dissabte, 5 de gener de 2013

Pularda amb tòfones

Aquest any pel dia de Nadal, en contes de fer el tradicional pollastre farcit, ens vàrem decidir per a cuinar una pularda amb tòfones. I què és una pularda? doncs una gallina jove que no ha post encara cap ou, la carn és molt fina i la veritat és que ens va quedar deliciosa! La vàrem cuinar també al forn acompanyada "només" amb una mica de tòfona....un dia és un dia! no posarem quantitats de tòfona a la descripció dels ingredients perquè les receptes diuen que cal posar tanta com es pugui o vulgui, però es clar, resulta llavors una mica caret!

Ingredients (4 persones):
1 pularda de 2.5 kg aproximadament
tòfona negra al gust
2 o 3 tomàquets
2 o 3 alls
2 o 3 pastanagues
2 o 3 cebes mitjanes
1 got de conyac o vi ranci
1 got de cava
llard i oli
sal i pebre

Començarem per a netejar la pularda del plomissol que li hagi pogut quedar, per això, ho podem socarrimar a la flama i anar treient les plometes amb pinces. El coll, pedrers, etc els podem aprofitar per fer caldo o per fer un arròs.

Quan estigui ben neta, la salem i empebrem al gust. Lliguem les potes i les ales al voltant del cos perquè ens agafi una forma maca mentres es cogui. Mentrestant, haurem tallat la tòfona a llesques primes i en posarem més o menys la meitat per sota la pell de la pularda, aixecant-la una mica amb les mans. Posarem la resta de la tòfona, dins de la pularda. Untem per fora amb llard.

Encenem el forn a 170-180 graus i quan sigui ben calent, posem la pularda en una llauna que pugi anar al forn, li tirem una mica d'oli pel damunt i enfornem.

Mentrestant, pelem les pastanagues, les cebes i els alls.  Les cebes les podem partir per la meitat si són grossetes.

Quan la pularda porti uns quinze minuts al forn, l'obrim i repartim les verdures al voltant de l'animal, ruixant-lo immediatament amb el conyac i el cava i tornem a enfornar.

De tant en tant, reguem la pularda amb el suc del rostit. Si s'enrossís massa, la podem tapar amb paper de cuina.

Quan hagin passat unes tres hores, ja la tindrem cuita. Ho podem comprovar, punxant-la amb una agulla de fer mitja al pit i si no surt suc, és que ja la tenim cuita. La traiem del forn, tallem i retirem els fils amb que em lligat les potes i les ales i la passem a una safata, on la servirem.

1 comentari:

Edith Pilaff ha dit...

Molto buona,anche se ho il sospetto di non potermi permettere un tartufo....
Ciaoo!

Seguidors