les espècies, i s'afegeix aigua a poc a poc fins aconseguir una textura cremosa
A part es tallen les verdures a dauets petits. S'arrebossen bé amb la pasta de farina i es formen bunyols que submergirem a l'oli calent. Cal deixar que els bunyols , o sigui les pakores, es daurin bé per totes dues bandes.
Les pakores es fan d'una sola verdura, sense barrejar-les entre elles. Si decidim fer-les de ceba, quedaran molt bones si els hi afegim menta picada (fresca o seca, segons tinguem) en el moment de fer la pasta.

divendres, 21 de maig del 2010

Quatre quarts de cafè i cardamom

Aquest és un pastís d'origen francès molt i molt fàcil de fer. El primer cop que el vaig veure va ser buscant receptes per internet i de seguida em va cridar l'atenció (suposo que aquest nom tan curiós hi ajuda). Quan vaig trobar aquesta variant d'aquí, vaig decidir que havia arribat el moment de fer-lo, però també tenia molt clar, qua anava a fer una petita modificació: afegir-hi cardamom! El cardamom en el cafè, el vaig provar per primer cop en un restaurant àrab i em va agradar moltíssim el gust que li donava...i com a pastís també queda fantàstic!

Necessitarem:
3 ous sencers
el pes dels 3 ous (amb closca) de mantega
el pes dels 3 ous (amb closca) de farina
el pes dels 3 ous (amb closca) de sucre
mig sobre de llevat royal
una tasseta de cafè fort
una culleradeta de cardamom en pols

Batre els ous amb el sucre fins que quedi una pasta molt cremosa i de color blanquinós. Quan ho tinguem, anar afegint-hi a poc a poc la farina i el llevat (prèviament tamisada). Quan tot sigui ben barrejat, afegir-hi la mantega tova (però no fossa) i barrejar bé amb el batedor. Afegir-hi també el cafè i el cardamom. Barrejar-ho tot fins que tinguem una pasta ben suau i esponjosa.
Abocar-ho en un motllo de plum-cake i enfornar. El forn cal que estigui calent a uns 180º. el temps de cocció dependrà del forn, però pot ser d'uns 40 minuts. Una manera molt "tradicional" de saber si el pastís està fet o no, és punxar-lo amb un escuradents, si aquest surt net, vol dir que el pastís està cuit, si surt amb engrunes enganxades...cal deixar-lo una miqueta més al forn.
La clau del pastís (la clau perquè ens surti ben tovet) és treballar bé la pasta perquè quedi molt suau i esponjosa.

dimarts, 18 de maig del 2010

Pastís de trufa "molta sort"

La setmana passada varem fer una petita festa per una companya a la feina. No li han renovat el contracte (i no és la primera), coses de la crisis...l'única cosa que podíem fer per la nostra part, és que s'endugues un bon record de tothom..per part meva, vaig portar aquest pastís. Irresistible per al xoco-addictes, per cert!
Necessitarem:

per la pasta brisa:
200 g de farina
100 g de mantega
1 0u
sal (una mica)
30 g de sucre
ratlladures de taronja

per la trufa:
400 cc de crema de llet (de muntar)
500 g de xocolata de cobertura
25 g de mantega
75 de sucre
ratlladures de taronja (o una cullerada del licor favorit)

Primer prepararem la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova i les ratlladures de la pell de la taronja. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà, doncs quedarà millor. Afegirem la farina a poc a poc, fins que sigui difícil de treballar pels grumolls que s'hi faran. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular.
La guardem a la nevera com a mínim 30 minuts (opció ràpida: comprar-ne de la preparada, però no tindrà el gust a taronja).
A part, farem la trufa. Posem a coure la crema de llet juntament amb el sucre fins que sigui a punt de bullir. Llavors, la retirarem del foc, i afegirem la xocolata a trossos, anirem remenant fins a desfer-la del tot. Quan hagi baixat de temperatura, afegim la mantega i la resta de la pell ratllada de la taronja. Deixem-la reposar.
Posem en un motllo la pasta brisa, prèviament estirada amb un corró. Posem-la al forn ja calent a 200º, enrecordant-se de punxar la base perquè no "pugi". Quan sigui cuita, la treiem del forn i deixarem que es refredi.
Quan la base estigui ben freda, la farcirem amb la trufa ja preparada. La posem a la nevera fins que acabi de quallar. Per decorar podem fer un dibuix o unes lletres com a la foto amb una reducció de licor (en aquest cas de licor de menta) o bé fem encenalls amb xocolata de cobertura blanca i/o negra i empolsinem pel damunt.

