divendres, 29 de juliol del 2016

Popets estofats

Una recepta amb popets tret del mític "la teca" del cuiner Ignasi Domènech. Un estofat dels de fer xup-xup i que estan per sucar-hi pa!

Ingredients (2 persones):

300 gr de popets aproximadament
2 o 3 patates mitjanes
2 o 3 cebes mitjanes
2 o 3 tomàquets ben madurs ratllats
2 o 3 alls
2 fulla de llorer
farigola al gust
1 presa de xocolata
1 got d'anís sec
1 got de vi negre
una mica de safrà
10 o 12 ametlles torrades
julivert trinxat al gust
pebre blanc

Sofregirem en una cassola els alls fins que agafin color però no es tornin negres. Els retirem i els reservem.

En el mateix oli, sofregirem la ceba picolada ben fina amb el llorer i la farigola. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim el julivert trinxat i el tomàquet ratllat. Deixem que es concentri el sofregit. Hi afegim els popets, les patates pelades i tallades a rodanxes finetes (*). Salem i empebrem. hi afegim , quan comenci a bullir , l'anís i el vi, abaixem el foc i tapem l'olla perquè es vagi coent.

A part, fem una picada amb el safrà, els alls enrossits, la xocolata i les ametlles torrades, amb una mica de sal.

Quan la picada estigui ben fineta, hi afegim una mica de salsa fins deixatar-la i ho afegim al cuinat. Tapem de nou, i deixem que faci xup-xup fins que les patates siguin cuites. Si cal, hi afegim un cullerot d'aigua calenta. Quan ja sigui quasi cuit, rectifiquem de sal. Parem el foc i servim.

(*) Per aquests guisats, el millor es començar a tallar la patata amb el ganivet, però acabar esqueixant-les amb les mans, així deixent anar més midó i el suc es concentra més i queda més saborós.

divendres, 22 de juliol del 2016

Espinades de seitó fregides



Un aperitiu curiós i sorprenent bo....aprofitar l'espiada dels seitons ( quan els fem en vinagre o en oli, etc), sembla ser que tradicionalment s'ho menjàven els mariners (eren èpoques on no es podia desaprofitar res)  i ara s'ha convertit en un picapica que segueix sorprenent. No patiu per "notar" les espines, no es noten gens queda tot ben cruixent i molt bo!

Ingredients:
espinades de seitons
oli per fregir-les

En una paella hi posen un bon raig d'oli i quan sigui ben calent, fregim les espinades dels seitons fins que siguin torradetes Les posem damunt de paper absorvent per retirar l'excès d'oli i salem una mica si volem. Servim encara calentones.

divendres, 15 de juliol del 2016

Porridge escocès

Sempre ens agrada fer algun dels plats que hem tastat durant les vacances i/o els viatges, quan tenim la sort de fer-ne...En aquest cas, hem fet un esmorzar molt típic d'Escòcia : el porridge. Tot i que en els hotels, bars i b&b acostumen a oferir com a esmorzar escocès el  també típic esmorzar d'ous ferrats o remanats, cansalada, mongetes etc. el porridge era l'esmorzar més habitual de la població modesta i encara ara és molt popular.  ((El porridge tradicional és va amb "oaks", és a dir, amb civada (no confondre amb la "cebada" castellana que és l'ordi!) ))

Ingredients:

50 g de civada en flocs per persona
200 ml de llet o aigua
sucre o mel al gust

Posar en un cassó la civada en flocs, la llet (millor) o l'aigua i el sucre o la mel. Encendre el foc i anar remenant constantment fins que els flocs siguin cuits i el porridge tingui la consistència adequada (que és força densa). Menjar calent i no reescalfar.

(s'hi pot afegir canyella i/o fruites tallades com plàtan, grosselles, mores, gerds....)

divendres, 8 de juliol del 2016

Coca de pèsols

Si seguiu una miqueta el meu bloc, ja haureu notat que ens agraden molt les coques..en aquest cas, hem fet una recepta valenciana, una coca de pèsols! Si us fixeu en la foto, la coca ha quedat un pèl gruixudeta, però això depen molt de com l'arribeu a estirar a la llauna. Si us en sobra pasta la podeu congelar; però millor ho feu abans no comenci a llevar.

Ingredients (3-4 persones):

pel farcit:
500 g de pèsols congelats
2 cebes tendres

per la pasta:

200 g de farina
150 g d'aigua
un pessic de sal
una miqueta de sucre
1 cullerada sopera d'oli
1 culleradeta de cafe de llevat de forner en pols

Començarem per pelar i tallar la ceba. Fem suar la ceba en una paella a foc suau, fins que quedi transparent.

Bullim els pèsols amb aigua amb sal. Quan siguin cuits, els colem, passem per aigua freda i els barregem amb la ceba. Reservem.

Per a fer la pasta : en un bol gros, barregem tots els ingredients i un cop tinguem una pasta homogènia, ho passem al marbre lleugerament enfarinat i la treballem una mica. Ho tornem al bol i deixem que dobli el volum.Taparem elbol amb un drap  i el posarem en un lloc sense llum directa i sense corrents d'aire.

Quan la pasta hagi llevat, l'estirem amb el corró i la posem damunt d'una llauna que pugi anar al forn prèviament enfarinada. Hi escampem pel damunt els pèsols i la ceba i ho amanim amb un fil d'oli. Deixem que torni a pujar un xic la pasta. Ho enfornem a foc calent (180º).

Quan la coca sigui cuita, parem el forn i  ho deixem reposar uns minuts més.

atenció! si mentre cou el recapte es cou massa, ho podem tapar amb paper de forn.En aquest cas, és molt recomenable per evitar que es cremin els pèsols.

Servim calenta o freda amanit amb una miqueta d'oli.



dilluns, 4 de juliol del 2016

Albergínies a la manera de Fra Sever d'Olot

Una de les receptes d'albergínies del llibre de Fra Sever d'Olot i el seu "Llibre de l'art de Quynar" manuscrit gironí de l'any 1787....Són una mica díficils d'interpretar a voltes, per tant, n'hem fet una interpretació personal; a l'original sembla que faci un arrebossat del que naltros hem fet el farcit..

Ingredients (per 4 persones):
1 albergínia per persona
1ceba
alls al gust
1 o 2 claus d'olor
canyella, una culleradeta de cafè o bé un canonet sencer
menta trinxada
formatge ratllat

Comançarem per a tallar el peduncle de l'albergínia i fer-li un talla longitudinal de forma horitzontal que ens fara de "tapa". Amb molta cura, la buidem i reservem la carn que hi traiem. Salem l'interior i deixem que perdi una mica d'aigua.

En una paella, sofregim la ceba ben picolada i la "carn" que hem tret de dins de l'albergínia també tallada ben petita. Hi afegim els claus d'olor, sal i pebre negre i la canyella. quan comenci a transparentar, hi afegim el formatge i la menta. Remanem i apaguem el foc i deixem refredar.

En una cassola o llauna que pugui anar al forn, posem un llit de verduretes (en el nostre cas, tomàquet a rodanxes) amanim amb oli i sal i hi posem les albegínies al damunt ( tapades amb la tapa que hem fet al principi).

Enfornem a 150º fins que les albergínies siguin cuites. Si veiessim que es cremen, les tapem amb paper de cuina. Servim calentes.

Seguidors