divendres, 28 de desembre de 2012

Tirokafteri (crema de formatge picant)

Aquesta és una recepta molt senzilla i rapidíssima de fer: una crema de formatge amb un lleuger toc picant; ens pot servir com a aperitiu aquests dies de Nadal i els ingredients són senzills i fàcils de trobar!

Ingredients:
150 g de formatge feta
1 cullerada sopera de iogurt grec
3 cullerades soperes d'oli
1 bitxo

Posem tots els ingredients en el túrmix i triturem fins a tenir una pasta homogènia. Podem regular el toc de picant si volem i no caldrà salar-ho doncs el feta ja de per si és salat. Si ens queda massa sòlida, hi podem afegir més iogurt.

dissabte, 22 de desembre de 2012

Aperitius de sardines i pebrot vermell

Aquesta recepta que pengem avui ens pot servir per a fer uns aperitus fàcils i ecònomics. Es poden tenir preparats amb unes hores d'antelació, ara bé, no convé posar-los a la nevera perquè se'ns estovaria el pa! cal procurar que quedi ben cruixent i tenir en compte, que volguem o no, el farcit tindrà tendència ja de per si a estovar-lo.

Ingredients :
1 barra de pa de mig de les llargues del dia abans
1 llauna de sardines (en el nostre cas, amb salsa de tomàquet i picants)
1 llauna d'olives blanques farcides sense pinyol (en sobraran)
1 llauna o pot de pebrot escalivat o del piquillo (també en sobrarà)
1 mica de mantega
1 llimona

Començarem per tallar a trossos unes quantes olives i una part del pebrot i reservar-los.

Tallem el pa per la meitat i li traurem la molla.

La meitat de la molla, la treballem amb una mica de mantega estovada fins aconseguir una pasta homogènea. Obrim la llauna i aixafem les sardines amb la forquilla, incloent-hi el suc. Barregem la molla, les sardines, el pebrot i les olives. Hi afegim una mica de suc de llimona.

Farcim el pa amb aquesta barreja i quan sigui el moment de servir-ho, ho tallem a rodanxes.

La quantitat d'olives i de pebrot dependrà del nostre gust.

dimecres, 19 de desembre de 2012

Pastís de la Verge de Granada amb codonyat

Estàvem buscant la manera de fer un pastís farcit amb codonyat que no fos la típica pasta brisa quan vam veure aquesta recepta al bloc "Arca de recuerdos".  És una recepta tradicional de Granada (torta de la Virgen) que es fa normalment farcit de cabell d'àngel o xocolata i per les festes de la Mare de Déu de Las Angustias. Va tenir un èxit immediat!

Ingredients:
500 g de farina
2 rovells d'ou
100 g d'oli d'oliva
150 g de llet
100 g de sucre
1/2 paquet de llevat de forner (uns 15 g)
sal
sèsam
sucre per decorar
codonyat (uns 300 g)

Barregem la farina amb el llevat i la sal. La posem damunt del marbre i fem un forat al mig en forma de volcà. A dins del "cràter" hi ficarem els rovells, la llet, l'oli i el sucre. Barrejarem i pastarem fins a tenir una pasta homogènia. Tapem amb un drap i ho deixem llevar en un lloc lluny de corrents d'aire i de llum directa.

Passat aquest temps, enfarinem de nou el marbre i hi posem la pasta. La treballem com si féssim pa. Quan la pasta sigui fina , la dividim en dues meitats. Amb l'ajut del corró, estirem una de les meitats fins a formar un rectangle no gaire gruixut. Aquesta serà la base del pastís. Aboquem i repartim pel damunt el codonyat. Mentrestant, també amb el corró, estirem l'altra meitat de la pasta fins a deixar-la fina i tampem amb ella la base i el codonyat. Al voltat del pastís i perquè ens quedi ben tancat fem amb els dits un cordonet. Pintem amb un altre rovell d'ou la superfície del pastís i empolsinem amb una bona quantitat de sèsam i sucre. Deixem reposar uns 10 o 15 minuts.

Enfornem a foc calent (180º) durant uns 30 minuts (dependrà del forn). Quan la pasta estigui ben rossa i cruixent, la traiem del foc i la deixem refredar damunt d'una graella o similar.

diumenge, 16 de desembre de 2012

Arròs de pop amb botifarra negra i de perol

Aquesta recepta va ser publicada a la revista dels mercats de Girona "milfulls" que sempre porta  receptes molt interessants. Hem fet uns petits canvis, doncs la recepta original incloïa botifarra blanca i no pas de perol, no duia tampoc vi i en canvi posaven una mica de porradell picat al final (nosaltres no en teníem). Per altra banda, vam comprar pop congelat però cru, per tant, primer de tot ens va caldre coure'l, si el compreu ja bullit tot això que us estalviareu!

Arròs (2 persones):
160 g d'arròs
1 ceba mitjana
1 pebrot verd
1 tros de botifarra de perol
1 tros de botifarra negra
150 g de rovellons
200 g de pop congelat (cru)
1 got de vi blanc
320 g de brou (el doble que el pes de l'arròs)*

Si el pop està congelat, deixarem que es descongeli i mentrestant posarem una olla al foc amb fora aigua. Quan comenci a bullir, hi posem una fulla de llorer, sal i un all i hi tirem el pop. Deixem que cogui fins que sigui ben cuit. Reservem el pop i guardem l'aigua.

Mentrestant tallarem una ceba picolada ben fina. Posarem una cassola de terrissa al foc amb un raig d'oli i hi tirarem la ceba i una mica de sal. Quan comenci a tornar-se transparent, hi afegirem el pebrot verd també ben picolat i deixarem que es faci. Afegim també el vi i deixem que es redueixi. Cal que quedi tot ben cuit i ben confitat però sense cremar-se, si cal, anirem afegint una miqueta d'aigua de tant en tant.

A part, netejarem els rovellons de terra, fulletes, etc. i els tallarem a trossos no gaire petits.

Quan el sofregit estigui ben concentrat, hi tirem les botifarres tallades a rodanxes i deixem que coguin una mica i que deixin anar el greixet. Afegim llavors els rovellons i deixem que es coguin.

Quan els rovellons siguin cuits, afegim l'arròs i hi donen un parell de tombs. Llavors,  i amb el foc ben alt, hi afegim l'aigua de bullir els pops ben calenta. Deixeu coure durant 16 minuts. A mitja cocció, hi afegim el pop tallat a trossos. Apagueu el foc i deixeu reposar abans de servir 5 minuts més.


* penseu que segons el tipus d'arròs potser caldrà més brou, per exemple, l'arròs bomba en necessita més.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Escudella de carabassa i fesols

Res millor pel fred que una bona sopa o escudella com la d'avui. A més, sense complicacions d'ingredients. de temporada , fàcils de trobar i econòmics. Per donar-li més bon gust, porta un os de pernil que podrem trobar fàcilment als supermercats o a la cansaladeria o, si tenim un pernil sencer per casa, és tan fàcil com guardar els ossos quan l'acabem.

Ingredients (4 persones):
1 carabassa d'uns 800 g
1 o 2 cebes grosses
100 g de mongetes seques cuites (o fesolets)
50 g d'arròs
50 g de fideus
un tros de botifarra negra
1 os de pernil
1 fulla de llorer
2 litres d'aigua

Pelem i tallem a trossos la ceba (o cebes). Pelem i tallem a daus la carbassa i reservem.

Posem una olla grossa amb l'aigua a bullir. Quan sigui calenta i comenci a bullir, hi tirem el pernil i el llorer. Deixem que bulli uns minuts i hi tirem la ceba i la carabassa. Deixem que bulli a foc mitjà. Hi afegim també les mongetes seques ja cuites, doncs volem que es desfacin. Salem, amb compte, doncs el pernil també salarà el plat.

Quan sigui tot mig cuit, hi tirem l'arròs i els fideus i deixem que coguin; a mitja cocció dels fideus i l'arròs, hi afegim la botifarra negra tallada a rodelles. Rectifiquem de sal i acabem de deixar de coure.

dissabte, 8 de desembre de 2012

Paté de bolets

Aquesta recepta tan senzilla i tan bona la vàrem veure al bloc "els fogons de la bordeta" i, es clar, deseguit vam decidir que calia provar-la. Hi hem fet alguns petits canvis.

Ingredients:
1 ceba
400 g de bolets variats (camagrocs, xampinyons i alguns rovellons petits)
1 gotet de vi blanc
marduix
pa ratllat (no ens va caldre)

Començarem per netejar i polir els bolets. Treure'ls-hi les herbetes, alguna part lletjota i comprovar que no tinguin amo.

Pelem i tallem fineta la ceba i la posem a coure en una paella amb oli. Hi tirem marduix i sal al gust. Per fer que es vagi coent bé, quan veiem que comenci a transparentar, hi afegim una mica de vi blanc i deixem que redueixi.

Quan la ceba sigui ben cuita i ben confitada, hi tirem els bolets i deixem que es facin. Rectifiquem de sal i deixem que s'evapori l'aigua dels bolets.

Quan siguin cuits, els deixem refredar i llavors els passem pel túrmix. Cal que ens quedi ben fi. Ajustem la cremositat del paté afegint-hi pa ratllat (nosaltres no ho vàrem fer perquè probablement com que els camagrocs són força secs de per si, el paté no tenia un excés d'aigua). Es serveixen acompanyats de torradetes.

dimecres, 5 de desembre de 2012

Tajine de carabassa i castanyes


Aquesta recepta l'hem treta del bloc italià "cook and the city" ; deseguida que la vàrem veure ens va encantar, doncs és una forma fantàstica de disfrutar en un mateix plat de dos dels productes estrella de la tardor: les carbasses i les castanyes.

