Aquesta és, per tant, una de les variants de la recepta i esperem que si mai un sicilià la llegeix no se'ns enfadi.
L'origen de la recepta, diuen, es troba en un plat que antigament menjava la noblesa de l'illa que es feia amb el "beccafico" (Sylvia borin o sigui, el tallarol gros) com ingredient principal, el poble volia imitar-lo i no poden aconseguir el "beccafico" per raons del seu cost elevat, en van fer una imitació amb les sardines com a substitut. Diuen que la forma de presentació de les sardines, amb la cua cap amunt imita també la forma dels ocells en el plat.
Ingredients:
sardines
pa ratllat
panses
pinyons
julivert
una taronja
1 ceba
2 o 3 fulles de llorer
vinagre
oli, sal i pebre
Primer de tot, cal netejar les sardines i cal treure-li l'espinada, però, ull! no del tot!: l'obrirem per dins amb molt de conte i li treurem l'espinada (surt fàcilment) fins quasi bé arribar a la cua, llavors, tallarem la part de l'espina que ja hem separat i deixem l'ultim trosset més la cua.
A part, ratllarem la pell d'una taronja i després l'espremerem i en guardarem el suc.
En un plat barrejarem el pa ratllat, el julivert trinxat ben petit, les panses i els pinyons també tallats, les ratlladures de la pell de taronja. Afegirem vinagre i, si no ens agrada gaire la seva fortor, també aigua, fins aconseguir formar una pasta. Salarem i empebrarem.
Agafarem una cullerada d'aquesta pasta i la posarem a l'interior de la sardina, després l'enrotllarem sobre ella mateixa des del cap fins a la cua, formant un farcellet.
Repetirem l'operació fins a farcir totes les sardines.
En una cassola que pugui anar al forn, hi posarem un raig d'oli, la ceba tallada i les fulles de llorer.
Al damunt, anirem posant les sardines amb la cua cap amunt. Un cop totes col.locades, les ruixarem amb el suc de taronja, un raig d'oli, sal i pebre i una mica més de pa ratllat.
Enfornarem fins que siguin cuites (uns 20 minuts).
I ja podem servir-les!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada