dissabte, 30 de juliol del 2011

Tomàquets a la Mammounia

Una altra de les receptes del llibre "Sabores de Marruecos" de C. Ferguson, com ja he dit alguna altra vegada, aquests reculls que prometen ser de cuina "autèntica" a mi em fan una mica de por i me'ls prenc amb un pèl d'escepticisme , no sé si es realment autèntica la recepta, però puc asegurar que el resultat és molt bo i molt original (o com a mínim, diferent)

Ingredients (2 persones):
4 tomàquets mitjans madurs
un bon grapat de fèstucs
safrà
un culleradeta de sucre
1 culleradeta de canyella
1 culleradeta d'aigua de tarongina
oli i sal

Tallem els tomàquets i els hi traiem la polpa, deixem que treguin l'aigua damunt un escorridor. Al cap d'una mitja horeta, els posem en una cassola que pugui anar al forn amb el tall cap a munt.
Piquem al morter el sucre,la sal, la canyella i el safrà. Repartim la barreja damunt els tomàquets.
Amanim amb l'oli i amb l'aigua de tarongina. Tirem una mica més de safrà pel damunt i enfornem a foc baix (uns 11oº) perquè es vagin coent lentament. Això pot durar unes 3 o 4 hores, cal que es confitin. Si es massa temps, també els podem posar al grill uns minuts (5-8) i després al forn mitjà uns altres 10 minuts.
Quan siguin cuits, els hi tirem els festucs picats al morter pel damunt i servim.
Pot servir d'entrant o acompanyar alguna carn o peix.

dijous, 28 de juliol del 2011

Pollastre amb punxa

Aquesta recepta ens servirà per a fer un bon guisat de pollastre aprofitant l'abundància de tomàquets i de pebrots vermells.

Ingredients (2 persones):
1/2 mig pollastre tallat a octaus
4 tomaquets mitjans ben madurs
1 pebrot vermell
canyella en pols
julivert
1 o 2 alls

Netegem el pollastre i l'amanim amb sal i canyella (generosament). En una cassola, enrossim el pollastre. Quan tingui un bonic color dauradet, hi afegirem el pebrot tallat a tires. Es millor que en aquest punt, tapem la cassola. Quan el pebrot comenci a estovar-se, hi afegirem l'all (o els alls) picats ben fins. Deixem uns minuts i hi afegim el julivert tallat també ben fi. Immediatament, i perquè no se'ns cremi el julivert, hi afegirem els tomàquets sense pell, tallats i lleugerament aixafats. Si ens agrada, hi podem afegir un trosset de canyella en branca per a potenciar encara més el gust. Deixem que es cogui el guisat a foc mitjà, si veiem que es queda sense suc, es millor que el tapem.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Truita agredolça

Una altra recepta del llibre d'en J. Lladonosa "El Gran llibre de la cuina Catalana"; en aquest cas una recepta per a fer truita de riu, senzilla i sorprenent.

Ingredients (1 persona):
1 truita
1/2 tassa de mel
1 dl de vinagre
farina i oli

Començarem per a fregir la truita salada i enfarinada. Un cop sigui ben rossa de tots dos costats, la traiem i la reservem. Escorreu una mica d'oli de fregir-la i a la mateixa paella i amb l'oli restant, aboqueu-hi el vinagre i deixeu que es redueixi a la meitat. Quan estigui ben reduït, hi afegirem la mel i deixem uns minuts més. Quan la salsa sigui ja densa i un pèl caramelitzada, l'aboquem ben calenta damunt la truita i ja ho podem servir.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Badocs arrebossats

 Els badocs són la flor del carabassó; era una menja popular a la Garrotxa, tot i que una mica oblidada i fa uns anys alguns restaurants ho varen tornar a posar de moda. De totes maneres no es gaire fàcil trobar al mercat els badocs, així que si un dia en veieu , no us ho penseu i proveu aquest plat!

