divendres, 27 de març de 2020

Canelons d'espinacs amb panses i pinyons

Els clàssics espinacs a la catalana en forma de canelons...boníssims!!Podeu fer-los des del començament o ser una mica dropos i fer servir un d'aquests preparats d'espinacs amb panses i pinyons que es troben al mercat...però ja que estem en temps d'espinacs, podem aprofitar per a fer-los amb material fresc, no?

Ingredietns (2-3 persones):

1 kg d'espinacs frescos
1 grapat de panses
1 grapat de pinyons
1 gra d'all

1 cullerada de farina
50 g de mantega
un raig de lletper la beixamel (com fer-la):
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera)
mantega
sal

per la salsa de tomàquet (opcional):
2-3 tomàquets madurs
sal i sucre


Començarem per a netejar i trinxar els espinacs. Els reservarem .

Tindrem en aigua durant un parell d'hores les panses i els pinyons perquè s'hidratin.


En una paella ben grossa, hi posarem un raig d'oli i l'all trinxadet. Li donarem un parell de voltes i hi afegim les panses i els pinyons ben escorreguts. Quan comencin a agafar coloret, però poc, hi afegim els espincs que faran moltíssim bulto! salem una miqueta i anem remenant amb cura i paciència i ja veurem com disminueixen moltissim. Quan siguin ben cuits, reservem.

Ratllem els tomàquets i en fem un sofregit en una paella amb la sal i una miqueta de sucre fins que sigui ben concentrat. Reservem.

A la mateixa paella , per exemple, on hem fet els espinacs, hi afegim la mantega (una cullerada sopera més o menys), els espinacs i remenem bé. En uns pocs minuts, hi afegim la farina i deixem que cogui perquè sino, ens quedarà crua i es notarà molt. Hi afegim un raig de llet (aprox. un got no gaire ple). Anem remenant constanment a foc lent, la pasta se'ns lligarà i començarà a desenganxar-se de les parets de la paella i a fer bombolles a la superfície que "explotaran" com petits volcanets. Rectifiquem de sal i pebre.

Un cop feta la pasta, l'abocarem en una safata i passats uns minuts la cobrirem amb paper-film de cuina per evitar que es faci "crosta". Deixarem refredar. Es convenient fer-ho el dia abans o unes hores abans, doncs cal que la pasta estigui completament freda i reposada alhora de fer els canelons.

Per bullir el canelons començarem per posar una olla grossa al foc amb aigua abundant i un bon raig d'oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem una a una les plaques de canelons i deixarem que es coguin. El temps dependrà del fabricant (esta indicat a la capseta). Quan la pasta sigui cuita, la retirarem de l'olla amb l'ajut d'una escumadora una a una (comte! són fràgils i es poden trencar) i les posarem a refredar en un cossi o bol gros amb aigua freda.

Quan les plaques dels canelons siguin fredes, les traiem de l'aigua i les posem damunt d'un drap que tindrem estès al marbre de la cuina per exemple. Repartim totes les plaques pel damunt del drap (o draps) i llavors anirem posant cullerades de pasta més o menys a la meitat de la placa. Ull! les plaques no són quadrades, són rectangulars per tant, es millor farcir-les i enrotllar-les seguint la banda més llarga. El farcit no ha d'arribar a les vores de la placa però ha d'estar repartir. Enrotllem el caneló i el posem a la llauna o plat que anirà al forn. Al fons de la plata o dels platets, hi posem una mica de llet. Repartim els canelons per la llauna o els platets i reservem.Entre caneló i caneló, repartirem una mica de salsa de tomàquet si volem.

Ara començarem a fer la beixamel: en un cassó , hi posarem la mantega (uns 50 g) i la farina (50 g també o una cullerada grossa ben plena). Remenant constanment, deixarem que es cogui la farina sense que arribi a tornar-se marró (voldria dir que se'ns ha cremat). Quan comenci a canviar una mica de color, hi afegim la llet (un mig litre), i una mica de nou moscada ratllada i sal. Remenem constanment a foc baix. Cal que vigilem que no bulli , si creiem que pot estar a punt de bullir, ho traiem del foc i anem remenant una estona fora del foc, això farà baixar la temperatura.  És millor remenar amb un batedor de cuina, evitarà millor que se'ns facin grumolls. Cal tenir una mica de paciència perquè pot tardar uns 10 minuts a començar a espessir; ara, un cop comença, acostuma a espessir molt ràpidament.