diumenge, 16 de maig del 2010

Tocinillos

Sovint ens trobem que en una recepta (normalment són postres) ens demana fer servir només rovells d'un o més ous..que fem amb les clares llavors? les podem utilitzar per fer altres postres (les més senzilles: el merengue) o les podem congelar. Però i si el que ens "sobra" són precisament els rovells? no els podem pas guardar a la nevera gaires dies! que fem amb ells, doncs?
Aquestes postres són una sol.lució fàcil i ràpida..

Necessitarem (per a dues persones)
2 rovells
60 g de sucre
40 cc d'aigua
escorça de llimona (o de taronja, si ho preferiu)
unes gotes de llimona

per l'acompanyament:
maduixots
suc de taronja

En un cassó posem el sucre, l'escorça de llimona, unes gotes de suc de llimona i l'aigua i, sense barrejar, deixem que cogui fins que es faci un almívar espès. A part, batem els rovells una mica i els colem perquè quedi ben fi. Quan l'almívar sigui pres, deixem que es refredi. Quan sigui fred, untem el motllo o els motllos petits on farem els tocinillos amb una mica d'almívar i la resta ho barregem amb els rovells. Aboquem la barreja als motllos i ho posem al bany maria al forn, es a dir, amb una safata amb una mica d'aigua (comte de no posar-ne massa que esquitxaria els tocinillos i els espatllaria). Cal deixar-ho coure a foc baix (100º) fins que els tocinillos quallin (40 minuts aprox, però depèn molt del forn).
Quan siguin freds els desmotllarem i els servirem acompanyats de maduixots tallats prèviament macerats en suc de taronja o en vi de porto.

divendres, 14 de maig del 2010

Cigrons amb calamars


Els cigrons , i els llegums en general, m'agraden moltíssim. En aquesta recepta els combinem amb calamars i un grapat d'espinacs.

Necessitarem (2 persones)
200 g de cigrons cuit
1 ceba grossa
1 tomàquet petit
1 grapat d'espinacs (200 g per exemple)
3 o 4 calamarsets petits per sona o un parell si són grans
1 all i julivert
1 ou dur per persona com a decoració

Tallem ben petita la ceba i la posem a sofregir en una cassola. Quan sigui quasi cuita, hi afegim el tomàquet ratllat (molt poc), deixem que cogui tot junt. Es posen els calamar tallats a rodanxes i se'ls hi dóna unes voltes. S'afegeix l'all i el julivert tallat petit i després els espinacs nets i tallats en cru. Es tapa la cassola i es deixa que cogui uns moments. S'afegeixen els cigrons cuits i una mica de l'aigua de coure'ls (si no en tenim, aigua directament). Es torna a tapar i es deixa que faci una mica de xup-xup. Es mira com està de sal. S'afegeixen els ous dusos tallats pel mig, es deixa al foc un minut més i ja està!

dimecres, 12 de maig del 2010

Semi-fred de formatge amb taronja i torrons d'Agramunt

Unes postres molt lleugeres amb un gust a taronja molt refrescant i sense gaires complicacions. La recepta original duu galetes maria en comptes de torrons d'Agramunt, però quan em vaig posar a fer-lo em vaig adonar que no en tenia...ràpidament, vaig decidir substituir-les per un parell de peces de torrons d'Agramunt d'avellana.

Necessitarem:
200 gr de mató o de mascarpone
1 iogurt natural
2 ous (separarem els rovells de les clares)
3 o 4 fulls de gelatina remullats en aigua freda
1 taronja grossa (la pell ratlla da i el suc)
100 g de sucre
2 peces de torrons d'Agramunt (o uns 50 g de galetes maries)
50 g d'atmelles laminades crues passades per la paella
una bossa de melindros

