Fins fa poc no tenia ni idea que existís alguna cosa anomenada nyàmera, sincerament, no havia sentit mai aquest nom...però durant un curset de cuina, el professor ens en va parlar i va dir que era típic de la Noguera; em va picar la curiositat immediatament, es clar, i com que tinc una companya que és d'aquella zona li vaig preguntar a l'endemà: efectivament, la coneixia, de fet a casa seva sempre n'havien tingut i la conservàven en vinagre, per les amanides. Vaig buscar per internet llocs on poder comprar-ne i només vaig trobar-ne un: a la Boqueria, a la botiga Petràs. També per internet vaig descobrir que la nyàmera es segueix conreant al Bergadà i que hi ha una petita empresa familiar, Casabella, que les comercialitza al natural i com a cremes. De fet, són les proveïdores de Petràs. Poso aquí el seu link perquè van ser super-eficients i super-agradables contestant-me un email on els hi demanava informació... què menys que fer-lis una mica de propaganda!La nyàmera té una aspecte semblant a la patata i, com aquesta, és un tubercle, però té un gust que recorda la carxofa. Per començar, vam decidir fer-la com a crema i va tenir molt bon resultat.
Ingredients (2 persones):
300 gr de nyàmeres
2 porros
sal i oli
uns tallets de cansalada fresca per decorar
En un pot tirem un raig d'oli i els porros tallats finets. Deixem que suï la verdura, es a dir, que es cogui una miqueta a foc suau, sense agafar color, però deixant anar aigua. Quan hagi passat uns minuts, hi aboquem les nyàmeres, pelades i tallades a rodanxes, salem i deixem que suïn també. Al cap d'uns minuts, afegim aigua suficient per a fer la crema i pugem el foc i deixem que cogui tot plegat. Quan les nyàmeres seguin cuites, salem i passem tot pel túrmix. Ho tornem al foc dos minuts i reservem.
A part, a la planxa o en una paella sense oli, tirem els tallets de cansalada, deixem que es torrin sense afegir oli. Quan siguin cruixents, els treiem del foc.
La cansalada cruixent la podem tirar dintre de l'olla directament, o damunt de la crema un cop estigui servida als plats.
Entrades
3 comentaris:
Jo tampoc n'havia sentit a parlar fins avui.
Vaig a veure si trobo una foto, per veure com son.
Les vaig veure per p`rimer cop al blog PADENOUS, però no em vaig animar a buscar-les. Ara ja em comença a picar la curiositat.
PTNTS
dolça
hola,
Coses... doncs semblem com trossos de gimgebre fresc però vermelloses! no són gaire grants
Dolça, si les proves veuràs que tenen un gustet a carxofa molt bo! a la Boqueria les vénen també en pots de crema (aquesta empresa Casabella) a una botiga molt gran de caça o si no al Petràs. La recepta que jo he fet és una variant de la que corre per internet, una cremeta de verdures, hi ha, es clar, petites variacions...M'han comentat que a França es menja més i per tant en blogs francesos suposo que hi haurà més varietats. Però per començar i per trobar.hi el gust, una crema és fàcil, és ràpida i permet tastar-la millot (per mi)
Publica un comentari a l'entrada