Quan tinguem la beixamel feta, l'abocarem damunt la llauna dels canelons o dels platets. Empolsinem amb formatge ratllat i uns tallets molt fins de mantega i els posem a gratinar al forn. quan tinguin una mica de color, ja es poden servir

dimarts, 17 de març de 2020

Fideus rossejats amb ouada de llobarro

Avui presentem el que seria una variant improvisada d'uns fideus rossejats de tota la vida...vàrem comprar llobarro i duia una bona quantitat d'ouada; aixi que vam decidir aprofitar el tall per fer a la planxa , mentre que el cap i les espines i l'ouada varem fer aquests fideus rossejats.

Ingredients (2 persones)
2 ouades de llobarro
el cap i les espines dels dos peixos
200 g de fideus del 5
una mica de julivert
all-i-oli per acompanyar
1 o 2 alls

Comneçarem per a fer un brou amb el cap, les espines i el julivert. Posarem un pot al foc amb aigua abundant i quan bulli, hi tirem el cap i les espines del llobarro i el julivert i una mica de sal. Deixem que bulli mitja hora, rectifiquem de sal i retirem les espines i el cap. Traiem les molles de carn que hi puguin tenir i les reservem.

En una cassola o paella, sofregim un all fins que sigui rosset, però no cremat. El retirem i en el mateix oli, hi aboquem els fideus, remenem per tal que tots agafin un color ros. Arribats a aquest punt, hi aboquem el brou que haurem fet bullir de nou, fins que deixi de xiular en afegir-ne. Deixem que faci xup-xup a foc fort i a mitja cocció, hi afegim l'ouada. Rectifiquem de sal i deixem acabar de coure. Apaguem el foc, deixem reposar uns cinc minuts i servim amb l'all-i-oli.

dijous, 5 de març de 2020

Escudella de blat de moro escairat

Un plat típic del Berguedà i que també es fa per la Garrotxa...el més díficil de Barcelona estant, es trobar el blat de moro escairat...De fet, nosaltres el vàrem trobar a la nostra última visita a la Garrotxa, i esclar, no vam desaprofitar l'ocasió de poder fer aquest plat, contundent però bonissím!!! i , malauradament, molt poc conegut. Hi ha moltes variants del plat, però tenen en comú (a part del blat de moro es clar), el porc (salat si pot ser, millor) com a carn principal, tot i que també algunes hi posen pollastre . Nosaltres hem optat per una versió amb porc i pollastre i verduretes d'escudella. Atenció! si hi podeu posar porc salat, veureu que està molt més bona! si no, feu-la amb porc "normal".

Ingredients (2-3 persones):

300 gr de blat de moro escairat
1 peu de porc salat
1 tros de morro o d'orella de porc salat
1 os de porc també salat
3-4 pedres
2 colls
1 tros de genoll de vedella pel moll (ens encanta i no n'hem pogut resistir la temptació d'afegir-lo)
3-4 pastanagues
1-2 naps
1/2coll
1 tros de carabassa
1 porro
7-8 litres d'aigua

Mínim 24 hores abans, posem a remullar el blat de moro escairat amb aigua. Això és molt important!

Quan arribi el dia, unes 4-5 hores abans, en una olla, posarem molta aigua , 7--8 litres, amb el blat de moro, el porc passat sota l'aixeta si ens fa por que sigui molt salat, i la resta de carns.

Deixem que cogui unes 3-4 hores i llavors, hi afegim les verdures. Deixem que segueixi coent, el blat de moro doblarà el seu volum. Tastem de sal, mirem que sigui cuit el blat de moro i llavros, trairem la carn i, si volem la dessossem i la tornem a afegir a l'olla, servint-ho tot com si fos escudella barrejada més que escudella i carn d'olla.  Hi ha, però, qui ho serveix com si fos escudella i carn d'olla i per tant, ho separa (però sembla ser una opció minoritària).

Seguidors