diumenge, 30 de juny de 2013

Granissat de maduixots

Una recepta ben adient per l'època de calor: un refrescant granissat de maduixots! Fàcil i ràpid de fer i amb èxit assegurat. Crec que hi ha una certa confusió entre granissat i sorbet, per a mi, el granissat té bàsicament aigua,sucre i alguna fruita o producte per donar-li gust (i color), en canvi el sorbet porta , a més, clara d'ou per a donar-li una consistència més suau i no tan gelada. D'altres diuen que un sorbet seria un granissat de textura més fina, un granissat passat pel túrmix, per aquestes persones, aquesta recepta d'avui seria un sorbet. Però no ens barallarem pel nom!! digueu-li com vulgueu, però si el proveu, repetireu segur!!

Ingredients (6-8 persones):

500 g de maduixots
300 g d'aigua
250 g de sucre

Començarem per fer un almívar: posarem l'aigua al foc amb el sucre, deixarem que es dissolgui i que cogui fins a tenir un almívar lleuger.

A part, amb el túrmix triturarem els maduixots després de rentar-los i treure'ls-hi la cueta. Ens quedarà un puré liquid.

Quan l'almìvar sigui fred, el barregem amb el puré de maduixots, ho aboquem en un bol resistent que pugui anar a la nevera i ho deixem congelar. Abans de servir-lo el piquem, si volem que ens quedi ben finet, el podem passar pel túrmix. Ara ja el tindrem llest per a menjar!!

dimecres, 26 de juny de 2013

Galtes de porc al forn amb allioli


Avui penjarem una recepta per carnívors: la de les galtes de porc rostides al forn amb allioli. Les galtes de porc són molt meloses i relativament econòmiques, si bé acostumem a fer-se amb receptes que requereixen un cert temps, els resultats són excel.lents i val la pena el temps invertit.

Ingredients (2 persones):
2 galtes de porc amb os
2 tomàquets madurs
1 ceba grossa
1 porro (aquest cop no en tenia)
farigola, llorer i marduix
1 o 2 grans d'all
oli d'oliva
1 got de vi blanc o ranci
llard (optatiu)

Fem un tall a les galtes en forma de graella per facilitar-ne la cocció. Amanim-les amb sal i pebre negre i si volem, les untem amb llard.

En una cassola amb una mica d'oli, hi posem la ceba pelada i tallada a trossos, els tomàquets partits per la meitat, els porros tallats i pelats i les galtes. S'amaneix amb el marduix i hi posem també la farigola i el llorer.

Posem la cassola al forn ja calent (uns 150 º). De tant en tant, remenem i girem les galtes. Si s'asseca molt, hi tirem el vi blanc pel damunt. Si aquest s'evapora deseguit, o segueix quedant ressec el rostit, hi podem tirar brou suau o aigua, no cal gaire, lo justet perquè no se'ns cremin les verdures.

Mentrestant, fem un allioli amb els alls, l'oli i la sal: pelem els alls i els posem al morter, hi tirem una mica de sal i comencem a aixafar-los a poc a poc. Quan tinguem una pasta, hi tirem un rajolí d'oli i remenem amb la ma de morter i molt de cura fins que la pasta absorbeixi l'oli. Llavors, repetim l'operació. Anem fent fins que tinguem la quantitat d'allioli desitjada. Cal que tinguem paciència i fer-ho poc a poc, si no es tallarà la salsa.

A l'últim moment, quan les galtes siguin ja fetes, hi tirem l'allioli pel damunt i ho deixem dos o tres minuts més al forn. Servim.

dilluns, 17 de juny de 2013

Coca de Sant Joan

Una recepta que no pot faltar aquestes dates:  la coca de sant Joan!! imprescindible per a una revetlla com cal juntament amb el cava i els petards, es clar....

Ingredients:
350 g de farina de força
75 g de mantega tova
1 ou
50 g de sucre
20 g de llevat de forner
300 cc de llet
una mica de sal
canyella
matafaluga
150 g de fruita confitada variada
25 g de pinyons
sucre per empolsinar-la
1 copa d'anis sec
1 rovell d'ou per pintar-la


Començarem per desfer el llevat amb una tassa de llet.

