dimecres, 21 de febrer de 2018

Crema garrotxina amb fruits secs

Més receptes amb ratafia...aquest cop unes postres senzilletes i molt bones...

Ingredients (4 persones):
3 iogurts grecs
50 g de fruits secs: nous o avellanes
225 g de sucre
125 ml d'aigua
un raig de ratafia
6 o 7 cullerades de ratafia reduïda

Reduirem la ratafia posant-la en un cassó i deixant que cogui fins que sigui reduïda a consistència semblant al caramel.

Fem un almívar amb el sucre i l'aigua: posem el sucre i l'aigua al foc en un altre cassó i deixem que es redueixi sense remenar el sucre fins que agafi un color daurat. hi afegim un raig de ratafia.

Tindrem els fruits secs lleugerament trinxats i escampats damunt paper de cuina. Escampem el caramel pel damunt fent una capeta fina i deixem que es refredi. Trenquem la pel·lícula de caramel amb fruits secs a trossos i reservem.

Barregem els iogurts amb la ratafia reduïda i si ens agrada dolç amb una mica més de sucre. Posem els iogurts en copes i decorem amb el caramel de fruits secs.


divendres, 16 de febrer de 2018

Tyropita o pastís grec de porros i feta

Una recepta greca força fàcil de fer i de bon resultat. Es pot menjar fred o calent, però a nosaltres ens agrada més acabat de sortir del forn!

Ingredients (4 persones):
1 manac de porros
1 paquet de feta grec
1 paquet de pasta filo (comproveu que sigui de 10-12 fulls o compreu-ne dos!)
1 ceba
1 all
1 got de vi blanc
anet en pols
menta fresca
2 ous

oli o mantega per untar els fulls de pasta filo

En una paella, començarem per sofregir la ceba i l'all tallats ben menudets. Mentrestant, netejem els porros, tallem i llencem les fulles exterirors i la part de dalt més verda . Tallem els porros també ben menuts.

Afegim els porros a la paella id eixem que cogui, quan siguin quasi bé cuits, hi afegim el vi blanc i deixem que evapori l'alcohol. Amanim amb sal (ull! que hi afegirem la feta, que és un pèl salada) , pebre negre, anet i menta trinxadeta.  Apaguem el foc quan sigui cuit tot i hi afegim la feta ben engrunada. Remenem i deixem que el formatge es desfaci un xic.

Quan la farsa s'hagi refredat del tot, hi afegim els ous batuts. Ho remenem bé i rectifiquem de sal si convé.

A part, untem amb oli una llauna de parets altes que pugui anar al forn i posem una primera capa de pasta filo, deixant que les vores de la pasta puguin pels laterals de la llauna. Untem amb oli o mantega i n'afegim una altra capa de pasta al damunt de la primera. Seguim així fins a fer 5 capes. Hi aboquem tota la farsa i tapem, el pastís amb la resta de capes de pasta filo, sempre untant d'oli o mantega l´ultima capa que hem posat. Tanquem les vores fent cordonet.

Enfornem al forn ja calent a 200º fins que sigui cuita. Servim calent.

Si no trobessim pasta filo (grans superfícies, colmados àrabs o mediterranis de l'est) ho podríem fer també amb pasta brisa ben fineta o amb pasta de full, però val la pena de provar de trobar pasta filo i fer-la com a Grècia!

dissabte, 10 de febrer de 2018

Lassanya de carabassa i botifarra de perol


Una recepta diferent per a menjar carabassa....en lassanya...a la xarxa italiana trobareu diverses variants amb o sense carn, nosaltres les hem "adaptades" afegint-hi botifarra de perol..també hem fet servir una carbassa hokkaido que no cal pelar....la quantitat de carabassa està posada un xic a ull perquè no varem pesar-la i no podem concretar el pes més enllà que era d'aproximadament un kilo

Ingredients (4 persones):

1 kg aprox. de carbassa hokkaido
1 botifarra de perol petita
1 ceba petita
1 all tendra
1 got de vi blanc

per la beixamel:

500 g de llet
40 g de mantega
3 cullerades ben plenes de farina
una mica de canyella en pols
una mica de nou moscada en pols

formatge ratllat
mantega
unes 12-14 plaques de canalons


Començarem per a fer bullir o fer al forn (amb sal, etc) la carabassa fins que sigui cuita, sense llavors , però en el cas de la varietat japonesa es pot fer amb pela i tot. Quan sigui cuita, la retirem del foc, la deixem refredar i l'aixafem (la polpa) amb una forquilla i reservem.

