Shabu shabu (fondue japonesa de vegetals i carn)

 

Avui presentem una recepta japonesa; una mena de fondue amb vegetals i carn bullits amb un brou vegetal..en el nostre cas, algunes de les verdures japoneses les vàrem substituir per verdures europees, tot i que probablement, es poden trobar a les botigues d'alimentació asiàtica cada cop més freqüents...L'aparell  per a fer el shabu shabu no es propiament el de la fondue de formatge, si no més aviat el de les fondues de carn...

Ingredients (2-3 persones):

pel brou:

aigua 

alga kombu (10-15 g)

per a "sucar":

un tros de tofu

bolets shitake (o similar)

pastanagues

col japonesa o bledes

pastanagues

nap (en el nostre cas)

porro (en el nostre cas

200 gr de vedella tallada ben fineta (la de la foto és massa gruixuda)

un paquet de noodles

salsa ponzu (per a sucar-hi els vegetals, tofu i la carn):

salsa de soja: 1/2 got

suc de taronja 1/4 de got

suc de llimona (2 cullerades soperes)

nirim(1 cullerada sopera)

Es barregen tots els ingredients de la salsa i es reserva.

Començarem per a preparar el brou: en aigua abundant, hidratarem l'alga kombu. La tindrem en aigua mínim 30 minuts.

mentrestant, podem anar pelant les verdures, netejant-les i tallant-les el més finet que poguem i posant-les en cru en un bol o safata per a portar a taula.

Bullim els noodles segons el temps i les instruccions que ens doni el paquet i els reservem, després de passar-los en aigua freda per a tallar-hi la cocció.

Tallem el tofu a daus i la carn ben fineta (això si no li hem demanat que ho faci el carnisser).

Posem l'alga ja hidratada amb la mateixa aigua a l'olleta de la fondue i ho fem bullir fins a tenir un brou. Quan ho tinguem, passem l'olleta dels fogons de la cuina al fogonet de la fondue. ull! l'alga l'hem de treure en aquest moment...

Com es pot suposar, tot consisteix en anar agafant amb els bastonets verdures, tofu o carn i submergir-los en el brou que tindrem a la fondue fins que siguin cuits, treure'ls..deixar-los refredar una mica en els plats individuals i sucar-los en la salsa.

El costum mana que al final de tot, s'agafin els noodles i també es posin a l'olla i es mengin llavors....

Sopa de mote peruana v. 2.0

 

Aquesta és una versió molt light de la sopa de mote peruana, doncs l'original porta tripa i pota de vedella i nosaltres vàrem copiar algunes versions que hi posen pollastre...no ens vàrem "atrevir" a començar per la versió més fidel, però la veritat és que queda molt bona i va valdre la pena provar-la...L'altre ingredient principal és el blat de moro, un d'especial que no és ni el de fer crispetes (evidentment) ni el blat de moro escairat de l'escudella berguedana..se'n pot trobar en comerços llatins d'alimentació però també en algunes botigues de venda de grana, nosaltres el vam comprar a una que hi ha darrera del mercat d'Horta.

Ingredients (2 persones):

200 g de blat de moro per a mote (blanc)

1 carcassa de pollastre

menuts com colls i pedrers i ales de pollaste

2 patates

1 branqueta ben maca de menta fresca

ají (a botigues llatines o de venda al detall de grana i espècies)

1 ceba

1 tomàquet

orenga

julivert

Primer de tot, farem bullir la carn amb el blat de moro i la menta amb una olla amb força aigua. Quan el blat de moro sigui cuit, separem el brou (guardant-lo!) de la carn i llencem la menta. Fem coure també les patates a trossos (podem afegir-les als ultims 15-20 minuts a l'olla)

En una altra olla, sofregim la ceba piconadeta amb el tomàquet, l'orenga i l'ají i quan comenci a transparentar, hi afegim la carn desossada o a trossos...hi afegim també de nou el blat de moro i una part del caldo i les patates bullides. Deixem que torni a fer xup-xup i hi afegim julivert. Rectifiquem de sal i ja tindriem la sopa!

Crema de moniatos i pera

 

Una crema o sopa ben bona ara que fa una mica de fred i encara es poden trobar moniatos. A nosaltres, com podeu veure, ens agraden les cremes ben espesses..que quasi aguantin la cullera, però recordeu que és tan fàcil com controlar la quantitat de brou o aigua a l'hora de passar pel túrmix els ingredients. També es pot triar com fer els moniatos, si directament crus i que bullin amb la resta d'ingredients o, posar-los al forn abans..en el nostre cas, ens agrada el gust del moniato al forn i per tant, acostumem a fer-los primer al forn i després passar-los a l'olla, però si feu servir moniatos crus també queda bo (i estalvieu una mica de temps).

Ingredients (2 persones):

2-3 moniatos al forn de tamany mitjà

1 pera grossa madura

1 ceba petita

sal i pebre negre

brou lleuger o aigua

Si fem servir moniatos al forn, primer de tot els pelarem i tallarem a trossos i els reservarem.

En una olla, hi posem un raig d'oli i comencem a fer suar a foc baixa, la ceba pelada i picada grollerament, salem una mica. Quan la ceba comenci a transparentar, si fem servir moniatos crus, els pelarem i els afegirem ara i hi donarem un parell de toms abans d'abocar-hi aigua o brou. Quan comenci a bullir (ara afegiriem els moniatos al forn si fos el cas), hi afegim la pera pelada i tallada a trossos sense el cor, es clar.  Deixem que bulli fins que sigui tot cuit i retirem del foc. Quan sigui un poc fred, ho passem pel túrmix. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho tindriem....

Crema de castanyes amb matafaluga

 Una crema ben fàcil de fer aprofitant les castanyes....la podem fer amb castanyes torrades, però nosaltres varem fer servir castanyes "pilongues", les que venen seques. 

Ingredients (2 persones):

200 g de castanyes

1 culleradeta de matafaluga

1 ceba

brou suau o aigua

per decorar (opcional): trossets de cansalada fregida, crostonets de pa o un raig d'oli...

començarem per hidratar les castanyes un dia abans.

quan vulguem fer la crema, en un pot sogregim amb oli la ceba tallada fina. Quan comenci a transparentar, hi afegim les castanyes i en un parell de minuts, el brou i la matafaluga. Deixem que cogui fins que les castanyes siguin toves. Amanim amb pebre i sal al gust i ho pasem pel turmix fins a fer-ho ben fi.

Cap de costella rostida amb prunes i orellanes

 Una recepta del blog (últimament poc actiu) "els fogons del pare" sempre molt interessant...

Ingredients (2 persones):

6-8 costelles de porc tallades a trossos no gaire petits.

1 ceba mitjana

2-3 tomàquets petits molt madurs

2-3 orellanes

5-6 prunes seques

un grapat de panses

1 branqueta de farigola

1 branqueta de romaní

1 tros de pela de taronja

1 gra d'all

3-4 avellanes torrades

3-4 ametlles torrades

una mica de julivert fresc

vi ranci per a marinar les fruites seques

Començarem per a posar en vi ranci la fruita seca. Un parell d'hores abans ja ens anirà bé.

En una cassola, rostirem el cap de costella fins que sigui dauradet i ho reservarem.

A la mateixa cassola i amb el mateix oli, sofregirem la ceba picolada fins. Quan sigui cuita, hi posarem les herbes i la fruita seca i el vi ranci. Quan s'hagi evaporat el vi ranci, hi afegim els tomàquets pelats i tallats a trossos. Deixem que sofregeixi tot bé i que el suc es concentri.

Quan la salsa sigui ben concentrada, hi afegim els trossos de cap de costella i un gotet d'aigua. Tapem la cassola i deixem que faci xup-xup fins que tot sigui ben cuit. Uns cinc minuts abans, però, hi aboquem la picada feta de les avellanes, ametlles, el gra d'all i julivert, tot ben picolat. Deixem que tot es lligui i ja ho tindrem...Millora d'un dia per l'altre, com sol passar amb aquesta mena de guisats.