Farem un almívar amb el suc de la taronja, la ratlladura i el sucre, posant-ho tot en un cassó al foc. Quan el sucre sigui desfet, ho retirarem del foc, deixarem que es refredi una mica, i anirem posant els rovells d'ou d'un en un, baten enèrgicament per evitar que quallin. Es torna al foc, i es deixa coure fins que arranqui a bullir. Ho tornarem a retirar del foc, i afegirem els fulls de gelatina escorreguts i d'un en un sense parar de remenar.
En un bol, posarem el formatge, el treballarem una mica, després el iogurt i els torrons d'Agramunt prèviament passats pel túrmix fins fer-ne una pasta fina. Quan sigui ben barrejat tot, hi afegirem les dues clares muntades a punt de neu, a poc a poc, barrejant amb suavitat per evitar que es baixin. Després hi afegirem l'almívar de suc de taronja (ha d'estar ja una mica pres) i ho barregem tot amb cura.
Mentrestant, en una plàtera plana, montarem una base amb els melindros. Quan els haguem repartit bé, "tapant" tots els racons, els mullem una mica amb una barreja d'aigua (una mica) i licor de taronja (o un altre licor del nostre gust). Abocarem la crema preparada prèviament i ho posarem a la nevera fins que quedi ben quallat.
abans de servir, espolsarem pel damunt les atmelles laminades. Cal que estigui fred, però no congelat!

diumenge, 9 de maig del 2010

Galets farcits


Aquesta recepta tan serveix pels addictes als galets com per tots aquells que ja estan cansats de menjar-se'ls sempre com a sopa i busquen una manera diferent d'acabar els paquets de galets de nadal que quedin per casa.

Necessitarem:
400 g de galets de Nadal
formatge ratllat
mantega

Pel farcit:
4 o 5 tomàquets
2 cebes
2 porros
1 branca d'api
4 pastanagues
2 o 3 alls
julivert
200 g de carn de vedella picada
sal i pebre

Per a la beixamel
30 g de mantega
2 cullerades ben plenes de farina
3/4 de litre de llet
nou moscada
sal

Bullirem els galets normalment, un cop cuits els posarem a escórrer.
Per a fer el farcit, utilitzarem la salsa d'api i pastanagues amb carn de la que ja vaig parlar, trobareu les instruccions aquí.
Amb una cullera o una màniga pastissera i una mica de paciència, anirem posant part de la salsa dins dels galets. Cal anar una mica amb conte per no trencar-los.
Un cop els galets farcits, els posarem a una safata que pugui anar al forn.
Començarem a fer la salsa beixamel: en un cassó deixarem desfer la mantega, quan sigui liquida, hi afegim les dues cullerades de farina, donarem uns quants tombs perquè es cogui. Afegirem la nou moscada ratllada al gust. Cal vigilar que la farina no es cremi ni faci grumolls. Quan sigui cuita, abocarem la llet, i anirem remenant constantment fins que la beixamel es torni espesa. La salarem.
Abocarem la beixamel damunt els galets farcits, repartirem pel damunt el formatge ratllat i una mica de mantega a trossets.
Ho posarem a gratinar fins que agafi color.

dissabte, 8 de maig del 2010

Chips and peas versió 2.0 (patates i pèsols)

Els petits canvis són poderosos,com deia el Capità Enciam: no fa pas gaire varem passar un cap de setmana al País de Gal·les. El dissabte al vespre vàrem decidir anar a menjar el típic fish&chips..però quan vàrem arribar a la botiga, havíem acabat ja el peix! Llavors ens van oferir els chips&peas, els dos amics britànics que venien amb nosaltres ens van animar de seguida a provar-ho...va resultar ser una salsa-puré de pèsols per "sucar" amb les patates fregides. Com que un puré , i a sobre ben espès, no es precisament la idea que tenim per aquestes latituds d'una salsa...he fet unes petites modificacions i ha quedat molt més bo (o potser hauria de dir més adaptat al nostre paladar!) ...
Bàsicament, hi he afegit una vinagreta de menta i, com que les patates fregides no m'agraden especialment, les he canviades per unes també molt britàniques "jaket potatoes" o sigui, patates al caliu, o en el meu cas, al forn.

Necessitarem:
1 patata grossa per persona sense pelar
200 gr de pèsols
Per la Vinagreta de menta:
vinagre
menta seca
oli sal i pebre

Coem al forn (o millor al caliu) les patates amb pell i tot ben netes. A part, preparem una vinagreta: utilitzarem una part de vinagre per dues d'oli, menta seca en pols (una bona quantitat), sal i pebre. Ho batrem tot fins a lligar la vinagreta. A part també, bullim els pèsols, i un cop cuits, els passem per la minipimer, obtindrem un puré. Llavors ho barrejarem amb la vinagreta fins aconseguir una pasta més fluida (al gust de cadascun).
Servim les patates obertes per la meitat i al damunt, la salsa.

dimecres, 5 de maig del 2010

Coca de ceba

Les coques m'agraden moltíssim així és que tinc pensat d'anar penjant unes quantes receptes variant o be els ingredients o be la forma de fer la pasta. Aquesta coca de ceba és molt senzilla i relativament ràpida de fer.

