Ingredients (2 persones):
300 g de mussola neta (Scyliorhinus canicula)
2 o 3 patates grosses
2 o 3 grans d'all
1 tomàquet gros i madur
aigua o millor, brou de peix
per l'allioli negat:
1 o 2 alls
oli abundant
sal
Començarem per fer un allioli amb força oli perquè es negui (es a dir, es talli).
Tallarem les patates esqueixant-les, es a dir, començarem per tallar-les amb ganivet i després amb les mans així ens quedarà un tall irregular que deixarà anar midó durant la cocció.
En una olla o cassola de fang començarem per enrossir els alls pelats. Un cop rossos, però no negres!, els retirem del foc i ho trinxem conjuntament amb el julivert i ho reservem.
Al mateix oli, sofregim el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Quan sigui quasi fet, hi afegim les patates i deixem que cogui una mica.Hi afegim l'all i el julivert i deixem que cogui uns minuts; després hi afegim també el brou ja calent i deixem que bulli i es coguin les patates (uns 15 minuts).
Quan les patates siguin mig fetes, hi afegim la mussola neta i tallada i salada. Deixem que cogui i faci xup-xup a poc a poc. Quan faltin un parell de minuts, hi aboquem l'allioli negat i deixem que cogui uns minuts més.
(*) Tot i que a la peixeteria on hem comprat aquest tauró li diuen mussola, a les etiquetes de la Llotja de pescadors que han de mostrar al costat del "bitxo" hi consta el nom de Gat, no sabem si es tracta de dos sinònims, si és una confusió o si els hi provoca "mal rotllo" això d'escriure "Gat" per obvies raons......suposo que algun dia ens haurem de decidir i preguntar-los-hi directament, ja us en informarem!
Entrades
3 comentaris:
Aquest suquet és per sucar-hi pa. Ja em ve salivera només de pensar-hi.
El gat i la mussola no són el mateix, tots dos tenen la forma de petit tauró. El gat (Scyliorhinus canicula) té la pell tacada i mesura entre 60 i 80 centímetres. La mussola (Mustelus mustelus) és de color llis i gris; és més gran que el gat i fa entre 1 i gairebé dos metres. A la peixateria els acostumen a vendre pelats, per tant no veiem el color. Val la pena fer cas de les etiquetes que venen de la llotja, els pescadors tenen clar de quina varietat parlen.
Una abraçada.
gràcies pel comentari...doncs he buscat fotos de la mussola i clarament, eren gats....de fet, alguns encara tenien trossets de pell i es veia clarament com era una pell tacada ...suposo que els hi feia yu-yu posar "gat" ....
Doncs crec que mai he tastat la mussola, i segur que està bonissima!! m'agrada aquest plat de pescadors amb allioli negat, em recorda el cim i tomba! que boo!! petons
Publica un comentari a l'entrada