Tonyina amb tàperes

Aquest és un plat molt fàcil de fer. Vaig trobar la recepta a un recull títolat "Receptari de cuina catalana" del Vazquez Montalban publicat, ja fa molts anys, per la revista "Descobrir" i de seguida em va interessar. La recepta original és per cuinar una tonyina sencera, però aquí està adaptada per a tonyina feta a talls.
Ingredients (per persona):
1 tall de tonyina (tallat com si fos un filet)
mitja ceba
1 tomàquet madur petit
1 culleradeta de tàperes
oli i sal

En una paella, courem la ceba tallada fina fins que sigui transparent. Llavors hi afegirem el tomàquet ratllat, les tàperes i una mica de sal. Deixarem que es cogui una mica, però mantenint-ho sempre tapat i quan ja sigui quasi cuit, hi afegirem la tonyina. Cal que hi hagi suquet, deixarem que la tonyina cogui uns minuts per banda, no gaire perquè sino es podria tornar eixerreïda i és més bona una mica crueta.

Brioix de romaní i mel

 Aquest brioix ens pot sevir tan per esmorzar com per berenar o per fer un pic-nic. El romaní li dóna molt bon gust, un gust diferent i molt mediterrani.
Ingredients:
350 g de farina
75 g de mantega
1 ou
3 cullerades soperes de mel (en aquest cas de llimoner)
20 g de llevat de forner
200 cc de llet
una mica de sal
1 grapat de fulles de romaní
1 rovell per pintar el brioix

En 100 g de farina i una mica de llet, desfem el llevat. Deixem que creixi. Això ens farà de "mare". A part, barregem en un bol, la resta de la farina, la sal, la mel, la mantega estovada i l'ou També hi barregem les fulles de romaní prèviament picades en un morter. Tot això serà el pastró. Quan la mare hagi llevat i doblat el seu volum, l'afegim al pastró.
Ho barregem bé, ho treballem i el deixem reposar per que dobli el volum tapat amb un drap i en un lloc on no hi hagi corrent d'aire.
Dividirem la pasta en 3 parts iguales, en farem boles i les posarem dins d'un motllo de pastís allargat (va bé el de plumcake). Deixarem que dobli el volum i pintarem la superfície amb rovell d'ou batut.
Ho posarem al forn calent fins que sigui cuit (si el punxem al centre amb un escuradents, aquest ens sortirà net, sense engrunes enganxades)

Arròs de cuixes de granota

 El primer cop que vaig provar cuixes de granota va ser en un restaurant grec a Holanda fa molt de temps. Després, en vaig tornar a provar a Itàlia. El gust el recordava semblant al conill i en pensava que aquí no se'n menjaven...fins que vaig descobrir que són molt típiques del delta de l'Ebre. Allà es mengen fregidetes amb una salseta amb oli i all. També havia vist que se'n va un arròs, però no conec la recepta exacta. Aquesta recepta és de pròpia invenció, i les cuixes de granota són comprades en una coneguda cadena de congelats ...
Ingredients (per 2 persones)
180 gr d'arròs
6 cuixes de granota
mitja ceba
mig tomàquet
mig pebrot vermell
mig pebrot verd
all
un grapat de bolets secs, en aquest cas, ou de reig (amanita caesarea)
un vas de pèsols
sal i pebre vermell dolç
all i julivert
360 cc d'aigua o brou suau

Primer de tot es posen els bolets a hidratar amb aigua un parell d'hores abans.
Tallem la ceba ben menuda, ratllem el tomàquet i tallem els pebrots a trossos mitjans. Trinxem l'all i el julivert ben petit també.
En una cassola de terrissa tirem un raig d'oli i hi posem la ceba a sofregir. Quan sigui transparent, hi tirem també els trossos de pebrot i quan siguin quasi cuits, l'all i el julivert i el tomàquet ratllat. Deixem que cogui. Quan el sofregit sigui ben fet, hi tirem els bolets, donem un parell de voltes, hi tirem el pebre vermell i la sal.Hi tirem també les cuixes de granota (venen ja llestes i netes ). Donem un parell de voltes més i hi tirem l'arròs. Li donem un parell més de voltes a l'arròs perquè es barregi bé amb el suc i llavors hi tirem l'aigua bullent (on haurem cuit els pèsols) i tots els pèsols també.
Deixem que cogui 5 minuts a foc ben fort, passat aquest temps, baixem una mica el foc i ho deixem 15 minuts més. Parem el foc i deixem reposar 5 minuts més.