Ingredients (2 persones):
8 o 9 badocs
farina
aigua
1 ou (la clara només)
sal i oli

Netejarem els badocs, treient-lis el pistil i els sèpals amb molt de cura, perquè els pètals són molt delicats.
Prepararem la pasta per arrebossar barrejant aigua i farina amb una mica de sal, ens ha de quedar una consistència fluïda però no líquida. Batem la clara a punt de neu i la barregem amb la pasta d'arrebossar. Arrebossem a la pasta els badocs i els tirem a la paella amb l'oli ben calent.
Deixem que es fregeixin com si fossin bunyols . Quan tinguin color, treiem els badocs i els deixem damunt d'un paper de cuina perquè n'absorveixi l'excès d'oli. I ja els podem servir.

dijous, 21 de juliol del 2011

Coca adobada de préssecs i menta fresca

 Aquesta recepta és el resultat de voler aprofitar pasta de coca adobada que guardàvem congelada: teníem de feia uns dies la pasta de la coca que ens havia sobrat al congelador, i necessitàvem buidar-lo i teníem també uns préssecs de vinya, així que vàrem pensar de fer aquesta variant de coca adobada; i de pas, aprofitant que teníem menta fresca també, vam decidir donar-li a la coca el toc refrescant que hi dóna sempre aquesta herba!

Ingredients per la coca adobada(varem fer servir la meitat de la pasta) :
120 ml de llet
1 llimona
3 ous
50 g de mantega pomada
25 g de llevat de pa
una mica de sal
80 g de sucre (més sucre abundant per a decorar)
500 g de farina (potser necessitarem més!)
1 rovell per pintar la pasta

per la coca:
3 préssecs de vinya madurs
fulles de menta fresca (no gaires)


Per fer la pasta vàrem seguir fil per randa la recepta de la coca adobada amb cireres (aquí). La teníem al congelador, i per tant 24 hores abans, la varem treure del congelador i la vàrem deixar al frigorífic. A l'endemà al mati, el dia que volíem fer la coca, la vàrem treure del frigorífic, i la vàrem deixar en un lloc de la cuina sense corrent d'aire i fresc (bé, el més fresc que vàrem poder, que no és gaire a Barcelona a l'estiu). Quan va doblar el volum, la vam estendre sobre la llauna del forn i vàrem formar la coca.

Vàrem tallar a trossos ni gaire grossos ni gaire petits els préssecs i els varem posar damunt la coca. Vam deixar que lleves de nou.
Quan la coca havia tornat a crèixer, varem tirar molt de sucre pel damunt i vàrem enfornar. Teníem el forn ja calent a 180º.

Quan la coca ja va ser cuita, la vàrem treure i la vàrem deixar refredar, llavors, hi varem tirar pel damunt les fulletes de menta fresca tallades ben fines (no gaires, per no matar el gust del préssec!). La veritat és que la combinació de la coca, amb els préssecs ben sucosos i la frescor de la menta va quedar molt i molt bona!

dilluns, 18 de juliol del 2011

Chackchouka (pebrots i tomàquets a la tunisiana)

La recepta de la Chackchouka la vàrem trobar ja fa uns anyets en un llibre de cuina de la Mediterrània...des de llavors n'hem fet una versió, aquesta que penjem a la web avui amb molt d'èxit. És com podreu veure, un plat únic molt complert.

Ingredients (2 persones):
4 ous
4 tomàquets
2 cebes grosses
2 alls
5 o 6 tomàquets verds italians
sal i pebre negre.

En una cassola, posem un raig d'oli i la ceba tallada no gaire petita. Tapem i deixem que cogui uns minuts a foc baix. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegim l'all i els pebrots verds tot ben tallat (els alls, que ens quedin ben menuts). Salem i empebrem. Quan comenci a estar ben cuits (uns 20 minuts) i mantenin la cassola tapada i a foc baix, hi tirem els tomàquets tallats per la meitat i amb el tall cap per avall. Deixem que coguin 10 minuts aproximadament, i llavors fem uns clots al guisat i hi afegim els ous trencats (com si volguessim fer un ou ferrat). Apugem el foc i deixem que es cogui un parell de minuts fins que la clara sigui quallada al gust. Si cal, ho rectifiquem de sal. I ja ho podem servir.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Rap a la catalana

Una recepta clàssica que hem modificat una mica afegint-hi les gambetes i canviant els pèsols per mongetes, però es tractava de buidar una mica el congelador i això és el que hi havia.

Ingredients (2 persones):
2 cues de rap
1 patata grossa
5 o 6 gambes (de les congelades en el nostre cas)
pèsols (ho vàrem canviar per mongeta verda)
1 ceba
2 tomàquets
1 got de vi blanc
farigola i llorer
pebrot escalivat (opcional)

per la picada:
5 o 6 ametlles
uns brins de safrà

Començarem per a fer un sofregit; tallarem la ceba molt petita i molt fina i la deixarem coure amb l'oli en una cassola. Hi afegim la farigola i el llorer. Quan sigui cuita la ceba, hi afegim el tomàquet ratllat i sense la pell. Deixem que es concentri. Hi afegim el got de vi blanc i deixem que es cogui i s'evapori l'alcohol.
Quan la salsa sigui ben concentrada, hi afegim aigua i la patata tallada a daus. Quan comenci a ser cuita la patata, hi afegim la mongeta tendra, els trossos de rap. Preparem la picada i l'afegim uns 5 minuts abans de coure. Al mateix moment, hi afegirem les gambes. Deixem que acabi de fer xup-xup i ja es podrà servir.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Coca de ceba i pebrots a la menorquina

