dimarts, 30 de març del 2010

Allioli d'ou

Una salsa coneguda per tots, ideal per acompanyar carns, però també verdures bullides o a la graella, l'arròs negre o els fideus rossejats o guisats de peix...

Necessitarem:

2 o 3 alls (això va a gustos)
un rovell d'ou
oli (d'oliva, of course)
sal
L'ou ens ajudarà a lligar-ho tot i també suavitzarà el gust. Començarem per aixafar els alls pelats amb la sal al morter. Quan tinguem ja feta una pasta, li afegirem el rovell i seguirem treballant-ho per lligar la salsa. Un cop ho tinguem ben homogeni, comença la tasca més difícil: afegir l'oli i fer l'emulsió. Cal afegir l'oli gota a gota o, com a molt, amb un petit rajolí, i no afegir-ne més fins que no s'hagi lligat bé. Anirem remenant amb la mà de morter suaument. Quant més oli afegim, més salsa obtindrem, però anirem augmentant el risc que se'ns talli... Cal tenir paciència i remenar a poc a poc. Aquest és el truc. N'hi ha d'altres, és clar, de trucs, tots més o menys pintorescos, per exemple : la meva àvia no deixava que ningú mirés l'allioli mentre ella el feia (de fet tapava el morter amb un drap perquè no poguéssim mirar) i mai no se li tallava!! Ho podeu provar si teniu algú xafardejant al voltant....
Cal que ens quedi dens i brillant com a la foto. Bona sort!

dissabte, 27 de març del 2010

Flam mixt

Aquest flam fa un gran efecte...la gent es queda molt sorpresa de veure unes postres on es combinen flam i pa de pessic formant dues capes amb una separació tan perfecta. A més, és lleuger i no gens embafós. La recepta l'he treta d'un taller de pastisseria que vaig fer.

Ingredients pel flam
150 g de sucre per al flam
5 ous sencers i un rovell
150 g de sucre pel sucre cremat
600 cc de llet
1 llimona
una branqueta de canyella

Ingredients pel pa de pessic:
100 g de farina
3 ous i la clara del rovell pel flam
100 gr de sucre
1 culleradeta de llevat en pols
1/2 culleradeta de vainilla
ratlladura de llimona

Primer farem el caramel: agafarem el sucre, unes gotes de suc de llimona (per donar color) i mitja tassa d'aigua, ho posem tot en un cassonet i deixem que el sucre es desfaci, aviat agafarà coloret, però cal vigilar que no es cremi! retirarem el cassonet del foc quan el sucre tingui un color rosset i l'abocarem al motlle on volguem fer el pastís.

Per fer el flam: bullirem la llet amb una part de la pela de llimona i la canyella.
A part, en un bol, batrem els ous i el rovell i el sucre del flam. Quan sigui ben batut i tirarem la llet calenta i colada, ho tornarem a batre i ho deixarem reposar.
Quan sigui fred, ho abocarem al motlle ja caramelitzat.

Per fer el pa de pessic: treballarem un ou sencer i els rovells de dos ous amb el sucre fins que agafin volum. En aquest punt, afegirem la farina barrejada amb el llevat, les ratlladures de la llimona i la vainilla. Quan els ingredients estiguin ben barrejats, afegirem suaument les clares a punt de neu ben fortes.

Posarem a cullerades damunt del flam, la pasta del pa de pessic, allisarem amb una espàtula i courem al bany maria dins el forn, ja calent a 180º durant uns 40 minuts (dependrà del forn, és clar).
Per decorar, podem utilitzar fruita confitada (com a la foto) o nata.

dimarts, 23 de març del 2010

Ful Medames (mongetes amb comí)

Aquesta recepta la vaig treure, ja fa un grapat d'anys, d'un llibre que tenia per títol alguna cosa així com "les millors receptes de la mediterrània" ; l'autora era anglesa i podies trobar-hi receptes tant gregues, com egípcies, italianes, franceses, sirianes, turques, etc. Fins i tot hi havia la recepta de l'escalivada! Vaja, que hi estava representat efectivament tot el Mare Nostrum. Aquesta mena de llibres sempre s´han d'agafar amb una mica d'escepticisme, crec jo (fins a quin punt són adaptacions ó lliures interpretacions de l'autor/a?) . En fi, l'autora deia que la recepta era originaria d'Egipte (pràcticament el plat nacional) i que normalment es feia amb faves però es podia fer també amb mongetes. Jo l'he feta sempre amb mongetes, i normalment a l'estiu (no cal cuinar) o per dur a la carmanyola. És ràpid i bo. No és pot demanar més!