Ingredients (3-4 persones)
1kg de carabassa
150 g de castanyes
1 culleradeta de cafè de canyella mòlta
1 cullerada sopera de comí
1 cullerada sopera de coriandre
3 o 4 llavors d'anís estrellat
1 cullerada sopera de mel de romaní
3 o 4 gotes de vinagre
brou vegetal o aigua

Tallem i pelem a a daus la carabassa. Bullim i pelem les castanyes, o si ho preferim, les couem  a la brasa o al foc i les pelem. Recordeu que les castanyes cal sempre fer-lis un tall primer de bullir-les o de coure-les.

En un tajine, o si no en teniu en una cassola que tingui tapadora, hi posem un raig d'oli i sofregim la carabassa. Quan hagi donat uns quants tombs, hi afegim el comí, el coriandre i l'anís estrellat.  Salem i empebre. Hi tirem immediatament les castanyes i brou o aigua que ho cobreixi tot. Tapem i deixem coure a foc mitjà.

Quan sigui pràcticament cuit, hi tirem la canyella, la mel i el vinagre. Rectifiquem de sal i deixem coure uns minuts més i ja ho tindrem llest per servir.

diumenge, 2 de desembre de 2012

Pollastre rostit amb prunes i orellanes

Aprofitant que teníem un autèntic pollastre de pagès tallat a octaus hem decidit fer aquest clàssic: pollastre rostit amb prunes, orellanes i pinyons. Fàcil de fer, només cal estar atents a la quantitat de suc del rostit i tindrem un excel·lent segon plat. Les quantitats de fruita seca estan fetes a ull, per tant no he posat quantitats exactes.

Ingredients (4 persones):
1 pollastre de pagès tallat a octaus
2 cebes
pinyons (un grapat)
orellanes (al gust, naltros unes 15)
orellanes de préssec (al gust naltros 3)
prunes seques sense pinyol (al gust també, nosaltres unes 15)

1 canó de canyella
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
1 got de vi ranci o de conyac


Començarem per posar les orellanes , les prunes i els pinyons en remull amb el vi ranci.

Tallarem la ceba a làmines i reservarem.

Netejarem el pollastre, si cal socarrimarem i acabarem de polir les plomes que pugin quedar. Salarem i empebrarem.

En una cassola grossa, hi posarem oli i llard (opcional), quan estiguin calents, hi tirarem els trossos de pollastre i deixarem que enrosseixin. Quan siguin ben rossos, hi tirarem la ceba, la canyella, el llorer i la farigola. Baixarem el foc i deixarem que cogui.

Quan la ceba comenci a estar cuita, hi tirarem el vi ranci (colant-ho). Si veiem que el  rostit es queda sense suc , hi afegirem una miqueta d'aigua. Anirem deixant que cogui lentament. Cal remenar-ho tot amb cura de tant en tant perquè no s'enganxi.

Quan el pollastre sigui pràcticament cuit, hi tirarem les prunes, les orellanes i els pinyons. Deixarem que segueixi coent una estona més. Quan estigui tot ben cuit i ben barrejat, pararem el foc i ja podrem servir.


divendres, 30 de novembre de 2012

Blocs contra la Fam! Avui i demà gran Recapte d'Aliments



El Banc d'Aliments convoca aquest any de nou , per avui i demà el Gran Recapte d'Aliments, una crida perquè tothom que pugui s'acosti al punt de recollida més proper i col.labori amb oli, llegums secs, arròs i aliments duradors per totes les persones que en aquests temps de crisis estan en situacions especialment crítiques.

Com ja va passar el 2011, alguns blocs van tenir la idea de fer propaganda d'aquest Recapte publicant una recepta amb algun ingredient dels que es recolliran entre avui i demà i que fos econòmica. Per raons diverses, no puc publicar la que tenia pensada i per això, poso un link amb una altra que ja fa temps que vaig penjar ; un arròs amb llorer i cúrcuma (es pot substituir per colorant per paelles per exemple)

dimarts, 27 de novembre de 2012

Mini-pastissos de castanya amb reducció de ratafia

Per aprofitar de forma diferent les últimes castanyes de la temporada vàrem decidir fer aquestes postres. La recepta l'hem treta de la blogosfera italiana, afegint-hi com a decoració i acompanyament la reducció de ratafia i una mica de xocolata.

Ingredients (10 pastissets aproximadament):
450 g de castanyes amb pell
3 ous
120 g de sucre
1 canonet de canyella
4 dl de llet

pel caramel:
4 cullerades de sucre
2 cullerades d'aigua

per la reducció de ratafia:
ratafia
1 cullerada de sucre

xocolata de cobertura o pols de cacau amarg

Començarem per a fer un tall a les castanyes. Posarem una olla al foc amb aigua i quan comenci a bullir, hi tirarem les castanyes. Quan hagin passat 15 minuts les traurem,les refredarem amb aigua freda i amb paciència i l'ajut d'un ganivet les pelarem, traient-lis també la pelleta que hi ha sota l'escorça.

Posarem al foc un pot amb la llet, la meitat del sucre, el canó de canyella i les castanyes, deixarem que comenci a bullir i deixarem que cogui fins que la llet s'hagi del tot absorbit o quasi bé.

Quan les castanyes estiguin ben toves i la llet hagi quedat quasi del tot absorbida, les passarem pel passa-purés. Deixarem que es refredi la pasta resultant.

En un bol gros, hi tirarem els rovells d'ou i l'altra  meitat del sucre. Treballarem fins que tinguem una pasta escumosa i blanquinosa. Afegirem la pasta de castanyes i seguirem treballant. a part, batrem les clares a punt de neu. Quan estiguin quasi fetes, hi afegirem una mica de sucre i seguirem treballant-es. Quan siguin ben fermes i lluents, les afegirem amb molta cura a la barreja de rovells i castanyes.

A part, en un cassó, barrejarem el sucre i l'aigua, ho posarem al foc i deixarem que es torni liquid i d'un color bru claret. Abocarem amb molta cura al fons dels motllos on volem fer els pastissos. Quan s'hagin refredat, hi abocarem la pasta de castanyes, tenint cura de no omplir-los del tot.

Enfornarem a forn ja calent a 180º durant uns 20 minuts (dependrà del forn).

A part, posem en un cassonet, 4 o 5 dits de ratafia i el sucre. Deixem que cogui i es redueixi fins que sigui dens. Reservem.

Quan els pastissos siguin ja freds, desenmotllem, decorem amb la reducció de ratafia i decorem amb la xocolata.

(en el nostre cas, varem fondre xocolata al bany maria i damunt del marbre vam fer dibuixos. Varem deixar que es refredessin i que agafessin consistència, si bé probablement, haurien d'haver sigut més gruixuts, perquè se'ns trencaven fàcilment)

dissabte, 24 de novembre de 2012

Ronyons amb ceba

Una recepta amb ronyons i molta ceba. Econòmica, fàcil i gustosa, però de la sèrie "que-dius-que-et-menges-què? ". Si no els heu provat mai, us animem a tastar-los, us sorprendran!

Ingredients (2 persones)
10-12 ronyons
1 ceba grossa
1 all

Pelem i tallem la ceba grollerament. Pelem i tallem l'all i el piquem ben fi.

Mentrestant haurem  tallat per la meitat (al llarg) els ronyons  i els haurem tret el tel que porten. Els posaremt en remull els ronyons amb una mica de vinagre durant un parell d'hores. Netejarem amb aigua clara abundant i els deixem en aigua clara mitja hora més com a mínim.

En una paella amb un raig d'oli i a foc baix, començarem a coure la ceba, quan sigui transparent hi afegirem l'all. Esperarem un parell de minuts, sempre vigilant que la ceba no se'ns torri i llavors, hi tirarem els ronyons prèviament salats i empebrats. Tapem i deixem que coguin. Els ronyons faran suc, el podem deixar reduir, i quan siguin ben cuits, els podem ja servir.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Cua de bou estofada

Aquest és un plat per a dies de festa, que requereix un  cert temps de preparació, però amb uns resultats excepcionals. Es pot fer amb vedella o bou.

Ingredients (3-4 persones):
1 cua de vedella o bou
3/4 de l. de vi negre
2 patates
1 pastanaga
1 ceba
2 tomàquets madurs
1 porro
1 vas de vi ranci
200-300 gr de bolets (en el nostre cas, rossinyols)
un manat d'herbes: 1 fulla de llorer, 1 branca de farigola i una branca d'orenga
pebre negre en gra
pebre vermell
1 o 2 alls

El dia abans posarem la cua de bou a marinar amb la pastanaga, la ceba, el puerro, els tomàquets, tot tallat a trossos, el manat d'herba, el vi i pebre negre.  Ho deixarem tota la nit, o com a mínim 2 o 3 hores.

A l'endemà, escorrem la carn,  la salem i l'empebrem . L'enfarinem i la sofregim en una cassola amb una mica d'oli. Reservem.

 Amb l'oli que ha quedat, fregim les verdures, quan faci uns minuts que couen, hi tirem pebre vermell i immediatament, el vi negre colat i el vi ranci. Deixem que arranqui a bullir. Traiem del foc, i passem les verdures pel passapurés (o pel xino).