Dolmadakia (o farcellets de pàmpols amb arròs)

 Tenim avui la famossíssima recepta grega (o turca o siriana, segons les fonts). Hi ha dues versions; una que podíem dir estrictament vegetariana amb només arròs o una altra amb arròs i carn...aquesta és la versió només amb arròs. El primer pas serà trobar els pàmpols...normalment ho podrem trobar a botigues de productes àrabs...en el nostre cas, una botigueta colmado-carnisseria a prop del mercat del Clot on les tenen en pots...a més, el propietari va ser prou amable com per a donar-nos alguns consells per a fer la recepta! 

Ingredients (25 farcellets):

100 gr d'arròs

40 aprox. pàmpols ( sembla exagerat, però a vegades es trenquen a vegades surten massa petites)

1 ceba menuda

1 llimona

ànet fresc

menta fresca

julivert fresca

1 patata

Començarem per a trinxar ben menut una quantitat generosa de les herbes i reservar-les.

En una cassola amb una mica d'oli sofregirem la ceba picolada ben fineta. Quan comenci a transparentar, hi aboquem l'arròs i una mica d'aigua i ho deixem coure uns cinc minuts. compte! només cinc minutets, prou per que ens quedi cuit després  però no gaire més perquè no quedi una pasta...

Barregem un cop ben fred, l'arròs amb les herbes. Posem damunt del marbre un pàmpol i al mig una culleradeta de l'arròs, emboliquem fent un farcellet, anem fent fins a acabar l'arròs i guardem els farcellets. Per a fer el farcellet, primer fem un petit plec per la banda grossa tapant l'arròs, després posem per damunt els laterals dels pàmpols i acabem d'enrotllar el farcellet.

En una cassola, posem un raig d'oli, un llit de rodanxes de patata (perquè no se'ns enganxin els pàmpols). i damunt anem apilant els farcellets. Hi posem un raig d'oli, el suc de la llimona i una mica d'aigua. Tapem la cassola i deixem que cogui durant uns 45 minuts. Ja ho tindrem!

Moixina (o gatets) amb albergínies

 

Aquesta recepta la vàrem trobar per internet i ens en va semblar molt i molt interessant; teniem moixina o gatets a la nevera i l'altre ingredient principal: les albergínies són ben fàcils de trobar...No és gens difícil de fer i els resultats són boníssim..com tots els guisats, millora d'un dia per un altre...

Ingredients (2 persones):

400 g de moixina neta i tallada (aprox.)

2 albergínies 

5-6 avellanes torrades

5-6 ametlles torrades

julivert

5-6 alls

brou de peix (dos gots) o aigua

Començarem per a talla a rodanxes l'albergínies, salar-la i deixar-la un parell d'hores en repòs perquè perdi amargor.

En una cassola hi posarem un raig d'oli i anirem sofregint les albergínies prèviament enfarinades lleugerament. Reservem (damunt de paper absoervent perquè vagi perdent l'excès d'oli).

A la mateixa cassola, sofregirem lleugerament els gatets prèviament enfarinats. Retirem l'excès d'oli i hi posem de nou tots els talls de gatets i hi afegim per damunt l'albergínia.

A part, fem una picada amb els alls prèviament escalivats i pelats, les ametlles i les avellanes. Quan sigui ben fina la picada, la deixatem amb una mica de brou i ho afegim a la cassola. Aboquem la resta del brou i encenem de nou el foc perquè el guisat faci xup-xup durant uns deu minuts. Apaguem el foc i ja ho tindrem!

Garidosalata, amanida grega de patates i gambes

 

Tot i que l'estiu comença a quedar en darrera, us presentem una recepta ideal per èpoques caloroses, on vingui de gust menjar fred i no suar gaire a la cuina..aquesta recepta és fantàstica, doncs a més, ens pot servir per un picnic inclús, tenir-la preparada a la nevera, etc..

Ingredients (2 persones):

4 patates mitjanes

12 gambes congelades de mida mitjana
un grapat de tàperes
un grapat de cogombrets en vinagre
julivert al gust
1 llimona
2 cullerades de postres de mostassa
5-6 cullerades d'oli
sal i pebre negre

Començarem per a pelar i tallar la patata en daus. La bullirem en aigua i sal i, quan sigui cuita, la reservarem.

Bullim també amb aigua i sal les gambes. En aquest cas, per molt poc temps, doncs és fan deseguit. Les podem tallar a trossos més petits.

Recordeu sempre que un cop colem i escorrem qualsevol verdura o aliment que hem bullit, és molt millor passar-lis un raig d'aigua freda per a tallar la cocció immediatament.

Tallem els cogombrets i ho barregem amb les tàperes.

En una safata, barregem les patates, les gambes i els cogombrets i les tàperes. 

A part, fem una vinagreta amb la mostassa, una mica de suc de llimona, l'oli, sal i pebre negre i el julivert ben trinxat. Ho aboquem damunt les patates i gambes, ho barregem tot i ja ho tindriem!!

Ànec en escabetx

 Per celebrar la Festa Major de Barcelona d'enguany, res millor que un ànec...aquesta recepta és fàcil i permet tenir-lo preparat d'avançada i, si cal, menjar-se'l fred...tot i que nosaltres vam preferir escalfar-lo.

Ingredients (2 persones):
1/2 ànec de pagès 
2-3 pastanagues
1 porro
1 ceba grossa
2 fulles de llorer
2-3 claus d'olor
1 branqueta de romaní

1 got de vinagre

1 got de vi blanc sec

1 got d'aigua (opcional per si el guisat ens queda massa eixut)

Primer de tot tallarem a octaus l'ànec, li traurem tot el greix que poguem, el salarem i empebrerem al gust. 

En una cassola, sofregim els trossos d'ànec fins que sigun rossos. Els traiem i els reservem.

A la mateixa cassola i en el mateix oli, i fiquem llavors totes les verdures ja netes, pelades i tallades a trossos. També les herbes i deixem que vagi coent a foc baix. Salem i empebrem. Quan ja la ceba i el porro transparentin, hi afegim el got de vi i el got de vinagre. Deixem reduïr a la meitat i hi afegim l'anec. Tapem i deixem coure fins que l'ànec sigui ben tendre. Si el suc es redueix massa, hi afegim el got d'aigua. Rectifiquem de sal i pebre i deixem reposar. Millor d'un dia per l'altre i també es podria menjar fred.

Dal tadka v. 2.0 (Crema de llenties)

 

Aquesta recepta és bastant popular a la Índia i en un viatge que vàrem fer, pràcticament a tots els hotels i restaurants (de buffet) en tenien...ens va agradar una cosa de no dir, però el problema és que no acabem de trobar la manera que ens quedi tal i com ells ho fan (consistència de semi-pure) i a sobre, ni teniem les llenties grogues que originalment es fan servir...així que ens ha quedat una versió molt i molt lliure, però igualment bona!

Ingredients (2 persones):

250 g de llenties ja cuites

2-3 tomàquets madurs

1/2 ceba

1 cullerada sopera de llavors de comí

cúrcuma en pols

un tros de gingebre fresc

1/2 culleradeta sopera de chilli en pols

1 bitxo picant

3-4 alls pelats

1 culleradeta de postres de garam masala

1 cullerada sopera de fulles seques de kasuri methi (en botigues indús)

1 cullerada sopera de fulles de coriandre

pel talka:

1 o 2 bitxos

1 culleradeta sopera d'assafètida

1 culleradeta sopera de llavors de comí

Com naltros teniem ja les llenties cuites començarem per a fer el primer dels sofregits: en una cassoleta amb una mica d'oli (originariament ghee) , fregirem les llavors de comí i abans no es cremin, i afegim una miqueta l'all picolat finíssim i gingebre ratllat a parts iguales i deixarem que cogui uns minuts.Afegim deseguida la ceba també picolada ben fineta i deixarem que es troni transparent.

