dimarts, 27 de desembre de 2016

Coca de pomes i canyella

Una recepta ben senzilla i amb ingredients fàcils de tenir a casa...

Ingredients:

2 pomes grogues
canyella en pols
1 llimona (el suc)

per la pasta:

200 g de farina
150 g d'aigua
un pessic de sal
una miqueta de sucre
1 cullerada sopera d'oli
1 culleradeta de cafe de llevat de forner en pols

un raig de ratafia o un altre licor

Començarem per pelar i tallar les pomes a llunes i les freguem amb la llimona o hi aboquem el suc pel damunt.

Començarem per a fer la pasta : en un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum.Taparem el bol amb un drap  i el posarem en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn prèviament enfarinada. Deixem que llevi de nou una estona.

Llavors hem de pelar i tallar les pomes a llunes i les freguem amb la llimona o hi aboquem el suc pel damunt.

Escampem els talls de poma pel damunt i empolsinem amb canyella. Ho arruixem amb el licor. Enformem a 200º.

Quan la coca sigui cuita, parem el forn i  ho deixem reposar uns minuts més. Podem tornar a arruixar la coca amb més licor.

atenció! si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.


dimarts, 20 de desembre de 2016

Crema de castanyes


Una recepta ben fàcil de fer amb un producte de temporada (tot i que sovint no sigui baratet). Una forma diferent de menjar castanyes..

Ingredients (2 persones):

300 g de castanyes crues (aproximadament
1 ceba mitjaneta
bolets (moixernons en el meu cas)
cansalada a daus (opcional)


Començarem per hidratar els moixernons posant-los en aigua.

Escaldarem les castanyes amb aigua bullent: els hi fem un tall i quan bulli l'aigua en una olla grossa, les hi tirem, deixem que bullin un parell de minuts i les retirem. Aprofitem que estiguin tèbies per treure'ls-hi la pell més fàcilment. Reservem.

En una olla fonda, posem un raig d'oli i la ceba pelada i tallada grollerament, deixem que suï una mica i hi tirem també les castanyes. Passats uns minuts, hi aboquem aigua calenta per a cobrir les castanyes i una mica més i deixem que bulli fins que siguin toves. Salem i empebrem, deixem que bulli un parell de minuts més i retirem del foc.

Quan les castanyes siguin una miqueta fredes, les passem pel túrmix fins a obtenir una crema fina.

A part, en una paella, sofregim els daus de cansalada i quan tinguin coloret, hi afegim els moixernons escorreguts, els saltejem i els retirem del foc.

Servim la crema en bols i ho guarnim amb la cansalada i els bolets.

dilluns, 12 de desembre de 2016

Conill amb castanyes i moniatos

Aquesta recepta és 100% de tardor i el resultat és espectacular; una de les nostres receptes favorites per menjar conill..

Ingredients (4 persones).
1 conill a trossos d'aproximadament 1 kg
1 moniato mitjà
24 castanyes aprox.
1 ceba
2 tomàquets madus
10 ametlles
alls i julivert al gust
1 fulla de llorer
farigola
1 gotet de vi ranci o conyac

En una cassola  amb oli s'hi posen 2 o 3 alls i quan comencin a agafar coloret, es treuen i reservem. En el mateix oli, hi posem el conill ja salat i empebrat i a foc lent deixen que agafi també color. Hi afegim, llavors, la ceba picolada fina.

Quan la ceba comenci a transparentar, hi aboquem el tomàquet ratllat i salat. Se li dona unes voltes i s'hi afegeix un gotet de vi ranci o conyac. Si el guisadet està sec, s'hi tira també una miqueta d'aigua o brou vegetal suau. Es tapa quan l'alcohol s'hagi evaporat i es deixa que cogui fent la xup-xup lentament.

Mentrestant, agafem un cassonet amb aigua i la fem bullir. Quan estigui bullint, hi tirem les castanyes a les que prèviament haurem fet un tall. Deixem que bulli de nou i contem dos o tres minuts. Les traiem del foc i les pelem mentre encara siguin tèbies. Les afegim a la cassola amb el conill.

Pelem el moniato i el tallem a dauets petits i també ho afegim a la cassola.

En un morter, piquem els alls prèviament enrossits, una mica de sal (evitarà que els alls saltin), julivert i les ametlles.En fem una pasta ben fineta i ho reservem fins que el conill sigui quasi bé cuit. Ho afegim a a cassola llavors, deixatant-lo amb una mica del suc del conill i ho deixem coure deu minutets més. Apaguem el foc  i ja ho tenim!

Està més bon d'un dia per un altre.



dilluns, 5 de desembre de 2016

Crumble de prunes claudies i avellanes


Una recepta molt típica de la cuina anglesa i que cada cio és més popular aquí..com veureu és molt fàcil de fer.

Ingredients:
100 g de mantega
100 g de farina
100 g d'avellanes torrades i picades
50 g de sucre
1 veina de vainilla
10 0 12 prunes claudies maduretes
1 cullerada sopera de conyac

ES treu el pinyol de les claudies i es posen en un bol amb la polpa de la vainilla i una cullerada sopera de sucre. ES remena i s'hi posa una cullerada de rom o conyac. DEixem reposar.

En una paella amb mantega hi posem tot el colntingut del bol es donen unes voltes i es reserva.

En un bol, hi posem la farina i les avellanes trinxadetes, el sucre i la mantega ben freda i amb les mans ho treballem fins a tenir grumolls, pero no una pasta homogènia! han de quedar boletes o grumolls i si cal ho anem posant a la nevera si la mantega s'estova massa.

En una llauna de parets altes o font fonda hi posem les prunes i pel damunt la pasta treballada i enfornem a forn amb el gratinador ben calent i ho deixem torrar. ES important que el gratinador estigui ben calent, volem que gratini pero que no deixi desfer-se a la mantega. SErvim tèbi o fred.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Moniatos amb canyella


Unes postres ben senzilletes i una forma diferent o no gaire coneguda de menjar els moniatos! aprofiteu que encara estem en temporada....

Ingredients:

moniatos
canyella
oli
sucre

Pelem el moniato i el tallem a daus.

Posem una paella amb força oli al foc i quan sigui calent, hi tirem els daus de moniato. Fregim els moniatos i quan siguin cuits i dauradets, els retirem del foc i els posem damunt de paper de cuina per retirar-ne l'excés d'oli. Amanim amb sucre i canyella en pols i ja ho podem servir!

dimecres, 23 de novembre de 2016

Macarrons amb bacallà i cigrons


Una recepta que és força popular a la blogosfera italiana i que com veureu porta ingredients molt fàcils de trobar, molt habituals també a la nostra cuina però en unca combinació sorprenent.

Ingredients (2 persones):

200 gr de macarrons
150 gr de cigrons ja cuits
150 g de bacallà esqueixat
1 llimona
1 branqueta de romaní
1 all

Posem el bacallà amb aigua perquè perdi sal.

Courem la pasta amb força aigua i sal fins que sigui cuita al nostre gust. Colem i reservem.

En una paella, saltegem amb una mica d'oli, l'all picoladet, la branqueta de romaní i els cigrons. A l'ultim moment, hi afegim el bacallà escolat i li donem un parell de toms. Immediamtament (perquè el bacallà no quedi massa cuit), hi afegim la pasta i hi donem uns tombs. Salem i empebrem. Retirme del foc i empolsinem la pasta amb una mica d'escorça de llimona acabada de ratllat.

dijous, 17 de novembre de 2016

Croquetes d'avellanes i pomes

Una recepta força original i divertida...croquetes dolces! sorprenents , adictives i fàcils de fer! no es pot demanar-ne més.....

Ingredients:
2 pomes (pero no fuji que són massa aigualides)
50 g d'avellanes torrades
4 cullerades soperes d'aigua
450 g de llet
50 g de sucre
50 g de mantega
canyella, una branca

per fer les croquetes: un ou batut, farina de galeta i farina

Pelem i fem a trossos les pomes i es fan bulli amb l'aigua fins que ens quedi una pasta.

Piquem les avellanes ben fines i les reservem.

Bullim la llet amb el sucre i la canyella i la deixem refredar.

En una olla posem la farina i la mantega i deixem que cogui fins que la mantega sigui fossa i s'hi afegeix la pasta de poma i les avellanes, se'ls hi dona unes voltes i s'hi afegeix la llet poc a poc , remenant sense parar perque ni s'enganxi ni faci grumolls. Es deixa refredar un cop ben lligada, en una plata i mmilor tapada amb paper film per evitar que faci crosta.

