Lassi de caqui

El lassi és una beguda hindú a base de iogurt, aigua (sovint amb glaçons, de fet) o llet i espècies. Hi ha lassis salats, però també de dolços i llavors sovint duen fruita. Aprofitant que ara és l'època dels caquis, n'hem fet aquesta versió amb aquesta fruita tan típica de la tardor, el caqui. En aquest cas li hem posat poqueta aigua (i gens de glaçons) perquè els batuts ens agrada perdre'ns-els amb cullera més que xarrupar-los, però això es clar va a gustos.

Ingredients (4 persones):
3 caquis grossos
1 cullerada sopera de sucre morè
1 iogurt tipus grec
cardamom
aigua

Netegem els caquis i els pelem. Els posem a la batedora juntament amb el iogurt, el sucre i l'aigua al gust i ho batem tot bé. Aboquem el contingut amb copes o vasos i ho posem a la nevera perquè es refredi una mica (o hi posem aigua ja freda de bon principi). En el moment de servir, hi tirem una mica de cardamom mòlt pel damunt.

Arròs amb castanyes

Aprofitant que estem a la tardor, i per tant ara és temps de castanyes, aquí tenim una altra recepta del llibre del Manuel Vazquez Montalbán ( que com es pot veure, faig servir força alhora de cuinar). Aquest plat, el presenta l'autor simplement com "arqueològic", es suposa que, per tant, és un plat antic i que ja no es devia fer gaire o gens a l'època en que està escrit el llibre (cap allà el 1997 o potser abans). és un plat curiós, amb pocs ingredients i moltes espècies, no gaire habitual (em sembla a mi) en el repertori tradicional. Val la pena de provar-lo.

Ingredients (4 persones):
80 g d'arròs per persona
1 ceba petitona
1 pebrot verd petit
un grapat de castanyes torrades i pelades (o pilongas si no en tenim)
un parell de claus d'olor
pebre negre
una culleradeta de llavors de comí
canyella (un canonet ja servirà)
aigua o brou suau (2 mesures per 1 mesura d'arròs)

Si feu servir castanyes pilongas, caldrà deixar-les en remull el dia abans i el dia que fem l'arròs, bullir-les en aigua ja calenta uns 10 o 15 minuts (fins que siguin quasi cuites).
Si són castanyes "normals" els hi feu uns talls i les poseu a coure al forn.
Farem un sofregit de ceba en una cassola de fang, quan sigui transparent, hi tirarem les castanyes i l'aigua o el brou. En aquest moment, cal que el foc estigui ben fort. Quan faci uns minuts que bulli fort, hi tirarem l'arròs, la sal i les espècies. Es deixa coure: els primers 4 minuts a foc fort, desprès baixarem el foc i deixarem couent durant uns 12 minuts més. I al final, el deixarem reposar cinc minuts amb el foc apagat, abans de servir-lo.
Aquest arròs el podeu fer sec o un pèl sucós, llavors hauríeu d'augmentar les mesures d'aigua (per exemple 3:1).

Pebrots i ceba amb pa ratllat

Doncs sí, ja tenim aquí una altra recepta tradicional siciliana. I és que he estat dues vegades a Sicilia i és una illa que m'agrada moltissim i que té una gastronomia molt interessant.
Aquest plat és pot servir com amanida o bé com a acompanyament de carns. És un plat que es pot menjar fred o calent i que està més bo d'un dia per l'altre i per això a mi em va molt bé per a portar a la feina amb la carmanyola.

Ingredients (per a 2 persones):
1 pebrot vermell gros
1 ceba grossa
pa ratllat
menta fresca (o en el seu defecte, de seca)
vinagre
oli
sal i pebre negre

Tallarem el pebrot a tires fines, i el posarem a coure lentament en una paella amb una mica d'oli. quan sigui cuit, el retirarem de la paella i el reservarem. Al mateix oli, hi tirarem la ceba també tallada a tiretes. Quan sigui ben cuiteta i transparent, però sense que ens agafi color, la treurem també de la paella.
Aprofitarem l'oli de la cocció dels vegetals (si n'hi ha molt millor deixar-ne només una mica) per enrossir el pa ratllat (una cullerada sopera ja ens servirà) vigilant que no se'ns cremi. Hi afegirem el pebrot i la ceba, ho barrejarem bé i hi tirarem les fulles de menta a trossets petits i un raig de vinagre (al gust) . També hi tirarem una mica de sal i pebre. Cal que ens quedi tot ben lligat, sense suc.