Dintre d'un bol, posarem la farina i farem un forat al centre. Dins del forat, hi posarem la resta de la llet, l'ou sencer, la mantega tova, el sucre i el pessic de sal, la canyella i la matafaluga i la copeta d'anís i la llet amb el llevat dissolt. A poc a poc, i si cal amb l'ajut d'una forquilla, anirem afegint farina des de les vores cap al centre, fins a tenir-ho tot barrejat. Es comença a treballar amb les mans. Si cal, ho passem al marbre enfarinat. Ho treballem fins que tinguem una pasta llisa, uniforme i suau.

En un bol amb més anís sec, hi posem la fruita confitada ja tallada al gust i els pinyons. Deixem que agafi el gustet del licor.

Enfarinem el bol i hi posem dins la pasta. Deixem reposar tapada en un lloc sense corrents d'aire i que no li dongui la llum fins que dobli el volum.

Quan hagi doblat el volum, estirem la pasta i li donem forma de coca. La posem damunt una llauna que pugui anar al forn i que estigui folrada amb paper de cuina untat amb mantega o una safata de silicona. Si volem estirar la pasta bé i acabar de donar-li forma, cal tenir els dits untats d'oli.

Deixem reposar de nou la coca (tapada amb un drap una mica esquitxat d'aigua). quan hagi doblat el volum, passarem a decorar-la. Pintem la coca amb rovell d'ou . Distribuïm la fruita confitada pel damunt fent figueretes o distribucions geomètriques al gust. Recordeu que hi hauria d'haver-hi cireres i taronja com a mínim!! Tirem els pinyons pel damunt generosament. Ensucrem també generosament i enfornem al forn prèviament calent a 200º fins que sigui rossa i cuita.

Per saber si esta cuita, cal punxar-la amb un escuradents, si surt net, ja la tenim cuita. Si volem, quan sigui freda, la podem farcir amb cabell d'àngel (la més clàssica) o crema pastissera (caldrà que la tinguem a la nevera llavors!)

dimecres, 12 de juny de 2013

Tripa de bacallà amb ceba

Bé, amb la calor aquest plat pot semblar massa contundent, però no hem pogut resistir la temptació de fer-lo en veure aquesta setmana les tripes de bacallà a una de les bacallaneries del mercat de Santa Caterina!

Ingredients (2 persones).
300 g de tripes de bacallà seques
2 o 3 tomàquets madurs petits
1 ceba ben grossa
2 grans d'alls
julivert
1 fulla de llorer
1 got de vi blanc
canyella

Començarem la nit abans per posar la tripa en remull. Cal anar canviant l'aigua sovint.

Quan anem a cuinar-les, les tallem a trossos, les escaldem en aigua ( es a dir, les posem en aigua bullint per un parell de minuts) i les retirem i les deixem en aigua freda una bona estona.

Mentrestant, tallem la ceba tallada a tires fines i les posem en una cassola amb un raig d'oli. Deixem que coguin a foc baix fins que es tornin transparents i toves. En aquest moment, hi tirem les tripes de bacallà. Els hi fem donar un parell de voltes i hi afegim el julivert trinxat al gust, la fulla de llorer, els alls (o all) picolats ben fins, una mica de canyella (un pessic) i els tomàquets ratllats. Amanim amb sal i pebre al gust.

Deixem que es sofregeixi a poc a poc i que es concentri el suc. Hi tirem el vi i deixem que s'evapori l'alcohol.  Tapem la cassola, quan hagi evaporat l'alcohol, i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.  Rectifiquem de sal i pebre si cal . Deixem que cogui dos minuts més i servim.

divendres, 7 de juny de 2013

Brotxeta de tonyina a la japonesa

Una recepta lleugera i que amb la calor s'agraeix molt: unes senzilles brotxetes; la part més difícil: el temps que cal preveure per a marinar-les!