Les croquetes les farem com sempre...si volem els hi podem donar forma rodoneta.

divendres, 11 de novembre de 2016

Gatets amb romesco

Una altra recepta amb gats (Scyliorhinus canicula), aquests cop amb salsa romesco! per sucar-hi pà. La salsa romesco la podeu fer amb el morter o amb el túrmix, aquest cop nosaltres l'hem feta amb el túrmix i el resultat és una salsa més homogènia, amb el morter potser ens agrada més perquè ens permet trobar més el gust de tots els ingredients del romesco (però es clar, és una opinió personal)

Ingredients (2 persones):

400 g de gats  ja nets pel peixeter

per la salsa:
mitja llesca de pa fregit
3 o 4 nyores
10 o 12 avellanes torrades
2 o 3 grans d'all
oli
vinagre
sal i pebre
bitxo (opcional)

Començarem per posar les nyores en remull unes hores abans.

Quan sigui ben estovades les nyores, amb l'ajut d'un ganivet, els hi traiem la polpa i la reservem.

En un morter o en el túrmix, hi posem els grans d'all pelats, les avellanes pelades, la polpa o carn de les nyores, una mica de sal i pebre i el bitxo, un raig d'oli i un xic de vinagre. Ho piquem tot fins a tenir una consistència tan homogènia com sigui possible. Rectifiquem de sal i pebre i també d'oli i vinagre si cal.

En una cassola de fang, hi posem un raig d'oli i quan sigui una mica calent, hi aboquem el romesco, deixem que faci uns tombs sense cremar.se, es clar i hi afegim el gat tallat a trossos i salat i empebrat. Deixem coure que faci xup-xup uns minuts (el gat es cou relativament ràpid). Si la salsa ens ha quedat molt espessa , hi afegim una miqueta d'aigua.



dissabte, 5 de novembre de 2016

Pa amb all



Una manera d'amanir el pa no molt recomanable si has de tenir una cita romàntica, però molt bona! Per esmorzar, berenar o sopar...

Ingredients (per persona):

una llesca de pa torrat
1 gra d'all per llesca de pa
oli i sal

Pelem l'all i el refreguem per damunt del pa torrat, per una de les cares o per les dues (però amb una cara ja queda prou bo), amanim amb oli i sal al gust i ja podem menjar-nos-ho..millor acompanyat d'embotit o formatge, es clar.

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Arròs melós de llamàntol


Per celebrar l'anniversari d'un familiar, res millor que un arròs ben melòs de llamàntol...el varem comprar fresc, si bé ens el vam fer preparar a la mateixa peixateria (tallar-lo per la meitat)

ingredients (2 persones):
1 llamàntol
200 g d'arròs
1 ceba mitjaneta
2 tomàquets ben madurs
1 pebrot vermell
1 pebrot verd tipus italià
2 grans d'all
julivert
un grapat de pèsols (congelats en el nostre cas)
brou suau o aigua

Salem i empebre el llamàntol i el posem en una cassola de fang amb una mica d'oli. Prèviament, en aquesta mateixa cassola, haurem enrossit uns alls i els haurem reservat. El llamàntol, un cop hagi canviat de color, també el traiem i el reservem.

A la mateixa cassola, sofregim la ceba picolada ben fina i quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el pebrot verd i el vermell (si són grossos no tot, meitat i meitat) també ben picat i després el tomàquet ratllat.  Deixem concentrar el sofregit.

A part, piquem els alls daurats prèviament i el julivert fins a fer-ne una pasta. Els afegim al sofregit i li fem donar uns tombs.

Afegim a la cassola l'arròs, li donem uns tombs perquè es barregi bé amb el sofregit, salem i hi afegim aigua o brou suau ben calent on haurem bullit els pèsols. Hi afegim també els pèsols, es clar.  Deixem bullir a foc mitjà uns deu minuts i  hi afegim el llamàntol. Deixem que cogui cinc minuts més i parem el foc.

Deixem reposar cinc minuts i ja podem servir-ho.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Pollastre amb peres i olives

Una altra recepte per a sucar-hi pa...aquest cop una que hem vist per la tele; el problema és que la vam apuntar sense més i no ens recordem qui ni a quin canal la van explicar...

Ingredients (4 persones):
1 pollastre sencer tallat a octaus
2 o 3 cebetes
un grapat d'olives verdes
2 pomes o peres (en el nostre cas)
canyella, farigola i sal
1 got de vi blanc


per acompanyar:
arròs blanc (uns 40 g per persona)
panses
canyella
1 got de vi blanc

Comencem per posar les panses en remull amb un dels gots de vi blanc.

Tallem el pollastre a octaus , si no l'hem comprat ja tallat, el salem i l'empebrem.

A una cassola amb oli, posem el pollastre quan l'oli sigui calent i el fem enrossir. Un cop tingui color, el traiem i el reservem. Amb el mateix oli, sofregim a foc suau la ceba ben talladeta fins que sigui cuita i comenci a agafar color, hi tornem a posar el pollastre, li donem al conjunt un parell de tombs, i hi afegim el vi blanc i les olivers sense os!

En una paella a part, i amb una mica de mantega sofregim les pomes (o peres) tallades a octaus i pelades, empolsinades amb farigola i canyella.

Un cop les pomes pràcticament cuites, les afegim al pollastre i ho deixem que segueixi coent a foc lent.

A part, bullim l'arròs blanc i el barregem amb les panses i canyella i el farem servir per acompanyar el pollastre. Si volem, el podem posar en motllos per fer "flamets".


dilluns, 17 d’octubre de 2016

Coques de dacsa

Feia temps que anàvem darrera d'aquesta recepta valènciana...coques de dacsa o coques a la calfor, que es fan amb farina de blat de moro (dacsa, que en diuen allà) . Molt bones, divertides per menjar amb mainada i les coques es poden tenir fetes crues i coure-les a l'últim moment!

Ingredients (unes 10):

per les coques:

260 g de farro (farina de blat de moro)
1 got d'aigua
1 dit del mateix got amb oli
sal

pel farcit:

1 llauna de tonyina
7 o 8 anxoves salades
1 ou dur bullit i trinxat
tomàquet sofregit

una tasseta amb una mica d'oli per a fer les boles de pasta

També (cal tenir-ho preparat):
1 bossa de plàstic tallada per la meitat
11 o 12 quadradets de paper de forn d'un pam per un pam
2 plats de la mateixa mida

En un cassonet hi posem l'aigua, la sal i l'oli i ho fem bullir. Deseguida hi afegim la farina de blat de moro i ho barregem tot fins a tenir una pasta. Encara calenta, ho traiem del cassó i ho passem al marbre enfarinat i la bolagem. Fem porcions en forma de piloteta amb les mans untades amb oli.

Cal que la pasta encara sigui tèbia, si no , se'ns trencaran deseguida les coques.

Damunt d'un plat, posem un tros del plàstic, damunt la bola de farina de blat de moro, l'altre plàstic i ho "aixafem" tot amb l'altre plat. Així trindrem les coques ben formades i rodones. Posem la primera coca damunt d'un paper de forn i ho tapem amb un altre paper, damunt d'aquest i posarem la segona coca i tornarem a tapar i així fins a acabar les coques. Ara, si ho volem, ho podem tapar i guardar a la nevera per l'endemà.

Si no, posem una paella de la mida de les coques al foc amb una miqueta d'oli I quan sigui ben calenta hi posem la primera coca (va molt bé ajudar-se del paper de forn). La fem coure per les dues bandes fins que tingui un color groget i torradet i reservem.

Portem a taula les coques i també ,en bols o tassetes, les anxoves, la tonyina esmicolada, el tomàquet sofregit i l'ou trinxat i cada persona es posa el que vol en  la proporció que li vingui de gust , plega la coca i ja se la pot menjar!! (ull! que atipem força)



dimecres, 12 d’octubre de 2016

Conill a l'estil de Jaime Oliver

Una recepta del famós xef anglès Jaime Oliver (i polèmic! veieu si no l'afer de la paella amb xoriço, per no parlar de la seva escalivada amb menta I alfàbrega!!)...una mica adaptada, això sí, al que teniem a mà i al nostre propi gust.

