Crema d'api-i-rave amb pomes àcides i anguila fumada

 Un company ens insistia per a que tastessim l'api-i-rave (o api-rave ) i buscant, buscant vam trobar unes quantes receptes que semblàven interessants...aquesta n'és una..l'hem trobat a un bloc de cuina (aqui) i n'hem fet una versió força aproximada, es clar...L'ingredient més exòtic és l'anguila fumada, però justament haviem estat feia poc al Delta de l'Ebre i n'haviem comprat al mercat de la Ràpita. La barreja d'ingredients és sorprenenment bona i refrescant

Ingrediets (2-3 persones)

1/2 mig api-i-rave

2 pomes petites àcides

1 veina de vainilla

1 tros d'anguila fumada d'uns quatre dits

3-4 tomàquets de cirereta

Començarem per a netejar i pelar bé l'api-i-rave, jo vaig fer servir un pelapetates i me'n vaig sortir prou bé. El tallarem a trossos i el possarem a l'olla. Pelarem i tallarem a llunes les pomes i les afegirem també. hi afegirem la veina de vainilla xapada pel mig per a que deixi tota l'aroma. Ho cobrirem tot amb aigua i ho farem bullir uns cinc minuts ( a contar des que arrenquin el bull). 

Retirarem la veina de vainilla i també en treurem els trossos de verdura i la poma per a passar-los pel turmix. en el nostre cas, vam decidir fer més aviat un puré que una crema extrafina com a la recepta original.  El puré resultant del turmix, el tornem a l'aigua o brou de bullir-ho tot. Barregem i ja tindrem la crema o puré. Rectificarem de sal i hi posarem un xic de pebre negre si ens ve de gust. Guardem la crema a la nevera perquè sigui ben fresca.

Al moment de servir,  repartirem en els plats l'anguila esmicolada i els tomàquets a trossets i hi abocarem pel damunt la crema. Bonissima! ja ho veureu i el contrast queda molt imolt bé!

(la veina de vainilla la podeu reciclar aixugant-la amb una mica de paper de cuina i , per exp. possant-la al pot del sucre i així tindreu sucre avainillat)

 

Sunomono (amanida japonesa d'algues i cogombre)

 

Avui presentem una segona recepta, també força senzilla, amb l'alga Wakame....La recepta original requereix de cogombre japonès o anglès que tenen menys llavors i la pell fineta...però no en teniem a mà, per tant, és un cogombret normal i corrent...

 Ingredients (1-2 persones):

10 g d'alga wakame seca

1 cogombre petitet

llavors de sèsam, un grapadet

1 cullerada sopera de vinagre d'arròs

1 cullerada sopera de soja

1 cullerada de mirin o xerès dolç 

1 trosset de gingebre fresc

 

Començarem hidratant l'alga : la posarem en un bol amb força aigua freda una mitja hora abans de fer l'amanida.  Veureu que s'"infla" molt. Si és una peça sencera, quan la tingueu hidratada, talleu-la a trossets.

Prepararem l'amanit barrejant tots els ingredients líquits i el gingebre pelat i ratllat. Reservarem en un bol.

 

Pelem el cogombre i el tallem a rodanxes finetes (jo he fet servir el pela-patates)

 

Escorrem l'alga, la posem en un bol i hi barregem la resta d'ingredients. Empolsinem amb el sèsam. 

 

Deixem reposar una mitja horeta perquè la salseta o amanit s'integri bé i servim!

Popets amb salsa Teriyaki

 

Una altra recepta de règim i una altra recepta amb la salsa teriyaki casolana. Els popets els vàrem fer netejar pel peixater, treient-lis els ulls, estòmac, etc...

Ingredients (2 persones):

400 g de popets

per la salsa:

 

80 g de sucre morè

70 gr de salsa de soja

un tros de gengibre per a ratllar

1 culleradeta de farina de blat de moro (maizena)

1 cullerada sopera de vinagre d'arròs japonés

1 all pelat i esclafat amb el llom del ganivet

Primer, el dia abans de fet, farem la salsa: en una paella, hi posem el sucre, la soja, el gingebre i l'all esclafat amb el ganivet. Deixem que es redueixi a la meitat. Quan estigui reduit, agafem una o dues cullerades i hi disoldrem en un potet o tasseta la maizena i ho afegim a la paella. Deixem que espesseeixi més i hi afegim el vinagre. Ho posem en un bol.

Farem una última neteja dels popets passant-los per aigua i traient-lis tota resta de tinta o bruticia que hi puguin tenir i sense salar ni empebrar (la soja és salada!) ho afegim al bol de la salsa i ho deixem marinar a la nevera tota la  nit i el mati de l'endemà. Si podem, anem remenant de tant en tant.

En el moment de dinar, anem clavant els popets a la broqueta mirant que hi quedin el més recollits possible  i ho posem damunt el foc fins que sigui cuit al gust. Servim.

All-i-pebre de rajada a la manera del Delta

 Una altra recepta de rajada (o escrita com en diuen allà) a l'estil del Delta de l'Ebre. En aquest cas, el famós allí-pebre que no només serveix per l'anguila...Com veureu és una mica diferent a l'all-i-pebre valencià i , també, al que anomenen all-i-pebre per la banda de Vilanova...

Ingredients (2 persones):

2 ales de rajada a trossos

2 tomàquets mitjans madurs

1 grapat d'avellanes torrades

1 llesca de pa sec

1 grapat d'ametlles torrades

2-3 grans d'all

1 raig de vi blanc

1 cullerada sopera aprox.  de pebre vermell 

En una cassola, hi posarem un raig d'oli i hi sofregirem el pa i els alls pelats fins que siguin rossos. Els posarem al morter i hi afegirem les avellanes torrades i les ametlles i hi afegirem al final el pebre vermell. Ho piquem fins que sigui tot ben fi. Ho deixatem amb una miqueta d'aigua i ho afegim a la cassola amb l'oli. Hi donarem unes voltes i hi afegirem  el tomàquet ratllat i salat . Deixarem que es concentri. Hi afegirem, llavors, el vi i deixarem que s'evapori. Tot seguit, hi afegirem una llossada d'aigua i quan bulli tot, hi afegirem els trossos de rajada prèviament salats i empebrats. Deixarem que tot faci xup-xup uns minuts i ja ho tindrem. (recordeu que la rajada es farà força ràpid).

 

Fideus a la cassola amb ànec i naps

 Avui ens hem saltat una mica el règim i hem fet aquest fideus a la cassola amb menuts d'ànec que teníem per la nevera i uns naps ben tendres que també teníem guardats.

Ingredients (2 persones):

180 g de fideus gruixuts

menuts d'ànec (coll, pedrer, carcanada, ales..)

2 naps

1 pastanaga

1 ceba petita

2 o 3 tomàquets mitjans madurs

1/2 pebrot verd italià

1 all

julivert

brou de verdures o aigua

 

En una cassola de fang, enrossirem amb poc oli els talls d'ànec, previament salats i empebrats. Quan tinguin color, els retirarem i reservarem i traurem també tot el greix que hagi pogut fer. 

A la mateixa cassola, enrossirem l'all i el retirarem i començarem a fer un sofregit amb la ceba tallada molt petita i ho salarem al gust, passats uns minuts, hi afegim el pebrot tallat ben fi. Quan sigui mig rossa, hi afegim els naps pelats i tallats com si fossin patates i la pastanaga pelada i tallada a rodanxes. Quan sigui la ceba ben feta, hi afegim els tomàquets ratllats i salats. Deixarem que es concentri i es faci bé el sofregit i hi afegirem els talls d'ànec. Afegim els alls que em enrossit prèviament i el julivert que haurem picat al morter.  Deixem uns minuts i hi afegim els fideus, barregem bé tot perquè agafin els gustos del sofregit i llavors, hi aboquem l'aigua o brou bullent (ho haurem posat en un cassó a part i mantingut ben calent, a punt de bullir) . Deixem que faci xup-xup, sacsejant de tant en tant perquè no s' enganxi el cuinat a la cassola. Quant els fideus siguin quasi bé cuits, rectifiquem de sal, deixem que acabi de coure. Apaguem el foc, deixem reposar cinc minuts i ja ho tindriem!

Com fer? Amanida senzilla d'algues Wakame

Aquesta és una amanida molt senzilla i hem pensat de publicar-ho al nostre apartat de "Com fer?" perquè les algues encara no són gaire populars a la nostra cuina i pot ser que molta gent es pregunti com "treballar-les", que no s'atraveixi a comprar-les o tastar-les per por de no saber com manegar-les... Si bé cada tipus d'alga pot tenir una manipulació diferent, aquesta d'avui, la Wakame, és la més senzilla probablement...