Posem en una cassola de fang, la cua de bou, aboquem pel damunt la salsa (és a dir, la verdura passada pel passapures i el liquid colat) . Tapem i deixem coure molt lentament. Si cal, hi afegirem una mica d'aigua. Cal deixar-lo que cogui una hora més o menys. El temps també dependrà del tamany de la cua de bou, es clar.  Però entre mig, afegirem les patates! les pelarem  i les tallarem petites de forma irregular. Es bo començar a tallar-les amb el ganivet però acabar esqueixant-les amb els mans, així la superfície queda irregular i l'estofat queda més bo, doncs patates i suc "intercanvien" midó i gustos.  Afegim les patates a l'estofat quan porti 10 o 15 minuts coent. Deixarem que cogui tot a foc suau i tapat sempre.

Mentrestant, courem els bolets: els netejarem i els tallarem a trossos i els saltejarem en una paella amb una mica d'all; per això tirarem a la paella un raig escàs d'oli i tirarem els bolets salats, quan comencin a coure i a deixar de fer suc, hi tirem pel damunt una quantitat al gust d'all pelat i picat ben petit. Deixem que acabi de coure's i reservem.

Quan l'estofat estigui pràcticament fet, hi tirem els bolets, sacsegem bé la cassola perquè tot quedi ben barrejat i deixem coure uns 5 o 10 minuts. Rectifiquen de sal, si cal. El suc cal que ens quedi dens.



dissabte, 17 de novembre de 2012

Pinya natural a la planxa

Aquestes postres són ben senzilles i donen molt bon resultat; l'únic secret és mirar d'aconseguir una pinya ben madura i ben dolça.

Ingredients (4 persones):
1 pinya
un mica de canella

Amb un ganivet ben esmolat, pelarem la pinya i la tallarem a mitges rodanxes.

Escalfarem una planxa, i quan ja sigui calenta, hi posarem els trossos de pinya i els deixarem que agafin coloret. Quan siguin cuits, els traiem i els empolsinem amb canyella. Si sospitem que la pinya no es prou madura, podem tirar-hi una miqueta de sucre glaç pel damunt mentre estigui a la planxa.

També la podem coure a la barbacoa; ens pot servir per acompanyar plats de carn, llavors podem prescindir de la canyella.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Quiche de porro amb farigola i comí


Aquesta recepta d'avui és ben fàcil i ràpida de fer; té l'originalitat (diguem-ho així) de fer servir una verdura barata i que es pot trobar tot l'any, però bastant oblidada a la cuina i relegada, generalment , als brous i les sopes: el porro. El toc de la farigola i el comí fan definitivament "diferent" aquesta quiche.

Ingredients:

per la pasta:
200 g de farina
1 ou
100 g de mantega tova però no desfeta
sal

pel farcit:
2 o 3 porros grossos
100 ml de llet aprox.
2 ous
una culleradeta de postres de comí
farigola al gust
1 fulla de llorer
sal i pebre negre


Començarem per preparar el farcit: en una paella posarem un raig d'oli i el porro net i tallat a rodelles (la part blanca), la farigola i la fulla de llorer. A foc lent, deixarem que cogui una mica fins que es torni tou i el liquid s'evapori. Retirarem la fulla de llorer i hi afegirem el comí. Reservarem i deixarem refredar completament.

Prepararem la pasta: en el marbre ben net, abocarem la farina i hi farem una muntanyeta, amb els dits i o amb un got farem un forat al mig de la muntanya de farina on anar posant la resta d'ingredients (com si fos un volcà). Posem al centre del volcà, els ous , la sal i la mantega. Treballem amb una forquilla aquests ingredients i quan estiguin lligats hi anem tirant a poc a poc farina. A partir d'ara és millor treballar amb les mans. No s'ha de pastar en cap cas! més aviat, es formaran uns grumolls i cal anar ajuntant-los. Quan ja tinguem la pasta lligada, fem una bola i llavors amb el palmell de la mà, estirem els extrems de la bola fent 3 orelles; m'explico: seria fer-li a la bola de la massa tres orelles tipus Mickey Mouse, " recollir-les" i tornar-ho a repetir aquest operació tres cops. Encabat, tornem a formar la bola i la deixem reposar 20 minuts a la nevera, tapada amb un drap o amb un paper film.

Passat aquest temps, estirem amb el corró la pasta i la posem damunt d'un motllo per quiches. Amb les mans, acabem de donar forma a la pasta perquè s'adapti al motllo i retirar la pasta que ens sobri. Punxem amb una forquilla el fons del pastis perquè no es quedi bufat.

Aboquem en el motllo el farcit de porros. A part, batem els ous i hi afegim la llet. Salem i empebrem i ho afegim al pastís. Enfornem a 180 fins que el farcit estigui quallat i la pasta daurada.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Panellets

No podíem deixar passar la Castanyada sense penjar la recepta dels panellets..ens hem retardat una mica però per fi, ja la tenim aquí! No hem fet molta varietat, a casa no acaben de tenir gaire èxit els de "gustos", tothom es llença damunt els de pinyons, els d'avellana i els d'ametlla, tot i així aquest any hem fet uns de taronja i una novetat: amb gust a rosa!

Ingredients:

200 g de farina d'ametlla
200 g de sucre
1 patata petita amb pell i tot
la pela ratllada d'una llimona

pels de pinyons: 
pinyons a discreció
una mica d'oli

pels de taronja:
pell de taronja ratllada

pels de rosa:
colorant vermell
aigua de roses

pels d'ametlla: 
ametlla trinxada o granets d'ametlla

pels d'avellana:
farina d'avellana
avellanes senceres per decorar 
un ou debatut per pintar els panellets
En una cassola de fang començarem per barrejar el sucre, la pela ratllada de la llimona i la farina d'ametlla.
A part, bullirem la patata amb pell i tot. És bàsic no salar l'aigua. Quan la patata sigui cuita, la traiem de l'aigua, la pelem i l'aixafem amb la forquilla. 
Barregem la patata i l'ametlla i el sucre. Cal que ens quedi una pasta lligada però força densa. si ens queda massa tova, els panellets no quedaran bé. Cal que poguem fer boletes consistents amb ella. Deixem reposar a la nevera, tapada la pasta amb paper film o un drap.
Passades unes hores (o d'un dia per l'altre) començarem a treballar els panellets. Primer separarem en tantes parts com gustos diferents volguem fer. Llavors començarem a fer els panellets. Per a que no se'ns enganxin als dits mentre treballem ens podem untar amb oli les mans. Si veiem que la pasta ha quedat un pèl humida, millor treballar amb les mans una mica enfarinades.
Pels panellets d'ametlla:
Posem en un plat els granets o els filets d'ametlla i arrebossem la pasta dels panellets. Tradicionalment, aquests panellets es fan en forma de tub o de rectangle.
Pels panellets d'avellana:
Afegim un mica de farina d'avellana o avellana triturada a la pasta. Formem boletes i decorem amb una avellana al mig, pressionant una mica perquè ens quedi "enganxada"

Pels panellets de taronja:
Ratllem la pell de taronja i la barregem amb la pasta, formem boles. Atenció! probablement, ens humitejarà la pasta, per tant es millor treballar-los amb les mans enfarinades lleugerament.

Pels panellets de rosa:
Aboquem una mica de colorant vermell i una cullerada sopera d'aigua de roses a la pasta. Formem boletes. També s'ens humitejarà una mica la pasta.

Per altres panellets de gustos: barrejar la pasta amb una culleradeta de cafè soluble pels de cafè, amb més pela de llimona pels de llimona, etc. Si tenim colorant alimentari, podem afegir-lo doncs sempre quedarà més acolorit.

Pels panellets de pinyons:
Posem en un plat pinyons a discreció i arrebossem amb ells les boles de pasta que anirem fent. Si untem una mica els pinyons amb oli, s'enganxaran millor.

Al final, quan ja tinguem tots els panellets fets i damunt la plata untada amb oli que anirà al forn (o damunt la safata de silicona), els pintem amb el rovell d'ou debatut i enfornem a 250º durant uns 5 o 10 minuts. Ull! perquè si ens passem de cocció, ens quedaran durs.

dijous, 8 de novembre de 2012

Platillo de xai amb pèsols





Teníem uns quants pèsols al congelador i uns trossos de coll de xai i ens vàrem decidir a fer aquest plat : ingredients senzills per a un gran resultat. Durant la temporada dels pèsols frescos, encara queda més bo!

Ingredients (2 persones):
1  de coll de xai tallat a trossos
1 got i mig de pèsols congelats
1 ceba
2 tomàquets madurs petits
 1/2 canó de canyella
1 o 2 claus d'olor
1 o 2 alls
1 fulla de llorer
1 branqueta de farigola
1 branqueta d'orenga
julivert
uns brins de safrà
5 o 6 avellanes
1 got de vi ranci o conyac

En una cassola que es pugui tapar, enrossim a foc viu el coll de xai tallat, salat i empebrat. Quan sigui ja ros, hi tirem la ceba pelada i tallada a trossos no gaire petits i el tomàquet tallat a llunes. Hi tirem també el vi ranci i la canyella, el llorer i els claus. Deixem que cogui, vigilant que la ceba no es cremi (haurem de baixar el foc i tapar la cassola).
Quan la ceba comenci a estovar-se, hi tirem els pèsols congelats i tornem a tapar. Deixem que cogui tot. Si cal, hi afegim aigua, només perquè no se'ns cremi la ceba i perquè vagi coent la carn.