Per a fer-lo necessitarem:

mongetes cuites (la quantitat dependrà de la gana de cadascú)
comí
llimona
julivert i all

Tan sols cal barrejar les mongetes cuites amb el comí, l'all i el julivert picats ben petits. Amanim amb oli i acompanyem el plat amb talls de llimona.

diumenge, 21 de març del 2010

Melindros i melindros de xocolata

Tornem amb una recepta d'aquestes dates. Divendres era Sant Josep i que millor que acompanyar la crema cremada amb uns melindros? I, ja posats, que tal si a més provem un "invent" i en fem uns quants que no calgui sucar a la xocolata perquè ja la porten incorporada?
Necessitarem (per uns 30 melindros):
4 ous
140 gr de sucre blanc
120 gr de farina
sucre glaç
xocolata amarga (pels melindros de xocolata)

Separem els rovells de les clares. Muntem les clares a punt de neu i quan ja quasi estiguin, afegim uns 20 gr. de sucre i seguim muntant fins que quedin ben fortes.
Batem els rovells amb la resta del sucre blanc fins que la crema es torni blanquinosa i molt cremosa. Afegim a poc a poc la farina prèviament tamisada (la podem passar per un colador si no tenim cap tamís). Quan tot sigui barrejat, hi afegim amb compte i treballant-ho el mínim possible, les clares muntades.
Passem la pasta a una màniga pastissera, amb un broc gros.
Damunt d'un safata de silicona anem fem tires de pasta d'uns dos dits de gruix i llargues com un dit. Empolsinem per damunt amb el sucre glaç un parell de cops. Ara, ja ho podem posar al forn (cal que estigui a uns 190º).
Quan siguin una mica acolorits, ja els podem treure, però compte que no comencin a torrar-se! No us espanteu si semblen molt tous, quan es refreden acaben d'agafar la consistència.



Melindros de xocolata: com que tenia una mica de xocolata amarga en pols, vaig pensar no fer uns melindros per sucar a la xocolata, sinó un tot integrat. Vaig reservar una part de la pasta anterior i li vaig afegir una mica de pols de xocolata amarga i en fer les tires damunt la silicona, ho vaig empolsinar de sucre i de més xocolata amarga. Han quedat molt bons, tot i que a mi la pasta m'ha quedat una mica més clareta que els melindros "normals". Espero que la propera vegada quedi igual de consistent!

Arròs al forn amb botifarrons

Aquesta és una recepta que m'agrada molt i que sempre té molt d'èxit. Els arrossos al forn són més "fàcils" de fer que la resta, doncs no es "passen", no et quedaran mai cobats! O sigui que són ideals per començar a cuinar l'arròs, quan encara no hi tens molta pràctica.

Necessitarem (per a dues persones):
arròs (uns 80 gr per persona), en aquest cas vaig fer servir del tipus "bomba"
2 botifarrons de ceba
2 salsitxes o botifarra crua a trossets
1 pit de pollastre a trossos
cigrons cuits (un vas)
menuts (colls i pedrers de pollastre i colomí)
6 o 7 talls de cap de costella
2 tomàquets vermells
2 tomàquets vermells petits per a decoració
Brou o aigua ( 2 mesures d'aigua per 1 mesura d'arròs)
all i julivert