Ingredients:

alga wakame a trossos, copos , etc...

sesam torrat

1 cullerada sopera de salsa de soja

1 cullerada de vinagre d'arròs

1 cullerada de xerès dolç´

Començarem per posar en remull les algues en aigua freda durant uns vint minuts.  Veurem que "creix" molt de volum.

Una estona abans de servir-la, fem l'amanit amb la soja, el vinagre d'arròs i el xerès , barrejant-ho tot i reservant-ho. Colem les algues i les posem en el bol on les servirem. Hi aboquem pel damunt l'amanit i ho barregem una mica (ull! si les algues són a trossos grossets, millor tallar-les amb unes tisores de cuina ara per a poder menjar-les més fàcilment). 

En el moment de servir, hi tirem pel damunt un grapadet de sèsam torrat i ja ho tindrem!

Broquetes de tofu marinat

 

Una altra recepta de les que podríem anomenar de "regim"  ..en aquest cas amb tofu...fàcil, fàcil de fer, i ràpides!

Ingredients (2 persones):

1 peça de tofu

1 grapat de llavors de sèsam

1 cullerada sopera de mel

2 cullerades soperes d'oli d'oliva

sal i pebre negre

 

Barregem l'oli i la mel i ho amanim amb sal i pebre , tot seguim  hi banyem el tofu prèviament tallat a dauets. Deixem reposar una estona, fent que es vagi xopant tot el tofu per totes bandes de la barreja de mel i oli. Repartim i clavem el tofu a les broquetes i ho arrebossem amb sesam. Ara ja ho tenim llest per a posar-ho damunt les graelles roents de la barbacoa o a la planxa.

Broquetes de pollastre amb salsa teriyaki

 

Seguim amb les receptes del règim ide nou, més broquetes de pollastre, acompanyades aquest cop d'una salsa teriyaki casolana.

Ingredients (2 persones):

 

2 pits de pollastre tallats a dauets

 

per la salsa:

 

80 g de sucre morè

70 gr de salsa de soja

un tros de gengibre per a ratllar

1 culleradeta de farina de blat de moro (maizena)

1 cullerada sopera de vinagre d'arròs japonés

1 all pelat i esclafat amb el llom del ganivet

Primer, el dia abans de fet, farem la salsa: en una paella, hi posem el sucre, la soja, el gengibre i l'all esclafat amb el ganivet. Deixem que es redueixi la meitat. Quan estigui reduit, agafem una o dues cullerades i hi disoldrem en un potet o tasseta la maizena i ho afegim a la paella. Deixem que espesseeixi més i hi afegim el vinagre. Ho posem en un bol.

Tallem el pollastre a dauets i sense salar ni empebrar (la soja és salada!) ho afegim al bol de la salsa i ho deixem marinar a la nevera tota la  nit i el mati de l'endemà. Si podem, anem remenant de tant en tant.

En el moment de dinar, anem clavant els dauets a la broqueta i ho posem damunt el foc fins que sigui cuit al gust. Servim.

Rebaixinat (Escudella de col)

 

Una escudella força senzilla pels dies d'hivern i de fred...La recepta la varem treure de la pàgina web del museu de Ripoll. Per la xarxa, hi ha diverses variants, però aquesta ens va semblar la més interessant. Nosaltres vàrem fer la nostra versió, modificant alguna coseta. D'entrada, no hi em posat el sagí, i bé..això és un canvi important, perquè el sagí li dóna personalitat al plat, però estem de règim i el metge ens té prohibit aquestes coses! la propera vegada serà!

Ingredients (2 persones):

1 os de porc salat

1/2 col de bullir mitjana

2 o 3 patates (nosaltres hi varem posar naps)

un grapat de fideus

1 grapat de mongetes blanques cuites.

Posem en una olla grossa 4 o 5 litres d'aigua i l'ós. Deixem que comenci a bullir i anem escumant les possibles "bruticies" que surin. Quan sigui mig cuit, hi afegim la col neta i tallada i els naps pelats i tallats (en el nostre cas). Deixem que bulli.

a mitja cocció de la col, hi afegim els fideus. Quan siguin cuits, hi afegim les mongetes blanques cuites. Rectifiquem de sal si fos el cas (l'os és salat, recordem-ho). Servim.

Broquetes de pollastre i orenga

 Una altra recepta fàcil i baixa en calories! 

ingredients (per persona):

1 pit de pollastre desossat

1 o 2 pebrots italians o bitxos

orenga

 

Tallarem el pit de pollastre a daus. Amanirem amb orenga, sal i pebre negre. Deixarem repossar unes hores a la nevera i mentrestant netejarem el pebrot i el tallarem a quadrets.

Agafarem els pintxos i anirem alternant el pebrot i el pollastre. Ho posem a la graella o a la planxa fins que sigui cuit al gust.

Cafè amb llimona

 

Una recepta típica del Pais Valencià..una manera refrescant i molt gustosade pendre el cafè  ..aquesta n'és la nostra versió..

Ingredients:

1 canonet de canyella

pela de llimona

sucre al gust

cafè de cafetera

gel (opcional)

En una gerra, hi posem la canyella, la pela de llimona i el sucre. Fem el cafè i l'aboquem a la gerra. El Posem a refredar a la nevera..i ja ho tindriem!

Moixina (o gatet) a l'all-i-pebre valencià

 

Una altra recepta relativament ràpida i facil de fer...sense complicacions per anar per feina a la cuina...La moixina o gatet és un tauró que es troba sovint a les peixeteries a Girona , econòmic sense espines (només una de central i cartilaginosa) i que es ven sense pell. Aquest all-i-pebre es pot "allargar" afegint-hi patates (al principi i quan son cuites, afegir-hi el peix) o mongetes cuites (al final quasi de la cocció).

Ingredients (2 persones):

10 talls de moixina (segons tamany)

3-4 alls

1 cullerada sopera de pebre vermell dolç

1 pebrot de cirereta o un bitxo

aigua o brou molt suau

En una cassola amb una micona d'oli, fem enrossir els alls pelats i tallats a làmines fines i hi afegim també el pebrot de cirereta o el bitxo. Els alls no han de torrar-se! quan comencin a agafar color, s'hi afegeix el pebre vermell i ràpidament l'aigua o el brou. Si hi volem afegir patates, ara seria el moment, tallades i esqueixades no gaire grosses. Deixem que bulli i llavors (si hi hem posat patates, assegurem-nos que siguin cuites), hi afegim el peix tallat salat i empebrat. Deixem que cogui uns minuts i servim.

Amanida de tomata amb formatge sec

 

Una recepta ben senzilla de fer i que ve molt de gust!Jo la vaig fer amb tomàquets de mamella perquè són molsuts i gustosos, però ho podeu fer amb els vostres preferits!

Ingredients (2 persones).

3-4 tomàquets ben madurs 

formatge tipus serrat d'ovella

olives, un grapat (jo d'arbequines, però amb aragó també queda ben bo).

Tallem els tomàquets a trossets, hi afegim el grapat d'olives i ratllem pel damunt el formatge. Amanim amb oli i vinagre.

Endivíes a la graella

 Un plat ben senzill de fer i sa per si, com jo, després del confinament, el metge us ha posat a règim!

Ingredients (x persona):

1 i 1/2 endivies

sal i pebre

oli per amanir

Damunt les graelles, hi posarem les endivíes xapades pel mig i amanides amb sal i pebre. No els hi tallarem la "cueta" per ajudar a què es mantinguin juntes les fulles. Quan siguin cuites, les retirem i amanim finalment amb un raig d'oli d'oliva.

Coca d'albercocs

Una altra coca que vàrem fer aprofitant la temporada de la fruita correponent : la d'albercocs...ben bona i gustosa que ens va quedar!  Aquest any com que ens va tocar celebrar la revetlla de Sant Joan a casa, vam pensar de canviar les tradicionals coques de fruita i cabell d'àngel per aquestes...també en vàren fer amb cireres (vaja, les típiques de Corpus a Reus)...diferent i ben bo també...

Ingredients (per coca)

50 g de pasta de pa  ( per la pasta de pa : 250 g de farina, 5 g d esucre, 5 g de sal, 7 g de llevat d e forner, 150 g d'aigua)

3-4 albercocs madurs xapats pel mig o tallats a mitges llunes

sucre o sucre morè (en el nostre cas, sucre moré)

un raig d'anís sec (opcional)

El dia abans començarem a preparar la pasta de pa. En varem fer 250 g, en part la vàrem guardar al congelador per a una altra ocasió.