A part, fem la picada amb les avellanes, el safrà, els alls pelats i el julivert. Ho afegim a la cassola i deixem que acabi de coure. No ens ha de quedar gaire sucós. Si veiéssim que va sobrat de suc, destapem la cassola perquè s'evapori un pèl. Rectifiquem de sal.

divendres, 2 de novembre de 2012

Pastís de pasta de full farcida de poma

La recepta d'avui ens la va explicar una cambrera molt simpàtica en un restaurant francès; és molt fàcil de fer, sobretot , es clar, si compres la pasta de full ja feta.
Parlant de pasta de full, nosaltres ens l'hem feta a casa moltes vegades, doncs si bé és una mica entretinguda, el resultat no té ni punt de comparació amb les que venen ja preparades al supermercat. Malauradament, cal comprar una mantega especial que només vénen (que nosaltres sapiguem) a un lloc a Barcelona i que la ven a peces d'1 kg, cosa que és un problema alhora de conservar-la: es pot congelar, dura un any, però ocupa un espai considerable.
Aquest cop vam tenir la idea de preguntar en un forn de la Barceloneta on comprem de tant en tant, si ens vendrien pasta de full; el resultat ha sigut excel.lent! La pasta ha pujat molt més que les de "super" i ha quedat molt més lleugera, contribuint sens dubte a l'èxit espaterrant que va tenir el pastís.

Ingredients:
1 placa de pasta de full (millor si es feta a casa o d'un forn de confiança)
1 branqueta de vainilla
20 g de mantega
2 o 3 pomes dolces grosses
1 llimona
pomes
1 gotet de conyac o de licor de pomes o de licor dolç
sucre llustre per decorar

Començarem per pelar i tallar a daus les pomes i ruixar-les amb suc de llimona perquè no ennegreixin.

En una paella, hi posarem la mantega, afegirem les pomes i la beina de la vainilla, si pot ser, oberta longitudinalment amb l'ajut d'un ganivet. També hi posarem la copa de conyac i una cullerada de sopa d'aigua. A foc molt lent, deixarem que cogui fins que tingui la consistència d'una melmelada. Llavors, retirarem la beina de vainilla.

Estirem la meitat de la pasta de full damunt una placa que pugi anar al forn. Punxem la superfície amb una forquilla. Escampem pel damunt el puré de poma ja fred i tapem amb l'altra meitat de la pasta de full. Segellem les vores amb l'ajut d'una forquilla i si cal, mullant-les una mica amb aigua.  Fem uns foradets a la "tapa" del pastís perquè surti l'aire de la cocció (si no rebentaria). En torn de la pasta de full i damunt la llauna esquitxem una mica d'aigua (això ajuda a que pugi millor).

Enfornem a 180 graus fins que sigui ben rosseta la pasta. Quan la traiem, la posem damunt d'uns estalvis o d'una reixeta perquè es refredi sense estovar-se. Quan sigui ben freda, l'empolsinem amb sucre llustre.


dilluns, 29 d’octubre de 2012

Capellets amb carbassa i pesto de festucs

Feia temps que volíem provar de fer el pesto de festucs, típic de Sicília. Així que al final, ens hem decidit i de pas hem provat de fer la nostra primera pasta casolana farcida; uns capells farcits de carabassa, gingebre i pinyons. La recepta de la pasta casolana i la de la carabassa amb gingebre ja els hem penjat anteriorment , per tant hi posarem uns enllaços per no repetir.

El pesto amb festucs, queda més bo si el fem un dia abans.A més, aguanta bé a la nevera uns dies.

Ingredients:

per la pasta:
200 g de farina
2 ous
sal

per la carabassa amb gingebre i pinyons:
1 carabassa cuita al forn sense pell ni llavors
1 tros de gingebre
un grapat de pinyons prèviament remullats

pel pesto de festucs:
200 g de festucs crusos
1 ramet d'alfàbrega
1 o 2 alls crus i pelats
6 o 7 nous crues i pelades
oli
1 o 2 cullerades de formatge parmeggiano ratllat
sal i pebre negre

Per a fer la pasta, podeu consultar aqui. Un cop feta, l'estirem amb el corró i anirem enfarinant perquè no se'ns enganxi sempre que calgui. Amb l'ajut d'un tallapastes, farem els capellets. Anirem posant cullerades del farcit en una de les rodones i tapant amb l'altra. Pressionem els laterals amb una forquilla i si cal, enganxarem els cantons amb els dits humitejats. Quan tinguem tots els capells fets, els bullim amb abundant aigua i sal com faríem amb la pasta. Penseu que la pasta fresca és fa més ràpid. Reservem.

Per fer el farcit de carabassa i gingebre, mireu aquí. Un cop fred, només caldrà afegir-hi uns pinyons.

Per a fer el pesto de festucs (que podrem fer el dia abans). Farem servir o bé un morter (si tenim molta paciència ) o el turmix. Si fem servir el túrmix, hi posarem els festucs, els alls, l'alfàbrega, les anous, una mica de sal i el pebre negre i un raig d'oli. Triturem fins a tenir una pasta fina. Anem afegint més oli. Al final, hi afegim el formatge ratllat, rectifiquem de sal i si cal, afegim més oli fins tenir la consistència que ens agradi més.

En el moment de servir, aboquem el pesto de festucs pel damunt dels capells i hi tirem la resta del formatge ratllat.

dijous, 25 d’octubre de 2012

Colrave en vinagre (conserva)

Aquesta és una manera molt senzilla de conservar les verdures i fer-ne encurtits. Molt pràctic per després afegir-ho a les amanides o sols,  fen-ne un pica-pica senzill. En aquest cas, l'hem fet amb colraves (també escrit col-i-raves). També es pot fer amb coliflor, per exemple.

Ingredients:
1 colrave
vinagre
aigua
sal.

Tallem el colrave al gust, en aquest cas, en una espècie de dauets. Els salem i els posem en un potet. Acabem d'omplir el pot del tot amb una barreja de vinagre i aigua al 50%. I ja està!

divendres, 19 d’octubre de 2012

Ronyons amb all i julivert

Una recepta de la sèrie no-apta-per-a-persones-fàcilment-impressionables!! Com altres menuts  els ronyons eren, antigament, part fonamental de la cuina casolana; amb la millora del nivell de vida, com que eren menges molt populars i econòmiques, es van deixar de banda en benefici d'altres receptes ,que podríem anomenar, "de més categoria (social)"; les textures que acostumen a tenir els menuts i les parts dels animals de les que provenen també les han fetes perdre popularitat. Quan era petita, al mercat de Santa Caterina, a l'entrada principal, hi havia una filera sencera de parades de tripaires (les dones que venien els menuts), ara en sobreviuen un parell, tot i que últimament sembla que han tingut una revifada, principalment gràcies als emigrants sudamericans que en consumeixen molts.
Aquesta recepta d'avui, és ràpida i fàcil de fer; una bona manera , si no els heu provat mai, de tastar-los.

Ingredients (2 persones):
8 ronyons de xai (també podrien ser de porc, per exemple)
2 o 3 alls
julivert
sal i pebre
vinagre

Començarem per netejar els ronyons. Aquest pas és imprescindible per treure'ls algun regust que poguessin tenir. Tallem els ronyons per la meitat i els hi treiem el tel que els envolta. Els posem en aigua amb un bon raig de vinagre. Deixem un parell d'hores. Els escorrem, els posem en aigua fresca i els deixem una estoneta més (una hora més o fins i tot amb mitja hora ja estaria bé).

Posem un raig d'oli en una paella o en una planxa; quan sigui calenta, hi tirem els ronyons. Mentrestant, trinxem els alls pelats i el julivert i ho barregem bé. Quan els ronyons hagin deixat de fer suquet, hi tirem pel damunt l'all i el julivert i amanim amb sal i pebre negre. Deixem que acabin de coure i ja podem servir-los.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Peus de porc a l'agredolç

De formes de cuinar els peus de porc n'hi ha moltes, però aquesta és probablement una de les més curioses: amb salsa agredolça , i no, no és un plat xinès! és una recepta del llibre "El gran llibre de la Cuina Catalana" d'en J. Lladonosa!. La salsa agredolça és addictiva i el plat queda més lleuger que les receptes habituals.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc ja cuits (aqui)
200 ml de  mel
200 ml de vinagre
oli
farina


Un cop els peus estiguin bullits i els hi haguem tret algun dels ossos que siguin més fàcils, els salem i enfarinem (aquest pas és opcional).

Posem una paella amb oli al foc i enrossim els peus. Quan siguin rossos, traiem quasi tot l'oli i hi aboquem el vinagre. Deixem que bulli el vinagre fins que es redueixi a la meitat (desapareixerà l'olor també). Llavors afegim la mel i deixem que es faci la salsa. Quan tingui color caramel.litzat, ja ho tindrem fet i ja podrem servir-los.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Col-i-rave al forn amb verdures

El colrave és un parent de les cols i els naps, és molt comú als mercats alemanys i de centre-europa, però aquí es veu més aviat poc. El primer cop que el vàrem veure al mercat d'Olot ni sabiem com es deia, per sort, el pagès que els venia no només ens va dir el seu nom, si no que ens va explicar un parell de receptes i ens en va regalar un.
Posteriorment,  en varem comprar de blancs i de liles (hi ha aquestes dues varietats) i el lila el varem aprofitar per a fer-lo al forn. Curiosament, només té lila la pela, després l'interior és perfectament blanc. El nom correcte d'aquesta verdura segons l'IEC es colrave, però ens agrada més aquesta altra versió amb els guionets, així que l'hem feta servir pel títol, "saltant-nos" la normativa pel gust personal, ja ens ho perdonareu...