Ingredients (1persona):
1 tall gruixut de tonyina al gust
1 carabassó
salsa de soja
mirin (si no en teniu, es pot substituir per xerès dolç)
1 llima

Talleu la tonyina  a daus,poseu-la en un bol. Aboqueu-hi 3 cullerades soperes de salsa de soja  i dues de mirin (o xerès). Deixeu-ho marinar un parell d'hores. Peleu els carbassons tendres i talleu-los a rodanxes (o daus) gruixudes com la tonyina.

Claveu a la brotxeta una rodanxa de carbassó, un dau de tonyina, etc. de forma alternativa.

Prepareu una planxa o una barbacoa, quan sigui calenta o els carbons ben roents, poseu-hi les brotxetes i deixeu coure al gust. millor deixar la tonyina una mica crueta de dins, si no pot quedar eixarreïda. Servir-ho acompanyat de la llima tallada.

dilluns, 3 de juny de 2013

Pa de pita

I per acabar (de moment) amb aquest recull de receptes d'origen libanès que hem estat penjant aquests dies, producte, com us podeu imaginar d'un dinar amb menú "exòtic", el complement indispensable: la recepta del pa de pita.

Ingredients (8-9 peces):
500 g de farina de força
300 ml d'aigua
10 g de llevat de forn
1 culleradeta de sucre
1/2 culleradeta de sal
1 cullerada sopera d'oli

Començarem per dissoldre el llevat en 100 ml d'aigua i amb el sucre. Afegim a poc a poc la farina i anem barrejant. Afegim també la sal i l'oli. Barregem bé dins d'un bol o qualsevol altre atuell. Quan ho tinguem ben lligat, ho passem damunt del marbre enfarinat.

Treballem la pasta amb el palmell de la mà delicadament, cal estirar-la però sense arribar a trencar-la! el procediment per pastar-la serà: fer una bola, estirar amb el palmell, recuperar i tornar a fer la bola i girar 90º a la dreta, repetir l'operació. Treballar la pasta durant uns 10-12 minuts fins que quedi fina i homogènia. Deixem llevar dins d'un bol enfarinat i tapat.

Deixem reposar el bol en un lloc sense corrent d'aire. Cal que la pasta dobli el seu volum. Llavors, la colpegem perquè perdi el volum i la tornem al marbre enfarinat. Fem 8 o 9 peces rodones. Ara treballarem les peces una a una.

Cal treballar amb cura i manipular el mínim imprescindible les boles. Per això recomano calcular quantes peces alhora en poden capiguer en el forn i prepara papers de forn per cada fornada. En el nostre cas, fèiem servir una llauna plana de forn com a pala per moure les pites. Ens cabien 2 a cada fornada.

Agafem una bola i amb el corró i amb ajuda de farina, les aplanem procurant que agafin forma rodona. Cal que ens quedin finetes d'uns 2 mm d'alçada. Es important que no ens facin arrugues ni plecs. Posem la pita damunt del paper amb que la ficarem al forn. Deixem llevar uns 20 minuts tapades amb un drap una mica humit (esquitxat amb una mica d'aigua).

Amb l'ajut d'una llauna plana, portem les pites (recordem que a nosaltres ens caben 2 per fornada) fins al forn, obrim el forn i posem amb paper i tot, les pites damunt les graelles.

Mentrestant, tindrem preparada aigua a bullir i cal que el forn estigui a 250º i cal que hi hagi a sota de tot una llauna on tirar-hi una mica d'aigua bullint. També podem vaporitzar-la si tenim algun estri adequat..  Tot això s'ha de fer ràpid, immediatament haguem posat les pites al forn.

Tanquem el forn i esperem; al cap de 3 o 4 minuts, veurem que comencen a inflar-se. Cal treure-les del forn, quan encara estiguin bastant blanques i tot just comencin a tenir una mica de color. Vigilar que no se'ns cremin. Si tot ha anat bé, s'hauran inflat, de forma que per dintre queden buides com una butxaca.

Seguidors