En una cassola grossa sofregim la ceba tallada ben fina i l'all també ben picolat. Quan comenci a transparentar, hi tirem el vi blanc i deixem evaporar i reduir de nou. Afegim la botifarra de perol esparrecada i deixem que cogui.

Quan la botifarra sigui cuita, hi afegim la carbassa triturada i barregem bé, salem i empebrem. Deixem coure uns minuts rectificant de sal i pebre negre. Reservem.

Mentrestant bullim les plaques de canelons segons les instruccions del fabricant i amb aigua abundant.

En una llauna que pugui anar al forn, hi posem una primera capa de plaques de canelons i al damunt la barreja de botifarra i carbassa. Damunt hi posem una altra capa de plaques i una segona capa de farsa. Acabem amb una tercera i última capa de plaques de canelons. Reservem.

A part, fem una beixamel de la forma habitual. (aquí). L'aboquem pel damunt de la lassanya i hi posem una mica de mantega pel damunt i empolsinem bé amb formatge ratllat. Ara només ens faltarà posar-la a gratinar i servir-la!

(La carabassa la podem coure amb alguna herba per a donar-li més gustet: romaní o salvia per exemple)

Aquest plat es pot deixar preparat d'un dia per l'altra amb la beixamel ja feta i sense la mantega i el formatge o sense la beixamel i a l'últim moment fer la beixamel








divendres, 2 de febrer de 2018

Tupina (de botifarra i cap de costella)


Aquesta recepta més que un plat és una conserva, una manera de guardar la carn per l'hivern. És molt típica de Lleida i el Delta. A vegades també se li diu confitat. Nosaltres n'he fet una versió només amb botifarra i cap de costella, però s'hi pot afegir- cansalada , llom i també botifarra negra.

En aquest cas, l'hem feta tal i com ens la va explicar molt amablement la mestressa del Cafè Modern de Castellnou de Seana a l'Urgell on fan una tupina famosa a la comarca. Resulta que ja n'haviem fet un parell de cops i, si bé el primer cop la tupina ens havia sortir ben bona, el segon cop va ser un desastre i es va florir! com que feia poc que n'havíem menjat al Cafè Modern ens vam permetre de trucar-los per preguntar-los-hi  els possibles motius del "desastre" i la senyora amb tota la paciència i la bona intenció d'aquest món, amablement ens va explicar com ho feia ella. Per tant, aquest cop, hem seguit les seves instruccions.

Primer de tot cal fer-la en terrisa de fang (els animals de terra, en cassola de terra....els animals de mar, en cassola de ferro diu la dita) i caldrà guardar-la en un lloc fred i fosc, si cal a la nevera, doncs com que ja no fa el fred que feia abans, es pot fer malbé si la tenim en qualsevol altre lloc. Si som a Barcelona o lloc de clima similar, llavors, tindre-la a la nevera és imprescindible.

Ingredients:

2 o 3 botifarres tallades a trossos
4 o 5 talls de cap de costella
oli d'oliva bo

també hi podem afegir llom, cansalada, botifarra negra...

Començarem per posar la carn  a la nevera un parell de dies perquè perdi aigua i quedi una mica eixuta.

Després, el dia que fem la tupina les posarem en fred tan les botifarres i el cap de costella com l'oli ( i l'oli que les cobreixi) en una cassola de fang (hi podem afegir pebre negre o llorer). Engegarem el foc baixet i deixarem que cogui suaument. Quan siguin cuites parem el foc i deixem que s'acabin de refredar-se dins del mateix oli. Passem les botifarres a un pot de vidre que es pugui tancar hermeticament i hi posarem oli nou fins a tapar tota la carn. L'oli de confitar-les el podem aprofitar per purés, fideus a la cassola, arrossos i altres guisats. Guardem el pot en un lloc fresc i sense llum. Si no tenim cap rebost o zona adient o el clima és humit o/i calorós, millor posar-les a la nevera. De fet, la mestressa del Cafè Modern ens va comentar que ara ella sempre les hi tenia.

Servim la tupina amb seques o puré de patates,també podem aprofitar-la per a fer fideus a la cassola, cassola de tros, etc aprofitant l'oli del confitat per a donar-los-hi gust.

Seguidors