Ingredients:
Per la pasta,
400 g de farina
1 vas d'oli
1 vas d'aigua
llevat royal
sal

Pel condiment o el farcit:
3 o 4 cebes
olives negres d'Aragó
sal i pebre
oli
opcional: anxoves saladetes

Tallem la ceba molt fina i la fem coure en una paella fins que estigui toveta. Salem i empebrem al gust.
Preparem la pasta fent un volcanet amb la farina i abocant-hi dins la resta dels ingredients. Barrejar-ho tot fins que la pasta quedi lligada,la pastarem però no la treballem massa perquè no ens agafi corretja (si ens "passem" de la ratlla, quan volguem estirar la pasta tindrà tendència a arronsar-se com un cargol). Es recomanable tenir preparada una mica més d'aigua per si la pasta queda molt eixuta.
Quan ja estigui feta, l'estirem amb el corró damunt una llauna per anar al forn, hi posem la ceba pel damunt, les olives negres i un raig d'oli. Enfornem (a uns 180º). Quan sigui cuita, la treiem del forn i immediatament li tirem un altre raig d'oli.
Si li volem posar les anxoves, cal fer-ho uns minuts abans de treure-la del forn, si no quedaran massa cuites.

dilluns, 3 de maig del 2010

Volcanet d'Olot amb salsa de menta

Aquestes postres tot i que són molt fàcils de fer, tenen una petita dificultat: cal trobar el temps adequat perquè ens quedi fos per dins, però tampoc no massa. A la primera prova que vaig fer (a la que correspon aquesta fotografia) el volcanet em va quedar perfecte. Malauradament alhora de servir els altres, i per dir-ho en termes geològics, els conus dels volcans es van col·lapsar i les colades de lava van fluir en totes direccions...en fi, no sempre et pot sortir bé! caldrà seguir provant....

Ingredients (per a 10 peces):
6 ous
250 g de xocolata de cobertura (Jo he fet servir la Torres)
225 g de mantega
225 g de sucre
90 g de farina

Per la salsa de menta:
dos vasos de licor de menta
1 cullerada de sucre

En un cassó (o al microones) es fon la mantega. En un altre cassó es fon al bany maria la xocolata (i vigilant que no entri gens d'aigua). Quan tot sigui fos, es barregen la mantega i la xocolata. a part, es baten els ous, quan siguin ben batuts, se'l afegeix a la barreja de mantega amb xocolata, remenant constantment i a poc a poc. S'afegeix després el sucre i la farina.
La barreja resultant s'aboca dins de petits recipients individuals prèviament untats amb mantega i enfarinats.
Ho posem a la nevera. Mentrestant escalfem el forn a 220º.
Quan els volcanets siguin freds, els posem al forn i els deixem allà uns 8 minuts. Cal anar vigilant-los de forma que quedin cuits per fora però crussos per dins (podem comprovar-ho punxant-los).
Per preparar la salsa de menta, haurem fet bullir el licor amb el sucre fins que quedi reduït i s'espessegi.
Muntem el plat tal i com surt a la foto o com ens dicti la imaginació.
(es poden congelar)

diumenge, 2 de maig del 2010

Formatge fresc

Una manera fàcil de preparar formatges frescos al nostre gust. Com a aperitiu amb torradetes o per esmorzar! Si ho volem preparar cal tenir una mica de previsió, però es molt senzill en realitat.
Ingredients:
4 iogurts naturals (per unes 8-10 peces de la mida d'una nou)
sal
les vostres espècies favorites (en aquest cas: pebre vermell fumat, orenga, pebre negre i anet)

Folreu un colador amb un drap gran blanc i aboqueu-hi els iogurts, afegiu-lis una mica de sal, tapeu-lo amb les puntes del mateix drap (per exemple) i deixeu-ho tota la nit escorrent-se. A l'endemà al mati, us trobareu una pasta de consistència força cremosa, feu-ne boletes i tireu-hi per damunt les espècies que més us agradin. Conserveu al frigorific (aguanten molt bé 4 o 5 dies).

Seguidors