Ingredients (2 persones)
2 colrave gros
2 tomàquets del pebrot o de mamella
1 ceba
1 brot de romaní
1 tall de formatge de la Garrotxa de pell de cendra
vi blanc (opcional)

Tallem i pelem les verdures, les tallem a trossos, les amanim amb oli i sal i les posem en una plata que pugui anar al forn. Repartim pel damunt els brotets de romaní.

Enfornem a 180º, si cal a mitja cocció hi tirem un raig d'oli i també un raig de vi blanc. Quan sigui pràcticament cuit, hi repartim pel damunt el formatge tallat a llesques. Servim calent.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Tonyina amb sèsam a la japonesa

Una altra recepta japonesa, aquest cop amb tonyina. Ben senzilla de fer! la gràcia és que en coure-la ens quedi crueta de dins: cal dir-li al peixater que ens talli la tonyina a daus o a tires d'un gruix de dos dits (ull! la tonyina de la foto no es va tallar expressament per a fer aquest plat). La tonyina ens ha de quedar cuita per l'exterior i crua per dins.

Ingredients (2 persones).
2 filets de tonyina
salsa de soja
mirin (o xerès dolç com a substitut)
sèsam en quantitat
pebre negre (opcional)

Posem una hora o dues abans de cuinar-los els filets ja tallats a marinar amb la soja i el mirin.

Escalfem una planxa de cuina ben calenta, amb un fil d'oli. Traiem les trossos de tonyina del marinat i els arrebossem amb sèsam. No cal salar-los, però si volem podem tirar-hi pebre negre.

Posem els talls arrebossats damunt la planxa i deixem que es coguin una miqueta només per cada costat. Ho podem acompanyar amb salsa de soja.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Bacallà amb all i comí

Aquesta recepta de bacallà és molt adient per l'estiu, fàcil de prepara, es menja fred i per tant, ho podem tenir preparat a la nevera. La varem trobar ja fa temps al llibre del M. Vazquez Montalban sobre cuina catalana. Està bonissima acompanyada de torradetes.

Ingredients (2 persones).
2 talls de bacallà dessalat
una culleradeta de comí
3 o 4 alls (al gust
tros de pa sec
1 fulla de llorer

Començarem per dessalar el bacallà: 3 dies abans el posarem en remull amb la pell cap amunt i durant aquest temps canviarem l'aigua un parell de cops.

Omplirem un cassó amb aigua freda i una fulla de llorer, posarem el bacallà i quan comenci a tornar-se blanquinosa l'aigua, treurem el bacallà i reservarem l'aigua.

Posem en un morter o en el túrmix, el bacallà, l'aigua que hagi fet mentrestant, els alls pelats, el comí i el pa remullat amb una mica d'aigua de bullir-lo. Piquem fins que ens quedi lligat i fi. Si cal deixatar-ho, ho farem amb la resta de l'aigua de bullir el bacallà. Ho podem servir fresc.

dilluns, 24 de setembre de 2012

Crema de tomàquets amb iogurt, canyella i farigola

Avui li toca el torn a una crema de verdures vitaminada i fresqueta. La recepta l'hem trobada aquest estiu en una publicació dels mercats i places gironins. Hem fet servir els tomàquets del pebrot o de mamella (veure foto), una varietat que s'esta recuperant i que es pot comprar habitualment al mercat d'Olot (i suposem que a altres llocs , es clar). Es caracteritza per tenir poca llavor i molta carn, i sobretot, perquè té gust a  tomàquet!! És ideal per amanides, però, es clar, també per cremes i gaspatxos.

Ingredients (2 persones):

1/2 kg de tomàquets de mamella
una branqueta de farigola
un pessic de canyella
1 iogurt tipus grec
1 ceba tendra
1 o 2 alls
 brou suau o aigua
(1 ou dur per decorar)

Començarem preparant un sofregit: pelarem i tallarem l'all a rodanxes. Pelarem i tallarem a trossos petits la ceba i ho posarem en una olla amb un raig d'oli. Deixarem que les verdures suïn.

Mentrestant, ratllarem els tomàquets i quan ho tinguem ratllat, hi posarem una mica de sal i un pessic de sucre. Aboquem el tomàquet ratllat al sofregit (abans que la ceba ens agafi color!). Hi posem el brotet de farigola i la canyella. Deixem que cogui tot junt uns 10 minuts. Passat aquest temps, hi aboquem l'aigua o el brou i deixem que cogui tot junt uns altres 10 o 15 minuts. Retirem la farigola i deixem refredar.

Afegim el iogurt grec i ho passem tot pel túrmix fins que  ens quedi ben fi. Rectifiquem de sal i ho posem a la nevera fins al moment de servir.

Decorem amb un ou dur trinxat.

dimarts, 18 de setembre de 2012

Albergínies amb soja a la japonesa

Una manera diferent de menjar les albergínies: amb salsa de soja i mirin. Hem fet servir albergínies blanques , que són molt suaus de gust i no cal treure'ls-hi la pell tampoc i , com que no teníem mirin, l'hem substituït per xerès dolç, que hem trobat per internet que pot ser un bon substitut. També hem fet servir bitxo del país i no pas els bitxos asiàtiques; en definitiva, hem adaptat una mica la recepta al que teníem a mà.

Ingredients (2 persones):
2 albergínies grosses
2 cullerades de salsa de soja
2 cullerades de mirin (xerès dolç)
1 cullerada de sucre
1 bitxo

Tallarem les albergínies i les deixarem reposar salades al voltat d'una horeta per a treure'ls hi l'amargor. Quan hagi deixat anar una mica d'aigua, les passem a una planxa calenta perquè es vagin coent (la recepta original preveia fregir-les). Les reservem.

En una paella, hi posem la salsa de soja, el mirin, el bitxo i el sucre , encenem el foc i deixem que el sucre es dissolgui i la salsa arrenqui el bull. En aquest moment, hi afegim les albergínies i les deixem coure fins que la salsa es redueixi i les albergínies siguin cuites. Si cal, per evitar que les albergínies es desfacin, les retirem quan siguin prou toves i , en tot cas, deixem que la salsa es redueixi una mica més. Aboquem la salsa per damunt les albergínies i ja podem servir-les.

divendres, 14 de setembre de 2012

Conserva de pebrots blancs amb oli

Avui pengem una recepta per a conservar verdures, en concret, l'hem feta servir (i és molt popular) per a conservar el pebrot blanc. Per qui no el conegui, el pebrot blanc és típic de la Garrotxa i de Girona en general, i molt apreciat. De forma s'assembla al pebrot italià, del que diuen és un predecessor, pro és més molsudet i més dolç. Als mercats i a les places de Barcelona, malauradament, no l'hem vist mai; però si teniu oportunitat i en veieu, proveu-los i segur que us agradaran!

Ingredients:
pebrots blancs
oli
vinagre
alls (opcional)

Es tallen els pebrots a tires o a daus, com es prefereixi. Es netegen de llavors.

Es posa una cassola al foc amb vinagre i s¡hi tiren els pebrots, quan bulli, esperem un parell de minuts, retirem del foc i deixem els pebrots assecant-se damunt d'un drap. Cal tocar-los el mínim possible, si no s'estoven. Deixem que s'assequin a l'aire, una nit com a mínim o un dia sencer.

Quan siguin ja secs, els posem dins dels pots on els conservarem. Si volem, hi barregem alls pelats crus. Acabem d'omplir els pots amb oli de bona qualitat. I ja tenim la conserva. Quan acabem els pebrots, l'oli el podem fer servir per amanides, doncs conserva el gustet del pebrot.



dilluns, 10 de setembre de 2012

Sorbet de menta

Aquesta recepta feia dies que la tenia pendent...ara que de nou ha tornat la calor, és d'allò més apropiada! ...Per celebrar el final de curs dels adults  de l'Escola Musics' son vàrem fer un soparet, cadascú es portava alguna coseta , i aquestes postres super-refrescants de l'Anna varen triomfar!!


Ingredients:
1 l. d'aigua
400 g de sucre
1 ram de menta fresca
1 o 2 llimones
2 clares d'ou


Posar al foc  1 litre d’aigua amb 400 g de sucre. Quan sembla que vol bullir, s’apaga i s’hi tira un ram de menta. Es deixa tapat fins que es refredi.

Quant sigui ja fred, s'hi afegeix el suc de 1 o 2 llimones, es treu el ram de menta i es posa al congelador. Quan gairebé ja està congelat (1 parell d’hores aproximadament), s’hi barreja la clara de 2 ous a punt de neu i unes quantes fulles de menta fresques amb el minipimer perquè doni color (i gust). (Atenció! en el cas de la foto, seria més aviat un exemple de massa menta!, amb una mica menys, hagués quedat més bo)

Es torna al congelador fins el moment de menjar i bon profit! (el sorbet de llimona es fa pràcticament igual, però les proporcions són per la mateixa aigua (1 litre), la meitat de sucre (200 gr), el suc de 2 llimones + la ratlladura d’una llimona)

dijous, 6 de setembre de 2012

Meli-meló

Aquesta recepta ens la varen ensenyar en un curset d'amanides i salsetes. Original i refrescant!

Ingredients (4 persones):

1 meló francès (els de la pell verda i la polpa taronja)
200 g de formatge blau a daus (tipus rochefort)
150 g de fulles d'espinacs tendres


Per a la vinagreta:
6 fulles d'alfàbrega picades
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
1 cullerada sopera de vinagre balsàmic
sal i pebre mòlt

Començarem per a preparar la vinagreta barrejant el vinagre la sal i el pebre; tot seguit hi afegirem l'oli i l'alfàbrega trinxada.

Tallem el meló i amb l'estri específic, en fem boletes. Si no tinguéssim aquest estri, podem fer daus.

