dilluns, 24 de febrer de 2020

Col amb espècies (Sabzi versió 2.0 )

Aquesta recepta la varem fer per aprofitar una col que teniem per la nevera...és relativament fàcil de fer si tens les espècies , es clar...i queda molt bona i "diferent"! Respecte a la recepta original, vàrem fer alguns canvis, doncs, per exemple, no hi vàrem afegir patates, ni teniem a mà asàfetida, que a la cuina india es fa servir molt, tan fresca com en pols...

Ingredients (2 persones):

1/2 col (treure els tronxos)
llavors de comí , una cullerada sopera
2 grans d'all tallats finament
1/2 ceba
1 cullerada sopera de  cúrcuma
2 cullerades soperes de coriandre en pols
 1 bitxo (opcional)
1/2 cullerada sopera de comí en pols
1/ cullerada sopera de garam masala
1 o 2 cebes tendres (només la part verda)
1 pebrot verd tallat ben petit
sal i pebre negre

En una paella grossa, hi aboquem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem les llavors de comí; quan aquestes comencin a "ballar", hi afegim els alls, els pebrots tendres i la part verda de la ceba tendra i la ceba picolada fina. També el bitxo si volem.

Deixem coure fins que la ceba estigui transparent. Hi afegim llavors la ceba tallada a tiretes fines i la resta d'espècies. Deixem coure a foc baix tapat i quan passin uns minuts, hi afegim el garam massala. Deixem al foc fins que la col sigui cuita.


dilluns, 17 de febrer de 2020

Perdius amb col

Un clàssic de la cuina catalana, aprofitant ja que s'acaba la temporada de caça....Una mica entretingut, però de resultat magnífic....

Ingredients (2 persones):

2 perdius
5-6 fulles de col
1 ceba grossa
2-3 pastanagues mitjanes
1 branqueta de farigola
1 fulla de llorer
1 branqueta d'orenga
brou suau o aigua
vi ranci
1 o 2 talls gruixuts de cansalada viada

Primer de tot farem els farcellets de col: separarem unes fulles maquetes de col i els hi traurem el tros més guixut del nervi. Les bullim amb molt d'aigua uns minuts, només per a escaldar-les i les posem deseguit amb aigua freda per a tallar la cocció. Las traiem, assequem amb cura i en fem una farcellet. Si cal, el "fixarem" amb un escuradents. Reservem.

En una cassola, enrossim les perdius senceres previament netes i amanides amb sal i pebre. Enrossim també la cansalada tallada a dauets. Quan tinguin un coloret daurat, hi afegim les verdures pelades i tallades no gaire grosses. Deixem que comencin a suar i llavors hi afegim el vi ranci , deixem que s'evapori l'alcohol i hi afegim el brou o l'aigua. Ho tapem i ho deixem coure una bona estona. Cal que cogui a foc lent i si s'asseca molt, hi afegim una mica més d'aigua o brou.

Quan les perdius siguin ben cuites, enretirem les verdures i les passem pel passapures. Si cal, retirem de la cassola una mica d'oli (si ens sembla que hi pot haver massa). Tornem les verdures a la cassola. Llavors enfarinem els farcellets de col i els fregim en una paella fins que agafin color: seria ideal que abans de retirar les verdures de la cassola, agafem una mica d'oli d'aquell i el fem servir per a cuinar els farcellets; si no ens es possible, oli nou!  Quan els farcellets tinguin una mica de color, amb molta cura, els afegim a la cassola i deixem que cogui tot junt uns minuts més fins que es barregin tots els gustos. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho tindriem...

divendres, 7 de febrer de 2020

Perdius amb llenties

Una recepta que queda molt bé, no dóna relativament gaire feina i serveix perfectament per a dies de festa...trobar perdiu de caça no és excessivament fàcil, però es possible; la resta d'ingredients els tenim sempre a l'abast...

Ingredients (2 persones):
2 perdius de caça no gaire grosses
3 o 4 alls pelats
1 ramet d'herbes aromàtiques: llorer, farigola, orenga
200 g de llenties en cru (pardines i així no caldrà tenir-les en remull)
2 talls de panxeta crua

Netegem de possibles plomes o plomissol les perdius, passant-les per una flama. Les rentem i amanim amb sal i pebre.