Bé, doncs el dia abans es fa una pasta amb 50 g de farina, 30 g d'aigua i 2 gr de llevat. Es barreja bé, però no cal pastar-ho i es guarda a la nevera en un bol tapat amb paper film. Al migdia mateix, es treu de la nevera uns 15 minuts abans de posar-s'hi i es barreja en el bol 200 g més de farina, 120 g d'aigua, 5 g de sal, 5 g de sucre i 5 g de llevat de forner. La comencem a pastar durant uns minuts i deixem que reposi 30 minuts més. De nou, tornem a pastar-la (sempre damunt del marbre amb un pèl d'oli i les mans també untades amb oli) uns minuts més i ara separem la pasta que volem fer servir i la resta la posem un una carmanyola amb farina i directe al congelador. Deixem reposar la pasta que farem servir uns 15 minuts més i la tornem a pastar durant uns 5 minuts més.  Amb les mans, l'estirem donar-li forma rodona, primer farem un cercle exterior amb ditades perquè quedi més embullofat, la resta l'estirem i la posem damunt de paper de forn. Repartim els albercocs tallats pel damunt i ensucrem si volem. Enfornem a foc ja calent, a 180º.

Quan sigui quasi cuita, hi podem posar més sucre i el raig d'anis. Si gratinem un pèl ens quedarà encara més caramelitzat el conjunt. Si no, deixem acabar de coure , retirem del foc i deixem refredar.

Porros al forn amb formatge blau, anous i mel

Una recepta molt i molt fàcil de fer. Aprofitem que els porros són ecònomics, i per a no fer-ne sempre vichissoise, podem fer-los així...

Ingredients (2-3 persones)

1 manat de porros

1 tros de formatge blau (jo, de formatges de l'abadessa de la Seu d'Urgell)

anous pelades i trossejades

un rajolí de mel

Netegem els porros, ben nets, els hi traiem les fulles més velles. Els tallem pel mig i en fem barquetes d'uns 6-8 cm.Salem i empebrem al gust. Els repartim per dins d'una llauna que pugui anar al forn i amb les parets no gaire altes. Hi aboquem un culet d'aigua.  Enfornem a foc mig fins que siguin cuits.

Quan els porros siguin cuits, els traiem del forn, i hi repartim pel damunt el formatge a bocins, les anous a trossos i el rajolí de mel.  Gratinem uns minuts fins que el formatge sigui fos, i ja ho tenim!

Seviyan kheer (fideus ensafranats dolços)

Una recepta ben senzilla i exòtica...fideus dolços ensafranats..típic de la India, per berenar o de postres..

Ingredients (2 persones):

2oo g de fideus de cabell d'àngel

brins de safrà

1 cullerada de mantega

sucre al gust

llet

En un cassonet amb uns dos o tres dits de llet tèbia, infusionem el safrà.

Mentrestant, en una paella, escalfem una mica de mantega (o oli si ho prefriu) i quan sigui calent, enrossim els fideus com si anessim a fer fideus rossejats.  Quan tinguin coloret, hi aboquem primer la llet infussionada amb safrà i després una mica més de llet fins que els fideus deixin de xiular. Ràpidament hi aboquem dos o tres dits més de llet perquè cal que ens quedin caldosos. (A la foto ens van quedar força eixuts). Hi aboquem també el sucre al gust i una miqueta de sal. Deixem coure els fideus i quan siguin cuits...servim!! Bo, exòtic i fàcil de fer...

Timbal de macarrons amb moixernons i botifarra crua

Un plat italià d'origen barroc i que té diverses variants..nosaltres n'hem fet una adaptació d'una de les que ens ha semblat més interessant...la recepta de la pasta del timbal és clavada a la recepta original amb l'ús del sucre i la canyella per una pasta salada; d'altra banda, la part de la salsa dels macarrons ho vam adaptar una mica al que teníem per casa, doncs la recepta inclou mandonguilletes i l'ús (lògic) de formatges típics que no teníem a mà i, finalment, tampoc no fa servir moixernons, si no una barreja de bolets, però naltros teníem el que teníem...Molt bona, no és difícil de fer i queda molt vistosa...

Ingredients (4 persones):

per la pasta:

300 g de farina

1 ou

80 g de mantega

1 cullerada sopera de sucre

un pessic de sal

una culleradeta de cafè de canyella mòlta

pel farcit:

200 g de macarrons

1 got de pesols congelats

2 tomàquets madurs

1/2 ceba

1 grapat de moixernons secs

1 botifarra crua

1/2 pastanaga

2 o 3 talls de formatge tipus garrotxa

formatge ratllat per a pasta

un ou per a pintar la pasta

Començarem fent la pasta, que és una pasta brisa normal: fem un volcanet amb la farina i al cràter del volcà i posem la resta dels ingredients: l'ou cru, la canyella, la sal, el sucre, la mantega tova però no desfeta, Anem barrejant la farina amb els ingredients sense pastar. Quan ho tinguem més o menys lligat, fem una pilota i amb el palmell de la mà, li fem unes orelles a la pasta, de fet, li n'hem de fer tres. Tornem a unir la pilota, embliquem amb paper film i deixem a la nevera. La pasta ens ha de quedar un pèl terrossa, però lligada. Si ens quedes massa eixuta, hi podem afegir unes gotes d'aigua.

Mentrestant, posem el moixernons a hidratar en un got d'aigua.

A part, en una paella, fem un sofregit amb la ceba picolada fina, la pastanaga a cubets i deixem que cogui fins que sigui ben tou. Hi afegim la botifarra esparrecada. Deixem que cogui i llavors, hi afegim el tomàquet ratllat amb una mica de sal i sucre, els pèsols prèviament bullits . Deixem que cogui el sofregit i es concentri. Hi afegim els moixernons i el formatge a cubets. Deixem que es cogui tot i rectifiquem de sal.

Bullim els macarrons, els escorrem i els reservem.

Estirem la meitat de la pasta i folrem amb ella un un motllo desmontable, Si pot ser, de parets ben altes. Hi aboquem el farcit fred. Tapem amb la resta de la pasta ben estirada amb el corró. Unim i segellem fent un cordonet a les vores i al mig del pastís, hi fem un forat perquè s'escapi l'aire. Millor si pintem la pasta amb un ou debatut.

Enfornem a 180 fins que la pasta tingui un bonic color daurat.

Braç Vermell de patata i tonyina

Feia temps que anàvem darrera de fer aquesta recepta...no és gens difícil i queda força vistosa. En aquest cas, nosaltres hem fet el braç de patata tenyida de vermell aprofitant una llauneta de tomàquet concentrat italià, però també podem aconseguir-ho triturant pebrot escalivat...o si ens agrada més el color verd, llavors, ens caldrà bullir uns espinacs, treure'ls-hi l'aigua tan com puguem i passar-los pel túrmix. Barregem amb la patata, i voilà! ja tenim un braç de colors!

Ingredients (3-4 persones):

4-5 patates bullides amb pell

2 llaunes de tonyina

2 ous

1 llauneta de concentrat de tomàquet

all

oli

1 ou cru si volem fer maionesa i no pas allioli

pebrot escalivat

anxoves en oli o saladura

Primer de tot posarem en una olla les patates i força aigua. Les farem bullir fins que siguin ben cuites. Llavors les retirarem i, encara un pèl calentes, les hi llevarem la pell i les aixafarem amb una forquilla. En aquest punt, hi podem barrejar una mica de llet per a fer-ho més amorós i hi barrejarem la llauneta de tomàquet fins que tot el puré tingui un color vermellós.

A part, farem bullir els ous. Quan siguin cuits, els pelem i picolem. Ho barregem amb la tonyina escorreguda i esmicolada. Hi barregem també maionesa o allioli segons el gust. Amb això tindrem fet el farcit. Hi podem afegir trosset de pebrot escalivat o olives tallades.

Ara agafarem un bon tros de paper film i el posarem damunt el marbre de la cuina. Escapem el puré donar-li forma de rectangle no gaire gruixut. no hem d'arribar als marges del paper, perquè ens servirà per a donar-li forma al braç. Un cop fet això, repartim pel damunt el farcit. Amb l'ajut del paper film, emboliquem i formem el braç. Decorem amb el pebrot escalivat i les anxoves o al gust i reservem a la nevera fins el moment de servir.

Atenció! per fer la maionesa, ens cal el túrmix, oli, sal, un ou cru sencer i un all pelat petit. Ho trinxem tot amb el túrmix i ja ho tindrem. Si volem fer l'allioli, doncs el morter, all i oli i un pessic de sal. Al morter hi posem l'all tallat no gaire petit i sal, en fem una pasta i després amb molta cura, anem afegint -hi un rajolí d'oli mentre remenen constanment amb el morter. Sempre amb suavitat, ni gaire a poc a poc ni gaire depressa i sempre en la mateixa direcció: la de les busques del rellotge.