Una altra recepta de coca amb verdures, aquest cop, hem fet servir una nova recepta per la pasta de la coca amb molt bons resultats. Origen? un pica-pica de comiat de curs, amb una de les participants portant aquesta coca deliciosa...es clar, no ens vàrem poder estar de preguntar-li la recepta! I aqui la tenim, directament de la illa de Menorca a la nostra taula.

Ingredients (2/3 persones):

per la pasta:
1 tassa de cafè gran d'oli
1 tassa de cafè gran d'aigua
farina, la que admeti (aprox. uns 200 g)
sal
mig sobre de llevat tipus royal

pel farcit:
2 tomàquets madurs
1 ceba mitjana
3 pebrots verds italians
julivert

Tallem les verdures molt petites, els tomàquets amb pell i tot! i reservem. Tallem el julivert, molt i molt petit i també el reservem.
En una gibrell o similar, barregem l'oli, l'aigua, la sal i comencem a afegir-hi farina. Quan comenci a estar lligat, hi afegim també el royal. Seguim afegint-hi farina i treballant la pasta, fins que ens quedi lligada i fina.
Amb l'ajut d'un corró extenem la pasta damunt una llauna per anar al forn. Repartim les verdures pel damunt, el julivert per damunt les verdures i ho amanim amb sal i un raig d'oli.
Enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita al gust. Aproximadament pot tardar una mitja hora.
Al treure la coca del forn, hi tornem a tirar un bon raig d'oli i ja podem servir-la.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Carquinyolis de fajol

Una variant dels clàssics i famosos carquinyolis fent servir la farina de fajol. Varen quedar boníssim, amb el gust peculiar del fajol i una consistència una mica sorrenca molt interessant i curiosa.

Ingredients (20 peces):
100 g de farina
75 g de farina de fajol
1/2 culleradeta de llevat royal
100 g de sucre
100 g d'ametlles crues (amb la pell millor)
1 ou
la pell ratllada d'una llimona
llet i sucre per pintar els carquinyolis

Comencem per a posar les ametlles amb aigua, així "s'agafaran" millor a la pasta.
Formarem un volcà amb les farines i el royal, al mig (és a dir, al cràter), hi posarem l'ou sencer, el sucre i la pell de la llimona.

Començarem a treballar la pasta, quan comenci a estar lligada, hi afegirem les ametlles escorregudes i barrejarem tot. Quan tinguem la pasta ben lligada, la dividirem en dues i els hi donarem forma de barra de pa. Pintarem la superfície amb la llet barrejada amb sucre i ho posarem al forn, ja calent a 200º.

Quan sigui cuit, i encara calent, tallarem a llesques formant els carquinyolis. Si els volem més torrats, els escamparem de nou sobre la llauna del forn i ho tornarem a coure un parell de minuts més.

divendres, 8 de juliol del 2011

Filet a la Chateubriand

 La recepta d'avui es podria dir que és una recepta familiar, però aquest cop no és una herència de cap àvia com solen ser les altres, no; la va "portar" mon pare d'un dels seus viatges fa ja molt de temps, li agradava molt i se la feia cuinar sempre que podia, però amb els anys va quedar en el calaix dels records, oblidada completament. Fa pocs dies, però, en la secció de cuina d'un diari va aparèixer una recepta francesa per a filets i carn en general; ma mare va recordar la recepta que feia molt de temps havia preparat en dates assenyalades i que s'assemblava tant i tant a la que sortia al diari (hi ha unes quantes variacions, començant pel nom). Es va decidir a fer-la immediatament i aquest és el resultat (i aquesta és una altra novetat, doncs aquell dia vaig fer "festa" a la cuina).

Ingredients (2 persones):
2 filets de vedella de 100-150 g
2 tallets de foie
2 llesques de pa (de la mateixa mida que el filet)

Verdures per la juliana:
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
5-6 mongetes verdes
1/2 ceba
(això és opcional, es pot canviar les verdures : pastanaga, algun bolet, espàrrec verd, etc)

salsa:
oli de fregir el filet i el foie
1/2 got de madeira

El mateix dia o un dia abans, tallem les verdures petites i les fregim en oli fins que siguin cuites al gust. Salem i empebrem. Reservem.

