divendres, 26 d’agost de 2016

Coca amb llonganissa

Aquesta combinació era molt típica fins no fa molts anys de les festes majors a la Garrotxa..s'oferia durant els descansos entre les revetlles del vespre o a la mitja part de les sardanes...sembla que està en desús, però la combinació és molt bona! ho recomano com a berenar per la mainada, per exemple...

Ingredients:
coca de forner
llonganissa més aviat sequeta

Tan senzill com fer talls d'una i altra cosa i menjar-s'ho junt! una típica combinació dolç-salat...

dimarts, 23 d’agost de 2016

Mazamorra cordovesa


Amb aquest nom tan poc atraient (tot cal dir-ho) tenim un altre delicios representant de la família dels gaspatxos, típic de la zona de Còrdova, molt adient com els seus "parents" per èpoques de calor. La recepta l'hem treta d'un petit llibret anomenat "Gazpachos y ensaladas de la cocina de Córdoba", un altre "souvenir" d'un viatge. En el nostre cas, ho vam fer tot a ull, regulant la quantitat d'oli i vinagre segons el nostre propi gust.

Ingredients:

Pa blanc sec de molla densa (el llibre diu 400 g)
oli (200 ml per a la quantitat de pa que diu el llibre)
sal i pebre
un raig de vinagre
alls al gust

ou dur per decorar (també hi podem afegir pernil salat a trossets)

Traiem el millor que puguem la crosta del pa i el posem en remull. Quan sigui ben xop, el traiem de l'aigua i el posem a escórrer o l'apretem amb les mans per tal de deixar-lo el més eixut possible.

En el túrmix, posem els alls pelats, el pa, una bona quantitat d'oli i un raig de vinagre, sal i pebre negre. Ho triturem tot fins a tenir una pasta ben fina. Refredem i servim decorat amb ou dur trinxadet i/o pernil salat tallat a dauets o trossets.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Tomàquets verds fregits

Aquesta recepta es va donar a conèixer entre nosaltres gràcies a la pel·lícula del mateix nom estrenada el 1991....és un aperitiu o acompanyament de plat diferent i realment molt bo. Podem aprofitar la gran quantitat de tomàquets de l'estiu per a separar-ne alguns quan encara siguin ben verds i provar de fer aquest plat que, com veureu, no té cap complicació.

Ingredients (1 persona):

1 o 2 tomàquets verds per persona
1 ou batut
1 raig de llet
farina de galeta
farina
sal i oli.

Començarem per tallar a rodanxes les tomates i les posarem a escòrrer perquè perdin aigua.

Batrem l'ou amb una mica de llet i prepararem un plat amb farina i un altre amb farina de galeta.

Salem els tomàquets i els passarem per la farina, després per l'ou batut salat i per últim per la farina de galeta.

En una paella amb oli ben calent, anirem fregint els tomàquets fins que siguin ben cuits (ull, si els deixem crus poden ser indigestos). quan siguin ben rossos i cuits, els traiem del foc i els posem sobre paper absorvent per tal de treure'ls-hi l'excés d'oli.. Servim calents.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Arròs verd de Morelos

Una adaptació d'una recepta mexicana que vam apendre ja fa un grapat d'anys a un curset de cuines del món. El nom original era "arròs verd amb xiles i plàtans fregits" i es cuina amb la varietat d'arròs de Morelos, típica d'un estat mexicà del mateix nom. Li hem posat el nom amb que la coneixem a casa...

Ingredients (4 persones):

400 gr d'arròs
600 cl d'aigua
150 g d'espinacs
julivert abundant
1/2 ceba picadeta ben fina
1 gra d'all
4 xiles poblanos (nosaltres pebrots verds tipus italià)
4 cebes rallades a rodanxes
150 g de formatge ratllat

Bullim l'arròs amb l'aigua, un raig d'oli i sal. Quan sigui cuit, el colem, el refradem amb aigua i el reservem.

Saltem els espinacs en una cassola, i després els piquem amb el túrmix. Hi afegim la ceba picolada, el julivert trinxat, l'all trinxat i ho triturem de nou ben fi. Barregem la pasta resultant amb l'arròs fins que aquest quedi verd.

Sofregim en una paella les cebes i els pebrots tallats a tires fins que siguin tous. Salem i reservem

Untem amb manega un motllo que pugui anar al forn tipus corona. Posem aproximadament 1/3 de la barreja de cebes i pebrots repartits pel fons. Al damunt, hi distribuïm aproximadament la meitat de l'arròs. Damunt hi anirà una altra capa de cebes i pebrots i el formatge ratllat. Acabem amb la resta del'arròs.

Enfornem a 180 durant uns 10-15 minuts.

Desemmotllem l'arròs i el servim acompanyat de tostons de plàtan fregits.






dijous, 4 d’agost de 2016

Cassola de bacallà amb caragols

Aquest plat potser és un pèl contundent per l'estiu; i és que de fet el vam fer per Quaresma però havia quedat arraconat; al final hem decidit penjar-lo de totes totes encara que no sigui ara la millor època per tastar-lo. L'hem tret d'un llibre de cassoles de tros tradicionals de la Noguera.