Ara hi afegim la cúrcuma, el chili en pols i el garam-masala. Immediatament, hi afegim també el tomàquet a dauets petits, un pèlet de sal i deixarem que es faci el sofregit.

Les llenties les posarem amb una mica d'aigua i li farem fer xup-xup. Cal que es desfacin una mica, però no ha de ser puré 100%.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, ho afegim a les llenties. Deixem que cogui uns minuts i tot es barregi i hi afegim les fulles seques de kasuri methi i el coriandre tot ben trinxadet. Apaguem el foc.

Deixem repossar i uns minuts abans de servir, en una altra cassoleta petitona, amb una mica d'oli o ghee, sofregim el bitxo,una culleradeta de llavors de comi , un all trinxadet i una mica més de chili en pols. Quan sigui una mica cuit l'all, ho afegim també a les llenties i servim.

Pollastre amb albergínies a la cassola

 

Una recepta de festa major! amb pollastre de pagès i albergínies blanques...però, es clar, també ho podeu fer amb pollastre "normal" i albergínies negres o morades! igualment, queda per a sucar-hi pa...I recordeu, aquest plats de cassola són millors fets del dia abans.

Ingredients (4-5 persones):
1 pollastre mitjà
3-4 albergínies blanques
1 ceba
2-3 tomàquets mitjans ben madurs
1 rameta de canyella (opcional però recomanable)
1 gotet de vi ranci o conyac
per la picada:
10-12 avellanes torrades
1 all pelat
1 branqueta de julivert
sal i pebre negre

Salarem i empebrerem el pollastre un cop l'haguem tallat a octaus.

A part, pelarem i tallarem a daus les albergínies. Si són blanques, no cal salar-les i deixar-les repossar un parell d'hores perquè perdin l'amargor. La recepta original preveu enfarinanr i fregir l'albergínia, però nosaltres no ho hem fet per estalviar-nos fer-ho més calòric i arriscar-nos a que ens quedes enfitós.

En una cassola gran on ens pugui capiguer tot, hi posem un raig d'oli i comencem a sofregir el pollastre. Quan estigui d'un color dauradet, hi afegim la ceba ben picoladeta i la branqueta de canyella.  quan comenci a transparentar, hi podem afegir el vi ranci i quan hagi evaporat l'alcohol, el tomàquet ratllat. Com que no hem fregit prèviament les albergínies, les afegirem tot seguit i taparem la cassola i baixarem el foc per a que cogui lentament. Vigilarem que no es quedi massa sec; si fos així, hi afegim un culet de got d'aigua. Si el tomàquet i l'albergínia fan massa suc, destaparem l'olla.

A part, començarem a fer la picada en un morter. Quan sigui ben fina i tinguem les avellanes torrades, l'all i el julivert ben picat. Ho reservem.

Quan faltin uns  deu minuts per a que tot sigui cuit, hi afegim la picada, deixatant-la amb un poc de suc.

Ara cal vigilar que no s'enganxi. Quan ho tinguem cuit, apaguem el foc i deixem repossar. Millor d'un dia per l'altre, com ja he dit abans.

Hamburguesa de cigrons

 

Una recepta fàcil de fer tot i que un pèl difícil que et quedi perfecte, com a mínim que et quedi amb la textura correcta ! però la veritat, és que segueix valent la pena de provar-la...

Ingredients (2-3 persones):

250 g de cigrons ja cuits
1/2 ceba
2-3 tallets de pebrots escalivats o uns trossets de pebrot vermell
1-2 grans d'all
1 culleradeta de llavors de comí
sal i pebre negre
1 raig de suc de llimona

En una paella, fem un sofregit amb la ceba i l'all ben picolat i amb una mica de sal. Tot a foc ben baixet perquè ens quedi bé. Si tenim perot fresc, l'afegim als pocs minuts, si no, si tenim pebrot escalivat, l'afegim quan ja tinguem la ceba ben cuita. Reservem.

Aixafem els cigrons amb una  forquilla i hi afegim el comí, el raig de suc de llimona i el sofregit ben trinxadet i amanim amb sal i pebre negre al gust. Formem les hamburgueses , n'haurien de sortir 4 de mida "normal" i les deixem a la nevera perquè agafin textura.  

Passada l'hora i un cop estiguem a punt de dinar, escalfem una paella  amb una mica d'oli i hi posem les hamburgueses, deixem que es facin per una cara, volta i volta i ja ho tindriem. 

Ara, nosaltres em tingut alguns problemes amb la textura de les hamburgueses i se'ns s deformaven una mica quan voliem manipular-les, calia tornar a "arreglar-les", però vaja, tampoc res greu.

Albergínies masala v. 2.0

 

Una recepta aprofitant la temporada d'albergínies i una visita a un petit super hindu nou al centre d'Olot.

Ingredients ($persones):

4 albergínies blanques mitjanes

1/2 ceba

1 tomàquet o dos ben madurs

1 o 2 alls

1 cullerada de cafè de cúrcuma

1 cullerada de cafè de comí (llavors)

1 cullerada de coriandre en pols

1 tros de gengibre

1 cullerada de cafè de garam masala

Començarem per  fregir lleugerament en oli les llavors de comi i afegir l'all i la ceba que prèviament haurem  picolat ben finet l'all i la ceba abans no es cremin les llavors. Ho deixarem sofregim tot ( amb una mica de sal) fins que la ceba transparenti i hi afegim el gingebre ratllat i immediatament el tomàquet també picolat.

Quan comenci a fer-se la salsa, hi afegim la resta d'espècies i remenem una mica, deixem que es concentri i hi afegim les albergínies blanques tallades a cubs.  Podem assegurar-nos la salsa, afegint-hi mig gotet d'aigua. ho tapem tot i ho deixem coure fins que les albergínies siguin cuites. Rectifiquem de sal.

Enredado de mote

 Una altra recepta amb mote, es a dir, d'una mena de de blat de moro  típic del Perú que cal no confondre amb el blat de moro escairat. Es poden comprar llaunes ja amb el mote cuit o comprar-ne de sec (ja hi ha botigues que en tenen a Barcelona, per ex. al mercat d'Horta) i coure'l a casa. Aquesta recepta es similar al mote pillo,  però no sembla ser tan popular ..nosaltres l'hem fet com a plat principal i ha tingut molt d'èxit..el comí i el coriandre li donen un toc que , podriem dir, és molt "fresc". Tal i com ens va passar amb el mote pillo, no tenim achicote (el pebrot vermell en pòls) però em fet el que em pogut per replicar la recepta...

Ingrediets (2 persones):

200 g de mote cuit

2 ous

1 tomàquet ben madur

1/2 ceba petita picoladeta

1 culleradeta de postres de comí (llavors)

1 branqueta de coriandre ben picolada

1/2 tasseta de llet

En una paella, hi abocarem una mica d'oli i la ceba ben picolada. Quan comenci a transparentar, hi afegim el tomàquet a daus.

A part, batrem els ous amb el comí i ho reservarem.

Quan el sofregit de ceba i tomàquet estigui quasi fet, hi afegim el mote i la llet i deixen que es redueixi el liquit. Llavors, hi afegim els ous batuts i l'achiote si en tinguessim i remanem fins que sigui ben cuit.

Rectifiquem de sal i pebre i hi tirem coriandre picoladet pel damunt i ja ho servim

Mote pillo v. 2.0

 Aquesta recepta és típica de Veneçuela, on es seveix per esmorzar acompanyada d'un bon cafè i formatge fresc...nosaltres varem aprofitar que teniem mote cuit d'una altra recepta per a fer-la..ara, acompanyar-la amb cafè ja no ens varem atrevir...u!! el mote és un blat de moro especial, que no cal confondre amb el blat de moro dolç de les amanides d'aqui ni amb el blat de moro escairat de l'escudella típica de Nadal del Berguedà..On trobar mote? doncs a botigues de productes llatins en deuen tenir en llauna, però nosaltres ho varem comprar a una botiga de llegums crusos, graneria etc del mercat d'Horta a Barcelona. El varem fer servir per un altre plat i em van guardar de cuit al congelador..