En una paella amb oli fregim les llesques de pa i les posem al plat quan siguin fetes al gust. Després a la mateixa paella, es cou al gust la carn ja salada i empebrada. Cal deixar-la una mica crua per dins. La traiem i la posem damunt la llesca. A la mateixa paella i amb el mateix oli, li donem volta i volta al foie. El traiem i el posem damunt el filet. La juliana ja preparada la posem damunt de tot.

A la paella i amb l'oli de fregir les carns, hi aboquem el mig got de madeira, deixem que es redueixi. Quan estigui molt reduït i com una salseta, ho tirem per damunt de les verdures i servim immediatament.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Salsa de tomàquet i anxoves per a pasta

Una salsa molt ràpida, molt gustosa i fàcil de fer per acompanyar qualsevol tipus de pasta. En aquest cas, nosaltres la varem fer servir per condimentar uns nyoquis de fajol (aquí) casolans.


Ingredients (2 persones):



3 tomàquets mitjans madurs
5 anxoves en oli , de llauna o casolanes (aquí)
2 alls
4 o 5 fulles d'alfàbrega
pebre vermell picant (opcional)



Posem en una paella amb oli, els alls tallats ben menuts, deixem que es coguin una mica sense deixar que agafin color. Afegim les anxoves i deixem que es desfacin (podem "ahudar-les" aixafant-les amb una forquilla).
Quan s'hagi format una pasta, hi afegim tallats menuts els tomàquets amb pell i tot. Afegim el pebre vermell picant al gust i les fulles d'alfàbrega picolades.
Deixem que es cogui la salsa, quan el tomàquet sigui cuit, rectifiquem de sal si cal (vigileu, que les anxoves ja ho són! de salades) i aboquem la salsa calenta per damunt la pasta ja cuita preparada en una safata. Servim immediatament.



dilluns, 4 de juliol del 2011

Taboulé de fajol

Un altre experiment amb el fajol, però en aquest cas, amb gra: un obsequi d'un company de feina! Hem fet la clàssica amanida àrab del taboule, però substituint el cuscús o el bulgur amb el fajol. Una recepta molt pràctica també de cara a l'estiu

Ingredients (4 persones):
200 g de fajol en gra
3 tomàquets mitjans ben madurs i vermells
1 pebrot vermell
1 pebrot verd italià
1 ceba
1 llimona
julivert
menta
coriandre fresc
oli
sal i pebre negre

Començarem per bullir el fajol: posarem al foc una olla amb molta aigua i una mica de sal, i deixarem que arrenqui a bullir, llavors hi tirarem els fajols. Cal que bullin uns 5 minuts (es fan deseguida). Un cop cuits, els treiem del foc, colem l'olla i els posem sotaun raig d'aigua freda. Reservem.

Tallem els dos pebrots i la ceba a trossos petits. Tallem també, molt petits la menta, el julivert i el coriandre.

Barregem en un bol el fajol ja fred, amb les verdures i els condiments. Salem i empebrem. Amanim amb el suc de llimona i un bon raig d'oli. Ho posem a la nevera fins el moment de servir.
Es millor preparar-ho un parell d'hores abans.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Empedrat

 Un clàssic de l'estiu: l'empedrat. Ràpid de fer, complert i el podem tenir preparat per endevant a la nevera. El clàssic és fa amb mongetes (de Santa Pau o del ganxet) però amb llenties també queda molt bo.

Ingredients (2 persones):
200 g de mongetes ja cuites
100 g de bacallà esqueixat (aproximadament)
2 tomàquets de Montserrat
1 ceba petita
olives negres (o arbequines)
1 ou dur (opcional)
enciam, les fulles més tendres (opcional)

Un parell d'hores abans, posem el bacallà esqueixat en aigua. Si no el tenim esqueixat, podem fer servir un tros de bacallà sec, el posem en aigua i quan sigui hidratat, l'esqueixem amb les mans, però llavors, caldrà que el posem en aigua el dia abans.
Tallem els tomàquets a trossos, opcionalment, si volem, els hi podem treure la pell. Tallem la ceba ben petita. Netejem les fulles d'enciam, si fossin grosses, les podem tallar a trossets.
Barregem en un bol, les mongetes, el bacallà, els tomàquets, la ceba i l'enciam. Decorem amb les olives i amb l'ou dur tallat a llunes. Amanim amb una mica d'oli i opcionalment, amb vinagre.

Seguidors