Aquesta recepta l'hem treta de sèrie de televisió sobre el comissari sicilià Salvo Montalbano. El comissari és el personatge més famós de l'escriptor Camirelli ;el nom és un homenatge al detectiu Pepe Carvalho d'en Vazquez Montalban, i com a ell, li agrada molt la bona cuina i una de les seves receptes favorites és aquest plat de pasta amb ingredients super-senzills i de resultat sorprenent i saborossíssim!!
Ingredients (2 persones):
100 g de macarrons
5 o 6 filets d'anxova salada
10 o 12 brots de bròquil (petitons)
1 all
1/2 ceba
1 tomàquet madur gros o 2 de petits
formatge ratllat
Es comença per bullir els macarrons amb aigua abundant fins que siguin cuits. Els escorrem, els passem per aigua freda per a tallar-hi la cocció i els reservem.
En una olla, bullirem també el bròquil tallat a branquillons petits amb aigua abundant i salt al gust: hi tirem els brots de bròquil quan l'aigua bulli i els coem fins que siguin cuits però un pelet durs (al dente), doncs els tornarem a coure en fer la salsa. Els passem amb cura per aigua freda per a tallar la cocció. Reservem també.
En una paella amb un xic d'oli, fregim l'all pelat i picolat fi fins que comenci a canviar de color, afegirm llavors les anxoves (que es dissoldran deseguit) i la ceba picolada ben fina. Deixem que la ceba comenci a transparentar i hi afegim els tomàquets matxucats (o ratllats si ho preferiu). Quan la salsa comenci a estar cuita, hi afegim els brots de bròquil, rectifiquem de sal i pebre (compte que les anxoves ja porten sal!). Deixem que cogui uns minuts fins que tot sigui ben barrejat i ja ho tenim!. Llavors o bé afegim els macarrons i barregem a la mateixa paella o be aboquem la salsa pel damunt dels macarrons. A nosaltres, ens agrada més la primera opció.
Servim calent i acompanyat de formatge ratllat.
5 comentaris:
Quina recepta més bona, Carina! Fa temps que no faig macarrons, i ara me n'has fet venir ganes ;-) Petons
Sóc una fan d'en Montalbano, i m'entusiasma com en Camilleri s'explaia explicant el que el comissari menja al seu restaurant habitual, o el que li deixa a la nevera la seva assistenta per sopar! T'entra una gana! Però el meu personatge preferit de les novel·les d'en Montalbano, sense cap mena de dubte, és en Catarella...ric tant amb les seves confusions...bé, no m'enrotllo més que això dels llibres em perd! Uns macarrons fantàstics! Petons!
ja, ja sí el Catarella és molt divertit,i alguns dels personatges secundaris són molt pintorescos! però a mi (anatema!!) m'agrada més la sèrie que el llibre perquè trobo que l'ambientació i les imatges dels pobles estan molt ben filmades :-)
Ostres...doncs la sèrie no l'he vist mai...miraré si en trobo algun capítol per internet! Petons!
Mònica,
la feien per 8tv(si et serveix), pel youtube pots trobar trossets dels capitols en versió original
Publica un comentari a l'entrada