Farro

 Després de la nostra última visita a la Garrotxa ens n'hem tornat amb uns quants productes típics entre ells una mica de farro, és a dir, de farina de blat de moro: un plat molt tradicional antigament i que s'ha conservant a la cuina familiar. Últimament, a més, sembla que, igual que passa amb el fajol, se'l vol potenciar i es fan fires i els restaurants inclouen receptes amb aquest ingredient als seus menús. Però aquesta recepta que varem fer és la típica del farro. Tradicionalment es coïa amb el brou de fer les botifarres, però es clar no en teníem pas, així que hi varem posar aigua (però també s'hi pot posar un brou vegetal o de carn). Ha de quedar com una crema; però obviament, sempre és millor adaptar-la al propi gust i si cal, canviar-li el grau de consistència.

Ingredients (2 persones):
100 g de farro
1/2 litre d'aigua (o de brou)
uns talls de cansalada
oli
sal i pebre

En una cassola s'enrosseixen els talls de cansalada. Quan siguin cuits, els traiem i els reservem; també traiem una part de l'oli.
A la mateixa cassola, hi tirem l'aigua (o el brou) i quan comenci a bullir, hi tirem a poc a poc el farro, remenant constanment perquè no s'agrumolli. Anirem remenant una estoneta fins que la pasta s'espesseixi i el farro sigui cuit : farà bombolletes a la superfície i perdrà el gust a farina crua. si fos necessari, hi afegim més aigua calenta i tornem a remenar.
Quan sigui cuit, rectifiquem de sal i de pebre, i hi posem pel damunt els trossos de cansalada i una mica de l'oli de fregir-la.