En fi, tornant a les receptes avui li ha tocat el torn a aquesta de pastís de fajol farcit de melmelada (molt popular a la blogosfera italiana). Hi ha diverses versions, totes provinents de la recepta tradicional d'un pastís típic a la zona de Trieste. Normalment recomanen farcir aquest pastís amb melmelada de nabiu, però com que no en teniem, hi varem posar melmelada de maduixa. La farina de fajol, li dóna al pastís un gust molt particular, però molt bo: al pica-pica on el vaig portar va tenir un gran èxit!
100 g de mantega a temperatura ambient
150 g de farina de fajol
50 g de farina
llevat tipus royal
3 ous
mitja culleradeta de vainilla en pols o vainil.lina
150 g de sucre
melmelada de nabius (jo he fet servir de maduixa)
sucre llustre per decorar
Començarem separant els rovells de les clares i muntarem aquestes a punt de neu. Recordeu que per que es mantinguin més fermes quan estiguin a mig muntar va molt bé afegir-hi una cullerada de sucre i seguir treballant-les.
En un bol treballarem la mantega amb el sucre fins aconseguir una crema suau i blanquinosa.
a part, barrejarem les dues farines, el llevat i la vanil·lina. Si podem, es millor passar-les pel sedàs o per un colador fi.
Quan tinguem la mantega i el sucre ben treballats, hi anirem afegint els rovells un per un, seguirem treballant fins aconseguir una massa suau, que hagi augmentat de volum i sigui molt cremosa. Anirem afegint a poc a poc la farina, caldrà treballar-ho suaument per evitar que baixi de volum el màxim. Quan estigui la farina del tot incorporada, afegirem molt suaument i a poc a poc, les clares apunt de neu. Treballant a poc a poc i delicadament, des de baix cap a dalt.
A part, tindrem preparat un motllo de silicona o un de normal (llavors caldrà untar-lo amb mantega i enfarinar-lo amb farina de galeta) i escalfarem el forn a 180º
Abocarem el compost resultant al motllo i posarem a coure uns 40 minuts. Caldrà comprovar que sigui cuit punxant-lo amb un escuradents per exemple, si surt net sense engrunetes, vol dir que el pastís està cuit.
El traiem, el desenmotllem i el deixem refredar damunt d'una reixeta o graella.
Quan sigui fred, el tallem horitzontalment en dues meitats i el farcim amb la melmelada: millor hi posem una bona quantitat al centre del pastis i l'anem repartint amb una ganivet pla. Tapem de nou el pastís i el decorem amb sucre llustre.
2 comentaris:
Non ho mai acquistato finora qui ad Atene la farina di grano saraceno e non ti saprei dire di che colore è ...la prossima volta guardo! Bellissimo questo dolce, della zona di Trieste? Sono contenta di conoscerlo! Buon fine settimana un abbraccio
No he provat mai aquesta farina, però la pinta del pastís és molt bona!
Petó
Publica un comentari a l'entrada