En la cassola on normalment fem les llegums o bé, en una olla que tingui tapa i quedi ben tapada, sofregim les perdius tallades per la meitat i la panxeta o cansalada crua a dauets. Quan comenci a agafar color, hi afegim aigua abondant i les llenties i el ramet d'herbes aromàtiques. Cal que l'aigua cobreixi dos o tres dits miním pel damunt de les llenties. Tapem l'olla i deixem que arrenqui el bull, llavors, abaixem el foc i deixem que cogui tot a foc lent fins que les llenties siguin cuites. Servim .

dimecres, 29 de gener de 2020

Ànec amb pomes



Una nova recepta originària del Delta de l'Ebre..i és que li estem traient molt de profit als llibres de cuina que ens vàrem comprar allà...Aquesta recepta caldria fer-la amb ànec de caça, però com que no en teniem, l'hem feta amb ànec de pagès. d'altra banda, si us fa mandra aquesta mena de receptes per allà de que si tens molta feina (bé, n'hi ha una mica, però paga la pena) i després us sobra suc per exemple, perquè la gent no vol sucar-hi pà per allò de les caloríes, sempre podeu reciclar-lo fent uns fideus xinesos per la carmanyola de la feina... amb el suc queden boníssims!!

Ingredients (2 persones):
1/2 ànec , si es possible que sigui ànega i de caça, es clar
1/2 pebrot vermell
1 ceba
1/2 llimona petitona
2 o 3 tomàquets ben madurs
1 got de vi blanc
2 pomes

En una cassola de fang, enrossiu l'ànec tallat a octaus i salat i empebrat.
Quan sigui ben ros, hi afegiu la llimona tallada a mitges llunes,la ceba tallada , el pebrot vermell tallat a tires i ho deixeu sofregit una estona fins que la ceba comenci a estar cuita. Llavors, hi afegiu la tomata ratllada i el vi blanc. Remeneu tot i baixeu el foc fins que estigui ben suau.
Quan l'alcohol del vi s'hagi evaporat, hi afegiu més aigua fins a cobrir l'ànec.
Deixeu que vagi coent a foc lent.
Uns deu minuts abans d'acabar la cocció, es a dir, quan l'ànec estigui pràcticament cuit i tendre, hi afegim les pomes sense pell i tallades també a mitges llunes. Deixem que cogui tot junt una estona fins que les pomes siguin ben tendres i llavors ho servim. El suc ens hauria de quedar espesset i melòs.

dimecres, 22 de gener de 2020

Rajada a l'all-i-pebre (versió valenciana)



L'altre dia, aprofitant que el peixater tenia força rajada, en vàrem fer provisió i vam decidir anar cuinant-la amb la recepta de l'all-i-pebre i les seves variants...L'all-i-pebre més famós és el valenciaà, però hi ha una versió del plat al Delta que no es cuina ben bé igual; també hi ha un all-i-pebre més al nord, a Vilanova, on es fa servir nyora...d'altra banda, també n'hi ha qui li diu all-i-pebre a una recepta que en la nostra opinió correspondria a la recepta de l'all cremat....Vaja, que hi ha marro amb el nom i versions per tots els gustos....

Ingredients (2 persones):

2 ales de rajada o escrita
8 alls
1 cullerada sopera de pebre vermell
1 bitxo
1 grapadet de pinyons

1 llesqueta o trosset de pa
julivert



En una cassola de fang o de ferro colat, hi posem un bon raig d'oli i hi fregm el pa fins que sigui torradet però no cremat. El traiem del foc i el posem al morter.

Al mateix oli, fem enrossir la meitat dels alls pelats i sencers i hi afegim també el bitxo. Quan els alls siguin rossos, hi tirem la cullerada de pebre vermell i immediatament, perquè no es cremi i amargueixi, les ales de rajada ja ben netes i si cal, tallades a trossos; passat un parell de minuts màxim, hi afegim també l'aigua o també un gotet de vi blanc. Deixem que tot faci xup-xup, sacsejant la cassola amb cura perquè no es trenqui la rajada si cal per a repartir bé el pebre vermell.  coem a foc lent i mentrestant, amb el pa, els pinyons i el julivert i la resta d'alls,  fem una picada. Quan tot sigui ben fi, ho deixatem amb un xic d'aigua de coure la rajada i ho aboquem a la cassola. Deixem que cogui tot junt uns cinc minuts més i ho retirem del foc.


dijous, 16 de gener de 2020

Coliflor aloo gobi versió 2.0

Aquesta és la meva versió d'un plat ben popular de la cuina hindú...he mirat de seguir les receptes que estan penjades a internet però es clar, mai saps si segueixen de debó la recepta tradicional, si són adaptacions, o bé si hi ha diverses versions...D'entrada, jo he prescindit de les patates, el plat n'acostuma a dur, o sigui que si voleu ser més estrictes, caldria que n'afegissiu, tallades a rodelles finetes al mateix moment que feu la coliflor.