El principal problema que varem trobar va ser trobar l'achiote, que és una mena d'espècie feta d'un pebrot típic i que no varem trobar..així que suposo, que si llegeix la recepta un veneçolà, trobarà que el plat no és gaire autèntic, però vàrem fer el que vam poder! 

Ingredients (2 persones):

2 plats de mote ja cuit (o una de llauna del preparat)

2 ou

1 branqueta de julivert o de coriandre

1 got de llet

1/2 ceba tedra incloent-hi la part verda

1/2 culleradeta de postres d'achiote molgut

1 gra d'all picadet

Començarem per a fer un sofregidet amb la ceba picolada fina i l'all. Si tinguessim achiote, l'afegiriem també.  Quan sigui ben cuita, hi afegim el mote i ho remanem tot, hi afegim immediatament la llet i deixem que redueixi.  A part, batrem els ous, com si fessim una truita i els afegirem a la barreja..sarà com fer un remenat; quan ja sigui quasi fet, hi afegim el julivert o coriandre picat i rectifiquem de sal.

Servim calent (amb el cafè si volem fer -ho bé!)

Canons amb conill V. 2.0

 

Aquesta és una variant d'una recepta tradicional menorquina...els canons són macarrons més finets, però com que no en tenia, jo vaig fer servir macarrons de mida clàssica. Pel que fa a la resta, vàrem seguir la recepta tradicional tan bé com vàrem poguer.

 Ingredients (2-3 persones):

250 g de canons o macarrons

1/2 conill tallat a trossos

1/2 pebrot verd

1-2 tomàquets ben madurs

1/2 ceba

1-2 all

1 fulla de llorer

all i julivert

 

 Primer de tot, en una cassola de fang, sofregirem els talls de conill prèviament salats i empebrats i els reservarem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba tallada fina i el pebrot verd i els alls i el llorer. Deixarem que cogui i es confiti a foc baix uns 5-10 minutets o fins que estigui tot transparent, llavors hi afegim els tomàquets tallats o ratllats (segons gust) i deixarem que es concentri el sofregit. Llavors hi afegirem els talls de conill (excepte el fetge), remenarem, deixarem que faci xup-xup uns minuts i ho cobrirem amb aigua i quan comenci a bullir (haurem pujat el foc), hi aboquem els canons (un grapat per persona). D'aigua, un plat soper per persona també ens anirà bé. Deixem que cogui i quna sigui quasi fet, hi afegim una picada amb el fetge de conill, all i julivert. Cal que quedi caldoset.

Falafel de pèsols negres

 

 Aprofitant que teniem pèsols negres del Berguedà, varem fer aquesta versió del falafel que apareix al receptari de la Diputació dedicat a aquest llegum típic del Berguedà.

Ingredients (20 falafels):

200 g de pèsols negres

coriandre

1 tros de ceba

comí en pols al gust

coriandre en pols al gust

1 o 2 alls 

1 polsim de pebre vermell dolç

sal i pebre negre

Com el falafel clàssic, començarem 24 hores abans posant en remull els pèsols.

Un cop passat aquest temps, posarem a la picadora els pèsols crus, el coriandre i la ceba. Ho picarem fins a tenir una pasta fina que barrejarem amb les espècies i que salpebrerem al gust.

formarem les boletes de la mida d'una nou. Ho podem deixar reposar una mica abans de fer-les. Ara podem fer dues coses: o be fregir-les o be enfornar-les, en aquest segon cas, les aixafarem una miqueta.

Nosaltres aquest cop varem triar el forn: per tant les varem aixafar un pèl i les vare posar damunt d'una safata de forn una mica untada d'oli. Ho enfornem a 200º fins que siguin cuites. Les servim com si fos falafels, per exemple, amb salsa de iogurt.

 

Amanida russa amb anguila fumada del Delta

 

Una recepta que teniem pendent de fer i, per tant de publicar, de feia un cert temps..ara que comença la calor, també venen més de gust plats freds com aquest...Vam aprofitar que teniem anguila fumada de la nostra última visita al Delta per a fer aquesta versió. També varem fer el petit canvi d'una lactonesa, es a dir, d'una maonesa amb llet i no pas amb ou.

Ingredients (2 persones):

1 patata de mida grossa

2-3 pastanagues

1 grapat de mongetes verdes

1 got de pèsols congelats

1 ou dur per decorar

tiretes de pebrot escalibat

2 o 3 porcions d'anguila fumada

per la lactonesa:

llet (2 dits) 

1 all o dos

oli

sal

Començarem per pelar i tallar a daus les patates o patata. Reservarem. Pelarem i tallarem a cubs les pastanagues. Netegem i tallem a trossets les mongetes verdes. Ara ve, el moment més delicat: jo per assegurar-me, faig bullir primer les patates i quan són cuites, les retiro del foc, les escorro, refredo amb aigua i reservo. Després faig bullir juntes les mongetes i les pastanagues (posant primer les pastanagues i passat dos o tres minuts les mongetes. Els pèsols, si són congelats, els afegeixo cap al final. Un cop la resta de verudres cuites, les retiro del foc, les refredo i les barrejo amb les patates. 

Mentrestatn, esmicolarem amb els dits l'anguila. Ho barregem amb les verdures. Hi barregem també una part del pebrot tallat menut. Reservem unes tirestes per decoració.

Posem en una safata les verdures barrejades amb l'anguila, Escampem per damunt la lactonesa i decorem amb l'ou dur i amb els pebrots.

La lactonesa la farem com una maonesa qualsevol: en un pot de túrmix, hi posem els alls tallats a trossos, l'oli, la llet i la sal i posem el túrmix en posició maonesa. No és tan gustosa, però ens estalvia el patiment de l'ou cru ara que ve la calor.

Verat al forn amb picada d'avellanes

 

Una forma un xic diferent de menjar el verat...fins ara en plena temporada. si ho preferiu, podeu demanar al peixater que us en tregui l'espina i serà de més fàcil coure i menjar...

Ingredients (per persona):

1 verat per persona

10-12 avellanes

1 tros d'una llesca de pa seca

un raig de vi blanc

una mica de farigola

Farem una picada amb la molla de la llesca de pa, la farigola i les avellanes i la reservarem

En una safata que pugui anar al forn i ho posem un fil d'oli i el verat salat i empebrat. Hi escampem pel damunt la meitat de la picada, amanim amb una mica d'oli, el raig de vi blanc i la resta de la picada. enfornem a 180 g uns minuts fins que sigui cuit el verat (el temps dependrà del forn i de si el posem amb o sense espina). Servim!

Canelons de mató

 

Una recepta de canelons un xic més lleugereta que els clàssics de sant Esteve, potser no el més indicat de cara a la calor, però no ens en vàren poder estar!

Ingredients (4 persones):

1 paquet de plaques de canelons

300 gr de mató

4 anxoves en sal

150 g de formatge roquefort o similar

2 ous dusos

per la beixamell:

1/2 de llet
2 cullerades soperes ben plenes de farina
mantega (una nou)
sal, pebre negre i (opcional) nou moscada 

En un morter o en un bol on puguem picar-hi, barrejarem el mató amb les anxoves i els ous durs ja pelats fins a fer-ne una pasta. Reservarem a la nevera.

Bullirem les plaques de canelons seguint les instruccions del fabricant, i les anirem estenent damunt d'un drap de cuina ben net.

