Aquest és el millor pastís de poma del món...sense discussió! i és que és el que ens feia ma mare quan érem petits; i ja se sap, que pot ser millor que els pastissos de la mare?Ingredients:
1 kg de pomes dolces (delícies per exemple)
1 llimona
200 g de mantega
200 g de sucre
2 ous
100 g de farina.
1 cullerada de royal
En un bol, barregem la mantega tova i el sucre fins a tenir una pasta fina i homogènia; barregem llavors els dos ous sencers i seguim treballant. Al final, hi afegim l'escorça ratllada de la llimona, la cullerada de royal i la farina. Treballem fins a aconseguir una pasta fina i suau.
Comencem a tallar les pomes en grills, a mesura que els anem fent, els anirem arruixant amb una mica de suc de llimona per evitar que ennegreixin.
Untem un motllo desmuntable amb mantega i farina de galeta. Col·loquem en espiral els grills de la poma començant des de fora cap a dins, reservem uns quants talls de poma per decoració.
Aboquem la pasta damunt de la capa de grills de poma i posem pel damunt la resta de talls seguint més o menys una espiral sempre des de fora cap a dins.
Enfornem a 180º fins que sigui cuita: es a dir, quan tingui un color dauradet i si punxem la pasta amb un escuradents ens surti net.
Entrades
5 comentaris:
si és el millor del món, l'haurem de fer! i venint de la mà de la mare cap dubte!
Bona setmana!
Hai ragione la torta di mele è la migliore del mondo! Bellissima ricetta complimenti! Un abbraccio e buon inizio primavera!
M'encanten TOTS els pastissos de poma, siguin amb la recepta que siguin. I ja se sap que les receptes de les mares sempres són les millors, oi? Je je je... sensacional sense discussió! ;)
Si és el de la mare, segur que és el millor
Bona cuina
gracias por visitarme y asi poder tambien yo visitarte el tuyo, que despues de darme una vuelta me gusta y ver que hacer una cocina variada y intentare seguirte en la medidad de mi tiempo libre.Buena la receta de hoy los pasteles de manzana son de mis favoritos y nunca digo que uno a uno y ademas si es el de la madre o de la abuela aun menos que lo pierdo.
peto
miquel
Publica un comentari a l'entrada