Ingredients (2 persones).
1/2 conill tallat a trossos
4 o 5 cebetes
comí
llorer
canyella en pols (un pessic)
sucre (un parell de culleradesde sucre ben bones)
1 got de conyac o vi ranci
salsa de tomàquet fregit
oli i sal


En una cassola amb oli ben calent hi sofregim el conill ja salat i empebrat. Només cal que agafi color. Reservem.

A la mateixa cassola i amb l'oli que hi queda, hi posem les cebetes pelades senceres, se'ls hi dóna unes voltes i s'hi posa pel damunt un parell de cullerades soperes de sucre, es deixa caramelitzar i se li afegeix el conill, el conyac, el llorer , el comí , canyella i més sal. A foc molt lent, s'hi afegeix 2 o 3 cullerades de tomàquet fregit i es deixa acabar de coure molt lentament.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Bacallà a la llauna (segona versió)

Fa temps ja vam publicar una recepta de bacallà a la llauna...aquesta d'avui és més senzilla,però igualment fidel a la tradició i bonissima! no cal dir-ho...

Ingredients (2 persones):
2 talls de bacallà dessalat per persona, millor gruixudets
5 o 6 grans d'all
julivert al gust
1 got de vi blanc
150 g de mongetes  (o al gust)
1 cullerada de pebre vermell dolç (ni fumat ni agredolç)

Un cop el bacallà dessalat (aquí), l'enfarinem i el fregim amb oli abundant. No l'hem de coure gaire. El traiem de la paella i el reservem, posant-lo en una llauna que pugui anar al forn, on prèviament haurem d'escampat les mongetes ja cuites (les podem passar una mica per la paella en el mateix oli que el bacallà).

En el mateix oli, hi enrossim els alls tallats a làmines fines o a daus. quan comencin a agafar color, hi afegim el pebre vermell i immediatament (que no es cremi el pebre!) el got de vi blanc. Deixem reduir i ho aboquem damunt el bacallà. Empolsinem amb julivert picat ben fi i , si volem, hi posem més alls trinxadets. Enfornem uns minuts (5 o 6) i ja podem servir.





diumenge, 2 d’octubre de 2016

Calamars a la romana

Algunes companyes de feina ens comenten que algunes de les nostres receptes són un pèl complicades...bé, aqui en tenim una de ben senzilleta i popular!!

Ingredients (2 persones):
3 calamars ja nets i tallats a rondanxes
1 ou
un raig de llet

farina
oli

Tallem els calamars a rodanxes si no els tenim ja tallats, els salem i els enfarinem.

Batem un ou i li afegim un raig de llet. Hi aboquem els calamars i els unem bé amb l'ou batut.

A part, tenim una paella amb oli ben calent, hi tirem els calamarsi deixem que enrosseixin. els girem i deixem que es facin també per l'altre cantó.

Retirem del foc i ho deixem damunt de paper absorvent perquè tregui l'excès d'oli. Servim.







dilluns, 26 de setembre de 2016

Caps de xai estofats


De petits menjàvem sovint cap de xai a la graella, però la barbacoa fa molt de temps que es va trencar i el cap va desaparèixer del nostre menù...fa poquet vam veure en un blog valencià (aquí) on hi havia una recepta per fer-los al forn i deseguit vam decidir de repeteir-la...un cop amb els ingredients comprats, vam caure que aquests dies estem sense forn...què podíem fer? Vam improvisar alguns canvis...

Ingredients (per persona):
1 cap de xai tallat per la meitat
2 o 3 patates petites
1 ceba grossa
1 tall de llimona
1 branca grossa de julivert
1 fulla de llorer
1 got de vi blanc
1 got d'aigua
pebre vermell dolç
sal i pebre negre
alls al gust

Salem i empebrem el cap de xai. L'amanim també amb el pebre vermell i el resevem.

Agafem una cassola amb tapa i hi aboquem un raig d'oli, quan sigui calent hi afegim els alls sencers i pelats i la ceba tallada a talls grossos. Deixem que suï una mica i hi afegim les patates tallades grollerament no molt gruixudes. També hi afegim el llorer.

Passats uns minuts, hi afegim el cap, el got de vi, el got d'aigua i el julivert i la llimona. Tapem i deixem que cogui a foc baixet. Girem un cop o dos el caps amb molta cura. Quant les patates siguin cuites i la llengua també, podem servir.

dijous, 22 de setembre de 2016

Anguila fumada amb tomàquet

Una recepta ben fàcil, lleugera i que podem fer servir com a entrant ja sigui sol o amb torradetes o be,  acompanyat d'una amanida o  amb una mica d'arròs blanc bullit.

Ingredients (1 persona):

1 tros d'anguila fumada del delta d'uns 4-5 dits de llarg
1 tomàquet madur ben gros
sal i pebre negre

Ratllem el tomàquet madur i ho barregem amb l'anguila fumada prèviament esmicolada. Amanim amb sal i pebre negre i una mica d'oli.

Si ens agrada ben fi, ho podem triturar amb el túrmix. Si no, ho podem picolar amb el ganivet.

dimarts, 13 de setembre de 2016

Calamars farcits clàssics


Avui portem un altre clàssic: calamars farcits amb carn i amb una salseta d'aquelles de sucar-hi pa!

Ingredients (2 persones):

4 calamars mitjans ja nets
200 g de carn picada barreja de carn de porc i vedella
all i julivert
1 ceba mitjana
2 o 3 tomaquets madurs mitjans (jo aquest cop he fet servir tomàquet cru de llauna)
canyella en pols
sal i pebre negre
mig got de vi blanc

per la picada:
1 all gros
6 o 7 avellanes torrades i pelades
1 presa de xocolata negra

Començarem per trinxar les ales i les potes del calamars i també all i julivert al gust. Ho barregem tot en cru amb la carn picada i ho amanim amb sal, pebre negre i un pessic de canyella en pols.

En una cassola, sofregim la ceba picolada ben fina i els alls també pelats i picolats fins que sigui transparents. Hi tirem una mica de vi blanc i deixem que es redueixi el vi a foc fort. Quan s'hagi reduït, hi aboquem el tomàquet i deixem que cogui a foc lent fins que es faci el sofregit. També hi tirem el julivert.

Mentrestant, farcim els calamars (millor si els girem primer perquè estiguin ben nets) amb la carn picada. No els hem d'omplir excessivament, per evitar que es rebentin. Tanquem els calamars amb un escuradents o cosint-los amb fil d'embastar.

Quan el sofregit sigui força reduit, hi afegim els calamars amb cura. El foc cal que estigui baixet i tapem l'olla. Si cal, hi afegim una mica d'aigua calenta.

Deixem que faci xup-xup i es coguin. Quan siguin quasi fets hi aboquem la picada prèviament picada amb el morter o el túrmix (ben fineta ens ha de quedar). Sacsegem la cassola, fem que es barregi tot amb el suc, rectifiquem de sal si cal i apaguem el foc i deixem reposar una mica.

dilluns, 5 de setembre de 2016

Suquet de mussola (gat) i allioli negat

Una recepta clàssica per aprofitar uns talls de mussola ( Scyliorhinus canicula*) que teníem a casa. Fàcil de fer, ja ho veureu,  tot i que requereix un cert temps perquè faci xup-xup. Recordeu que no ens ha de quedar com una sopa, és un guisat!

Ingredients (2 persones):

300 g de mussola neta (Scyliorhinus canicula)
2 o 3 patates grosses
2 o 3 grans d'all
1 tomàquet gros i madur

aigua o millor, brou de peix

per l'allioli negat:
1 o 2 alls
oli abundant
sal

Començarem per fer un allioli amb força oli perquè es negui (es a dir, es talli).

Tallarem les patates esqueixant-les, es a dir, començarem per tallar-les amb ganivet i després amb les mans així ens quedarà un tall irregular que deixarà anar midó durant la cocció.

En una olla o cassola de fang començarem per enrossir els alls pelats. Un cop rossos, però no negres!, els retirem del foc i ho trinxem conjuntament amb el julivert i ho reservem.

Al mateix oli, sofregim el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Quan sigui quasi fet, hi afegim les patates i deixem que cogui una mica.Hi afegim l'all i el julivert i deixem que cogui uns minuts; després hi afegim també el brou ja calent i deixem que bulli i es coguin les patates (uns 15 minuts).

Quan les patates siguin mig fetes, hi afegim la mussola neta i tallada i salada. Deixem que cogui i faci xup-xup a poc a poc. Quan  faltin un parell de minuts, hi aboquem l'allioli negat i deixem que cogui uns minuts més.


(*) Tot i que a la peixeteria on hem comprat aquest tauró li diuen mussola, a les etiquetes de la Llotja de pescadors que han de mostrar al costat del "bitxo" hi consta el nom de Gat, no sabem si es tracta de dos sinònims, si és una confusió o si els hi provoca "mal rotllo" això d'escriure "Gat" per obvies raons......suposo que algun dia ens haurem de decidir i preguntar-los-hi directament, ja us en informarem!

dimarts, 30 d’agost de 2016

Mandonguilles amb mongetes de Santa Pau



Avui publiquem la recepta d'una companya de feina..bé, no exactament, per què originariament la recepta es fa amb cigrons, però no en teniem i en canvi, teniem uns fesols de Santa Pau ja cuits i preparatss.  Com veureu, ens queda un plat ben complert...(i deliciós!)

Ingredients (2-3 persones):

300 g de fesols de Santa Pau ja cuits (de fet, hauria de fer-se amb cigrons)
250 g de carn picada de vedella i porc barrejades (aproximadament)
1 ou
farina de galeta
2 alls
1 ceba mitjana
1 fulla de llorer grossa
julivert al gust
2 o 3 tomàquets madurs (jo, 200 ml de tomàquet cru ratllat de llauna)
canyella en pols
farina

Començarem per fer les mangonguilles, barrejant un gra d'all picadet fi, el julivert picat, les carns, la canyella i l'ou sencer cru. Fem una pasta de tot plegat i hi afegim farina de galeta per a obtenir una consistència que es pugi manipular i formar les mandonguilles. Salem i empebrem al gust. Formem les mandonguilles i les arrebossem amb farina.

Fregim les mandonguilles en oli i les reservem. No cal que es coguin del tot, només que agafin coloret.

En una cassola, començarem a sofregir l'all sencer (1 o 2 al gust) fins que enrosseixi. Retirem i reservem. En el mateix oli, hi aboquem la ceba picada fina i la fulla de llorer i deixem que cogui. Salem i empebrem. Quan sigui quasi transparent, hi afegim (opcional) una mica de vi blanc i deixem que s'evapori (jo no ho vaig fer). Afegim després una picada amb els alls prèviament enrossits i el julivert. Afegim el tomàquet i deixem que es redueixi. A foc baix!

Quan el tomàquet sigui ben concentrat, hi afegim les mandonguilles i immediatament, les mongetes. Rectifiquem de sal si cal. Deixem que faci xup-xup uns 5 minuts i ja ho tenim!



divendres, 26 d’agost de 2016

Coca amb llonganissa

Aquesta combinació era molt típica fins no fa molts anys de les festes majors a la Garrotxa..s'oferia durant els descansos entre les revetlles del vespre o a la mitja part de les sardanes...sembla que està en desús, però la combinació és molt bona! ho recomano com a berenar per la mainada, per exemple...

Ingredients:
coca de forner
llonganissa més aviat sequeta

Tan senzill com fer talls d'una i altra cosa i menjar-s'ho junt! una típica combinació dolç-salat...

dimarts, 23 d’agost de 2016

Mazamorra cordovesa


Amb aquest nom tan poc atraient (tot cal dir-ho) tenim un altre delicios representant de la família dels gaspatxos, típic de la zona de Còrdova, molt adient com els seus "parents" per èpoques de calor. La recepta l'hem treta d'un petit llibret anomenat "Gazpachos y ensaladas de la cocina de Córdoba", un altre "souvenir" d'un viatge. En el nostre cas, ho vam fer tot a ull, regulant la quantitat d'oli i vinagre segons el nostre propi gust.

Ingredients:

Pa blanc sec de molla densa (el llibre diu 400 g)
oli (200 ml per a la quantitat de pa que diu el llibre)
sal i pebre
un raig de vinagre
alls al gust

ou dur per decorar (també hi podem afegir pernil salat a trossets)

Traiem el millor que puguem la crosta del pa i el posem en remull. Quan sigui ben xop, el traiem de l'aigua i el posem a escórrer o l'apretem amb les mans per tal de deixar-lo el més eixut possible.

En el túrmix, posem els alls pelats, el pa, una bona quantitat d'oli i un raig de vinagre, sal i pebre negre. Ho triturem tot fins a tenir una pasta ben fina. Refredem i servim decorat amb ou dur trinxadet i/o pernil salat tallat a dauets o trossets.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Tomàquets verds fregits

Aquesta recepta es va donar a conèixer entre nosaltres gràcies a la pel·lícula del mateix nom estrenada el 1991....és un aperitiu o acompanyament de plat diferent i realment molt bo. Podem aprofitar la gran quantitat de tomàquets de l'estiu per a separar-ne alguns quan encara siguin ben verds i provar de fer aquest plat que, com veureu, no té cap complicació.

Ingredients (1 persona):

1 o 2 tomàquets verds per persona
1 ou batut
1 raig de llet
farina de galeta
farina
sal i oli.

Començarem per tallar a rodanxes les tomates i les posarem a escòrrer perquè perdin aigua.

Batrem l'ou amb una mica de llet i prepararem un plat amb farina i un altre amb farina de galeta.

Salem els tomàquets i els passarem per la farina, després per l'ou batut salat i per últim per la farina de galeta.

En una paella amb oli ben calent, anirem fregint els tomàquets fins que siguin ben cuits (ull, si els deixem crus poden ser indigestos). quan siguin ben rossos i cuits, els traiem del foc i els posem sobre paper absorvent per tal de treure'ls-hi l'excés d'oli.. Servim calents.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Arròs verd de Morelos

Una adaptació d'una recepta mexicana que vam apendre ja fa un grapat d'anys a un curset de cuines del món. El nom original era "arròs verd amb xiles i plàtans fregits" i es cuina amb la varietat d'arròs de Morelos, típica d'un estat mexicà del mateix nom. Li hem posat el nom amb que la coneixem a casa...

Ingredients (4 persones):

400 gr d'arròs
600 cl d'aigua
150 g d'espinacs
julivert abundant
1/2 ceba picadeta ben fina
1 gra d'all
4 xiles poblanos (nosaltres pebrots verds tipus italià)
4 cebes rallades a rodanxes
150 g de formatge ratllat

Bullim l'arròs amb l'aigua, un raig d'oli i sal. Quan sigui cuit, el colem, el refradem amb aigua i el reservem.

Saltem els espinacs en una cassola, i després els piquem amb el túrmix. Hi afegim la ceba picolada, el julivert trinxat, l'all trinxat i ho triturem de nou ben fi. Barregem la pasta resultant amb l'arròs fins que aquest quedi verd.

Sofregim en una paella les cebes i els pebrots tallats a tires fins que siguin tous. Salem i reservem

Untem amb manega un motllo que pugui anar al forn tipus corona. Posem aproximadament 1/3 de la barreja de cebes i pebrots repartits pel fons. Al damunt, hi distribuïm aproximadament la meitat de l'arròs. Damunt hi anirà una altra capa de cebes i pebrots i el formatge ratllat. Acabem amb la resta del'arròs.

Enfornem a 180 durant uns 10-15 minuts.

Desemmotllem l'arròs i el servim acompanyat de tostons de plàtan fregits.






dijous, 4 d’agost de 2016

Cassola de bacallà amb caragols

Aquest plat potser és un pèl contundent per l'estiu; i és que de fet el vam fer per Quaresma però havia quedat arraconat; al final hem decidit penjar-lo de totes totes encara que no sigui ara la millor època per tastar-lo. L'hem tret d'un llibre de cassoles de tros tradicionals de la Noguera.

Ingredients (4 persones):

8 talls de bacallà ja dessalats
5 o 6 cargols per persona ja enganyats i cuits
150 g de pèsols congelats
1 carxofa per persona
1 fulla de llorer
1 ceba ben picolada
1 cullerada sopera de farina

per la picada:
6 o 8 ametlles torrades
julivert
1 o 2 grans fregits.

Enfarinem i fregim el bacallà. Reservem.

En el mateix oli,fregim els alls i els posem al morter. Després sogregim la ceba picolada finissima amb la fulla de llorer .

Mentrestant, bullim els pèsols i les carxofes netes i tallades a octaus. Aprofitarem l'aigua per a fer la salsa. També aprofitem i fem la picada amb les ametlles, el julivert i els alls que abans hem fregit.

Quan la ceba estigui ben cuita, hi aboquem l'aigua calenta (sense els pèsols  les carxofes que reservarem) i la farina. Barregem bé i constanment perquè no hi hagi grumolls, si ens fa por que se'n facin, hi podem passar el túrmix. Salem i empebrem. La salsa ha de quedar densa però més fluïda que una beixamel. Hi afegim el bacallà i la picada. Deixem que cogui tot junt un parell de minuts, i hi afegim també els pèsols, les carxofes, els caragols ja bullits i la picada. Sacsegem perquè tot es barregi i deixem que faci xup-xup dos o tres minuts més.

Servim calent.

divendres, 29 de juliol de 2016

Popets estofats

Una recepta amb popets tret del mític "la teca" del cuiner Ignasi Domènech. Un estofat dels de fer xup-xup i que estan per sucar-hi pa!

Ingredients (2 persones):

300 gr de popets aproximadament
2 o 3 patates mitjanes
2 o 3 cebes mitjanes
2 o 3 tomàquets ben madurs ratllats
2 o 3 alls
2 fulla de llorer
farigola al gust
1 presa de xocolata
1 got d'anís sec
1 got de vi negre
una mica de safrà
10 o 12 ametlles torrades
julivert trinxat al gust
pebre blanc

Sofregirem en una cassola els alls fins que agafin color però no es tornin negres. Els retirem i els reservem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba picolada ben fina amb el llorer i la farigola. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el julivert trinxat i el tomàquet ratllat. Deixem que es concentri el sofregit. Hi afegim els popets, les patates pelades i tallades a rodanxes finetes (*). Salem i empebrem. hi afegim , quan comenci a bullir , l'anís i el vi, abaixem el foc i tapem l'olla perquè es vagi coent.

A part, fem una picada amb el safrà, els alls enrossits, la xocolata i les ametlles torrades, amb una mica de sal.

Quan la picada estigui ben fineta, hi afegim una mica de salsa fins deixatar-la i ho afegim al cuinat. Tapem de nou, i deixem que faci xup-xup fins que les patates siguin cuites. Si cal, hi afegim un cullerot d'aigua calenta. Quan ja sigui quasi cuit, rectifiquem de sal. Parem el foc i servim.

(*) Per aquests guisats, el millor es començar a tallar la patata amb el ganivet, però acabar esqueixant-les amb les mans, així deixent anar més midó i el suc es concentra més i queda més saborós.

divendres, 22 de juliol de 2016

Espinades de seitó fregides



Un aperitiu curiós i sorprenent bo....aprofitar l'espiada dels seitons ( quan els fem en vinagre o en oli, etc), sembla ser que tradicionalment s'ho menjàven els mariners (eren èpoques on no es podia desaprofitar res)  i ara s'ha convertit en un picapica que segueix sorprenent. No patiu per "notar" les espines, no es noten gens queda tot ben cruixent i molt bo!

Ingredients:
espinades de seitons
oli per fregir-les

En una paella hi posen un bon raig d'oli i quan sigui ben calent, fregim les espinades dels seitons fins que siguin torradetes Les posem damunt de paper absorvent per retirar l'excès d'oli i salem una mica si volem. Servim encara calentones.

divendres, 15 de juliol de 2016

Porridge escocès

Sempre ens agrada fer algun dels plats que hem tastat durant les vacances i/o els viatges, quan tenim la sort de fer-ne...En aquest cas, hem fet un esmorzar molt típic d'Escòcia : el porridge. Tot i que en els hotels, bars i b&b acostumen a oferir com a esmorzar escocès el  també típic esmorzar d'ous ferrats o remanats, cansalada, mongetes etc. el porridge era l'esmorzar més habitual de la població modesta i encara ara és molt popular.  ((El porridge tradicional és va amb "oaks", és a dir, amb civada (no confondre amb la "cebada" castellana que és l'ordi!) ))

Ingredients:

50 g de civada en flocs per persona
200 ml de llet o aigua
sucre o mel al gust

Posar en un cassó la civada en flocs, la llet (millor) o l'aigua i el sucre o la mel. Encendre el foc i anar remenant constantment fins que els flocs siguin cuits i el porridge tingui la consistència adequada (que és força densa). Menjar calent i no reescalfar.

(s'hi pot afegir canyella i/o fruites tallades com plàtan, grosselles, mores, gerds....)

divendres, 8 de juliol de 2016

Coca de pèsols

Si seguiu una miqueta el meu bloc, ja haureu notat que ens agraden molt les coques..en aquest cas, hem fet una recepta valenciana, una coca de pèsols! Si us fixeu en la foto, la coca ha quedat un pèl gruixudeta, però això depen molt de com l'arribeu a estirar a la llauna. Si us en sobra pasta la podeu congelar; però millor ho feu abans no comenci a llevar.

Ingredients (3-4 persones):

pel farcit:
500 g de pèsols congelats
2 cebes tendres

per la pasta:

200 g de farina
150 g d'aigua
un pessic de sal
una miqueta de sucre
1 cullerada sopera d'oli
1 culleradeta de cafe de llevat de forner en pols

Començarem per pelar i tallar la ceba. Fem suar la ceba en una paella a foc suau, fins que quedi transparent.

Bullim els pèsols amb aigua amb sal. Quan siguin cuits, els colem, passem per aigua freda i els barregem amb la ceba. Reservem.

Per a fer la pasta : en un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum.Taparem elbol amb un drap  i el posarem en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn prèviament enfarinada. Hi escampem pel damunt els pèsols i la ceba i ho amanim amb un fil d'oli. Deixem que torni a pujar un xic la pasta. Ho enfornem a foc calent (180º).

Quan la coca sigui cuita, parem el forn i  ho deixem reposar uns minuts més.

atenció! si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.En aquest cas, és molt recomenable per evitar que es cremin els pèsols.

Servim calenta o freda amanit amb una miqueta d'oli.



dilluns, 4 de juliol de 2016

Albergínies a la manera de Fra Sever d'Olot

Una de les receptes d'albergínies del llibre de Fra Sever d'Olot i el seu "Llibre de l'art de Quynar" manuscrit gironí de l'any 1787....Són una mica díficils d'interpretar a voltes, per tant, n'hem fet una interpretació personal; a l'original sembla que faci un arrebossat del que naltros hem fet el farcit..

Ingredients (per 4 persones):
1 albergínia per persona
1ceba
alls al gust
1 o 2 claus d'olor
canyella, una culleradeta de cafè o bé un canonet sencer
menta trinxada
formatge ratllat

Comançarem per a tallar el peduncle de l'albergínia i fer-li un talla longitudinal de forma horitzontal que ens fara de "tapa". Amb molta cura, la buidem i reservem la carn que hi traiem. Salem l'interior i deixem que perdi una mica d'aigua.

En una paella, sofregim la ceba ben picolada i la "carn" que hem tret de dins de l'albergínia també tallada ben petita. Hi afegim els claus d'olor, sal i pebre negre i la canyella. quan comenci a transparentar, hi afegim el formatge i la menta. Remanem i apaguem el foc i deixem refredar.

En una cassola o llauna que pugui anar al forn, posem un llit de verduretes (en el nostre cas, tomàquet a rodanxes) amanim amb oli i sal i hi posem les albegínies al damunt ( tapades amb la tapa que hem fet al principi).

Enfornem a 150º fins que les albergínies siguin cuites. Si veiessim que es cremen, les tapem amb paper de cuina. Servim calentes.

dimarts, 28 de juny de 2016

Truita de sonsos

Una altra recepta ben senzilleta amb sonsos...Ràpida de fer perquè, recordeu, no cal netejar els sonsos ni treure'ls-hi les espines ni res,i un cop cuit, no és nota res de res.

Ingredients (per una persona=:

150 g de sonsos
2 ous
un raig de llet
sal
oli.

Fregim els sonsos sense enfarinar en una paella amb una mica d'oli i mentrestant batrem els ous i hi afegirem un raig de llet.Salem.

Quan els sonsos siguin cuits (no patiu si es desfan una miqueta) hi aboquem els ous batuts i deixem que quallin per sota. Quan tinguem feta una capa o costra sota, amb l'ajut d'un plat soper i un bon cop de canell i certa decisió, girem la truita (fora del foc!), tornem la truita a la paella fent lliscar el plat i deixem que qualli per la part que encara està crua (al girar-la hem deixat la part ja cuita i amb "crosteta" a dalt).