Ingredients (4 persones):

8 talls de bacallà ja dessalats
5 o 6 cargols per persona ja enganyats i cuits
150 g de pèsols congelats
1 carxofa per persona
1 fulla de llorer
1 ceba ben picolada
1 cullerada sopera de farina

per la picada:
6 o 8 ametlles torrades
julivert
1 o 2 grans fregits.

Enfarinem i fregim el bacallà. Reservem.

En el mateix oli,fregim els alls i els posem al morter. Després sogregim la ceba picolada finissima amb la fulla de llorer .

Mentrestant, bullim els pèsols i les carxofes netes i tallades a octaus. Aprofitarem l'aigua per a fer la salsa. També aprofitem i fem la picada amb les ametlles, el julivert i els alls que abans hem fregit.

Quan la ceba estigui ben cuita, hi aboquem l'aigua calenta (sense els pèsols  les carxofes que reservarem) i la farina. Barregem bé i constanment perquè no hi hagi grumolls, si ens fa por que se'n facin, hi podem passar el túrmix. Salem i empebrem. La salsa ha de quedar densa però més fluïda que una beixamel. Hi afegim el bacallà i la picada. Deixem que cogui tot junt un parell de minuts, i hi afegim també els pèsols, les carxofes, els caragols ja bullits i la picada. Sacsegem perquè tot es barregi i deixem que faci xup-xup dos o tres minuts més.

Servim calent.

divendres, 29 de juliol de 2016

Popets estofats

Una recepta amb popets tret del mític "la teca" del cuiner Ignasi Domènech. Un estofat dels de fer xup-xup i que estan per sucar-hi pa!

Ingredients (2 persones):

300 gr de popets aproximadament
2 o 3 patates mitjanes
2 o 3 cebes mitjanes
2 o 3 tomàquets ben madurs ratllats
2 o 3 alls
2 fulla de llorer
farigola al gust
1 presa de xocolata
1 got d'anís sec
1 got de vi negre
una mica de safrà
10 o 12 ametlles torrades
julivert trinxat al gust
pebre blanc

Sofregirem en una cassola els alls fins que agafin color però no es tornin negres. Els retirem i els reservem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba picolada ben fina amb el llorer i la farigola. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el julivert trinxat i el tomàquet ratllat. Deixem que es concentri el sofregit. Hi afegim els popets, les patates pelades i tallades a rodanxes finetes (*). Salem i empebrem. hi afegim , quan comenci a bullir , l'anís i el vi, abaixem el foc i tapem l'olla perquè es vagi coent.

A part, fem una picada amb el safrà, els alls enrossits, la xocolata i les ametlles torrades, amb una mica de sal.

Quan la picada estigui ben fineta, hi afegim una mica de salsa fins deixatar-la i ho afegim al cuinat. Tapem de nou, i deixem que faci xup-xup fins que les patates siguin cuites. Si cal, hi afegim un cullerot d'aigua calenta. Quan ja sigui quasi cuit, rectifiquem de sal. Parem el foc i servim.

(*) Per aquests guisats, el millor es començar a tallar la patata amb el ganivet, però acabar esqueixant-les amb les mans, així deixent anar més midó i el suc es concentra més i queda més saborós.

divendres, 22 de juliol de 2016

Espinades de seitó fregides



Un aperitiu curiós i sorprenent bo....aprofitar l'espiada dels seitons ( quan els fem en vinagre o en oli, etc), sembla ser que tradicionalment s'ho menjàven els mariners (eren èpoques on no es podia desaprofitar res)  i ara s'ha convertit en un picapica que segueix sorprenent. No patiu per "notar" les espines, no es noten gens queda tot ben cruixent i molt bo!

Ingredients:
espinades de seitons
oli per fregir-les

En una paella hi posen un bon raig d'oli i quan sigui ben calent, fregim les espinades dels seitons fins que siguin torradetes Les posem damunt de paper absorvent per retirar l'excès d'oli i salem una mica si volem. Servim encara calentones.

divendres, 15 de juliol de 2016

Porridge escocès

Sempre ens agrada fer algun dels plats que hem tastat durant les vacances i/o els viatges, quan tenim la sort de fer-ne...En aquest cas, hem fet un esmorzar molt típic d'Escòcia : el porridge. Tot i que en els hotels, bars i b&b acostumen a oferir com a esmorzar escocès el  també típic esmorzar d'ous ferrats o remanats, cansalada, mongetes etc. el porridge era l'esmorzar més habitual de la població modesta i encara ara és molt popular.  ((El porridge tradicional és va amb "oaks", és a dir, amb civada (no confondre amb la "cebada" castellana que és l'ordi!) ))

Ingredients:

50 g de civada en flocs per persona
200 ml de llet o aigua
sucre o mel al gust

Posar en un cassó la civada en flocs, la llet (millor) o l'aigua i el sucre o la mel. Encendre el foc i anar remenant constantment fins que els flocs siguin cuits i el porridge tingui la consistència adequada (que és força densa). Menjar calent i no reescalfar.

(s'hi pot afegir canyella i/o fruites tallades com plàtan, grosselles, mores, gerds....)

Seguidors