Com fer...ous escalfats o ous poché

Aquesta és una manera, n'hi ha diverses..es clar...però ens ha semblat la més fàcil ..

Ens caldrà:

1 ou cru sencer

paper film de cuina

un pinzell

una mica d'oli

sal

espècies al gust (opcional)

una tassa o got

un casso amb aigua

Agafem una bona quantitat de paper fil, el posem dins de la tassa o el got fent que surti el sobrant pels costats..Amb un pinzell, pintem una mica l'interior amb oli, això és molt important perquè si no l'ou s'enganxarà al paper..un cop  pintat el farcellet de paper film amb l'oli, trenquem l'ou i el posem dins. Amanim amb sal i espècies o herbes si fos el cas. Amb els extrems del paper film, fem un nus, tancant el farcellet i, sobretot, que no quedi cap forat.

A part, en un cassó no gaire gros, hi fiquem aigua i quan comenci a bullir, hi fiquem també el farcellet. Esperem uns minuts (aprox. 5) i ho traiem del foc. Tallem amb estisores el farcellet i traurem l'ou. Amb una mica de traça, hi trobarem el punt que ens agrada, per ex. amb el rovell ben cru i el blanc de l'ou ben cuit...

Coca de carbassó i ceba

Amb la pasta de coca de la recepta anterior que vàrem congelar vam fer aquesta coca salada.Més senzill impossible, perquè només hi duu carbassó i ceba. Si ho voleu, hi podem posar tonyina de llauna pel damunt o fins i tot formatge, però aixì queda ben bona i es nota molt bé el gustet de les verdures...

Ingredients:

250 g de pasta de  coca (veure recepta de la coca de forner)

2 carbassons mitjans

1 ceba

Primer de tot, pelarem els carbassons i la ceba i ho picolarem ben fi. Ho passem per la paella a foc baix fins que suïn i perdin la duresa sense coure-les en excés. Amanim amb sal i pebre. Reservarem.

Estirem la pasta de coca com si fessim pizza (veure video del Daniel Jordà)

Quan tinguem la pasta treballada i estirada, hi aboquem i repartim bé pel damunt la verdura i enfornem.

Quan sigui cuita, l'amanim amb un bon raig d'oli d'oliva i ho servim).

Coca de forner

La coca de forner és una menja entranyable, lligada molt sovint a excursions i sortides al camp..a l'estiu sovint anàvem a caminar fins a alguna font i allà berenàvem coca amb xocolata o amb llonganissa...quina gust!

Aquesta recepta l'hem treta d'un bloc que està molt i molt bé: "cuina per llaminers"   que , a més ens a permés conèixer el youtube d'un forner molt interessant, el Daniel Jordà.

Nosaltres hem fet una petita versió de la recepta i hem repassat amb atenció alguns dels videos per tal de fer la coca:

Ingredients (2 persones o dues coques mitjanetes):

Pre-ferment:

100 g de farina de força

40 g d'aigua

2 g de llevat prensat o de forner

Per la pasta:

tot el preferment

175 g d'aigua

25 g d'oli

250 g de farina de força

2- gr de llevat de forner

15 gr de sucre

12 gr de sal

anis, sucre i pinyons per a guarnir-la

El dia abans, per la tarda, barrejem la farina, l'aigua i el llevat del preferment sense treballar-ho. Simplement farem que tot quedi unit en una pasta. Això ho farem en un bol, que posteriorment taparem amb paper film i posarem a la nevera.

A l'endemà, traiem el preferment de la nevera i en un bol gran hi posem la farina, l'aigua, el preferment, el llevat, l'oli, la sal i el sucre. Ho treballem fins que sigui tot ben unit i fi. Es millor esmicolar ben petit el llevat primer de tot per no endur-nos-en cap sorpresa després..

Un cop tot ben unit, ho aboquem damunt el marbre prèviament untat amb oli i ho treballem, plegant-ho tipus farcell (mireu els videos del forner Daniel Jordà). Ho deixem reposar entre 10 i 15 minuts tapat amb el bol gros damunt el marbre.

Passat aquest temps, ho tornem a pastar i ho tornem a plegar tipus farcell.Ho bolejem. Ho tampem de nou i deixem la pasta deu minuts més.

Tornem a treballar-ho i a pastar-ho. Ho tornem a tapar amb el bol mateix i ho deixem 1 hora.

Passat aquest temps, en fem dues porcions i ho bolejem de nou amb cura mirant de nou treure-li l'aire que reté. Si ho volguessim, ara podriem congelar una de les dues boles.

S'estira la pasta sempre amb els dits untats d'oli i es fan ditades o regerons. Ho amanim amb sucre i oli i , si ho volem, hi tirem pel damunt els pinyons o les ametlles filatejades. Enfornem a 220 durant uns deu minuts i llavors gratinem uns dos o tres minuts més. Retirem del foc i ho reguem amb l'anis i més sucre.

L'anís amb la calor s'evapora però hi deixa el gustet.

Per a fer-vos una idea de com treballar la pasta, mireu els videos, perquè ho entendreu millor...

Pollastre amb llimona a la manera de la Catalunya Nord

Aquesta recepta és típica del Rosselló i el Conflent i allà, justament, li'n diuen pollastre a la catalana.

Veureu que és molt fàcil de fer i queda molt bé!

Ingredients (2 persones):

1/2 pollastre tallat a octaus.

2 o 3 llimones

1 gotet de vi blanc

1 cabeça d'alls

Enfarineu els talls de pollastre lleugerament i prèviament amanits amb sal i pebre negre. Feu-los agafar color, sofregint-los en una cassola amb oli. Quan tinguin coloret, afegiu-hi el suc d'una llimona, el got de vi, els alls pelats i aixafats, l'altra llimona tallada a rodanxes (prèviament tingudes uns minuts en aigua freda). Tapeu i deixeu coure a foc baix, que vagi fent xup-xup. Ha de quedar poc suc, si veiem que en fa massa, podem destapar la cassola perquè se n'evapori un poc.

Servim acompanyat d'escalivada o de llesquetes torrades i refregades amb all..

Marinera de peix de sant pere

Un plat molt senzill de fer , tot en cru i llestos! Is recomano si els talls de peix no són gaire grossos, coure primer les verdures i quan siguin mig fetes, afegir-hi el peix...El Sant Pere és un peix molt bo, blanc, relativament barat i si bé no gaire habitual de trobar al mercat. Cal que el peixater us tregui les espines laterals que són fortes i esmolades, això sí. Aquest nom tan curiós de Sant Pere o peix de Sant Pere és comú a tota la Mediterrània cristiana i prové d'una llegenda , segons la qual, Sant Pere quan era pescador, el va pescar per a recuperar una peça d'or i poder pagar el tribut al temple..el peix des de llavors, té unes taques als costats que serien els dits de l'apòstol.


ingredients (2 persones):

1 Sant Pere tallat a rodanxes
1 ceba grossa
2-3 tomàquets
all i julivert.

En una cassola hi afegim un bon raig d'oli i les verdures netes, pelades i tallades a rodanxes. Tapem i deixem coure. Si el peix es gruixut, l'afegim també ara salat i empebrat, si no , ens esperem a mitja cocció.
Deixem que cogui tot amb el propi vapor a foc baix. A mitja cocció , hi afegim el peix i si ens estiguessim quedant curts de liquit, unes cullerades d'aigua o de vi blanc. Deixem que acabi de coure i servim.

També es pot fer amb qualsevol altre peix blanc. El cap i les espines del peix les podem guardar per a fer brou per arròs, per exemple.

Saltejat d'escudella de blat de moro escairat amb cansalada

D'acord que aquest plat no és, probablement, el més addient per l'estiu...però fa dies que el teniem pendent....ens havíen quedat al congelador uns sobrants de l'escudella de blat de moro escairat que vàrem fer per Nadal (aquí) i vam aprofitar-los amb una mica de cansalada. També queden molt bé amb botifarra de perol. No hi posem mides perquè va ser tot bastant a ull...

Ingredients (2 persones):

el què va sobrar de l'escudella de blat de moro escairat (aquí)
2 talls de cansalada per cap (o dos talls de botifarra de perol)

En una paella es fregeixen els talls de cansalada fins que siguin ben rossos. Es retiren i es reservem. En el mateix oli, saltem l'escudella fins que siguin ben calenta i rosseta. Hi afegim la cansalada, hi donem un parell més de tombs i ho servim.

Suquet de rajada a la manera del Delta

Una altra recepta del Delta...si aneu per allà, no tasteu només els arrossos i les anguiles...tasteu també l'escrita que diuen allà (la rajada, vaja) que la fan molt bona!