Omplirem amb una cullerada sopera aproximada, les plaques i les anirem enrotllat fins a formar-ne els canelons. Els posarem damunt d'una safata o llauna que pugui anar al forn on , primer de tot, hi haurem escampat una mica de llet (una o dues cullerades ens faran ja servei).

En un cassó, desfarem el roquefort amb una miqueta de llet i ho reservarem. Amb la resta de la llet farem la beixamell de la forma habitual, es a dir: en un altre cassó, desfarem la mantega, quan sigui fossa, hi afegirem la farina i farem que es cogui una mica sense arribar a torrar-se. Llavors, anirem incorporant la llet mica en mica amb molta cura de no fer grumolls. Quan tot sigui ben lligat, hi afegim el roquefort, salem i empebrem i anem rementant fins que la beixamell ens agafi consistència i sense que ens arribi a bullir mai. Quan la tinguem ja feta, l'escamparem damunt els canelons. hi posarem formatge de gratinar pel damunt i ho posarem al forn fins que la beixamell es gratini.

Bunyols de bacallà

 

L'última de les receptes del bacallà i la Quaresma que teniem aquest any pendents de penjar...uns clàssics bunyols de bacallà!

Ingredients (20 unitats aprox.):

300 g de bacallà sec (com dessalar-lo)

1 ou

farina

1 all

julivert 

1 raig de llet

1 culleradeta de postres de llevat royal o similar

Tindrem el bacallà ja dessalat preparat ben esmicoladet. Picolem ben fins els alls o all i el julivert al gust. ho barregem amb el bacallà, una mica de llet i el rovell de l'ou i el royal. A part, batrem la clara a punt de neu per a fer els bunyols més esponjosos. S'afegeix amb cura per a no fer-la baixar. La pasta no ha de ser excesivament clareta ni, evidenment, densa...

En una paella, hi posem una bona quantitat d'oli i quan sigui ben calent, hi anem afegintla pasta dels bunyols a cullerades. Quan siguin rossos de banda i banda, els traiem i els posem damunt d'un paper absorvent de cuina per a treure'ls-hi l'excès d'oli..servim calents...

Ous al plat amb pèsols negres i sobrassada

 

Una recepta amb pèsols negres del Berguedà....Els pèsols negres ´son típics de la comarca i és força dificil de trobar-ne per Barcelona, però, he tingut sort i resulta que hi ha una botiga de venda a la menuda de llegums i similars que en tenen! tot un descobriment! Sembla ser que és una cadena...Després, buscant per la xarxa, varem trobar un especial de la diputació de Barcelona amb receptes "diferents" per a fer amb pèsol negre (i també amb blat de moro escairat!!) i en pensem treure profit, clar....

Ingredients:

1 got ple de pèsols negres ja cuits (aqui)

1 ou de gallina o 'anec

1 o 2 tomàquets ben madurs

1 pessic de sobrassada 

1 o 2 alls tendres

Començarem per a fer un sofregit amb els alls tendres picolats ben fins, quan comencin a transparentar, hi afegim el pessic de sobrassada i quan estigui ja fos, hi afegim el tomàquet ratllat. Deixem que el sofregit es concetri i rectifiquem de sal i pebre. Hi barregem llavors els pèsols i hi donem un parell de tombs més perquè a tot es barregi bé.

Montem el plat: al fons els pèsols amb la salsa i damunt l'ou (una mica salat). Enfornem fins que l'ou sigui cuit al gust. Uns 5-10 minuts segons forn i punt de l'ou...Senzill però potent!

Menudències

 

Una recepta del que els italians en diuen "cucina povera"..tret del recull " La cuina senzilla" de dicat a Paüls (Baix Ebre)..

Ingredients:

menuts de pollastre i/o conill (o menudències)

1 ceba (nosaltres, ceba tendra)

1 o 2 tomàquets de penjar

 

En una paella amb un raig d'oli, sofregim la ceba picolada fina. Quan comenci a transparentar, hi afegim els menuts ja nets i salats i empebrats i passats uns minuts, hi afegim els tomàquets ratllats. Deixem coure uns 10 minuts fins que sigui ben concentradet el suc i ja ho tindrem!

Bacallà a la manera del Delta.

 

Seguint amb les receptes típiques de Quaresma, aquest cop una recepta de l'Ebre, bacallà (o abajeixo que diuen ells)  amb suc i ous estrellats. Boníssima ! i si aprofitem la temporada de pèsols encara ho serà més!

Ingredients (2 persones):

4 talls de bacallà ja dessalats (aqui)

1 got ple de pèsols desgranats

2 ous

1 culleradeta de pebre vermell

farina

 

Per la picada:

2 grans d'alls

6-7 ametllets torrades
1 tomata petita

pa fregit, un mosset

julivert

Abans de res, farem la picada. Si volem, podem ratllat la tomata i no pas picar-la amb la resta d'ingredients. Reservarem.

En una cassola amb una mica d'oli, sofregim la picada (i el tomàquet!). Un cop ben sofregit, hi afegim una mica de farina i el pebre vermell , ho remanem uns minuts i immediatament, hi aboquem una llosada o dues (segons tamany de la cassola) d'aigua i el bacallà i els pèsols. No ha de cobrir tot el bacallà, però ha d'haver prou aigua com per a coure els pèsols i que ens quedi suc.

Quan estigui ja fent xup-xup, hi afegim els ous estrellant-los dins del suc i deixant que es coguin allà. 

Finalment, ho deixarem coure a foc baix tot fins que sigui cuit tant els pèsols com la clara de l'ou.

Podem bullir a part els pèsols si ens fa por que ens quedin cuits. Llavors, els afegirem a mitja cocció. 

Esperem per a salar el cuinat a l'últim moment, no fos cas que ens quedés massa fort de sal.

Arengada amb tomàquet

 

Una recepta de les terres de l'Ebre..molt popular allà i amb petites variants: tomàquet cru, tomàquet escalivat...Us n'oferim una nostra versió:

Ingredients (2 persones):

2 arengades o guardies civils

2-3 tomàquets madurs

3-4 alls tendres

En el nostre cas, primer hem posat un parell d'horetes en aigua tèbia les arengades. 

Després, hem escalivat els tomàquets, deixat refredar, pelat i trossejat. 

En una paella amb oli, hem sofregit un pèl els alls tendres peladets i trossejats i hi hem afegit les arengades ja netes d'escates i esmocades. Les arengades, un cop sofregides lleugerament, les retirem , les pelem i trossegem i les afegim al tomàquet. També hi afegim els alls i l'oli del sofregit. Amanim amb sal i servir.

Bacallà al forn

 

Una recepta de bacallà..que és noti que venim de fer la Quaresma! Aquesta és forma senzilla i queda molt bé.

Ingredients (2 persones):

4 talls de bacallà del morro

julivert

pa torrat

1 fulla de llorer 

Com sempre si no el comprem ja dessalat, l'haurem de dessalar a casa, per això podeu seguir les instruccions que trobareu aquí.

Un cop ben dessalat, posarem una olla al foc amb una fulla de llorer i quan bulli, hi posarem els talls de bacallà. Cal que no es coguin excessivament, si no, ens quedarà eixarreït. Quan sigui al punt que volem i més aviat cru que cuit, el traiem i en fem tiretes o bé, l'esqueixem i l'anem posant en una plàtera o safata que pugui anar al forn. Amanim amb oli i pa torrat barrejat amb julivert trinxat. Enfornem i quan sigui el pa torrat agafi un color bonic, el traiem del forn i ja el podem servir (uns 10 minutets). ull! no el gratinem, el fem al forn a 200º aproximadament.

Almadroc (crema de formatge i safrà per a picar)

 Una recepta que ens pot servir com esmorzar o com a picapica acompanyat de torradetes...bo i fàcil...És, ni més ni menys, una salsa d'origen medieval

 

Ingredients:

 200 g de formatge (jo, serrat d'ovella)

uns brins de safrà

50 ml d'aigua

oli

1 granet d'all

Començarem per a escalfar l'aigua en un cassó i dissoldre'hi el safrà. Reservarem.