Ingredients (2 persones):

1/2 coliflor
1 ceba mnitjana
2  tomàquets ratllats o tallats a llunes
1/2 cullerada de cafè de llavors de comí
un tros de gingebre
1/2 cullerada de cafè de cúrcuma
1/2 cullerada de cafè de garam masala
1 bitxo
1 cullerada de cafè de coriandre en pols
coriandre fresc

En el nostre cas, hem tallat la coliflor en brots i l'hem bullit fins a coure-la una mica, deixa'n -la dureta. Reservem i guardem una mica del brou.

En una paella grossa, hi aboquem un raig d'oli i saltem lleugerament les llavors de comí vigilant que no es cremin. Hi afegim la ceba tallada fina i deixem que es faci el sofregit. Afegim també el gingebre ratllat. Dos minuts després, hi afegim el tomàquet ratllat o bé a talls. Deixem que es faci el sofregit i hi afegim la resta d'espècies excepte el coriandre fresc.  Deixem que cogui dos minuts i hi afegim la coliflor. Deixem que cogui, si cal hi afegim una mica de brou i quan la coliflor estigui cuita, la retirem del foc, i hi tirem pel damunt el coriandre picat. Servim.

dijous, 9 de gener de 2020

Rajada a la menorquina

Després de provar aquesta recepta amb carn ara ho provem amb rajada. La rajada és un peix cartilaginós, sense espines i amb una carn blanca ferma i saborosa que pot agradar als nens; d'altra banda, no és excesivament cara, tot i que no apareix normalment al mostrador dels peixaters, si no de forma puntual, per tant, us animem a que aprofiteu quan la veieu i en compreu!

Ingredients (2 persones):

2 ales de rajada
1 o 2 patates grosses
2 o 3 tomàquets
pa ratllat
all
julivert
una copa de vi blanc

Tallem (o fem que la talli el peixater) cada ala en dos trossos.

Pelem les patates i les tallem a rodelles més aviat fines.

En una llauna de forn, hi posem un raig d'oli, una capa de patates, una de tomàquets i salem i empebrem. Hi posem damunt els talls de rajada també salats i empebrats. Damunt, hi posem una altra capa de patates, una de tomàquets i ho cobrim tot amb una barreja d'alls tallats menuts, julivet, pa ratllat i sal.   amanim amb un raig d'oli i enfornem en el forn prèviament calent a 180 graus fins que sigui cuit. Per què no es cremin els alls i amargueixin el plat, us recomanem que part de la cocció la feu amb la llauna tapada amb paper de cuina.   A mitja cocció, ho podeu regar tot amb una mica de vi blanc.

dilluns, 30 de desembre de 2019

Arròs amb carabassa i botifarra negra

Un arròs amb pocs ingredients, de temporada i que dóna un gran resultat...

Ingredients (2 persones):

180 g d'arròs
1/2 ceba
1 tomàquet o 2 ben madurs i de mida mitjana
1 o 2 alls
julivert
safrà
1 tall de carabassa
3 o 4 tallets de botifarra negra per persona o 2 botifarró de ceba (opcional)

Aquí la gràcia es coure bé la carabassa. tenim varies opcions: o be mig bullir-la prèviament (i aprofitar el brou que hem fet per a coure l'arròs) o bé, entretenir-nos i tallar la carabassa ben petita (més que a la foto!). Per treure-li la pela, el millor es fer servir un pelapatates.

D'altra banda, si ho preferiu, podeu prescindir de la botifarra i aixì un quedaria un plat apte per a vegetarians...

Començarem pelant la carabassa i tallant-la menuda.

En una cassola de fang, hi aboquem un raig d'oli i enrossim els alls pelats. Quan siguin rossos, però no cremats! els retirem i reservem i hi tirem la ceba picolada ben menuda i els talls de carabassa. Ho salem i empebrem i deixem que es faci el sofregit. Quan la ceba sigui ben transparent, hi afegim els tomàquets ratllats (prèviament salats també). Deixem que es faci el sofregit i que es concentri bé.  a part, piquem en el morter els alls i el julivert fins a tenir una pasta fina. Hi afegim el safrà i ho aboquem al sofregit.

Quan tinguem el sofregit ben concentrat, hi afegim l'arròs i hi donem un parell de tombs. Afegim llavors el brou que haurem tingut a part bullint (si hem "escaldat" la carabassa) o bé, brou suau de verdures o bé aigua bullint. Ull! si hem escaldat la carabassa i l'hem deixat mig cuita, l'haurem d'afegir durant la cocció del sofregit, en el moment d'afegir-hi el tomàquet, per exemple.

Posem el foc ben fort, i deixem que bulli cinc minuts. Quan hagin passat els cinc minuts, abaixem el foc i deixem que cogui 15 minuts. Cinc minuts abans d'apagar el foc, hi afegim els talls de botifarra o el botifarrons. apaguem el foc i deixem reposar cinc minuts.

Seguidors