Ingredients (2 persones):

2 ales de rajada tallades i netes

1 o 2 alls

1 llesca de pa

1 ramet de julivert

1 pesteta o bitxo

10-12 avellanes torrades

1 raig de vinagre

brou de peix suau o aigua

Començarem per a fregir, en una cassola, el pa amb un bon raig d'oli. Fregiu-hi també els alls pelats i el julivert. Passeu-ho al morter juntament amb les avellanes, el bitxo i una mica de sal i de pebre negre i el pa torrat.  Feu una pasta ben fina.  Deixateu-ho amb el raig de vinagre

Aboqueu la pasta a la cassola i fregiu-la un momentet, ràpidament aboqueu-hi el brou o l'aigua calenta. Deixeu que bulli un parell de minuts i afegiu-hi la rajada salada i empebrada. Es courà rapidament, amb pocs minuts ja hi haurà prou. Serviu i gaudiu-la!

Falafel

Un clàssic de la cuina de la Mediterrània oriental...el falafel...En teniem moltes ganes i això que vam "atacar" la recepta amb una mica d'escepticisme amb allò de remullar els cigrons i després passar-los pel túrmix i que no acabès amb catastrofe...però, em podem donar fe, no patiu! no hi ha cap truc amagat! Només remullar com si els anessim a coure, però mai coure'ls!! I sobretot, mai no fer servir-ne dels de pot o llauna o cuits, llavors sí que no funciona...

Ingredients (10-15 falafels).

300 g de cigrons crus
bicarbonat
comí al gust en pols
1-2 alls
julivert o millor coriandre fresc
1 culleradeta de coriandre en pols
1 ceba petitona ben picoladeta
pebre negre
1 pessic de llevat roial o similar (opcional)

per l'acompanyament de la foto: iogurt tipus grec, sal i menta picoladeta

Deixem tota la nit (o 12 hores) els cigrons en remull amb una cullerada sopera de bicarbonat.

A l'endemà, els colem i els passem pel turmix, juntament amb el julivert o coriandre fresc (una bona quantitat), els alls, el coriandre en pols, la ceba, el pebre, el royal, etc.. Salem i empebrem al gust.

Deixem reposar unes hores la pasta tapada amb paper film perquè no faci crosta. Si hagues quedat massa tova, hi podem afegir farina de cigró o farina normal.

Fem mandonguilletes amb la pasta i les fregim en oli ben calent fins que siguin ben dauradetes. Quan les traiem de l'oli, les pasem a paper absorvent perquè no ens quedin enfitoses. Servim calentetes encara amb la sala de iogurt.

(També, diuen, que es poden fer al forn, nosaltres no ho hem provat, però es recomana llavors fer les mandonguilletes i després aplanar-les un xic per a coure-les millor).

Rajada amb patates a la manera del Delta

Aquesta recepta l'hem treta d'uns del llibres de receptes tradicionals del Delta de l'Ebre que tenim per casa...La rajada o escrita és un peix que sovint costa de trobar però que dóna molt bon resultat a la cuina i es relativament econòmic....

ingredients (2 persones):
2 ales de rajada tallada en dos o tres trossos cada una
3-4 patates
2-3 tomàquets ben madurs
salsetes (colorant alimentari)
nou moscada
julivert trinxat
1-2 alls

En una cassola de fang, hi posem un raig d'oli a a foc baix,  posem també l' all ben picolat i el tomàquet madur i deixem que sofregeixi i es concentr bé. Mentre es va fent el sofregit, cal afegir-hi la nou moscada ratllada (compte que té un gust molt fort i peculiar, amb mesura!), el julivert i les salsetes.

Quan el sofregit sigui ben fet, hi afegim les patates pelades i tallades a tallets (millor anar esqueixant-les) , sacsegem la cassola i hi afegim un cullerot d'aigua o brou suau. Deixem que coguin les patates i quan ja siguin cuites pràcticament, hi afegim la rajada salada i empebrada. Sacsegem de nou la cassola i deixem que cogui. Aquest guisat, es pot fer d'un dia per l'altre.

Coliflor amb panses i beixamel

Aquesta és una recepta ben senzilleta de fer i que queda mooolt bé i . a més, és ideal per a fer menjar a la mainada coliflor, per exemple...

ingrediets (2 persones):

1 coliflor no gaire grossa
un grapat de panses
20-30 gr de mantega
2 culleradas soperes de farina
400 g de llet
nous moscada ratllada, canyella en pols, sal i pebre negre per amanir
formatge ratllat i una mica de mantega per a gratinar-ho tot

Primer de tot, posarem en remull les panses.

Tallem la coliflor a brots petits i ho fem bullir tot; millor que ens quedi una mica al dente que no pas molt i molt tova. Quan sigui cuita, colem i reservem.

En una safata que pugui anar al forn, hi posem la coliflor i pel damunt les panses escorregudes. Amanim amb sal i pebre.

En un casso, hi posem la mantega i quan comenci a desfer-se, la farina i anem barrejant fins a tenir-ne una pasta. Anem afegint-hi llavors la llet, a poc a poc per a no fer grumolls. Afegim també la nou moscada , la canyella , el pebre negre i la sal al gust. A foc baix, anem remenant fins que la beixamel comenci a espesseir-se. Llavors, l'aboquem pel damunt la coliflor. Hi posem formatge ratllat i uns trosses (petits) de mantega pel damunt i ho posem a gratinar. Quan tingui un color ben bonic, ho servim.

Albergínies amb anxoves

Una altra recepta amb albergínies...en tenim un bon munt perquè és probablement una de les nostres verdures preferides...

Ingredients (2 persones):

2 albergínies grosses
12 filets d'anxoves en oli
2 ous durs
2-3 tomàquets
julivert
pa ratllat
1 all

Primer de tot, xapem les albergínies per la meitat. A la polpa li fem uns talls en forma de graella procurant no tallar-lis la pell. Ara, ho posem al forn o en una panxa de cuina i les fem coure fins que siguin cuites. Amb molta cura i amb l'ajut d'una cullereta, buidem les albergínies i deixem la pell en forma de barca.

En una paella, posem un raig d'oli, l'all trinxadet, la polpa de les albergínies i el tomàquet ratllat o tallat a quadrets i també el julivert picadet. Deixem coure una mica i hi afegim 8 filets d'anxovea tallats.

A part, fem els ous dusos. Els pelem i les picolem. Ara els barregem amb la farsa que hem preparat abans.

Farcim les albergínies amb la farsa i decorem amb un filet d'anxova. Les cobrim amb pa ratllat i les gratinem una mica.

Les podem acompanyar de verdures o patates al forn (foto) o escalivada, etc...

Cous-cous de peix a la manera de Trapani

Un plat que feia molt i molt de temps que volíem fer: el cus-cus de peix típic de Tràpani i la part de Ponent de l'illa de Sicilia. Aquesta versió del cus-cus és una de les herències que els àrabs varen deixar en el seu pas per l'illa....L'el.laboració del plat a la manera tradicional és una mica llarga, perquè cal coure els grans del cus-cus en unes olles especials, separar els granets, etc nosaltres hem fet la versió ràpida...

Ingredients (2 persones):

200 g de cus-cus precuit
Peix variat , en el nostre cas, mig llobarro i uns talls de rap amb un tros de fetge de rap inclós
Caps i espines de peix o morralla per a fer-ne brou
2-3- tomàquets ben madurs
2 ceba
1 pastanaga
1 fulla d'api
2 fulles de llorer
uns brins de safrà
all i julivert
una o dues cullerades soperes de farina d'ametlla crua


Amb els caps i les espines del peix o la morralla, una de les cebes, la fulla d'api i la fulla de llorer, farem un brou de peix. Caldrà posar-ho tot en una olla amb molta aigua quan aquesta bulli. Salarem i deixarem coure durant una mitja hora. Reservarem el brou colat.

En una cassola, amb un raig d'oli, sofregirem la ceba i els alls i les pastanagues tallades finetes i hi afegirem una fulla de llorer. Quan siguin cuites, hi afegim el tomàquet ratllat, amb una mica de sal i una mica de sucre, el safrà dissolt en una mica d'aigua calenta i el julivet trinxat. Deixarem que es concentri bé el suc.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegim el peix tallat a trossos, salat i empebrat. També hi podem afegir les molles que poguem aconseguir de netejar el peix o les espines que hem fet servir pel brou. Deixem que cogui i hi afegim la farina d'ametlla per espessir bé el suc. Ha de quedar ben dens. Rectifiquem de sal i de pebre.