Amb ajut del túrmix, farem ara un puré amb el gra d'all pelat, el formatge ratllat, l'oli al gust fins que quedi fi, l'aigua amb el safrà dissolt i una mica de sal. Quan haguem fet una pasta de tots els ingredients, ja ho tinrem! Podem regular la textura de la crema al gust, "jugant" amb l'oli ...

Servim amb torradetes.

Conill amb llenties

 

Una recepta del cuiner Santi Taura que vàrem veure per la televisió de les illes balears i ens va agradar al moment! Per menjar amb cullera i no parar...

Ingredients (2-3 persones):

1/2 conill amb fetge i tot

250 g de llenties pardines

2-3 pastanagues

1 pebrot verd mitjanet

1 ceba

tomàquets xerry o d'untar al gust

1 xirivia

1 porro

herbes: llorer, farigola, marduix

2-3 alls

pebre vermell dolç

Posem en aigua les llenties pardines. No cal tenir-les en remull tota la nit, però millor passar-lis una mica d'aigua per a treure'ls-hi la pols i mirar si hi ha alguna pedreta.

En una cassola enrossim el conill prèviament salat i empebrat. Quan  el conill comenci a agafar coloret, hi podem afegir les verduretes (pebrot, ceba, xirivia, porro) picolades ben fines i les herbes. Quan comencin a transparentar, hi afegim els tomàquets i el pebre.  vermell.  Afegim tot seguit les llenties escòrregudes i aigua que ho cobreixi tot pel damunt d'uns tres dits del conjut. Tapem i posem el foc a fort fort fins que comenci a bullir, llavors ho baixem al màxim i ho deixem coure tapat fins que les llenties siguin cuites. Rectifiquem de sal, i ja ens ho podem menjar!

Sopa d' api-i-rave amb pastangues i romaní

 

Aquesta és la nostra versió d'una recepta que corre per la xarxa...Fàcil i ben bona.. L'api-i-rave o celerí és un bulb força gros que es ven ja mig net i només cal pelar-lo (ens servirà el pelapatates) i que condueix força. Aquesta sopa està feta una mica a ull. És pot fer més o menys espessa segons el gust simplement controlant quanta aigua/brou guardes després de bullir les verdures i abans de passar-ho pel túrmix.

Ingredients (2-3 persones)

1/2 api-i-rave

2 pastanagues mitjanes

1 ceba

1 branqueta de romaní fresc.

Pelem i tallem les verdures a trossos no gaire grossos. En una olla, hi posem un rajolí d'oli i , quan sigui calent, hi afegim les verdures prèviament salades per tal que suïn una mica, quan comencin a transparentar o fer oloreta, hi afegim el romaní i l'aigua. Deixem que bulli tot.  

Quan les verdures siguin cuites, en traiem el romaní i  les passem pel túrmix, guardant tant de brou de bullir-les com claret vulguem fer la sopa.Quan tinguem la consistència que volem rectifiquem de sal i escalfem una mica abans de servir.

Escudella verda versió 2.0

 

Una altra recepta d'escudella..tot i que el fred ha durat poquíssim aquest any, ens ha donat temps de fer-ne'n algunes...aquesta seria una recepta d'una escudella de productes de temporada i força més "lleugera" que, per exemple, la típica escudella  que sempre tenim al cap o que l' escudella barrejada...Per raons pràctiques i del que en aquell moment tenia a mà, he canviat alguns ingredients típics: no duu xai, tampoc vedella si no ossos de cavall i la carcassa de pollastre faria de carn principal .

Les quantitats estan posades una mica a ull. En aquest cas, ho fem aixì i si ens quedem curts, hi posem més fideus i arròs.

Ingredients (3-4 persones):

1 o 2 ossos de vedella (en el nostre cas, de cavall)

1 carcassa de pollastre (també hauria de dur xai)

1 grapat de pèssols tendres desgranats

1 grapat de faves tendres desgranades

1/2 col 

fulles d'escarola

1 api

1 grapat de fideus

1 grapat d'arròs

1 branca de menta fresca

 

Posem  una olla grossa al foc amb 5-6 litres d'aigua i els ossos prèviament nets. Deixem que vagi bullint i retirem, si és el cas, la bromera que puguin treure.

Quan hagi passat una hora aproximadament, hi afeim els pèssols, les faves, l'api i passats cinc minuts, la col i l'escarola netes i trinxades. Deixem que bulli. Hi afegim passats uns minuts la menta. Quan hagin passat 15 minuts, hi afegim l'arròs i els fideus i deixem que es facin. Rectifiquem de sal. Traiem la menta i servim.

 

Els ossos i la carcassa els servim a part pels qui els agradi escurar ossets...

Civet de senglar

 

Una altra recepta dels Quaderns de "La Cuina Senzilla" que vàrem comprar al Delta de l'Ebre..aquest cop un civet de porc senglar que va quedar espectacular!

Ingredients (2-3 persones):

800 gr de carn de senglar de caçera

1 tall de cansalada

1 o 2 cebes grosses

3-4 pastanagues

2-3 granets d'all

vi negre (el que ens calgui)

1 got de vi ranci o conyac o similar

Brou vegetal o d'escudella

herbes: llorer, farigola

10-12 ametlles torrades

1-2 preses de xocolata

grans de pebre negre al gust

Dos dies abans de cuinar-lo, cal tallar el senglar a daus i fer-lo marinar en una olla (millor de fang) amb el pebre negre, el llorer, els alls pelats, la ceba i la pastanaga tallades a làmines i el vi. Cal que quedi cobert i ho deixarem en un lloc fresc ( a la nevera no), durant 48 h., cal anar remenenat perquè tot quedi ben marinat i amarat del vi.

Passat aquest temps, retirem la carn i la posem a escòrrer. Posem el vi en una cassola i ho fem bullir a foc lent perquè es reduiexi una quarta part ben be.

En una paella, fregim els daus de carn prèviament enfarinats. Reservem. Aboquem la carn a la cassola del marinat, hi afegim el vi ranci i ho acabem de cobrir amb brou (si no en tinguessim, aigua). Hi afegim la farigola. Ho tapem i ho deixem coure a foc lent 3-4 horetes. 

En un morter, fem una picada amb dos grans d'all, la xocolata picada o esmussada i les ametlles i una mica de sal perquè no ens salti. Quan sigui tot ben picadet, ho reservem i 10 minuts abans de finalitzar la cocció, ho afegim al civet, deixatant-t'ho tot amb una mica de la salsa. Rectifiquem de sal i ja ho tindrem! Ho podem fer la tarda abans.

Sopa de galets farcits

 Un clàssic del Nadal per a moltes llars catalanes...els galets farcits..Molt més fàcil de fer i menys entretingut del que pugui semblar. En el nostre cas, ho varem fer amb brou de Nadal , però es podria fer també amb escudella normal, de pot si no teniu temps o qualsevol brou o brouet que li doni el seu toc al plat. Farcir els galets tampoc no ha de ser un problema...si teniu una forquilleta de postres o cullereta de café, us pot ben servir, no cal mànigues pastisseres. Els galets, millor farcir-los el màxim possible també...

Ingredients (2 persones):

20-30 galetes (segons la gana que tingueu)

150 g de carn picada de porc

150 g de carn picada de vedella

1 o 2 alls (jo no n'hi vaig posar) ben picolats

un pèssic de canyella

un pèssic de nou moscada

julivert picat 

1 ou per a lligar la farsa

farina de galeta per a lligar la farsa

brou (evidenment)..cal força, perquè els galets acostumen a consumir-ne bastant

Començarem per a preparar el farcit dels galets: barregem amb la forquilla les dues menes de carn amb el julivert i l'all (si n'hi posem) i l'ou, tot amanit amb sal i les espècies. Per a millorar la consistència i fer-ne una pasta manejable, hi afegim la farina de galeta. Quan ho tinguem, podem anar farcint els galets crusos amb l'ajut d'una forquilleta. Ho reservem fins el moment de cuinar-ho tot.

