Amanida de patates i bacallà

 

Una amanida ben fàcil de fer i que ens pot "arreglar" una carmanyola o un dinar que calgui deixar preparat...

Ingredients (2-3 persones):

3 patates grosses

1 ceba tendra

150 g de bacallà esqueixat sense remullar

un grapat de cogombrets en vinagre

un grapat de tàperes en vinagre

mostassa antiga

oli

vinagre blanc o de poma

sal i pebre negre

Unes hores abans, posem en remull el bacallà i, si cal, li canviem l'aigua un parell de cops fins que estigui bé de sal.

Pelem les patates i les tallem a daus. Les bullim amb força aigua i sal i quan siguin cuites, les escorrem i reservem.

Picolem la ceba, les taperes i els cogombrets i ho barregem en un bol amb les patates. 

Fem una vinagreta amb la mostassa, l'oli, el vinagre i la sal i el pebre. Reguem amb això les patates. Hi afegim el bacallà escorregut i ben esqueixat. Ho barregem tot i ho guardem en la nevera o ho servim ja.

Guisat de garrofons

 

De la nostra visita a València ciutat ens varem portar, entre altres coses, garrofons del Mercat Central, segons els marxants del mercat, els garrofons que trobem normalment que son totalment blancs no són "autèntics". els originaris tenen taques o celles de color morat fosc..També ens van explicar la millor manera de coure'ls que explicarem també aqui...

Ingredients (2-3 persones):
400 g de garrofons
1 tros de cansalada
1 pebrot verd mitjanet
1 ceba tendra
1 culleradeta de pebre vermell dolç
1 culleradeta de comí en gra
mig got de vi blanc 

per a coure els garrofons: llorer i grans d'all

El dia abans, posarem en remull els garrofons amb una cullerada sopera de bicarbonat de cuina.

A l'endemà, els posarem en una olla a foc suau, amb una fulla de llorer i uns granets d'all pelats i aigua de garrafa. Primer a foc fort i quan faci la primera bullida, els "espantem" amb un got d'aigua afegit de nou. Quan torni a bullir, baixem el foc i deixem coure fins que sigui cuit. Reservem els garrofons en sec.

En una cassola altra, sofregim la cansalada i quan sigui ben rosseta i hi afegim la ceba picolada ben fina, el pebrot verd també ben picolat i alls picoladets. Si ens queda molt sec o sembla que la ceba es vulgui cremar, hi afegim el vi blanc i deixem que evapori. Tot això, cal fer-ho a foc suau. Quan el sofregit sigui ben fet i cuit, hi afegim el pebre vermell i el comi.Hi afegim immediatament els garrofons i, si cal, una cullerada d'aigua. Tapem i deixem que faci xup-xup i ja ho tenim!

Coulant o volcanet de formatge de Tupí

 

Una recepta ideal pels amants del formatge..nosaltres l'hem fet amb formatge de tupí; recordem que el formatge de tupí  és una pasta o crema de formatge originariament d'aprofitament barrejada amb aiguardent i deixada "bullir" (fermentar). És potent de gust i d'olor, per tant no és recomenable pels qui només els hi agraden els formatges suaus! tot i que sempre es pot rebaixar una mica barrejant-la amb oli o llet. En el nostre cas era una marca que fa una pasta força eixuta, i es nota una mica en el resultat del coulant, però igualment, va quedar molt bo, però potser no prou vistós...

Ingredients (3-4 coulants):

40 g de mantega
80 g de farina
90 g de formatge de tupí
sal i pebre negre
2 ous

Començarem per fondre la mantega al bany maria o al microones. Reservarem.

Batrem els ous amb la sal i el pebre negre i hi afegirem la farina a poqueta poquet, remenant amb l'enganyamarits o el batedor. Quan tot sigui ben barrejat, hi afegim la mantega i el formatge i seguim remenenat fins a tenir una pasta homógenea. Posem al congelador un mínim de dues hores.

A part, posem el forn a 250· i untem amb mantega els motllos i els enfarienm una mica per a ajudar a desenmotllar-los.

Quan el forn sigui ben calent, hi posem els motllos. Compte!! a qui dependrà molt del vostre forn..hi ha llocs que diuen que amb 10 minuts en tenen prou, a nosaltres ens va caldre ben be 20 minutes.

Quan l'exterior del couland sigui cuit, el traiem, el desenmotllem i el servim encara calentó per a que es pugui obrir i aparegui el "volcanet" de formatge...