Coca de calamarsets

La foto no és gaire bona precisament, però aquesta coca sí que ho és de bona i els calamarsets li donen un intens gust a mar. Vaig trobar la recepta ja fa un temps, en una pàgina d'un ajuntament valencià on apareixien receptes típiques del poble, malauradament no recordo quina era i no he estat capaç de trobar-la de nou. En aquesta ocasió vaig fer servir uns calamarsets molt petitons que tenia al congelador, molts no feien ni la mida de mig dit i pràcticament es van fondre durant la cocció (deixant el sabor això sí); d'altres vegades havia fet servir peces més grossetes i això feia que un cop cuita la coca quan mossegaves et "trobessis" la característica textura del calamar...

Ingredients per la pasta de la coca:
250 g de farina
100 ml d'aigua
50 ml d'oli
25 ml de vi blanc
1 sobret blanc i 1 sobret blau de gasificant (de venda al mercadona)
sal
oli (per regar la coca)

Ingredients per a la farsa:
400 g de calamarsets
2 alls
julivert
pa ratllat
sal i pebre negre

Netegem els calamarsets. Trinxem els alls i el julivert ben finets i els barregem amb una cullerada de sopa ben plena de farina de galeta, salem i empebrem
En un bol, barrejarem la farina amb una mica de sal, l'oli , el vi, quasi tota l'aigua i els sobrets de gasificant. Ho treballarem amb les mans o amb una forquilla per barrejar-ho, si està molt seca la pasta, anirem afegint més aigua. Podem seguir treballant-ho dins del bol, o ho passem tot al marbre ben net i una mica enfarinat i seguim pastant-la. Cal que ens quedi flexible i que no s'enganxi a les mans . L'estirarem amb un corró, la passarem damunt una plata que pugi anar al forn (prèviament untada d'oli si no fem servir la silicona). Acabarem de donar-li forma amb els dits untats d'oli. Cal vigilar que no ens agafi corretja, es a dir, si ens passem de treballar-la, quan la volguem estirar, es tornarà a arronsar. Quan la tinguem ben estirada damunt la llauna, hi aboquem al damunt els calamarsets ja nets,(si fossin més grossets d'un dit, caldria tallar-los), i pel damunt dels calamarsets, la barreja d'alls, julivert i pa ratllat. Ho reguem amb un fil d'oli i enfornem a 180º fins que la pasta sigui cuita (el temps dependrà del forn, però probablement seran uns 20 minuts o mitja hora).
Quan sigui cuita la coca, la treiem del forn, ho tornem a regar amb un raig d'oli i ja estarà llesta.

Conill rostit amb allioli

Aquesta recepta de conill està treta del llibre "receptari de cuina catalana" de l'escriptor Manuel Vázques Montalbán. És un llibre molt petitó, però amb un munt de receptes interessants.
El conill està rostit a la cassola, "en humit" que dirien els cuiners. De maneres de rostir n'hi ha moltes, les més habituals són : els rostit al forn, normalment de peces senceres i el rostit en humit o a la cassola, on les peces poden estar senceres o a trossos, molt semblant als estofats però amb menys quantitat de líquid.

Ingredients (per a 4 persones):
1 conill a trossos d'un 1'8 kg aproximadament
2 o 3 cebes grosses
10 o 12 atmelles
10 o 12 avellanes
brou suau (o aigua)
sal
pebre negre
pebre vermell
allioli claret (recepta aquí)

Enrossim el conill en una cassola amb llard (si no en tenim, utilitzarem l'oli), juntament amb les cebes tallades a quatre bocins. Quan la carn agafi color, hi tirarem dues tasses de brou suau (o aigua si no en tenim), sal, pebre negre, pebre vermell i la picada d'avellanes i atmelles (les haurem picat al morter o al picador). Fem un allioli claret i quan el conill porti uns minuts de cocció, el tirarem pel damunt. Tapem la cassola i deixem que es cogui a foc lent fins que la carn sigui ben cuiteta.

Truita dolça de tortell d'Olot

Després de fer el gelat de tortell d'Olot (aquí), em va quedar una mica de tortell que no sabia ben bé com aprofitar..fins que em vaig decidir fer aquesta truita dolça. El tortell d'Olot l'havia passat per la picadora fins aconseguir una farina no gaire fina i amb la petita quantitat que m'havia sobra no tenia gaire marge d'actuació. Així que la millor opció era fer aquestes postres: unes truites amb el gust característic del tortell: l'olor de la matafaluga i de l'anís. Per que quedessin més boniques, em vaig decidir, a més, a posar-lis pel damunt una bona capeta de sucre cremat.