Posem el brou a bullir i quan ja bulli a bon ritme, hi afegim els galets, remenem amb cura i deixem uns 20 minuts fins que siguin cuits al gust. Dependrà del fabricant i el nostre gust, es clar!.

(Si ens sobra farcit, es poden fer mandonguilles per exemple i congelar-les per un altre dia)

Croquetes de rajada

 

I encara més rajada...Avui tocava croquetes. Un pèl entretingudes, com sempre, les croquetes, però un bon resultat..gustós i ideal per a picar o com a plat principal. La pasta també és pot congelar.

Ingredients (10-12 unitats):

1 ala de rajada

1 ceba mitjana

farina, 1 cullerada

un bon raig de llet

un tros de mantega del tamany d'una nou 

per arrebossar-les:

1 ou

farina de galeta

farina

 

En una paella grossa, hi posem un xic de mantega i la ceba ben piconadeta. Quan comenci a transparentar, hi afegim la rajada a trossos ja salada i neta. Podem coure-ho tot amb una fulla de llorer i/o uns granets d'all també ben piconadets. Quan tot sigui ben cuit, ho traiem del foc. Si hi hem posat llorer, en retirem la fulla i ho anem passant tot pel passapures o la picadora. Cal tenir una pasta amb una mica de consistència..la típica pasta de croquetes, vaja.  

 

Ara, tornem a posar la pasta a la paella, hi afegim de nou una mica de mantega i la farina (cullerda sopera ben plena ), donem unes voltes i fem que es cogui la farina. Hi afegim un bon raig de llet. Seguim remenant i rectifiquem de sal i pebre. Quan la pasta es desenganxi de les parets i faça petits volcanets a la superfície...ja ho tindrem! ho retirem i tapem amb paper de film ben enganxat a la pasta perquè no faci crosta (esperem una mica a que comenci a refredar, però abans que aparegui la crosta).

Aquesta pasta és pot fer el dia abans. Es pot congelar també o fer directament en platets i una mica de farina de galeta pel damunt i a gratinar!

Quan vulguem fer les croquetes, agafem la pasta, deixem que torni a temperatura ambient, fem amb una cullera més o menys les croquetes i preparem 3 plats:  a amb  ou batut, l'altre amb farina de galeta i el tercer amb farina blanca. Anem passant les croquetes ja preformades per la farina blanca, l'ou batut i , per últim, la farina de galeta , que quedin ben arrebossades. Les fregim en oli ben calent. Quan siguin rosses, les traiem i les posem damunt de paper abservent per a treure'ls-hi l'oli sobrer. Servirm!

Rajada en adob

 Una altra recepta amb rajada...i és que és un peix que ens encanta! relativament barat, sense espines, gustós...Aquesta recepta d'avui creiem que és d'origen andalús, l'hen trobada per la xarxa i no ho deia, però aquest adob on l'hem fet marinat, s'assembla moltíssim al de les típiques pastanagues a la manera de Cadís..així que deu ser d'allà...Fàcil i boníssima, només cal preveure fer-ho amb una mica de temps per a tenir temps de posar-la a marinar...

Ingredients (2 persones):

2 aletes de rajada mitjanes

1 cullerada de comí molt

1 cullerada de pebre vermell en pols

1 cullerada d'orenga fresc

sal i pebre

1 got de vinagre

1 got d'aigua

2 o 3 alls (al gust)

La rajada o escrita, té una pell molt dura i per això normalment a la peixateria la venen ja sense pell..si no fos el cas, digueu´-li al/la peixater/a que us la tregui perquè si no, serà un martiri fer-ho a casa...

Bé, començarem per a fer una picada amb els alls, el comi, l'orenga, pebre vermell i la sal (una miquetona)  i pebre i ho deixatarem amb part del vinagre. Posarem en un bol la rajada ja salada i abocarem la picada, acabarem d'abocar també la resta del vinagre i l'aigua. Deixem marinar unes hores. O millor, d'un dia per l'altre.

 

Quan les volguem cuinar, les traiem de l'adob, les enfarinem i les fregim en una paella amb oli roent. 

boníssim i fàcil!

Amanida de col

 

Una amanida ben senzilla de fer i que , de fet, és una variant de la famosa amanida de col americana..ara que és temps de col, podem aprofitar per menjar-la en cru...

Ingredients (2 persones):

1 tros de col, de la part més blanca

2 pastanagues més aviat petites

2 cullerades de postres de mostassa

2 cullerades de postres de vinagre amb mel (o vinagre suau i mel)

2 cullerades de postre d'oli

Tallem en juliana la col i la posem a netejar en una mica d'aigua. Ratllem la pastanaga prèviament pelada i neta. Posem la pastanaga i la col escorreguda en un bol. 

Fem una vinagreta amb la resta d'ingredients i amanim-la amb sal i pebre negre. Barregem la vinagreta amb la col i la pastanaga. Millor una estoneta abans de servir. I ja ho tenim! més fàcil impossible!

Escudella de frare

 Una altra escudella, aquest cop una que ens podrà "arreglar" ben be un sopar o un esmorzar en època freda....i ideal pels formatgers!

Ingredients (per persona):

1 ou

1 llesques de pa torrat ben primes (les ideals seiren de les de fer-ne sopes, es clar)

2 cullerades soperes de formatge ratllat per fondre (jo, cheddar)

brou suau.

Posem el pa en un plat soper i hi aboquem el brou ben calent. Si no tinguessim brou, hi podem abocar aigua, es clar. Quan les llesques siguin xopes les podem mirar de batre una mica o deixar-les tal qual. hi posem el rovell d'ou en cru i el formatge pel damunt i ho posem tot a gratinar. Quan el formatge sigui fos i agafi una mica de color, ho servim!

Amanida de carabassó i alfàbrega

 

Aquesta amanida l'hem treta d'un dels programes del cuiner Santi Taura per a la televisió de les illes Balears. Allà era l'acompanyament d'un altre plat, però a nosaltres ens va agradar la idea com a primer plat directament. Com veureu és molt senzilla de fer.

Ingredients (per persona):

1 carbassó mitjà

alfàbrega fresca

1 cullerada sopera de mostassa

1 llima

sal i pebre negre 

oli

Farem una vinagreta amb la mostassa, el suc de la llima i una mica de pela ratllada , oli, sal i pebre negre. Reservarem.

Tallarem amb l'ajut del pelapatates tiretes fines del carbassó ja net. A la recepta original, ho tallava a juliana ben fineta. Un cop tallat a tiretes, aquestes les partirem en dos o tres per a que no siguin gaire llargues. Posem el carbassó en un bol i hi afegirem les fulles d'alfàbrega ben picoladetes. Hi afegim la vinagreta i ho barregem tot ben be. Servim!

Patates gorrineres

 Aquesta recepta l'hem trobada en uns simpàtics llibrets que vam comprar a la Casa Verda al delta de l'Ebre , l'últim cop que hi varem anar...es tracta de receptes típiques de pobles de la zona recollides poble a poble i publicades en uns llibrets menuts..en el llibret del poble de Cinctorres hi ha aquesta recepta...se'ls hi deia patates gorrineres a les patates petitones que es feien bullir a l'olla del menjar dels porcs/gorrinos que en diuen allà  i que s'apartaven al final pel consum de la familia (l'època ho manava)..ara es cuinen així..

ingredients (2-3 persones).

1 bossa de patates petitones (aquelles que venen pel microones ja faran)

pebre vermell al gust

pebre negre al gust

sal

oli

En una plàtera que pugui anar al forn i que tingui una mica de vora, hi posem les patates amb pell, ben empolsinades dels pebres i la sal i amb un bon raig d'oli pel damunt. enfornem a 170ª una hora aproximadament o fins que siguin ben cuites (les punxem amb un ganivet i cal que les atravessin fàcilment). Ja les tenim...per a picar o com a complement d'un altre plat...