En una cassola de fang, es posa un raig d'oli i quan sigui calent, li tirem la carn, els menuts i els botifarrons i deixem que es facin. Quan ja tinguin color, li afegim els dos tomàquets ratlladets i deixem que es faci bé el sofregit (ull, no porta ceba). Quan el tomàquet sigui ben cuit, li afegirem el julivert i l'all talladets, tot ben picolat. Es remena bé i li afegim els cigrons cuits. Remenem bé perquè els sabors quedin ben barrejats i hi tirem l'aigua (o el brou) ben calent. Salem i empebrem. Immediatament hi aboquem l'arròs, rectifiquem de sal si fos necessari i quan comenci a bullir la cassola, cal posar-la al forn immediatament ( a 180º).
Deixem coure sense tapar durant 18 minuts. A part, mentrestant, tallarem els dos tomàquets petits per la meitat i els passarem per la paella Quan siguin una mica cuits els retirem, i quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure l'arròs, els posarem damunt la cassola com a decoració. I ja està!
Aquest plat té tres truquets perquè quedi realment bo: el primer, fer bé el sofregit; cal tenir paciència i deixar que es concentri. El segon, els botifarrons de ceba, que siguin ben bons. I el tercer: que no hi faltin els cigrons! que li donen un contrast molt interessant.

dimecres, 17 de març del 2010

Bacallà amb cigrons

I tal i com toca per aquestes dates: una recepta de bacallà..Un clàssic de la cuina a l'època de Quaresma. Aquest cop l'acompanyarem amb cigrons i ens servirà de plat únic a més. Per fer-lo ens caldrà:
Bacallà sec (un parell de talls per persona)
150 g de cigrons cuits (aproximadament)
1 ceba grossa
1 tomàquet
all i julivert
sal i pebre
pebre vermell i safrà
ametlles per a fer una picada
ous durs

Enfarineu i fregiu el bacallà un cop el tinguem dessalat. Reserveu-lo. A l'oli de fregir el bacallà, feu-hi un sofregit amb més ceba que tomàquet. quan sigui quasi cuit, afegir-hi el pebre vermell. Afegiu-ho immediatament després els cigrons amb una mica d'aigua de bullir-los o brou , si no en teniu. Afegiu-hi també el safrà i després el bacallà. Deixeu que cogui, però mentrestant aneu preparant una picada amb all, ametlles torrades i una mica de julivert (jo no en tenia i per tant, no n'hi vaig poder ficar). Quan tingueu la picada feta, deixateu-la amb una mica del suc de la cassola i afegir-la ràpidament, doneu un parell de tombs a la paella i torneu-la al foc. Deixeu-ho coure tot uns minuts. Ara ja podeu afegir-hi també els ous durs tallats pel mig. I ja ho tenim!

divendres, 12 de març del 2010

Bombons de formatge de cabra i festucs


Aquesta recepta l'he treta d'una pàgina de receptes italiana anomenada "il cavoletto di bruxelles".
La veritat és que la pàgina esta realment molt bé tant de contingut com de presentació. Si voleu la podeu trobar en versió original a l'apartat "finger food" (als italians els hi agrada molt això de fer servir els termes directament en anglès).
Necessitarem:
200 g aprox. de formatge de cabra (jo vaig fer servir el de rulo)
10 olives negres aprox. despinyolades i tallades finament (d'Aragó, per exemple)
festucs passats pel morter
una mica de farigola triturada
escorça de taronja seca i tallada mooolt fineta
sal i pebre negre

Es barreja tot molt bé, excepte els festucs, formant unes boletes de la mida d'una nou. Quant les tinguem fetes, cal arrebossar-les amb els festucs triturats.
I ja està! Per fer un pica-pica és força original, ràpid i molt bo.

dimecres, 10 de març del 2010

Núvols de paraules




Bé, ja sé que això no són pas receptes, tampoc és que a la segona setmana ja hagi canviat l'orientació del blog, no, no res d'això....És que he descobert una pàgina de creació de núvols de paraules (http://www.wordle.net/) i no he pogut evitar la temptació de fer-ne'n dos: un amb un resum de la història dels Castellers de Barcelona treta de la pàgina web de la colla, i un altre amb traduccions al català del poeta K. Kavafis (http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/konstandinos_kavafis/)

dimarts, 9 de març del 2010

Cigrons trempats

Aquest és un plat molt senzill de fer, de fet, és tant i tant senzill que no cal ni cuinar. És un plat molt pràctic a l'estiu o per dur a la carmanyola. Si no recordo malament, és una recepta d'origen mallorquina.