Ingredients (per una truita):
2 ous
1 cullerada sopera de sucre
1 cullerada sopera ben plena de tortell d'Olot fet farina
1 cullera sopera ben plena de sucre per a cremar-lo
oli

Es baten els ous com per a fer una truita a la francesa normal i corrent, quan siguin ben batuts, se'ls hi afegeix la cullerada de sucre i la de farina de tortell. Es barreja tot bé.
A part, calentem una mica d'oli en una paella i quan sigui ben calent , hi aboquem la barreja dels ous batuts. Fem una truita a la francesa normal. Quan sigui cuita, la traiem del foc, l'empolsinem bé amb el sucre i el cremem com si féssim crema cremada (amb un cremador o amb un bufador de cuina o similar). Es serveix freda.

Amanida de patates i musclos

Una amanida per aprofitar que estem en temporada de musclos i abans que comenci a entrar el fred definitivament, un plat per a menjar fred (o millor, a temperatura ambient).

Ingredients:
2 patates grosses
2 pastanagues
1/2 kg de musclos
julivert, alls i farigola

Primer de tot caldrà netejar bé els musclos. Els posarem ( un cop ben nets) en una olla amb un raig d'oli, un parell d'alls pelats, una branqueta de julivert i una altra de farigola, hi afegirem també una mica de sal i les dues pastanagues netes i tallades finetes a rodanxes i unes gotes d'aigua. Taparem l'olla i deixarem que es coguin a foc molt lent uns quinze minuts.
A part, tallarem les patates a quadradets i les bullirem. Un cop cuits, els colem i deixem que es refredin.
Quan els musclos siguin ja cuits i oberts, els colarem i guardarem l'aigua de la cocció! Treurem els musclos de la closca i "recuperarem" també les pastanagues. Les herbes i els alls es poden tirar.
El caldo de la cocció es cola i se li afegeix una mica d'oli, pebre negre i sal i es barreja bé.
En una safata barrejarem les patates a quadradets, els musclos, les pastanagues i hi abocarem pel damunt el caldo de la cocció. Es pot empolsinar una mica amb més farigola si en volem potenciar el seu sabor. Es serveix fred.

Croquetes d'espinacs amb Cabrales ( i de pernilet salat també)

El passat dia 3 es va celebrar aTarragona el concurs de castells. Pels qui no ho sàpiguen es celebra cada dos anys, i és una oportunitat única per a veure els millors castells de la temporada.
I jo des de fa ja 10 anys (ja!?) no me'l perdo, sempre amb la meva colla, els Castellers de Barcelona. Com que acostuma a allargar-se força (aquest any va acabar cap allà les cinc de la tarda), es millor anar proveït de provisions: carmanyola, entrepà o aquestes boníssimes croquetes que ja fa uns anyets vaig descobrir en un blog de cuina inactiu de fa temps (malauradament) . Sempre agraden, especialment als fans dels formatges i son ideals per a fer un pic-nic al mig d'una plaça de toros.
De retruc, afegirem (al final) també la recepta per a fer unes croquetes de pernil salat, que es van afegir al "pic-nic" gaire bé a última hora, després que trobéssim un paquetet de dauets de pernil salat en un raconet de la nevera.

Per a les croquetes d'espinacs i cabrales (surten unes 20, grosses):
Ingredients:
3/4 de kg d'espinacs frescos, ja nets
250 g de cabrales aproximadament
1 ceba
llet
farina
sal
mantega
1 ou
farina de galeta
farina

Atenció! les quantitats són aproximades! amb aquesta quantitat de cabrales surten croquetes de gust molt fort, si us agraden més suaus, caldrà disminuir la quantitat. Sembla que hi hagi molts espinacs, però en bullir-los es redueixen molt, així que tampoc cal espantar-se.