Amanida de llenties a la vinagreta

 Ara amb la calor no hi ha res com les amanides, aquesta ens podria servir i tot com a plat únic. És senzilla de fer i no ens cal fer servir ingredients sofisticats. Si comprem les llenties ja cuites a més, serà molt ràpida. La quantitat de llenties que necessitarem, dependrà, es clar, de la gana dels comensals.
Ingredients (4 persones):
llenties (uns 80 gr per persona)
olives verdes
1 ceba
1 tomàquet
1 pebrot verd
1/2 pebrot vermell, si es possible, escalivat
1 pastanaga mitjana
1 ou
1 all
vinagre i oli
sal i pebre

Bullim l'ou, però només farem servir el rovell cuit. Tenim preparades les llenties ja cuites (millor si les comprem als llegumaires).
Tallem molt petites totes les verdures. Quan més petites les poguem tallar millor.
En un bol, posem el rovell cuit i l'aixafem. Hi afegim les verdures (pastanaga, pebrot verd i vermell, el tomàquet i la ceba) i l'all també tallat finet. Amanirem amb sal i pebre , hi tirarem un raig de vinagre i una mica d'oli (ha de ser un bon oli d'oliva) al gust, com si féssim una vinagreta. Ho barregem tot bé i ho deixem reposar una miqueta.
Aboquem les llenties en una safata (ben escorregudes si fossin cuites per nosaltres o de pot), ho barregem amb la vinagreta i les verdures. Decorem amb les olives. Deixem que reposi, millor a la nevera, fins el moment de servir-ho.

Pasta de full amb bledes i bolets

Ara que és època de bledes, podem aprofitar-les per a fer aquesta recepta. Els ingredients són fàcils de trobar i és un pastís salat no gaire complicat que podem menjar també fred.
Ingredients (per a 4 persones)
1 rotllo de pasta de full preparat
1 manac ben maco de bledes (aprox. 700 g)
1 ceba
200 de mató
50 g de formatge ratllat (millor parmeggiano)
marduix (1 cullerada)
sal i pebre
bolets secs (aquí hem fet servir trompetes de la mort o si ho voleu en llatí, Craterellus cornucopioides)
1 ou

Posem a remullar els bolets secs una hora abans com a mínim. Netegem les bledes i les tallem petitones.
En una paella grossa, hi posem un raig d'oli i la ceba tallada fineta. Deixem que es sofregeixi. quan comenci a estovar-se, hi afegim els bolets es correguts, hi donem un parell de voltes i hi afegim el marduix i les bledes. Deixem que es coguin. Hi tirem sal i pebre. Ho deixem refredar.
Quan sigui fred, hi afegirem el mató, el formatge i l'ou batut i ho barrejarem tot molt bé.
A part, estirarem la pasta de full amb el corró i li donarem forma quadrada. Es aconsellable, fer-li "vores" als costats, no només per donar més sensació de pastís si no també perquè no "s'escapi" la farsa. Quan li tinguem donada la forma, punxem la base perquè no ens pugi, i pintem les vores amb ou batut. Aboquem al mig del pastís el farcit i ho repartim uniformement.
Ho posem al forn a 180º i ho deixem fins que la pasta de full sigui rossa i/o el farcit quallat.

Albergínies farcides

Les albergínies són sens dubte una de les meves verdures preferides: escalivades, en puré, arrebossades, en truita o farcides són sempre delicioses. Aquí les hem cuinades amb un farcit ben clàssic. Bonissímes!

Ingredients (per 4 persones):
2 albergínies grosses
1 ceba
1 tomàquet
100 gr de carn picada
llet i farina
nou moscada, sal i pebre
formatge ratllat

Es tallen per la meitat les albergínies i es fan bullir. Quan siguin quasi cuites es treuen del foc, es fan escórrer, però amb compte! doncs volem que es conservi la pell sencera.Quan ja siguin una mica tèbies, amb molta cura i amb una cullera, se'ls hi treu la polpa.

En una paella, fregirem la ceba tallada molt petita. Quan sigui quasi cuita, afegirem la carn picada i després el tomàquet triturat, deixem coure uns minuts i hi afegim també la polpa de les albergínies triturada, la sal i el pebre al gust i quan tot estigui ben barrejat, hi afegirem una cullerada de farina. Deixarem que es cogui una estona i afegirem un got de llet i una mica de nou moscada. Deixarem que espesseeixi fins que ens quedi com una beixamel.

Amb aquesta farsa omplirem les albergínies (que haurem posat en una plata que pugui anar al forn). Hi tirarem una mica de formatge ratllat pel damunt i ho gratinarem al forn.