Barregem el meló amb els espinacs i el formatge. Cal fer-ho delicadament, mirant de no trencar el formatge. Amanim amb la vinagreta i ja podem servir. També la podem servir fresca de la nevera.

dilluns, 3 de setembre de 2012

Amanida de fideus soba, espinacs i menta



Aquesta és la versió d'una amanida tastada aquest estiu: el restaurant, un d'aquest de fusió oriental que ara estan força de moda, el lloc, Praga. Varem entrar per casualitat, per variar de menú entre tant plat de carn i col fermentada. Aquesta amanida fresqueta amb fideus soba (de fajol) ens va sorprendre molt agradablement i vam decidir "adoptar-la".

Ingredients (2 persones):

150 g de fideus soba
espinacs frescos, un grapat
menta fresca
nous pelades o cacauets o avellanes

vinagreta:
1 all pelat
un pessic de gingebre mòlt
sal i pebre blanc
llimona
oli

Començarem per a bullir els fideus soba amb molta aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els posarem en aigua freda que anirem canviant fins que sorti ben clara .

A part, prepararem la vinagreta: tallarem l'all ben petit, el barrejarem en un pot amb el gingebre, la sal, el pebre blanc i 3 parts d'oli per una part de suc de llimona. Barrejarem bé i reservarem.

Posem en un bol els fideus soba, per damunt les fulles d'espinacs picolades, unes quantes fulles de menta, amanim amb la vinagreta i decorem amb les nous pelades i trinxades (originariament, amb cacauets).

Queda millor si la fem una estona abans, un parell d'hores serà suficient i la podem tenir a la nevera.

divendres, 31 d’agost de 2012

Pa de sègol i cervesa negra

Un altre experiment amb pa: aquest cop n'hem fet un amb una part de sègol al lloc de la farina blanca i substituint l'aigua per cervesa negra (Guinness of course).

Ingredients (rodó de 800 g aprox.):
125 g de farina de sègol
375 g de farina de blat de força (les dues farines ens pesaran en total 500 g)
cervesa negra (Guiness en el nostre cas) :60% del pes total de la farina: 300 g (pesats)
llevat: 2% del pes de la farina, 10 g
sal: 2% del pes de la farina, 10-12g (variar si ens convé)
sucre: 3% del pes de la farina , 15 g (serveix per enfosquir la crosta)

En un bol, barrejar les farines, afegir seguidament el sucre, la sal i el llevat dissolt amb una mica de cervesa i immediatament la resta de la cervesa. Barrejar amb els mans o una forquilla al principi. Passar-ho desseguida al marbre lleugerament untat d'oli. Treballar-ho perquès estigui tot ben homogeni. Això no és pastar.

Deixem reposar dins del bol un mínim de 15 minuts. No cal gaire més. Sempre guardarem la pasta dins d'un bol, tapada amb un drap i en un lloc fora de corrents d'aire.

Passat aquest temps, començarem a pastar-la. Es tracta (una de les tècniques) de posar la pasta sobre el marbre untat d'oli i amb les mans també una mica untades d'oli estirar amb el palmell amb molta cura, com si la massatgessim. La recollim i la pleguem, li donem un quart de volta i tornem a estirar. Repetim 15 cops. Sempre treballant suaument, sense trencar la pasta.

Deixem reposar dins el bol durant 15 minuts. Repetim 3 cops.

Quan hagem acabat la 3era repetició, segellarem i bolajarem la pasta, es a dir, farem com una pilota i amb les mans li donarem voltes molt suaument. Posem la pasta en un bol enfarinat. Deixem reposar tapat.

Deixarem que fermenti, és a dir que dobli el volum. Cal que al tocar amb el dit recobri la forma. No ens hem de passar tampoc, doncs perdria el llevat tota la força i tampoc no pujaria. Si volem que la molla sigui homogenèa al màxim, quan porti uns 30 minuts llevant, podem agafar la pasta estirar-la una mica amb el corró i plegar-la sobre ella mateixa: farem imaginariament 3 parts de la pasta plegarem una de les parts exterior cap a dins, l'altra també al damunt del primer plec i bolejarem de nou.

Quan hagi fermentat, amb les mans untades d'oli, delicadament perquè no perdi el gas, ho segellem de nou des de fora cap a dins, girem la pasta i bolegem de nou.

Ara vindrà el moment d'enfornar. Prèviament, per tant, haurem encès el forn a 250 º. També hi haurem posat una llauna o atuell on pugi anar-hi aigua. Tindrem també aigua escalfant-se al foc.
Normalment posarem també una llauna plana a escalfar i quan sigui el moment, posarem el pa al damunt i deixarem que cogui. Jo faig servir un altre mètode perquè m'ajuda a que el pa no perdi la forma (tenia problemes amb el tema): es posar un recipient metàl.lic (una olla o en el meu cas un motllo rodó de parets altes) al forn i deixar que s'escalfi.

Quan hagem d'enfornar el pa, li fem amb un ganivet o un cúter uns talls (ajuden a que no s'esquerdi el pa i també a fer bonic), obrim el forn, treiem el motllo , l'enfarinem ràpid (ull que crema!) , hi posem el pa i ho tornem al forn. Tanquem el forn i immediatament, agafem l'aigua bullint , obrim de nou el forn i posem aigua a l'atuell. Tanquem i deixem que es cogui uns 15 minuts a 220º. Treiem del forn l'atuell i deixem que segueixi la cocció a 200º, una hora aproximadament. Passats uns 45 minuts, podem treure el pa del motllo i deixar que continuï coent damunt la reixeta del forn.

Quan el pa sigui cuit, tanquem el foc, obrim la porta del forn una miqueta i deixem que es refredi a dins, així la crosta no s'estova.

Recomano mirar la web del "forodelpan" on hi ha tonelades d'informació, links i vídeos al respecte. També tenen una "guia básica para empezar a hacer pan" que està molt bé, amb FAQs i tot!

dilluns, 27 d’agost de 2012

Suau (beguda de Cafè)

Avui li toca el torn a una beguda quasi arqueològica: el Suau!..directament de l'època on no existia la coca-cola, ni la fanta ni res d'això, o com a mínim no existien aquí, i l'únic refresc que hi havia era la gasosa! durant el dinar hi havia qui la barrejava amb vi ("xampany de pobre" no queda tan bé com la marca comercial que ara fa anuncis per la tele, es clar) i a l'hora de les postres, amb el cafè!  i  d'aquesta manera , et queda una beguda refrescant amb ben be 5 o 6 dits d'escuma (que no dura gaire tot s'ha de dir). Amb l'aparició de la coca-cola i altres,  les pobres gasoses (hi havia un munt de marques diferents) van fer mutis i el suau amb elles, es clar. De tant en tant, però, encara es poden trobar algunes marques supervivents, llavors cal aprofitar l'ocasió i reservar-se'n una mica per l'hora del cafè.

Ingredients (per persona):

un cafè ben calentó
gasosa al gust
sucre al gust (ull! quan més sucre, a més de ser més dolça, més escuma farà)

Agafem el cafè ben calent i l'aboquem a un got llarg; hi afegim sucre al gust i immediatament la gasosa ben fresqueta (no gaire, una mica més que de cafè ja n'hi haurà prou): les dues begudes reaccionen i formem una bona capa d'escuma..ja tenim una beguda refrescant per després del dinar.

dijous, 23 d’agost de 2012

Coca de farigola amb albergínies

Aquest cop hem fet una coca ben perfumada: hi hem afegit a la pasta un bon pessic de farigola! Ha quedat deliciosa, així que ho haurem de repetir...

Ingredients (2/3 persones):
pel farcit:
2 albergínies grosses
pebre blanc
oli


per la pasta:
250 g de farina de força
4 g de sal
5 g de llevat de forner
150 g d'aigua
25 g d'oli d'oliva
un pessic de farigola


Començarem per pelar les albergínies i tallar-les a daus. Les salarem i les deixarem en un escorredor perquè perdin l'aigua i no amarguegin.


Ara farem la pasta de la coca, i per tant, posem en un bol la farina, el llevat, la sal, l'aigua, la farigola i l'oli. Es millor que el llevat el dissolgueu prèviament amb uns 50 g d'aigua (dels 150 g totals!). Quan ho tinguem ben barrejat, fem una bola i ho deixem reposar uns 15 minuts.

Hi ha diverses maneres de pastar, nosaltres fem aquesta: agafem la bola i l'estirem molt suaument amb el palmell de la mà com si féssim un massatge, la pleguem de nou sobre ella mateixa i la girem 90º a l'esquerra. Repetim l'operació 16 vegades. Deixem reposar 15 minuts, deixant la pasta en forma de bola en el bol untat d'oli. Tot això, ho farem amb les mans una mica untades d'oli i amb el marbre de la cuina o la superfície on treballem també untada una mica amb oli

Aquest procés el repetim 3 cops, al final del tercer cop, bolegem la pasta (es a dir, la fem girar com si fos una pilota, sempre suaument) i la deixem reposar en el bol enfarinat, en un lloc fosc sense corrents d'aire i amb el bol tapat una hora i mitja més o menys o fins que dobli el seu volum.
Passat aquest temps, estirem la pasta amb l'ajut del corró i la posem sobre la llauna que vagi al forn prèviament enfarinada.Escamparem pel damunt els daus d'albergínia, amanirem amb sal, pebre blanc al gust i un bon raig d'oli.