Bullim els espinacs, quan siguin cuits, els colem i els deixem que perdin l'aigua en un colador.
Agafem una paella i hi posem un tros de mantega, a foc baix, esperem que es desfaci i hi tirem la ceba tallada fineta, salem lleugerament i deixem que cogui. Quan sigui la ceba ben transparent i cuita, hi afegim els espinacs el més eixuts possible. Fem un parell de tombs i hi afegim el cabrales a trossets. Remenem el compost, fins que el formatge es dissolgui i tot plegat tingui una consistència cremosa.
Ara, hi afegirem un parell de cullerades grosses de farina. Deixarem coure, remenant constantment, fins que la farina sigui cuita. Això és important, si no al menjar-nos les croquetes hi trobarem el gust de la farina crua que és molt desagradable.
Quan la farina sigui cuita (tarda uns minutets), hi abocarem un raig de llet i seguirem remenant. Així farem la beixamel (imprescindible per a lligar la pasta de les croquetes). Cal seguir remenant, fins que la pasta d'espinacs i cabrales es separi de les parets de la paella i la seva superfície faci unes bombolles que vagin "explotant". Llavors, estarà la pasta cuita. Si fos necessari la salarem, però cal tenir molt de compte en aquest cas, perquè el cabrales ja li dóna un gust molt fort.
Deixarem reposar la pasta fins que es refredi. Millor treure-la de la paella i abocar-la en alguna safata plana (per a poder fer després millor les croquetes). Quan sigui ja una mica freda la pasta, si ho tapem amb un fil transparent de cuinar, ens evitarem que es faci aquella crosta tan empipadora.
Quan la pasta sigui del tot freda (és pot fer d'un dia per l'altre), cal començar a fer les croquetes, amb les mans o amb l'ajut de dues culleres per anar donant-lis forma. Quan ja les tinguem, les passem primer per farina, després per l'ou batut i finalment per farina de galeta. Llavors, les posem en una paella amb oli abundant i les fem coure fins que tinguin un color dauradet. Les treiem i les posem a una safata amb paper absorbent per eliminar l'oli en excés.

Ingredients per a les croquetes de pernil salat (unes 12-15 peces):
200 g de dauets de pernil salat
1 ceba
farina (2 o 3 cullerades ben plenes)
llet
nou moscada
1 ou
farina de galeta
farina

El procediment es semblant: començarem per coure la ceba tallada ben petitona en una paella. Quan sigui cuita, hi afegirem els dauets de pernil salat, remenarem fins que siguin cuitets i llavors ens caldrà afegir-hi la farina a cullerades (2 o 3 cullerades), remenarem i quan sigui cuita la farina, vigilant , es clar, que no se'ns cremi, hi afegirem la llet. Caldrà aconseguir una beixamel espessa. Hi podem afegir una mica de nou moscada.
Quan la pasta sigui cuita, es a dir, que es separi de les parets de la paella i es formin les bombolles a la superfície com petits volcanets, ho treiem del foc, i deixem que es refredi.
Quan la pasta sigui completament freda, llavors podrem començar a fer les croquetes i arrebossar-les com hem descrit anteriorment.
I aquest és el resultat:

Popets amb ceba

Després de tenir durant un temps al congelador una carmanyola amb uns pops petitons comprats a finals de juliol al mercat, finalment em vaig decidir a fer aquesta recepta treta del llibre "receptari de cuina catalana" de M.Vazquez Montalban, un llibret petitet però amb un munt de receptes interessant. L'única "pega" que li podríem trobar és que no ens indica mai les quantitats, i això pot espantar una mica si estàs començant a cuinar i encara no hi tens gaire pràctica; el millor en aquest cas, és mirar de fer servir el sentit comú i també, perquè no, buscar-se una "crossa" amb alguna altra recepta de la que sí coneguem les quantitats..

Ingredients (2 persones)
400 gr de popets petitons
2 o 3 cebes grosses
1 tomàquet petit madur
1 got de vi blanc
all i julivert
canyella
pebre

Cal netejar bé els popets i fer-los bullir amb aigua i a foc lent per tal d'estovar-los. Quan siguin ja cuits, els escorrem (però guardarem l'aigua) i si fossin grossets, els tallarem a trossos.
En una paella, farem un sofregit amb molta ceba, un all, una mica de julivert (trinxat). Quan sigui la ceba ja transparent, li afegirem els popets, una mica de tomàquet ratllat, el pebre i una mica de canyella. Li farem fer uns quants tombs i llavors, ho abocarem a una cassola (be , també podem fer el sofregit directament a la cassola). Afegirem un got de vi blanc, ho taparem i deixarem que cogui a foc lent fins que els popets siguin tous. Si veiéssim que ens quedem sense suc, li podem afegir una mica de l'aigua de coure els pops.
Quan ja siguin quasi cuits, els salarem (si ho fem abans, ens quedaran dusos!)