Necessitarem:
400 g de cigrons cuits aprox.
1 ceba petita
pebre vermell
oli i vinagre.

Cal tallar la ceba ben petita, si no ens agrada la fortor que té quan és crua la podem deixar en vinagre unes quantes hores.
Els cigrons cuits els posarem en un plat o safata o similar, amanirem (o tremparem, d'aquí el nom) amb oli i vinagre, els hi afegirem la ceba , i ho empolsinarem tot amb pebre vermell al gust, i ja està!
Nomes cal tenir en conte que si els cigrons són de pot, cal escorre'ls bé. De totes maneres jo prefereixo comprar-los als llegumaires...

dissabte, 6 de març del 2010

Colomins a la riojana

Aquest és un plat molt senzill de fer i que dóna uns grans resultats. La recepta original és tradicional de la Rioja i utilitza perdius; però com que jo no en tenia l'he feta utilitzant uns colomins. També pot quedar bé amb gotlles, per exemple.

Necessitarem:

4 colomins grossets
150 cc d'oli i una mica més per sofregir-los
150 cc de vinagre negre
150 cc de vi blanc
100 cc d'aigua
2 o 3 grans d'all sense pelar
2 0 3 cebes (o millor encara 5 o 6 cebetes petitones)
grans de pebre negre i sal
julivert, farigola i 1 fulla de llorer

Cal netejar bé els colomins, socarrimant les restes de plumons si fos necessari. No s'han de tallar, si no que els courem sencers.
Un cop nets, poseu-los a sofregir amb una mica d'oli en una cassola de parets altes. Un cop agafin color, afegir-hi la resta dels ingredients: l'oli, el vinagre , el vi blanc, el pebre, alls , la farigola i el llorer, les cebes peleu-les, però deixeu-les també senceres.
Cal posar el foc baixet, tapar la cassola i deixar que es coguin fins que quedin tendres: tardaran una hora aproximadament.
Es poden servir freds o calents.
I ja està! com veieu, ben senzill i amb poca feina....


dimarts, 2 de març del 2010

Mató de monja o de Pedralbes


Malgrat el nom, aquestes postres no tenen res a veure amb el mató ni amb cap altra mena de formatge.

El mató de monja havia sigut famós a Barcelona fa molt de temps. Sembla ser el que tenia més fama era el de les monges del Monestir de Pedralbes (d'aquí li ve l'altre nom), i que la gent hi anava expressament per tastar-lo. Actualment només se'l troba a alguna de les granges del carrer petritxol. Suposo que les monges encara el deuen fer i deu ser aquelles postres que fan just abans de la Mercè amb els ous que l'alcalde i el consistori els hi ofereixen en nom de la ciutat perquè puguin resar molt i demanar a la patrona de Barcelona que convenci a Santa Eulàlia i deixi de plorar....

La recepta és molt semblant al menjar blanc de Reus però amb farina d'arròs i amb l'afegit del safrà que li dóna el color groc.

Es necessita:

1 litre de llet
300 g de farina d'arròs aproximadament (de venda a botigues bio, per exemple)
150 g de sucre
1 canonet de canyella i també en pols
1 pela de llimona
brins de safrà

Cal posar uns 3/4 de litre de la llet en un cassó al foc, juntament amb el sucre, la pela de llimona i el canonet de canyella. A part, es dissolt amb la resta de la llet la farina d'arròs (important si no volem que es facin grumolls). Abocar-ho, un cop desfet, a la llet que hi ha al foc, després afegir-hi els brins de safrà i anar remenant constantment fins que espesseixi (ho farà de cop!) . Retirar-ho del foc i abocar-ho en motlles. Eren típics els de la foto, de fang amb forma de copa. Deixar refredar. Empolsinar per sobre amb canyella mòlta en el moment de servir.

Seguidors