El forn el tindrem ben calent i a 225º i hi tindrem ficat un atuell tipus plat o safata petita que resisteixi al foc al costat d`'on hagi d'anar la coca si hi ha prou lloc o a sota de tot del forn.Enfornarem la coca. Prèviament  tindrem una mica d'aigua escalfant. Immediatament que enfornem la coca, tancarem la porta del forn, agafarem l'aigua i obrirem de nou i ràpidament, tirarem una mica d'aigua dins de l'autell , de forma que el forn s'omplirà de vapor. Tanquem.

Deixem l'aigua dins del forn uns 10 minuts. Després la traiem i baixem també el forn una mica , a 200º. deixem que s'acabi de fer la coca, uns 10-15 minuts més.

Quan la coca sigui cuita, la traiem del foc, i hi tirem un altre bon raig d'oli pel damunt.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Peus de porc a la llauna

Estem tan acostumats al típic bacallà a la llauna que sorprèn que els peus de porc també es puguin fer d'aquesta manera; vàrem trobar la recepta  en el clàssic de la cuina tradicional del Josep Lladonosa ("El gran llibre de la cuina catalana" ) i des de llavors l'hem fet un parell de cops.

Ingredients (2 persones):
2 peus de porc ja cuits (aquí)
2 tomàquets madurs
un ram de julivert
3 o 4 alls
pa ratllat
sal i pebre negre.

Començarem per a fer un sofregit amb el tomàquet ratllat; com sempre, hi afegirem una mica de sucre i salarem. Deixarem que es concentri bé. Podem afegir-hi una mica de suc de coure els peus de porc i deixar que es vagi fent lentament.

Tallem el julivert ben petit i pelem els alls i els picolem també. Tot ha de quedar ben picolat, hi afegim sal i pa ratllat. Barregem.

Posem damunt d'una llauna que pugui anar al forn el sofregit, damunt del sofregit els peus de porc cap amunt i empolsinem generosament amb l'all i el julivert i el pa ratllat. Hi tirem un fil d'oli. Enfornem uns 15 minuts.


dijous, 16 d’agost de 2012

Asmarris de seitons

Un altre plat de temporada: els seitons...aquí en una recepta clàssica de cuina marinera, l'asmarris! de gust fort, potent, d'aquestes receptes que s'acostumàven a fer a la barca segons diuen!

Ingredients (2 persones):
300 g de seitons nets (també podrien ser sardines)
3 o 4 tomàquets madurs
1 got de vi negre (atenció!)
1 llesca de pa
2 o 3 alls
julivert
canyella

Fregim en una cassola el pa , i quan sigui ben torradet reservem . Tirem, al mateix oli, els alls pelats fins que quedin ben torrats, quasi negres. Reservem. Afegim després els tomàquets sense llavors i pelats, tallats a trossos grossos i els fregim una mica.

Amb el morter o amb un túrmix, fem una picada amb el pa torrat, els alls, els tomàquets, el julivert i la canyella (un pessic). Deixatem amb vi negre.

Aboquem la picada a la cassola i deixem que cogui. Quan el vi s'hagi evaporat, hi tirem els seitons salats i empebrats i deixem que coguin 3 o 4 minuts. Rectifiquem de sal, i ja podem servir-jo.

Podríem afegir-hi patates: primer de tot caldria pelar-les i tallar-les a trossos esbiaixats, sempre de tal manera que acabem de separar el tros que estiguem tallant, no amb el ganivet si no amb els dits perquè quedi irregular, deixi anar més midó i alhora s'impregni més del gust. Les patates les afegirem just després que la picada i llavors caldrà afegir una mica d'aigua. Quan les patates estiguin cuites, llavors tirarem els seitons a la cassola.

dilluns, 13 d’agost de 2012

Popets amb all i julivert

Un plat senzill i ràpid per aprofita un producte de temporada: els popets; aquest eren de la costa ben tendres i saborosos!

Ingredients (2 persones)
300 g de popets
4 o 5 alls
una branca de julivert

Fem que el peixater ens netegi els popets, si no ho haurem de fer naltros (bosses , ulls, estomac, etc).

Pelem els alls i els trinxem ben fins. Picolem bé el julivert.

En una paella amb un rajolí d'oli, hi tirem els popets, els saltegem i quan comencin a deixar de fer suc, hi tirem l'all i el julivert ben barrejat. Deixem que coguin i a l'últim moment salem i empebrem al gust.

divendres, 10 d’agost de 2012

Coca tovada mallorquina d'albercocs

Aquesta recepta l'hem vista al blog bojosperlacuina i deseguida hem volgut provar-la , doncs ens ha fet molta gràcia l'ús de la patata en unes postres..el resultat:espectacular!! flonja i deliciosa!

Ingredients (6-8 persones):

220 g de farina
2 ous
30 g de llard
90 g de patata bullida amb pell i després aixafada
80 g de sucre (i un grapat més per empolsinar la coca abans d'enfornar-la)
29 g de llevat de forner
25 g d'oli d'oliva
10-12 albercocs madurs


Començarem per netejar els albercocs, tallar-los per la meitat i treure'ls-hi el pinyol. Els posem en un bol amb una mica de sucre i els deixem marinar.

En un bol gros, barregem el llard amb el sucre fins que estigui tot ben homogeni. Dissolem el llevat en aigua i ho afegim al llard i al sucre i seguim barrejant.  Afegim un a un els ous, i quan siguin ben incorporats, hi afegim la patata bullida i pesada aixafada amb la forquilla. Barregem bé i mirem que no se'ns facin grumolls. Si la patata no està tèbia, es faran grumolls i no es podrà arreglar!

Afegim llavors, l'oli i la farina i treballem la pasta amb moviments suaus com si pastéssim. Passats uns 10 minuts, formem una bola i deixem reposar tapada amb un drap en un lloc sense corrents d'aire. Deixem que dobli el seu volum.

Quan hagi doblat el seu volum, la tornem a treballar i la tornem a deixar reposar fins que dobli de nou el volum. quan hagi passat el temps apropiat, estirem la pasta a una llauna untada de llard  i deixem que torni a pujar de nou. Quan hagi pujat de nou fins el doble de volum, hi posem pel damunt els albercocs i hi tirem molt de sucre pel damunt. Enfornem a 180` fins que sigui cuita la coca.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Com fer?... per bullir peus de porc

Els peus de porc són molt populars, però molta gent no els fa a casa perquè pensa que han de ser molt difícils i entretinguts de cuinar...com veureu, no hi ha per tant!

Herbes i espècies per a bullir-los:

1 fulla de llorer
5 o 6 grans de pebre negre
1 branca de farigola
2 o 3 claus d'olor

Començarem per a socarrimar una mica els peus de porc si veiem que tenen algun pèlet o alguna pell.
Després posarem en una olla grossa els peus , la fulla de llorer i la resta d'herbes i espècies, aigua abundant que cobreixi els peus i en fred, els posem al foc.
Deixem que cogui durant 1h i mitja com a mínim. Caldrà anar escumant-los, doncs fan una mena de bromera que s'ha de retirar. Cap al final de la cocció, el salarem.
Un cop cuits, els traiem i encara una mica calents, es millor que procurem treure'ls-hi algun ós.
Deixem refredar-los.  Es recomanable guardar una mica de l'aigua de bullir-los, doncs ens ajudarà a l'hora de fer les salses d'acompanyament. Tot això ho podem fer un dia o dos abans. Guardem a la nevera els peus fins el moment de cuinar-los.

divendres, 3 d’agost de 2012

Caragols dolços i picants

Aquesta recepta de cargols no és la que acostumem a fer a casa, però feia temps que teníem ganes de provar-la;de  la combinació de salat i xocolata en aquest bloc, tenim alguns exemples (amb conill i amb sèpia), però això d'afegir-hi a més el picant ja ens semblava ben curiós! i va quedar ben bé per a sucar-hi pa!!

Ingredients (4 persones):
1 kg de caragols
1 ceba
2 o 3 tomàquets ben madurs
1 o 2 alls
1 presa de xocolata negra
7 o 8 avellanes torrades
pa fregit
1 bitxo
1 branqueta de menta (per a bullir els caragols)


Començarem per a enganyar els cargols i bullir-los si és que les hem anat a caçar nosaltres (aquí); els d'avui eren congelats, per tant, ja estaven llestos.

En una cassola de terrissa, hi tirarem la ceba tallada ben fineta i un raig d'oli. Deixarem que cogui sense agafar color, i quan comenci a estar ben toveta, hi afegirem el tomàquet ratllat (salat i amb una mica de sucre)  i el bitxo. Deixarem que es concentri bé el sofregit i, si cal, rectificarem de sal.

Afegim els caragols al sofregit, una mica de suc de coure'ls si fos el cas (i si no aigua) i deixem que faci xup-xup. A part, farem una picada amb les avellanes, la xocolata, els alls, el pa torrat i una mica de sal. Quan la picada estigui ben feta, la tirem a la cassola, deixatant-la amb una mica de la salsa. Deixem que cogui i faci xup-xup cinc minuts més i rectifiquem de sal, si cal.

dilluns, 30 de juliol de 2012

Enreixat de pasta de full amb prunes i cansalada

Aquest enreixat o coca de pasta de full està igualment bona calenta que freda, però es clar en aquests dies i amb aquesta calorada, millor fred! Com a pícnic o sopar o dinar fred serà un èxit segur!

Ingredients:
200 g de pasta de full
6 claus d'olor
10 grans de pebre negre mòlt
200 g de prunes seques sense pinyols
1 tassa de vi ranci
150 g molt fins de cansalada de porc fumada
1 rovell d'ou batut (per a pintar l'enreixat)

Començarem per posar en un cassó les prunes amb unes cullerades d'aigua, les espècies i el vi ranci. Deixem que cogui a foc suau fins que s'estovin les prunes. Deixem refredar i les passem pel túrmix i si cal, hi afegim més aigua (sempre a cullerades).