Mentrestant, en un recipient que aguanti la calor, hi posem el cus-cus , salem i hi aboquem el brou de peix que hem fet prèviament ben calent. Millor seguir les indicacions del fabricant de cus-cus respecte a quantitat de brou i temps per a que cogui. Normalment, funciona bé afegir-hi la mateix quantitat de pes de brou que de pes de cus-cus. Quan els grans siguin cuits, hi afegim un bon raig d'oli, i remenem amb una cullera o forquilla perquè no s'enganxin entre ells els granets.

Servim el cus-cus acompanyats del peix amb el suc. Tot en el mateix plat o bé, ho portem tot a taula i que la gent es posi de cada cosa el que vulgui en la proporció que li vingui de gust.

Ous al plat amb girella del Pallars

Un plat ben senzill de fer i on varem aprofitar que teniem una girella comprada a una xarcuteria del barri (Quina sorpresa tan agradable!), pèsols naturals i un ou d'ànec...

Ingredients (per persona):
1 ou de gallina (en el nostre cas era d'ànega però obviament no es imprescindible)
2 talls de girella del Pallars (o els que calguin per omplir el fons del platet)
1 grapat de pèsols bollits (podem fer servir com a mesura un got)
una mica de tomàquet sofregit de pot

Ens cal un platet que pugui anar al forn; hi posem una micona d'oli, just per pintar el fons i hi posem els trossos de girella, damunt repartits els pèsols deixant una mica de "forat al mig", una mica de tomàquet fregit i damunt l'ou cru. Amanim amb sal i pebre negre (també hi podem posar farigola o orenga). enfornem a 180º fins que el blanc de l'ou sigui cuit. Servim.

Bacallà amb castanyes

Una altra recepta de bacallà per la Quaresma, aquest cop , una recepta típica de les Garrigues: bacallà amb castanyes...senzill i bonissim!

Ingredients (2 persones):
4 talls de bacallà sec ja dessalat
un grapat de castanyes seques
1 ceba petita
2-3 tomàquets vermell ben madurs
all i julivert


La nit abans, possarem en aigua abundant les castanyes seques perquè vagin hidratant-se.

A part, haurem dessalat el bacallà com de costum.

En una cassola o en una paella, fregim lleugerament els talls de bacallà enfarinats prèviament i els reservem.

En una cassola de fang, hi posarem un raig d'oli de fregir el bacallà i començarem a sofregir la ceba i els alls picolats finisssim. Quan comencin a estar ben cuits i  a agafar color, hi afegirem el tomàquet ratllat, una mica de sal, una mica de sucre i deixarem que es concentri bé el sofregit.

Quan el sofregit sigui ben concentrat, hi afegirem un cullerot d'aigua i les castanyes i deixarem que vagin fent xu-xup. quan les castanyes siguin cuites, hi afegim els talls de bacallà, sacsegem amb cura la cassola i deixem coure uns minuts més perquè tots els ingredients es "coneguin". i ja podem servir-ho!

English muffins amb farigola

Aprofitant els dies de confinament ens vam dedicar a fer English muffins amb una recepta lleugerament diferent a l'anterior i amb un toc mediterrani: el hi varem posar un xic de farigola.

Ingrediets: (15 english muffins aprox.):
300 g de farina
170 ml de llet
un pessic de sal
15 g de sucre
15 g de mantega
15 g de de sucre
7 g de llevat en pols de forner
1 ou
farigola seca


Començarem per   barrejar en un bol gros la farina, el sucre, la sal , el llevat i la farigola seca. A part, en un altre bol, escalfarem una mica (no molt! només que sigui tèbia) la llet i l'afegirem a la mantega i a l'ou batut  leugerament. Barregem ara tots dos bols i ho treballarem primer amb la forquilla, després amb la mà i després ho passarem al marbre (que prèviament haurem enfarinat un xic).

Pastem  una estona, en fem una bola i ho posem en un bol tapat amb film de cuina o un drap. Ho deixem reposar en un lloc sense llum ni corrents d'aire. Deixem que dobli el volum.

Un cop ha doblat el volum (un parell d'hores), estirem la pasta amb un corró i amb l'ajut d'un talla pastes, anem fent el que seran els muffins. Un cop tot tallat, ho deixem reposar una altra mitja hora.

Mentrestant, escalfem una planxa, l'untem amb una mica d'oli o mantega i quan estigui mig calenta (no ha d'estar molt calenta, més aviat a foc fluix), hi anem posant els muffins. Els deixem coure cinc minuts per cada banda, els traiem i els posem damunt d'un paper o drap i deixem que refredin. Anem repetint, sempre a foc fluix i banda i banda durant uns cinc minuts, fins tenir--los tots.

Ens duren ben bé una setmana a la nevera ficats en una bossa de plàstic. Es poden servir per esmorzar, berenar o sopar, amb melmelada i mantega o formatges o el què ens vingui més de gust!

Arròs a la cubana a l'estil de ma mare

Aquí tenim la versió familiar del famós plat...ens vam passar anys de petits que ma mare ens el feia així i va ser una sorpresa quan ja de grans vàrem veure que no se sembla gaire a l'original!! De totes maneres, està molt bo, i a la mainada li acostuma a agradar...En aquesta nostra versió de la versió de ma mare, hem fet servir pèsols naturals i un ou dànec! però també ho podeu fer amb un ou de gallina i pèsols congelats, es clar...

Ingredients (per persona):

80 g d'arròs
1 ou d'ànec (avui excepcionalment, amb un de gallina ja en fem)
1 got de pèssols desgranats frescos o congelats segons la disponibilitat
1 all (per bullir amb l'arròs)
1 mica de tomàquet fregit

En un pot amb molta aigua, bullim l'arròs amb un rajolinet d'oli i un gra d'all pelat. Salem i quan sigui cuit, colem i reservem.

Al mateix pot, bullim els pèsols amb una mica de sal, quan siguin cuits, els colem i reservem.

En una paella am boli, fregim l'ou de forma que ens quedi ben ferrat: amb la clara o blanc cuita i el rovell o vermell ben cruet.

Muntem el plat, primer l'arròs, després i pels costats, els pèsols, un raig de tomàquet fregit i l'ou ferrat damunt de tot...

Entrepà Almussafes

Els valencians tenen una varietat d'entrepans envejable...aquest n'és un dels més populars...fàcil de fer i molt bo. Vindria a ser una versió "millorada" del que aquí en diem un mallorquí. El nom li vé de la localitat d'almussafes, on es va començar a fer i des d'on s'ha popularitzat.

Ingredients (1 persona):

1 panet (nosaltres un llonguet)
2-3 talls de formatge de barra tipus Cadí
sobrassada
1 ceba mitjaneta

Cal que el llonguet estigui torradet i cruixent.

Fem un sofregit amb la ceba i mentrestant, tallem per la meitat el llonguet, escampem la sobrassada per cada un dels dos trossos i hi posem damunt d'un d'ells, els talls de formatge. Jo perquè estigui ben torrat, calentó i cruxient, en aquest punt ho vaig possar damunt una planxa de cuina que tinc, així el formatge va començar a fondre's. Aboquem pel damunt la ceba ben cuita i calenta i tanquem l'entrepà i el servim!

Bacallà de quaresma (amb carxofes i ous durs)

Un altre clàssic de la Quaresma, aprofitant a més, la temporada de carxofa....

Ingredients (2 persones):

2 ous
3 carxofes
4 talls de bacallà sec ja dessalat
1-2 alls
julivert

10-12 ametlles torrades
10-12 avellanes torrades

llimona (per no fer ennegrir les carxofes)


Primer de tot, traurem les fulles exteriors de la carxofa i la tallarem a octau, traient-li també el borrissol  del mig i posarem els talls en un bol gros amb aigua i llimona tallada a trossets i suc de llimona. Això es perquè no ennegreixi.

Mentrestant, bullim uns ous i quan siguin ja fets, els retirem del foc i els hi traiem la closca, els partim per la meitat i els reservem.

A part, enfarinarem els talls de bacallà ja dessalat i els fregirem una mica amb oli. no s'han de coure del tot. Els reservem.

En el mateix oli, sofregim les carxofes enfarinades i anem reservant-les també.

En una cassola amb una mica de l'oli que hagi quedat de sofregir el bacallà i les carxofes, sofregim una mica uns alls. Quan comencin a agafar color, hi afegim les carxofes, una mica de julivert picat i una mica d'aigua per a què vagin coent. Quan siguin quasi fetes les carxofes, hi afegim els talls de bacallà i una picada d'ametlles i avellanes el més fina possible.  Hi afegim els ous dusos i deixem coure uns cinc minuts més. Cal que ens quedi el més curt de suc possible. Servim.