Quan la truita sigui cuita de totes dues bandes la traiem del foc i servim.

divendres, 17 de juny de 2016

Coca de carabassó i formatge Cebreiro

Una altra coca amb la pasta de pa que fem últimament aprofitant que tenim sobrets de llevat de fornet en pols.
Ingredients (2-3 persones):

2-3 carabassons
1 ceba
formatge gallec esmicolat Cebreiro
marduix sec en fulletes

per la pasta:

200 g de farina
150 g d'aigua
un pessic de sal
una miqueta de sucre
1 cullerada sopera d'oli
1/2 sobre de llevat de forner en pols

Començarem per pelar i tallar a bocins no gaire menuts els carbassons i la ceba. Amanim amb oli, sal i marduix. Reservem

En un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum ben tapat el bol amb un drap en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn, prèviament enfarinada. Hi posem pel damunt la ceba i i el carbassó prèviament escorreguts i hi amanim amb un fil d'oli. Ho enfornem a foc calent (180º).

Quan la coca sigui cuita, esmicolem el formatge pel damunt i amb el foc apagat, ho deixem reposar uns minuts més; després ho retirem del foc;atenció! si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.

Servim calenta o freda amanit amb una miqueta d'oli.

dijous, 9 de juny de 2016

Albergínies a l'estil de les Garrigues

Un altra recepta per a fer les albergínies, aquesta força senzilla i que millora d'un dia per l'altre...aquesta recepta és típica de la comarca de les Garrigues.....

Ingredients (2 persones):

3 albergínies mitjanes
1 ceba mitjana
3-4 tomàquets ben madurs
1 all
sucre i sal
pebre vermell dolç (una cullerada de cafè)
brou o aigua

per la picada:
julivert
5-6 ametlles torrades
1 all cru

Pelem les albergínies i les tallem a rodanxes, les salem i deixem que perdin un xic d'aigua i per tant amargor.

Quan hagi passat una estona (mitja hora mínim), les enfarinem i fregim en oli calent. Reservem.

Fem un sofregit de la següent manera: picolem la ceba ben petita i l'all també, ho sofregim en una cassola alta a foc baix fins que sigui ben transparent. Hi afegim el tomàquet ratllat, una mica de sal i un xic de sucre i una mica de pebre vermell dolç. deixem que es concentri el sofregit i hi afegim llavors un got de brou o aigua.

Afegim al sofregit les albergínies i deixem que facin xup-xup a foc lent amb la cassola tapada. Al final d'aquest termini, hi afegim la picada i deixem que cogui cinc minuts més i servim.



divendres, 3 de juny de 2016

Tostons fregits

Aquest passat cap de setmana hem fet tostons fregits, un plat típic de tot Centreamerica i que ens serveix molt bé com a pica-pica o com acompanyament de carns o peixos. Cal reconèixer que no és gaire diatètic però és realment bo....

Ingredients :

plàtan mascle ben madur
sal i oli

Com veureu, és ben senzill...

Tallem el plàtan a rodanxes no gaire primes i les fregim lleugerament en oli roent. Les retirem del foc i les aixafem amb una forquilla o similar i les retornem al foc. Quan siguin ben rossetes, les retirem , les posem damunt de paper de cuina per absorvir l'excès d'oli i ho salem.

dilluns, 30 de maig de 2016

Peus de porc segons Fra Sever d'Olot

Aquest passat Sant Jordi vam trobar una petita joia, una edició facsímil publicada per l'editorial del castell de Perellada d'un manuscrit del segle XVIII. Aquest manuscrit, escrit per un frare anomenat Fra Sever d'Olot s'anomena "llibre de l'art de quynar" i hi ha recollides una pila de receptes de l'època amb un llenguatge d'allò més pintoresc.  La llista de receptes és ben curiosa i reflexa una gran afició per barrejar sucre i canyella en els plats salats, especialment en els de carn....abans de concloure que això està molt allunyat dels nostres gustos, penseu en la cuina americana i la seva afició a les salses dolces o, millor, la barreja de carn i fruita tan popular a la nostra cuina o les coques de llardons o les botifarres dolces de l'Empordà!

Ingredients (per persona):

1 per de porc ja bullit i desossat (aquí)
1 ou
farina
sucre
canyella

Fem una pasta barrejant l'ou batut amb la farina, el sucre, la canyella i un pessic de sal.Ha de quedar força densa.

Escalfem oli en una paella. arrebossem els peus de porc en la pasta abans descrita i , quan l'oli sigui calent, hi fregim els peus de porcs. Un cop ben rossos, ho traiem del foc, ho posem damunt de paper absorbent per a retirar l'excés d'oli i ho empolsinem amb sucre. I ja ho podem servir.


Segons Fra Sever d'Olot, aquest és un plat de festa major i , singularment, de Quaresma i dijous gras!

dilluns, 23 de maig de 2016

Sonsos fregits


Vam veure aquests sonsos fa uns dies a mercat que feien una fila estupenda i no vam poder resistir la temptació de comprar-los...la forma de cuinar-los no pot ser més fàcil.

Ingredients (per persona):

100 g de sonsos
farina
sal i oli

Enfarinem lleugermanet els sonsos, els salem i els fregim amb oli ben calent en una paella. Servim acabats de fer.

Com veieu, més fàcil impossible i com que són força menuts no se'ls hi nota les espines ni res......


dilluns, 16 de maig de 2016

Cassola de tros


La cassola de tros és molt típica de lleida, n'hi ha molts versions però la idea bàsica és que la cassola porta verdura de temporada (que trobaven a l'hort o tros), en aquest cas espinacs i carn, en part que duien de casa (botifarra negra, algun tros de porc) i allò que podien arreplegar de camí a l´hort o mentre hi treballàvem (per això els caragols són ingredient imprescindible!). Aquesta n'és la nostra versió.

Ingredients (2 persones):

2 talls de botifarra negra
2 talls de botifarra de perol
10-12 caragols ja enganyats i cuits
mig conill a octaus
2-3 trossos de cansalada
2-3 de costella de porc
1 ceba
1 manac d'espinacs ja nets
2-3 tomàquets madurs
1 o 2 alls tendres
mig got de vi blanc


En una cassola de fang, sofregim la cansalada, la costella de porc  i el conill fins que agafi una miqueta de color. Retirem i reservem. Hi afegim la ceba picolada ben fina i els alls tendres també talladets petits i deixem que sofregeixi. Quan la ceba sigui quasi feta, hi tirem el vi i deixem que s'evapori, després hi tornem a posar la carn i hi afegim el tomàquet i deixem que es redueixi. 

Quan faci xup-xup, hi afegim els espinacs nets i tallats a trossos. Hi afegim també els caragols. Deixem que faci xup-xup tapat a foc mitjà. Quan sigui tot cuit, hi afegim les botifarres tallades i deixem que cogui cinc minuts més. Rectifiquem de sal i ja podem servir.

Com hem abans, hi ha moltes versions del plat; per exemple, n'hi ha que hi posen una picada just abans de les botifarres per espesseir la salsa. N'hi ha que, a temporada, la fan amb albergínies i/o pebrots, etc.





dimecres, 11 de maig de 2016

Coca de pera i cansalada

Una altra recepta que barreja fruita i carn, en aquest cas, cansalada. Vam provar-ne una amb aquests ingredients al poble d'Arbeca i vam decidir fer-ne una versió un cop retornats a casa. En el nostre cas, vam fer servir cansalada viada, però si trobeu la típica cansalada de pitillo (assecada) de les Garrigues, millor que millor per a fer-la servir!

Ingredients (2-3 persones):

2-3 peres
1 ceba
15-16 tallets ben fins de cansalada
vinagre de mòdena
1 cullerada sopera de sucre
sal

per la pasta:

250 g de farina
150 g d'aigua
un pessic de sal
una miqueta de sucre
1 cullerada sopera d'oli
1/2 sobre de llevat de forner en pols

Començarem preparant la coca. En un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum ben tapat el bol amb un drap en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

En una paella hi posem un raig d'oli i la ceba tallada a trossets no gaire fins i un pessic de sal. Quan comenci a transparentar, hi aboquem un raig de vinagre de mòdena i el sucre. Deixem que cogui i mentrestant, tallem les peres a daus i a mida que ho fem,les afegim a la paella. Deixem que cogui fins que siguin quasi bé toves del tot.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn, prèviament enfarinada. Hi posem pel damunt la ceba i la pera i hi repartim els trossos de cansalada. Ho amanim amb un raig d'oli i ho enfornem a foc calent (180º).

