Una de les begudes més tradicionals de la Garrotxa : la Ratafia; òbviament no només és típica d'allà, està molt estesa per tot Girona i pels Pirineus ..però nosaltres sempre l'associem amb Olot i la seva comarca!
Hi ha un munt de variants a la recepta perquè com veureu porta molts ingredients, això fa que cada casa li doni un toc personal i hi afegeixi o tregui herbes, si be algunes d'elles semblem comunes a totes les receptes. Òbviament no hi pot faltar l'aiguardent o anís i les nous verdes que són la base de la beguda! normalment totes duen a més, canyella, nou moscada, claus d'olor, tarongina i maria Lluïsa, pell de llimona i menta...a partir d'aquí, però hi ha una gran varietat d'ingredients !
Com veureu, a més, el procés d'elaboració demana una mica de paciència. Necessàriament, començarà per Sant Joan, el moment adient per a collir les nous verdes i acabarà per Tots Sants, el dia que tradicionalment, s'encetava la nova ratafia
Ingredients:
1'5 l. d'anís sec
3 nous verdes
3 claus d'olor
1/2 nou moscada
1 culleradeta de macip
1/2 llimona (la pell)
1 taronja (la pell)
1 canó de canyella
2 brots de menta
1 cullerada sopera de camamilla (de Menorca, perquè ens agrada més)
idem de til.la
idem de poleo
idem de tarongina
idem de maria Lluïsa
idem de sajolida
3 grans de ginebró
200 g de sucre
Primer de tot, pels vols de Sant Joan busquem les nous verdes, cal que siguin tendres i que el fruit no hagi començat a endurir-se, es clar.
Un cop les tinguem, les tallem per la meitat i les posem en un pot o envàs de vidre gros que es pugi tapar bé. Hi afegim tots els altres ingredients (menys el sucre) i ho deixem reposar a sol i serena durant 40 dies. Es a dir, el traiem a l'aire lliure! no cal que estigui sempre al sol, però cal que li dongui una mica...ho tapem bé, perquè no entri res i deixem reposar. Veurem que el licor s'anirà enfosquint.
Quan hagin passat els 40 dies, filtrem el liquid, ho passem a un pot nou i hi afegim el sucre. Tornem a tapar-ho i ho guardem en un lloc protegit del sol (ara ja no ha d'estar a sol i a serena). Deixem que reposi i ho obrim per Tots Sants. Ho filtrem de nou (ens pot haver deixat una mica de marró al fons) i ho posem en les ampolles que hagem triat. Ja estarà llesta per consumir.
Es pot veure sola o amb glaçons.
5 comentaris:
és molt bona la ratafia. Jo la poso a les llenties,només un rajet, i li dóna un toc molt especial!! Una companya de feina me'n va donar un pot que feia la seva àvia i res a veure amb la que comercialitzen! estava bonisima! petons
A mi no m'agrada la ratafia , però totes les altres receptes de menjar si ! fan molt bona pinta !! Salutacions des de Osona .
Anna.
Pd: Si, encara existeix l'entrada aquella en pla Bonanza ;)
No l'he tastada mai! Serà qüestió de fer-la tot i que mai m'he atrevit amb aquest tipus de receptes! Encara.. :)
Ohhh retafia! fa anys que no en provo! també és un licor molt típic del Pallars, a la Pobla de Segur sobretaot! què bona! però no se si m'atreveixo a fer.ne...
Hola guapa tu
mil gràcies per compartir el secret, la iaia del meu marit en feia, però mai, mai, va voler explicar cop...una pena, doncs ella ja no i es
mil petonets Susanna
Publica un comentari a l'entrada