Col a la gallega versió 2.0

 

Bé...aquesta és una versió d'una recepta tradicional gallega de patata i col que la vam anar modificant...primer canviant les patates per naps, i després canviant un ou bullit per aquest rovell gelificat també marca Sant Taura, el cuina de la tele de les Balears....

Ingredients (2-3 persones):

1/2 col 

3-4 naps

4-5 alls

1 cullerada de pebre vermell

vinagre,un bon raig

1 ou

sucre

sal

pebre vermell al gust..

Posarem en remull la coll a fulles per a netejar-la bé. Pelarem els naps i els tallarem a llunes.

Anirem preparant el rovell gelificat mentrestant....Barrejarem a parts iguales sucre i sal i hi afegirem pebre vermell al gust. Ho posarem en un bol i hi farem un clotet. Al clotet, hi posarem el rovell d'ou , ho taparem amb cura i ho deixarem reposar. Quan més temps passi el rovell soterrat en la barreja, més solidificarà. Nosaltres, com que el volíem quasi cuit, el varem tenir una hora aproximadament. Amb molta cura, "desenterrarem" el rovell: agafarem una cullera sopera i allà on sabem que hi ha el rovell, agafarem part de la barreja sucre-sal amb el rovell, "excavant" per sota on hi hagi el rovell per a no trencar-lo, ho passem per aigua amb molta cura per a treure´-li el sucre i que ens quedi només el rovell. s'haurà gelificat i haurà agafat el gustet del pebre vermell. Reservem.

En una paelleta amb oli, sofregim suaument els alls tallats a làmines i quan siguin rossets, hi afegim el pebre vermell i  immediatament, el vinagre. Deixem que faci un xup i reservem.

En una olla grossa, fem bullir aigua i hi afegim la col, sal i deixem bullir uns 5 minuts. Llavors, hi afegim els naps tallats més aviat prims. quan tot sigui cuit, ho traiem del foc i ho escorrem. Amanim amb els alls, el  pebre vermell etc que hem fet abans i ho guarnim amb el rovell.

Torrada de moll de l'os a la brasa

 

Aquesta torrada la varem veure fer pel Santi Taura en el seu programa de cuina de la tele de les Balears. Resulta que té uns capítols de cuina al camp , amb cuina a la brassa o al foc directament que estan molt bé (si tens barbacoa o possibilitat de fer foc de camp sense provocar una catàstrofe, clar) i són molt interessants . Així que, aprofitant que tenim una mini-barbacoa elèctrica molt senzilleta però efectiva, ens vam decidir a provar a fer això...

Ingredients (per persona):

1 torrada

1 os de moll (els del brou, sense salar)

1 trufa (opcional)

Demanarem que ens parteixin l'os longitudinalment si es possible a la xarcuteria perquè quedarà millor.

Prepararem la barbacoa i hi posarem damunt la reixa l'ós i deixarem que cogui. Torrarem el pa i reservarem.

Quan el moll sigui calent, traurem l'os del foc i amb una culleradeta o donant-hi uns copets el retirarem i l'escamparem damunt la torradeta com si fos una crema o nocilla. Si tenim la trufa, en ratllarem una mica pel damunt i ja ho tindrem!

Ànec a la manera del Penedès

 

Aquest any tant funest entre moltes altres coses (sens dubte moltes d'elles molt més dramàtiques) ens ha deixat sense temporada de castells, i, en el meu cas, sense la tradicional visita a Vilafranca del Penedès per Sant Felix i posterior dinar al casino a base d' ànec a la penedesenca..Esperem que hi puguem tornar el més aviat possible i , mentrestant, n'hem fet la nostra pròpia versió...

Ingredients (2 persones):

1/2 ànec tallat a octaus

1 grapat de prunes seques

1 grapat de panses

1 grapat d'orellanes (no en teniem)

1 grapat de pinyons

1 ceba

1 tomàquet madur

2 o 3 grans d'all

1 branca de canyella

1 fulla de llorer

1/2 got de vi ranci

 

Prèviament, en un got amb aigua, hidratarem les prunes, els pinyons i les panses (i les orellanes si fos el cas) una bona estona abans (un parell d'horetes).

Començarem per enrossir l'ànec prèviament salat i empebrat en una cassola amb una miqueta d'oli. 

Quan sigui ben ros, hi retirarem part de l'oli que s'hagi fet i hi afegirem a la cassola la canyella, el llorer, la ceba pelada i tallada a llunes, el tomàquet i els alls pelats. Ho taparem i deixarem que cogui. quan comenci a agafar color la ceba, hi tirarem el vi ranci i deixarem que evapori l'alcohol. ho tornarem a tapar i a foc baix, deixarem que vagi coent. Si de cas es quedes molt sec i fes l'efecte que les verdures es podien cremar, hi afegim una miqueta d'aigua. No molta, perquè no ha de quedar caldòs, si no més aviat amb molt poc suc, només el just de rostir-ho i coure-ho tot. De fet, es molt possible que ens calgui posar-hi una mica d'aigua! però cal vigilar i no fer-ho caldòs...Deixarem que vagi fent xup-xup a foc baix i una bona estona. Segons com siguin de grossos els talls, potser una horeta. Uns 10-15 minuts abans de finalitzar la cocció, cal afegir-hi les prunes i panses i els pinyons prèviametn escorreguts de l'aigua on s'hidrataven (a no ser que el cuinat sigui molt sec, que ho podem afegir). Deixem 10-15 minuts més i parem el foc.

És millor d'un dia per l'altre.

Bunyols d'arengada

 Ens va venir de gust provar de fer aquests bunyols després de llegir el llibre "La xava" de Juli Vallmitjana que parla dels barris més humils de la Barcelona de principis de s. XX.. de tant en tant és parla de menjars,i  s'anomenen aquests bunyols, els de bacallà i plats com  el bacallà a la llauna que eren molt tradicionals de la cuina pobre de l'èpoc i , pel que descriu el llibre, era molt comú comprar-ho ja cuit i fer un "take-away" de l'època.Els bunyols d'arengada ens van cridar l'atenció..doncs eren els únics  que no coneixiem i que sembla que no han arribat fins nosaltres...Vàrem investigar una miqueta i al final, n'hem fet aquesta versió....

Ingredients (2 persones):

2 arengades (també anomenades guardies civils)

1 ou

un raig de llet

farina (la que entri)

all i julivert

El dia abans posarem les arengades en aigua per a dessalar-les. Quan haguem de fer els bunyols, les traiem de l'aigua, les assequem, les dessescatem i les moquem (els hi traiem els budells) i les esqueixem fent-ne 3 o 4 trossos de cada mig llom. Ens quedaran uns 6-8 trossos d'arengada per cada una d'elles.

Farem la pasta dels bunyols barrejant el rovell del'ou, farina i llet fins a fer-ne una pasta densa. Batrem la clara fins a tenir-la ben escumosa i la barrejarem delicadament amb la pasta. També hi podriem posar una mica de llevat quimic. A part, tindrem ben picolats el julivert i l'all i ara seria el moment de barrejar-ho amb la pasta. Hi submergirem els trossos d'arengada. No caldria salar-ho, perquè l'arengada seguirà tenint un gust potent i un poc salat.

Posarem una paella al foc amb força oli i quan aquest sigui ben roent,  hi anirem afegint una cullerada de pasta amb un dels trossos d'arengada  barrejat per a fer el bunyol, anirem repetint l'operació fins a omplir la paella. Quan els bunyols siguin rossos d'una banda, els girem; quan siguin del tot rossos, els traiem de la paella i els posem en un plat amb un paper de cuina per a absorvir l'oli de més. Servim encara calents.