Quan la coca sigui cuita, ho retirem del foc; si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.

Servim calenta o freda.







dijous, 5 de maig de 2016

Coca de botifarra dolça i pomes

Una coca per aprofitar que teniem una botifarra dolça al congelador esperant a ser consumida. Ens va semblar una bona idea fer una versió aproximada de la recepta més tradicional de la botifarra adaptant-la a les coques salades. El resultat és molt i molt bo!! També hem aprofitat per a provar el llevat de forner en pols.

Ingredients:

per a la coca:

250 g de farina
150 g d'aigua
1 cullerada sopera d'oli
una mica de sucre
un pessic de sal
llevat de forner (uns 5g)

pel recapte:

3 pomes dolces (que no siguin fuji que tenen massa aigua!)
1 botifarra dolça
1 ceba mitjana
2 cullerades soperes de vi negre
un pessic de canyella en pols
una mica de sucre
una llimona

Començarem preparant la coca. En un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum ben tapat el bol amb un drap en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

En una paella hi posem un raig d'oli i la botifarra tallada a trossos no gaire prims. Deixem que agafi color i la retirem i reservem. A la mateixa paella, hi posem ara la ceba pelada i tallada prima amb una mica de sal. Deixem que cogui i mentrestant, tallem les pomes a daus i a mida que ho fem, fregem els trossos amb llimona perquè no ennegreixin. Afegim els trossos de poma a la paella, una mica de sucre, de sal, de canyella i el vi negre i deixem que cogui fins que el vi estigui ben reduït i les pomes cuites però que no es desfacin.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn, prèviament enfarinada. Hi posem pel damunt la ceba i la poma i hi repartim els trossos de botifarra dolça. Ho amanim amb un raig d'oli i ho enfornem a foc calent (180º).

Quan la coca sigui cuita, ho retirem del foc; si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.

Servim calenta o freda.


divendres, 29 d’abril de 2016

Llenties amb ras-el-hanout

Una recepta molt ràpida i senzilleta aprofitant que teniem nova provisió d'aquesta barreja d'espècies tan popular al Màrroc.

Ingredients (2 persones):

300 g de llenties ja cuites
3-4 tomaquets madurs i mitjans
1 ceba
1 culleredeta de ras-el-hanout
1 fulleta de llorer

Començarem pelant i picolant ben fina la ceba i la sofregim en una cassola amb una mica d'oli. Hi tirem un polsim de sal. Quan comenci a transparentar-se, hi afegim el tomàquet ratllat i una mica més de sal i la fulla de llorer.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim les llenties ja cuites i el ras-el-hanout. Barregem suaument. Deixem que faci xup-xup uns 3 o 4 minuts i apaguem el foc. Ja podem servir.

dilluns, 25 d’abril de 2016

Fonoll a la graella amb comí



Aquesta manera de cuinar els fonolls ens l'han explicada uns familiars acabats d'arribar d'un viatge per Marroc...a ells els hi van servir com a entrant i ens va semblar molt interessant de provar...el resultat és òptim! ho podem cuinar per servir sol o com acompanyant de carns o peix també.

Ingredients:

fonolls
comí en pols
un pessic de sucre
sal
oli

Tallem els fonolls, aprofitant-ne només la part blanca. Els posem damunt de la planxa de cuinar ja calenta, com si els volguessim escalibar.  Anem tombant-los fins que siguin cuits. Retirem del foc i amanim amb un pessic de sucre, sal, comí en pols i un raig d'oli. Servim calents.

dilluns, 18 d’abril de 2016

Baigan Bartha (albergínies hindús)

Aquest cop una altra versió d'un plat tradicional hindú...és força dificil seguir fidelment les receptes d'aquell país, els ingredients són díficils de trobar sovint i per altra banda, no podem oblidar que si (com en el meu cas) traiem les receptes d'internet, ens hem de refiar que les fonts siguin fidels a la recepta (cosa que ja sabem que no sempre és així)...de totes maneres, la recepta queda molt bona i és una manera diferent de menjar les albergínies...(les podem acompanyar d'arròs blanc)

Ingredients (2 persones):

3-4 albergínies
3 o 4 tomàquets madurs
1 pebrot vermell petit
1 bitxo
1 culleradeta de cúrcuma
1 tros de gingebre fresc
1 cullerada sopera de comí en llavors
1 culleradeta de coriandre en pols
1 culleradeta de garam masala
coriandre fresc trinxadet


Escalivem les albergínies de la forma habitual. Pelem i tallem a trossos i reservem.

En una paella o cassola petita, sofregim lleugerament el pebrot vermell tallat a trossos. El traiem del foc i el reservem.

Al  mateix oli, hi tirem les llavors de comí, deixem que es fregeixin un miqueta i immediatament, hi afegim el tomàquet prèviament ratllat, el gingebre també ratllat i el bitxo. Deixem que cogui i que es concentri el sofregit.

Quan el tomàquet comenci a estar sofregit i concentrat, hi afegim la cúrcuma i el coriandre en pols. Donem uns tombs, i hi afegim l'albergínia. Salem i deixem que cogui uns deu minuts. un cop passats els deu minuts, hi afegim el garam masala, el pebrot que prèviament hem sofregit i el coriandre fresc trinxadet. Deixem coure uns minuts més (3-4) i ja ho podem servir.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Ofegat de la Segarra


Avui presentem la nostra versió d'aquest plat típic de la comarca de la Segarra..i és que aquesta Setmana Santa hem tingut la sort de passar uns dies al petit poble de Torà i hem pogut tastar aquest plat al famós Hostal Jaumet...

Ingredients (2 persones):

100 g de mongetes cuites (en el nostre cas, de Santa Pau)
1/2 peu de porc
1 tros d'orella de porc
2 cebes petites
2 tomàquets ben madurs
1 pessic de pebre vermell
1 pessic de pebre negre
1 branqueta de romaní (petita)
1 branqueta de farigola
1 branqueta de marduix
1 fulla de llorer
1 presa de xocolata
3 o 4 nous senceres
4 o 5 ametlles torrades
2 alls pelats
1 gotet de vi blanc
2 gots de brou suau o d'aigua

En una cassola, fem un sofregit de ceba ben trinxadeta. Quan comenci a agafar color, hi afegim el tomàquet tallat a trossets petits i una mica de sucre. Deixem que cogui uns deu minuts, fins que es concentri bé. Hi afegim les herbes (tomaní, farigola, marduix, llorer) en un farcellet lligat amb fil, el pebre vermell i el negre. Hi donem un tomb, i hi afegim el vi i el brou. Tapem i deixem que arrenqui el bull.

Quan arrenqui el bull, hi afegim el peu de porc i l'orella de porc tallats a trossos.  Tapem i deixem que cogui a foc mig durant un parell d'hores (sí, és d'aquests guisats antics de fer la xup-xup).

Si cal, hi afegim més brou o aigua durant la cocció. Mentrestant, fem la picada amb les nous, les ametlles, els alls, la xocolata i un xic de sal.

Passades dues hores, hi afegim la picada deixatada amb un xic de la salsa i les mongetes ja cuites. Deixem que cogui uns vint minuts. Parem el foc, deixem reposar uns minuts i ja podem servir!


dilluns, 4 d’abril de 2016

Sardines amb salsa verda de Cervià


Una altra recepta fàcil i a més, que es possible tenir preparada amb temps, el dia abans, per exemple.....

Ingredients (2 persones)

10 o 12 sardines (també dependrà de la mida, es clar)
farin
vinagre
1 ou dur
1 o 2 alls
julivert (força)

Començarem per enfarinar les sardines ja netes i salades  i les fregim en oli. Les reservarem en un plat una mica fondo.

Fem una picada amb els alls pelats, els ous durs i el julivert i una mica de sal i pebre.

Retirem una mica d'oli de la paella on hem fregit les sardines i hi tirem el vinagre (aproximadament dos dits). Fem-lo bullir i deixem que es redueixi una mica i que perdi fortor.  Diluïm la picada amb aquest liquid, ho tornem al foc i deixem que bulli uns minuts. Rectifiquem de sal i ho aboquem tot damunt les sardines.


dijous, 31 de març de 2016

Faves i pèsols estofats

Les faves i els pèsols estan en temporada i seria una autèntica llàstima no aprofitar-ho. Aquesta recepta és fàcil (el més entretingut es desgranar les verdures), es cou tot sol i no cal "vigilar" l'olla gaire i el resultat és excel.lent!