Bacallà amb romesco i fessolets

Com que som a la quaresma, hem fet aquest bacallà amb fesols i romesco...boníssim, i millor de un dia per l'altre..Us posso enllaç si voleu fer la salsa i/o coure els llegums vosaltres mateixos, evidenment podem anar més de cara a barraca i comprar-ho ja tot fet (inclús el bacallà dessalat), dependrà de les ganes de cuinar i del temps, es clar. De totes maneres, jo us animo a fer la salsa vosaltres (us aprofita forces dies a la nevera si cal) i dessalar el bacallà també vosaltres; així ho tindreu tot al vostre gust!

Ingredients (2 persones):

4 talls de bacallà dessalats (aquí)
salsa romesco (aquí)
fesols cuits (aqui)

Començarem per enfarinar el bacallà ja dessalat i eixugat. El fregim lleugerament en una paella amb oli i l'anem ficant en una cassola de terrissa.Quan el tinguem tot ja ben distribuit, hi posem pel damunt una mica de l'oli de fregir i hi aboquem la salsa romesco deixatada amb una mica d'aigua. Encenem el foc i deixem que faci una mica de xup-xup. Quan la salsa sigui ja concentrada, hi afegim les mongetes o fessols i ho sacsejem amb cura de no trencar els talls de bacallà. Deixem dos minuts i servim. Està més bo d'un dia per l'altre.

Escudella de llegums

Una altra escudella, aquest cop amb força predomini de verdures i llegums. Aquest any no ha fet gaire fred, però malgrat això hem pogut fer encara alguna escudella; d'això fa temps es clar, però no ho hem pogut penjar fins ara.

Ingredients (2-3 persones) :

80 g de mongetes blanques o fessols (també podriem fer meitat de fessol i meitat de cigrons) ja cuits
60g o un grapat d'arròs
60 g o un grapat de fideus
1-2 xirivies
1 tall de carabassa
1 ceba
1 manac de bledes
1 tomàquet
1 os de porc salat

En una olla ben grossa, hi posem força aigua (6-8 l) i l'ós de pernil i deixem que bulli. Passada una hora o hora i mitja, hi afegim les verdures netes, pelades i tallades excepte les bledes que ho farem més tard. Deixarem que bulli tot fins que siguin cuites les verdures pràcticament i llavors hi afegirem les bledes que couen més ràpid.

Quan sigui tot pràcticament cuit (vigileu el porc!), hi afegim l'arròs i els fideus. Quan aquests siguin pràcticament cuits, hi afegim els fesols i els cigrons si fos el cas. Rectifiquem de sal, i apaguem el foc i servim.

Canelons d'espinacs amb panses i pinyons

Els clàssics espinacs a la catalana en forma de canelons...boníssims!!Podeu fer-los des del començament o ser una mica dropos i fer servir un d'aquests preparats d'espinacs amb panses i pinyons que es troben al mercat...però ja que estem en temps d'espinacs, podem aprofitar per a fer-los amb material fresc, no?

Ingredietns (2-3 persones):

1 kg d'espinacs frescos
1 grapat de panses
1 grapat de pinyons
1 gra d'all

1 cullerada de farina
50 g de mantega
un raig de lletper la beixamel (com fer-la):
1/2 l. de llet
nou moscada i canyella
farina (mínim una cullerada sopera)
mantega
sal

per la salsa de tomàquet (opcional):
2-3 tomàquets madurs
sal i sucre


Començarem per a netejar i trinxar els espinacs. Els reservarem .

Tindrem en aigua durant un parell d'hores les panses i els pinyons perquè s'hidratin.


En una paella ben grossa, hi posarem un raig d'oli i l'all trinxadet. Li donarem un parell de voltes i hi afegim les panses i els pinyons ben escorreguts. Quan comencin a agafar coloret, però poc, hi afegim els espincs que faran moltíssim bulto! salem una miqueta i anem remenant amb cura i paciència i ja veurem com disminueixen moltissim. Quan siguin ben cuits, reservem.

Ratllem els tomàquets i en fem un sofregit en una paella amb la sal i una miqueta de sucre fins que sigui ben concentrat. Reservem.

A la mateixa paella , per exemple, on hem fet els espinacs, hi afegim la mantega (una cullerada sopera més o menys), els espinacs i remenem bé. En uns pocs minuts, hi afegim la farina i deixem que cogui perquè sino, ens quedarà crua i es notarà molt. Hi afegim un raig de llet (aprox. un got no gaire ple). Anem remenant constanment a foc lent, la pasta se'ns lligarà i començarà a desenganxar-se de les parets de la paella i a fer bombolles a la superfície que "explotaran" com petits volcanets. Rectifiquem de sal i pebre.

Un cop feta la pasta, l'abocarem en una safata i passats uns minuts la cobrirem amb paper-film de cuina per evitar que es faci "crosta". Deixarem refredar. Es convenient fer-ho el dia abans o unes hores abans, doncs cal que la pasta estigui completament freda i reposada alhora de fer els canelons.

Per bullir el canelons començarem per posar una olla grossa al foc amb aigua abundant i un bon raig d'oli. Quan comenci a bullir, hi tirarem una a una les plaques de canelons i deixarem que es coguin. El temps dependrà del fabricant (esta indicat a la capseta). Quan la pasta sigui cuita, la retirarem de l'olla amb l'ajut d'una escumadora una a una (comte! són fràgils i es poden trencar) i les posarem a refredar en un cossi o bol gros amb aigua freda.

Quan les plaques dels canelons siguin fredes, les traiem de l'aigua i les posem damunt d'un drap que tindrem estès al marbre de la cuina per exemple. Repartim totes les plaques pel damunt del drap (o draps) i llavors anirem posant cullerades de pasta més o menys a la meitat de la placa. Ull! les plaques no són quadrades, són rectangulars per tant, es millor farcir-les i enrotllar-les seguint la banda més llarga. El farcit no ha d'arribar a les vores de la placa però ha d'estar repartir. Enrotllem el caneló i el posem a la llauna o plat que anirà al forn. Al fons de la plata o dels platets, hi posem una mica de llet. Repartim els canelons per la llauna o els platets i reservem.Entre caneló i caneló, repartirem una mica de salsa de tomàquet si volem.

Ara començarem a fer la beixamel: en un cassó , hi posarem la mantega (uns 50 g) i la farina (50 g també o una cullerada grossa ben plena). Remenant constanment, deixarem que es cogui la farina sense que arribi a tornar-se marró (voldria dir que se'ns ha cremat). Quan comenci a canviar una mica de color, hi afegim la llet (un mig litre), i una mica de nou moscada ratllada i sal. Remenem constanment a foc baix. Cal que vigilem que no bulli , si creiem que pot estar a punt de bullir, ho traiem del foc i anem remenant una estona fora del foc, això farà baixar la temperatura.  És millor remenar amb un batedor de cuina, evitarà millor que se'ns facin grumolls. Cal tenir una mica de paciència perquè pot tardar uns 10 minuts a començar a espessir; ara, un cop comença, acostuma a espessir molt ràpidament.

Quan tinguem la beixamel feta, l'abocarem damunt la llauna dels canelons o dels platets. Empolsinem amb formatge ratllat i uns tallets molt fins de mantega i els posem a gratinar al forn. quan tinguin una mica de color, ja es poden servir

Fideus rossejats amb ouada de llobarro

Avui presentem el que seria una variant improvisada d'uns fideus rossejats de tota la vida...vàrem comprar llobarro i duia una bona quantitat d'ouada; aixi que vam decidir aprofitar el tall per fer a la planxa , mentre que el cap i les espines i l'ouada varem fer aquests fideus rossejats.

Ingredients (2 persones)
2 ouades de llobarro
el cap i les espines dels dos peixos
200 g de fideus del 5
una mica de julivert
all-i-oli per acompanyar
1 o 2 alls

Comneçarem per a fer un brou amb el cap, les espines i el julivert. Posarem un pot al foc amb aigua abundant i quan bulli, hi tirem el cap i les espines del llobarro i el julivert i una mica de sal. Deixem que bulli mitja hora, rectifiquem de sal i retirem les espines i el cap. Traiem les molles de carn que hi puguin tenir i les reservem.

En una cassola o paella, sofregim un all fins que sigui rosset, però no cremat. El retirem i en el mateix oli, hi aboquem els fideus, remenem per tal que tots agafin un color ros. Arribats a aquest punt, hi aboquem el brou que haurem fet bullir de nou, fins que deixi de xiular en afegir-ne. Deixem que faci xup-xup a foc fort i a mitja cocció, hi afegim l'ouada. Rectifiquem de sal i deixem acabar de coure. Apaguem el foc, deixem reposar uns cinc minuts i servim amb l'all-i-oli.