Tallarem a trossets la cansalada de porc fumada i la saltarem sense oli en una paella fins que estigui un pèl cruixent. Reservarem.

Estirem la pasta de full i fem un rectangle.  Dividim mentalment en 3 parts : les dues de banda i banda seran per fer les reixes, la part del mig, l'omplirem amb el farcit. Farem unes tires amb el ganivet de forma paral.lela i començant per dalt a banda i banda del rectangle per a poder trenar-les . A la banda del mig: hi escamparem la meitat de la cansalada, posarem al damunt les prunes i damunt d'aquestes, la cansalada que ens quedi.

Trenarem l'enreixat de la següent manera: començant per una banda, agafarem una tira (la primera de dalt de tot)  i la passarem pel damunt del farcit, però no recte, sinó amb una mica d'inclinació cap avall. Agafarem la primera tira de la banda oposada i la `creuarem pel damunt de la primera tira. Agafarem la segona tira de la primera banda i la passarem pel damunt del puré i de les tires, encreuant-la de nou. Repetirem amb la segona tira de l'altra banda. Anirem repetint , fins acabar totes les tires, procurant que quedin fent un enreixat pel damunt de tot el puré. Pintarem amb ou batut.

Posem el forn a foc alt, uns 180º i quan sigui calent, hi posem l'enreixat. Millor amb unes gotes d'aigua envoltant la pasta de full (quan s'evapori, ajuda a pujar la pasta). Quan l'enreixat tingui un color ben daurat i cruixent, el traiem del foc i deixem refredar.

dimarts, 24 de juliol de 2012

Com fer?... per enganyar caragols

Per netejar, enganyar i coure els caragols:

aigua abundant
llorer
farigola
romaní
alls

Deixarem els cargols en dejú uns 10-15 dies. Ens caldrà posar-los en una caragolera, o en alguna mena de caixa o bossa amb reixetes prou grosses perquè respirin, però prou petites per que no se'ns escapin. Mai en bosses de plàstic. Si els posem en una caixa o en una capsa, compte! que no s'acumuli brutícia al fons, i compte amb posar-hi paper, perquè se'l mengen i llavors no estaran mai nets.

Un cop dejunats, per netejar-los caldrà posar-los en aigua freda o natural, mai calenta: aprofitar dues piques de la cuina o la pica i un perol o cossi gros  i, amb paciència i a base d'anar canviant-los de lloc, anar-los netejant. Cal deixar que s'enfilin una mica per les parets de la pica o del cossi, ells mateixos es netegen amb el moviment de brutícia que puguin tenir a la closca i treuen la bava que puguin tenir. La brutícia més resistent, no hi ha cal altra manera que treure-la amb les mans (millor enguantades) o amb un raspallet finet.

També convé "desfer-se" dels que no donguin senyals d'estar espavilats: que no surten de la closca, per exemple, de cap manera. Hi ha gent que els renta amb aigua amb sal, però llavors bavegen tota l'estona i no hi ha manera que ens quedin nets. Un cop triats, i ja ben nets, passarem a enganyar-los per coure'ls.

Posarem al foc molt i molt baixet una olla ben grossa amb aigua suficient; caldrà que tingui tapa, a més. Hi posarem  les herbes: farigola (molta), una fulla de llorer, un o dos alls pelats i romaní al gust. Hi tirarem els cargols quan encara sigui tot fred. Taparem l'olla i damunt la tapa hi posarem un pes, així evitarem que els caragols la moguin. Deixarem que es coguin molt a poc a poc, si el foc va massa de presa, s'amagaran i no hi haurà manera de menjar-se'ls. No hi poseu sal de cap manera! Ja salarem la salsa d'acompanyament!

Quan siguin cuits, els colem. Reservarem una mica de brou de bullir-los per si ens cal per la salsa i guardem els caragols a la nevera fins el moment d'afegir-los a la cassola amb el conill o amb els peus de porc o barrejar-los amb la salsa que hagem triat.

divendres, 20 de juliol de 2012

Lassi de safrà

Aquesta és una beguda refrescant hindú, acompanyada de glaçons i ben fresqueta està ben bona i té un gust original i diferent!

Ingredients (2-3 gots):
1 iogurt grec
uns brins de safrà
2 cullerada sopera de sucre (o més si ho volem més dolç)
2 gots d'aigua
glaçons al gust o més aigua freda

Posem en un cassó al foc els dos gots d'aigua i el sucre, quan el sucre s'hagi dissolt, hi tirem el safrà i apaguem el foc. Deixem que s'infusioni i es refredi. Quan sigui ben fred, hi afegim el iogurt i ho batem tot perquè quedi ben barrejat. Hi afegim més glaçons i/o més aigua freda segons ho vulguem més o menys "fort".

dilluns, 16 de juliol de 2012

Trempó

Aquesta amanida és típica de Mallorca; a nosaltres ens vàren explicar aquesta versió i és la que fem sovint ara a l'estiu...per la xarxa en podreu trobar amb diferents versions!

Ingredients (2-3 persones):

2 tomàquets madurs
2 pebrots verds italians
un grapat de tàperes
1/2 ceba (aquesta de la foto no en duia)
olives negres (o arbequines)
sal i pebre negre, oli i vinagre per amanir

Netegem els pebrots i els hi traiem les llavors. Els trossegem. Tallem també el tomàquet a daus. Tallem la ceba sense la pell, es clar, ben petita. Barregem en un bol els tomàquets, els pebrots, la ceba , les olives i les tàperes prèviament remullades una estona en aigua. Amanim (o trempem) amb l'oli i el vinagre , la sal i una mica de pebre negre. Millor si ho deixem reposar una estona.

dijous, 12 de juliol de 2012

Amanida de Ganyims

Un altra recepta amb ganyims (tonyina salada) , però en aquest cas més adient per aquesta època de l'any i les calorades que estem passant...

Ingredients (2 persones)

2 talls de ganyims o tonyina de sorra o tonyina salada
2 tomàquets (millor de montserrat o del pebrot)
1 ceba tendra
olives d'Aragó o Arbequines o Kalamata

El dia abans, posarem la tonyina en aigua i la guardarem a la nevera. Pel mati, la traurem, l'escorrerem de l'aigua i la posarem en un plat amb un fil d'oli.

En el moment que volguem fer l'amanida, tallem elstomàquets a daus, els posem en un plat i salem, hi posem els ganyims, les olives i la ceba tendra tallada ben petita. Amanim amb oli, vinagre, pebre negre i una mica de sal (en aquest cas opcional).

dilluns, 9 de juliol de 2012

Badocs farcits

Una altra recepta amb badocs, aprofitant ara que estem en "temporada" i que em tingut la sort de trobar-ne . Aquest cop, els hem farcit, no es gaire complicat i com entrant queda boníssim!

Ingredients (2 persones):
6 badocs
6 filets d'anxova en oli
formatge tipus mató
farina
aigua
sal

Netegem els badocs traient-lis el pístil. Aixafem una mica el mató fins aconseguir una pasta i a cullerades i amb molta cura, anem farcint els badocs. Afegim a dins de cada badoc una anxova o com a mínim, mitja.
Reservem.

Fem una pasteta fluïda amb la farina i l'aigua i una miqueta de sal, arrebossem els badocs i els fregim en una paella amb oli ben calent. Quan siguin dauradets, els retirem i els deixem refredar damunt paper absorvent.

divendres, 6 de juliol de 2012

Fideus soba amb esparrècs i bolets a la coreana

Un altra recepta coreana, si bé en aquest cas hem canviat els fideus de moniato coreans originals pels soba japonesos, però és que no ens en varem sortir de trobar-los! (i això que varem voltar una bona quantitat de botigues asiàtiques!). Tampoc no hem trobat gírgoles de card, així que els hem canviat (de nou) per xampinyons!

Ingredients (2 persones):


1 paquet de fideus soba (originalment: Dang-myun, fideus de moniato coreans)
1/2 paquet de xampinyons frescos (originariament 2 o 3 gírgoles de card)
1/2 paquet d'espàrrecs verds
1 ceba tendra
1 pebrot vermell
2 alls pelats i tallats a rodanxes
salsa de soja
sèsam torrat
sucre (2 cullerades)


Començarem per netejar els xampinyons i tallar-los a làmines. També tallarem el pebrot a làmines, netejant-lo de les llavors. El mateix farem amb la ceba.  Els espàrrecs no cal, a no ser que siguin molt gruixuts, però els tallem a trossos  d'un dit, més o menys ,de llarg.

En unapaella grossa, hi tirem un fil d'oli i saltegem els alls tallats a làmines i els pebrots per un parell de minuts. Afegim els espàrrecs, saltegem també i reservem.

A la mateixa paella, hi tirem els xampinyons,  sucre, la salsa de soja, 1 cullerada de llavors de sèsam i afegim també la ceba, saltegem fins que els xampinyons siguin cuits. Reservem.

Mentrestant, courem amb aigua i seguint les instruccions del paquet, els fideus soba. Quan siguin cuits, els escorrem i els tirem a la paella on hem cuit abans els vegetals. Hi afegim la resta de sucre, més salsa de soja, més llavors de sèsam i pebre negre. Saltegem i ràpidament, hi barregem amb els altres ingredients. Fem que donin un parell de voltes tot junt. Rectifiquem de salsa de soja, i sal si calgués i ja ho tenim.

Seguidors