Ingredients (2 persones):
1kg i mig de pèsols sense desgranar
1 kg de faves sense desgranar
1 tomàquet madur
1 ceba petita
3 o 4 alls tendres
un bon raig d'anís dolç
mig got d'aigua
1 fulla de llorer
1 branqueta de farigola

Comencem per desgranar les faves i els pèsols. Els reservem.

Fem un farcellet amb el llorer i la farigola, lligant-los amb paper d'embastar.

En una cassola que es pugui tapar, hi posem un raig d'oli i la ceba pelada i picolada ben fina. Deixem que es cogui a foc baix. Hi afegim els alls tendres pelats i picolats quan la ceba comenci a transparentar i el farcellet d'herbes. Deixem que cogui un xic més i hi afegim les faves, els pèsols i el tomàquet tallat a trossos. Deixem que es cogui un parell de minuts i hi afegim l'anís, deixem que cogui uns minuts més i hi afegim l'aigua i ho tapem tot.

Cal que cogui a foc baix i que quedi sucós. Si veiem que queda curt de suc, hi podem afegir una mica d'aigua. A l'últim moment, traiem el farcellet d'herbes, salem i empebrem. I ja ho podem servir.


dijous, 24 de març de 2016

Sopa torrada amb xampinyons

Una sopa fàcil de fer i amb molt bon resultat; aprofitem que encara fa una miqueta de fred per a fer les últimes sopes de la temporada...

Ingredients (2 persones):

1 l. brou vegetal o de pollastre suau
1 llesca de pa sec (o mé , si ho preferiu més espès)
mitja safata de xampinyons sencers
nou moscada al gust

Començarem per a fer bullir el brou i , immediatament que bulli, afegir-hi el pa torrat a trossos. Deixem que bulli i que es desfaci o li donem un "cop de mà" amb un batedor, remenant fins que el pa quedi ben "desintegrat".

A part, netegem els xampinyons i els talles a quarts.

Afegim els xampinyons a la sopa, rectifiquem de sal i hi afegim pebre negre i nou moscada. Deixem que bulli a foc baix i amb l'olla tapada fins que els xampinyons  siguin cuits. I ja està! fàcilíssima i boníssima.....



divendres, 18 de març de 2016

Carabassa arrebossada


Una recepta sense gaires complicacions que ens pot servir com a primer plat o com a acompanyament de carns o peixos.

Ingredients:
carabassa
farina de galeta
ou
farina

Començarem per pelar i tallar la carabassa no gaire gruixuda...uns 0.5 cm de gruix i cal donar-li forma de daus si es possible.

Salem i empebrem la carabassa i la deixem reposar uns 20 minuts que perdi aigua. Arrebossem primer amb farina, espolsant la que ens agafi de més. Passem els talls enfarinats per ou batut i després per farina de galeta. Fregim en una paella i en oli ben calent fins que al punxar els talls aquests es vegin que es tan tous.

Posem damunt de paper absorvent per a treure'n l'excés d'oli i ja ho podem servir.

dilluns, 14 de març de 2016

Arròs dolç del Carnaval v. 2.0

Poc abans del Carnaval vam tenir l'oportunitat de llegir un article a una pàgina web sobre un arròs on es barreja el dolç i el salat i amb una crosta d'ous, sucre i canyella (aquí) que encara es cuina a la ciutat de Valls abans de la Quaresma; poc després llegint un llibret anomenat "Costums religiosos de Barcelona" , un facsímil modern entorn les festes religioses a Barcelona de l'antic "calaix de sastre" del Baró de Maldà vam trobar si no la mateixa recepta, una de molt semblant, recollida com a menja típica també de Barcelona durant el Carnaval....i es clar, ens va picar la curiositat i , com que teníem alguns dels ingredients, vam decidir fer-ne una versió amb el que teníem en aquell moment per casa...el resultat és sorprenent i molt bo!

Ingredients (2 persones):

160 g d'arròs
1 peu de porc
1/2 botifarra blanca
4 o 5 talls de costella de porc tallada a trossos
1 cua de porc
1 ceba petita
sucre (no sigueu tímids/es!!)
canyella en pols
2 ous batuts sencers


Farem un brou amb el peu i la cua de porc.

En una cassola de fang, sofregim la ceba picolada finissima i els talls de costella de porc (prèviament salats i empebrats). Quan comenci a agafar color, hi tirem el peu i la cua que haurem prèviament tret del brou i l'arròs. Donem un parell de tombs i hi aboquem el  brou  ben calent (el doble de pes de brou que d'arròs) (*). Primer deixem uns minuts a foc fort i després el baixem una mica.

Quan l'arròs sigui  cuit (uns 20 minuts), hi afegim la botifarra a rodanxes i pràcticament després, els ous batut, el sucre i la canyella (sense por!). Ho fiquem dintre del forn a gratinar. Quan hagi fet crosta i estigui amb un coloret tirant a torrat, ho traiem, ho deixem reposar 5 minuts i ho servim.

(*) Per saber quan brou posar-hi, és sempre més còmode, fixar-se en què es tradueix aquesta quantitat d'arròs en cullerots i així, no ens caldrà anar sempre pesant-lo...si per la quantitat d'arròs que li posem, per di alguna cosa, ens fixem que ens calen 3 cullerots i mig, doncs, això, no caldrà anar pesant sempre el brou...serà qüestió de fer servir sempre el mateix cullerot per abocar el brou.


dilluns, 7 de març de 2016

Lletons amb mongetes

Una altra recepta per a fer amb lletons..fàcil i ecònomica...

Ingredients (2 persones):

200 gr de mongetes cuites
7 o 8 lletons per persona
2 alls tendres
farina
sal i pebre

Començarem per pelar i picolar els alls tendres. Reservem

Enfarinem els lletons, els salem i empebre i els fregim en una paella. Quan comencin a estar cuits, hi afegim els alls tendres. Quan comencin a estar els alls cuits i els lletons fets, hi aboquem les mongetes i , si en tenim, una mica de suc de coure-les. Deixem que cogui tot junts uns minuts i rectifiquem de sal. Ja ho tenim!

divendres, 4 de març de 2016

Farcellets de col amb patates


Aquesta és una variant dels famosos (i tradicionals) farcellets de col , els vam farcir simplement de puré de patates amb formatge (una mica inspirats per un altra plat tradicional, però aquest cop suís). El plat és més fàcil del que sembla!

Ingredients (3-4 persones, 10 o 12 farcellets):

Fulles de col senceres i grosses
6 patates
nou moscada al gust
formatge ratllat tipus manxec d'ovella
formatge tipus garrotxa
llet, una micona

Per la beixamel:
250 ml de llet
nou moscada al gust
pebre negre i sal
1 cullerada sopera plena de farina
15-20 g de mantega

formatge ratllat
mantega

Començarem per pelar les patates i bullir-les amb força aigua i una mica de sal. Quan siguin cuites, les traiem del foc, i hi barregem una mica de llet i el formatge ratllat i el formatge garrotxa a dauets petits.Aixafem amb una forquilla i barregem bé, hi afegim també nou moscada al gust. Salem .Reservem.

En una cassola ample (quan més millor), fem bullir aigua, i quan aquesta estigui bullin hi posem unes quantes fulles de col, de 3 a 4 cada vegada. En total podem fer unes 10-12 fulles. Quan comencin a estar toves, però mai cuites del tot!, les traiem amb cura una per una i les posem en un bol amb aigua freda per tallar la cocció. Quan siguin fredes, les traiem i les fem escórrer amb cura sempre perquè no se'ns trenquin. Repetim fins a tenir totes les fulles de col cuites.

En una superfície plana, hi estirem bé una fulla de col i hi posem una part del purè de patates. Millor a la part oposada al tronxo. Dobleguem els laterals i llavors enrotllem la col fins a formar un farcellet. Si tenim por que no se'ns aguantarà, hi podem posar algun escuradents com a sistema de tancament, però no patiu, per què es queden ben tancats!

A mesura que fem els farcellets, els anem posant en una plàtera que pugi anar al forn.

Quan ja siguin tots llestos, hi aboquem la salsa beixamel pel damunt (Per fer la beixamel, si us plau, consulteu aquí ). Pel damunt de la salsa, hi tirem formatge ratllat i trossets de mantega. Posem a gratinar fins que agafin un bon coloret i servim.

Seguidors