Escudella de blat de moro escairat

Un plat típic del Berguedà i que també es fa per la Garrotxa...el més díficil de Barcelona estant, es trobar el blat de moro escairat...De fet, nosaltres el vàrem trobar a la nostra última visita a la Garrotxa, i esclar, no vam desaprofitar l'ocasió de poder fer aquest plat, contundent però bonissím!!! i , malauradament, molt poc conegut. Hi ha moltes variants del plat, però tenen en comú (a part del blat de moro es clar), el porc (salat si pot ser, millor) com a carn principal, tot i que també algunes hi posen pollastre . Nosaltres hem optat per una versió amb porc i pollastre i verduretes d'escudella. Atenció! si hi podeu posar porc salat, veureu que està molt més bona! si no, feu-la amb porc "normal".

Ingredients (2-3 persones):

300 gr de blat de moro escairat
1 peu de porc salat
1 tros de morro o d'orella de porc salat
1 os de porc també salat
3-4 pedres
2 colls
1 tros de genoll de vedella pel moll (ens encanta i no n'hem pogut resistir la temptació d'afegir-lo)
3-4 pastanagues
1-2 naps
1/2coll
1 tros de carabassa
1 porro
7-8 litres d'aigua

Mínim 24 hores abans, posem a remullar el blat de moro escairat amb aigua. Això és molt important!

Quan arribi el dia, unes 4-5 hores abans, en una olla, posarem molta aigua , 7--8 litres, amb el blat de moro, el porc passat sota l'aixeta si ens fa por que sigui molt salat, i la resta de carns.

Deixem que cogui unes 3-4 hores i llavors, hi afegim les verdures. Deixem que segueixi coent, el blat de moro doblarà el seu volum. Tastem de sal, mirem que sigui cuit el blat de moro i llavros, trairem la carn i, si volem la dessossem i la tornem a afegir a l'olla, servint-ho tot com si fos escudella barrejada més que escudella i carn d'olla.  Hi ha, però, qui ho serveix com si fos escudella i carn d'olla i per tant, ho separa (però sembla ser una opció minoritària).

Col amb espècies (Sabzi versió 2.0 )

Aquesta recepta la varem fer per aprofitar una col que teniem per la nevera...és relativament fàcil de fer si tens les espècies , es clar...i queda molt bona i "diferent"! Respecte a la recepta original, vàrem fer alguns canvis, doncs, per exemple, no hi vàrem afegir patates, ni teniem a mà asàfetida, que a la cuina india es fa servir molt, tan fresca com en pols...

Ingredients (2 persones):

1/2 col (treure els tronxos)
llavors de comí , una cullerada sopera
2 grans d'all tallats finament
1/2 ceba
1 cullerada sopera de  cúrcuma
2 cullerades soperes de coriandre en pols
 1 bitxo (opcional)
1/2 cullerada sopera de comí en pols
1/ cullerada sopera de garam masala
1 o 2 cebes tendres (només la part verda)
1 pebrot verd tallat ben petit
sal i pebre negre

En una paella grossa, hi aboquem un raig d'oli i quan sigui calent, hi tirem les llavors de comí; quan aquestes comencin a "ballar", hi afegim els alls, els pebrots tendres i la part verda de la ceba tendra i la ceba picolada fina. També el bitxo si volem.

Deixem coure fins que la ceba estigui transparent. Hi afegim llavors la col tallada a tiretes fines i la resta d'espècies. Deixem coure a foc baix tapat i quan passin uns minuts, hi afegim el garam massala. Deixem al foc fins que la col sigui cuita.

Perdius amb col

Un clàssic de la cuina catalana, aprofitant ja que s'acaba la temporada de caça....Una mica entretingut, però de resultat magnífic....

Ingredients (2 persones):

2 perdius
5-6 fulles de col
1 ceba grossa
2-3 pastanagues mitjanes
1 branqueta de farigola
1 fulla de llorer
1 branqueta d'orenga
brou suau o aigua
vi ranci
1 o 2 talls gruixuts de cansalada viada

Primer de tot farem els farcellets de col: separarem unes fulles maquetes de col i els hi traurem el tros més guixut del nervi. Les bullim amb molt d'aigua uns minuts, només per a escaldar-les i les posem deseguit amb aigua freda per a tallar la cocció. Las traiem, assequem amb cura i en fem una farcellet. Si cal, el "fixarem" amb un escuradents. Reservem.

En una cassola, enrossim les perdius senceres previament netes i amanides amb sal i pebre. Enrossim també la cansalada tallada a dauets. Quan tinguin un coloret daurat, hi afegim les verdures pelades i tallades no gaire grosses. Deixem que comencin a suar i llavors hi afegim el vi ranci , deixem que s'evapori l'alcohol i hi afegim el brou o l'aigua. Ho tapem i ho deixem coure una bona estona. Cal que cogui a foc lent i si s'asseca molt, hi afegim una mica més d'aigua o brou.

Quan les perdius siguin ben cuites, enretirem les verdures i les passem pel passapures. Si cal, retirem de la cassola una mica d'oli (si ens sembla que hi pot haver massa). Tornem les verdures a la cassola. Llavors enfarinem els farcellets de col i els fregim en una paella fins que agafin color: seria ideal que abans de retirar les verdures de la cassola, agafem una mica d'oli d'aquell i el fem servir per a cuinar els farcellets; si no ens es possible, oli nou!  Quan els farcellets tinguin una mica de color, amb molta cura, els afegim a la cassola i deixem que cogui tot junt uns minuts més fins que es barregin tots els gustos. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho tindriem...

Perdius amb llenties

Una recepta que queda molt bé, no dóna relativament gaire feina i serveix perfectament per a dies de festa...trobar perdiu de caça no és excessivament fàcil, però es possible; la resta d'ingredients els tenim sempre a l'abast...

Ingredients (2 persones):
2 perdius de caça no gaire grosses
3 o 4 alls pelats
1 ramet d'herbes aromàtiques: llorer, farigola, orenga
200 g de llenties en cru (pardines i així no caldrà tenir-les en remull)
2 talls de panxeta crua

Netegem de possibles plomes o plomissol les perdius, passant-les per una flama. Les rentem i amanim amb sal i pebre.

En la cassola on normalment fem les llegums o bé, en una olla que tingui tapa i quedi ben tapada, sofregim les perdius tallades per la meitat i la panxeta o cansalada crua a dauets. Quan comenci a agafar color, hi afegim aigua abondant i les llenties i el ramet d'herbes aromàtiques. Cal que l'aigua cobreixi dos o tres dits miním pel damunt de les llenties. Tapem l'olla i deixem que arrenqui el bull, llavors, abaixem el foc i deixem que cogui tot a foc lent fins que les llenties siguin cuites. Servim .

Ànec amb pomes

Una nova recepta originària del Delta de l'Ebre..i és que li estem traient molt de profit als llibres de cuina que ens vàrem comprar allà...Aquesta recepta caldria fer-la amb ànec de caça, però com que no en teniem, l'hem feta amb ànec de pagès. d'altra banda, si us fa mandra aquesta mena de receptes per allà de que si tens molta feina (bé, n'hi ha una mica, però paga la pena) i després us sobra suc per exemple, perquè la gent no vol sucar-hi pà per allò de les caloríes, sempre podeu reciclar-lo fent uns fideus xinesos per la carmanyola de la feina... amb el suc queden boníssims!!

Ingredients (2 persones):
1/2 ànec , si es possible que sigui ànega i de caça, es clar
1/2 pebrot vermell
1 ceba
1/2 llimona petitona
2 o 3 tomàquets ben madurs
1 got de vi blanc
2 pomes

En una cassola de fang, enrossiu l'ànec tallat a octaus i salat i empebrat.
Quan sigui ben ros, hi afegiu la llimona tallada a mitges llunes,la ceba tallada , el pebrot vermell tallat a tires i ho deixeu sofregit una estona fins que la ceba comenci a estar cuita. Llavors, hi afegiu la tomata ratllada i el vi blanc. Remeneu tot i baixeu el foc fins que estigui ben suau.
Quan l'alcohol del vi s'hagi evaporat, hi afegiu més aigua fins a cobrir l'ànec.
Deixeu que vagi coent a foc lent.
Uns deu minuts abans d'acabar la cocció, es a dir, quan l'ànec estigui pràcticament cuit i tendre, hi afegim les pomes sense pell i tallades també a mitges llunes. Deixem que cogui tot junt una estona fins que les pomes siguin ben tendres i llavors ho servim. El suc ens hauria de quedar espesset i melòs.