Macarons Castellers de Barcelona

Els macarons són sens dubte una de les postres més de moda últimament als cursets de cuina i pastisseria i a les webs (quasi tan com el té matcha). I és clar, la meva web no anava a ser una excepció! aprofitant que durant el mes de juny els Castellers de Barcelona celebren el seu 41è aniversari, vagi pensar de fer-ne uns amb els colors típics que s'associen als castellers: blanc pels pantalons, la faixa negre (el farcit, es clar) i el vermell de la camisa. El que passa es que no sempre les coses surten com ens agradarien, i si be els macarons tenien el gust i la textura que tocava, l'aspecte no era ben be el que haurien d'haver tingut...eren més aviat unes galetes. Però ja sabem que les coses són així, no sempre van com nosaltres voldríem , i bé , el que compte es seguir treballant per millorar , no arronsar-se si sorgeix alguna dificultat i tornar-ho a provar...i en això estem...esperem tenir aviat uns resultats mes ajustats a l'aspecte extern que se suposa que han de tenir els macarons (amb les seves bombolletes a la base, la forma arrodonida, etc.).De moment, la recepta:
Ingredients:
125 g de farina d'ametlla mòlta crua
205 g de sucre glaç
90 g de clares d'ou velles (aproximadament 3 ous)
30 gr de sucre per a fer la merenga
colorant alimentari vermell (es ven als supers, per exemple)

pel farcit de ganache de xocolata:
40 g de nata de muntar
150 g de xocolata negra

(Dos o tres dies abans de fer els macarons, separarem 3 o 4 clares dels seus rovells respectius i les guardarem a la nevera perque envelleixin.)
Farem que la farina d'atmella s'assequi deixant-la una mica damunt un forn calent o ben escampada.
Barrejarem la farina d'ametlla i el sucre i amb la picadora a poc a poc perquè no es cremi l'ametlla ho picarem tot perquè ens quedi ben fi. Ara hi barrejariem el colorant alimentari si fos en pols.
Desprès ho tamisarem tot.
Farem la merenga amb 90 g de clara. Posarem una mica de sucre per començar (dels 30 g que tenim reservats) i ho batrem. Quan ens comenci a agafar volum, a poc a poc li afegirem la resta del sucre. Si el colorant fos liquid, l'afegiriem en aquest moment.
Damunt la merenga, a poc a poc anirem afegirem la farina. barrejarem amb comte per no baixar-ho tot. Ho posarem a la màniga pastissera (utilitzarem una boquilla sense dibuix de 10 mm). Anirem posant porcions de la pasta damunt la silicona mirant que ens quedi ben rodonets i que no facin punxa al treure la pasta. Si ens calgués, per tal de fer els macarons ben rodons i tots iguals, prèviament podem fer unes marques utilitzant una moneda de 50 cts (en aquest cas, millor fer servir un paper parafinat de cuina i donar-li la volta perquè les marques ens quedin a sota, es clar). Deixarem reposar els pilonets de pasta com a mínim una hora. Si no ens pujaran malament, volem que estiguin planes de dalt. amb el repòs provablement ens baixaran, però un cop les tinguem al forn, tornaran a pujar.
Quan hagi passat el temps, i no s'enganxin al tocar-los, els posarem al forn entre 145 i 160º (màxim 170º). Uns 8 minuts. Obrirem una mica la porta del forn passat aquest temps, perquè baixi la humitat, i després els tindrem 3 minuts més.
Els treurem del forn i deixarem que es refredin.
a part, farem el ganache. Posarem al foc la nata i farem que bulli. La treurem del foc i en aquest moment, hi afegirem la cobertura de xocolata a trossos. Deixarem que es refredi. Posarem , quan sigui ben fred, el ganache dins una màniga pastissera i anirem omplint la meitat de les galetes.
Quan tinguem la meitat de les galetes farcides, els hi buscarem a cadascuna d'elles la galeta que més se li assembli per "tapar-les" i fer com una mena d'entrepà.
No cal dir, que en aquest cas, vaig per la meitat de tots els ingredients amb col.lorant vermell (per representar la camisa vermella dels Castellers de Barcelona) i l'altre meitat els vaig deixar del color "natural" (que serien els pantalons blancs). El ganache de xocolata faria de faixa.

Naturalment, es pot variar el colors dels macarons i del farcit al gust. Per exemple es pot fer un ganache amb una cullerada de cafè (de cafè) i barrejar-ho amb xocolata blanca. Es pot fer també com a farcit una barreja de llima i xocolata blanca. I pels macarons, podem acolorir-los amb uns 5 g de cacau en pols, o amb te matcha o amb barreges de colorants artificials o amb ratlladures de llimona o taronja, etc.