Samoses

La recepta d'avui és ni menys ni més que la de les samoses, aquesta espècie de cresta o panada hindú molt popular al seu país d'origen i que cada cop ho és més també a occident. El més difícil d'aquesta recepta es aconseguir "tancar" la samosa com cal, es a dir fent un triangle perfecte amb la pasta. Hi ha un munt de vídeos a la xarxa on s'utilitzen diferents tècniques per a fer el "paquetet" triangular, per exemple aquí, aquí i aquí...n'hi ha moltes més..semblen totes molt fàcils però la veritat és que cal una mica de pràctica. Ara, el resultat val realment la pena.

Ingredients:
per a la pasta:
150 g de farina
1 culleradeta de llavors de comí
llevat en pols
oli
aigua
sal

Pel farcit:
1 ceba mitjana
2 patates grosses
3/4 d'una tassa de pèsols congelats
1 culleradeta de llavors de matafaluga
1 culleradeta de comí
1 culleradeta de llavors de comí
1 culleradeta de coriandre
1 culleradeta de garam masala
1/2 culleradeta de pebre vermell picant (o més si agrada més picant)
un grapat de panses de corint
sal

Per a la pasta:
en un bol gros, barrejar tots els ingredients esmentats fins aconseguir una pasta ni molt tova ni molt dura. Treballar-la sobre una superfície enfarinada fins que ens quedi una pasta fina i flexible. Deixar-la reposant uns 30 minuts com a mínim.

Pel farcit:
Bullir i pelar les patates. Quan siguin cuites i fredes, tallar-les a dauets.
Tallar la ceba molt fina i començar a sofregir-la amb una mica d'oli en una paella. Afegir-hi les llavors de comí, barrejar-ho bé i afegir-hi els pèsols.
Afegir-hi la patata a dauets i totes les altres espècies, remenar bé i deixar que cogui uns 5 minuts més a foc baix. Apagarem el foc i deixarem que es refredi.
Ara caldrà amb l'ajut d'un corró, agafar petites porcions de pasta, fer-ne unes boles, aplanar-les i tallar-les per la meitat amb un ganivet. Ens quedaran com mitges llunes. A partir d'aquí cal fer una mena de cucurutxo, recomano mirar bé un dels vídeo indicats per a fer-se una idea millor.
Farcirem el cucurutxo amb el farcit preparat anteriorment i tancarem les samoses, si cal segellant les vores amb una mica d'aigua.
Quan les tinguem fetes, anar-les deixant sobre una superfície un pelet enfarinada perque no s'enganxin.
Fregirem els triangles en oli ben calent o bé, si ho volem més lleugeret, ho posarem al forn fins que agafin un color dauradet. Es serveixen amb una salsa txuney.

Mongetes amb bolets

Aquesta recepta d'avui, malgrat tenir només dos ingredients bàsics, es presta a moltes variacions de gust i textura si juguem amb les diferents varietats de mongetes i, sobretot, de bolets. Els més recomanables, per a mi serien per a les mongetes: les del ganxet, les de Santa Pau, els banyolins o les pilariques i pels bolets: les trompetes de la mort, els ceps, els rossinyols, els reigs o una barreja de d'alguns o de tots ells.
Si volem anar més ràpid podem comprar les mongetes ja cuites, però aquí explicarem també com coure-les a casa.

Ingredients (2 o 3 persones):
250 g de mongetes seques sense coure
un grapat de bolets, en aquest cas eren trompetes de la mort
1 all opcional
1 ceba mitjana
1 pastanaga grossa
oli i sal
julivert
aigua mineral

Per coure les mongetes: en una olla grossa posem les mongetes prèviament remullades durant tota la nit, la ceba pelada i sencera i la pastanaga també pelada i sencera i l'aigua mineral que les cobreixi del tot, més un dit més. Tot en fred i sense sal (si no quedaran dures). Les posem al foc, i ho tapem, quan estigui a punt de bullir, baixem el foc al mínim i deixem coure, normalment (dependrà del tipus de mongeta i de la seva qualitat) entres tres quarts i una hora. Quan sigui pràcticament cuit, ho salarem, deixarem que s'acabi de fer, i treurem les verdures i colarem les mongetes. No cal guardar-ne el suc.
Mentrestant, si els bolets són secs els haurem posat en aigua per hidratar-los, com a mínim un parell d'hores. Si són frescos, els netegem i tallem no gaire petits.
Ara caldrà que passem pel passapurés (o que les aixafem amb una forquilla) les verdures, i tallem ben petit el julivert, juntament amb l'all (si en volem posar). Les verdures així tallades les posem en una cassola amb oli, quan hagi fet un parell de tombs, afegim el julivert, poc després els bolets, deixem que coguin un parell de minuts tots junts i afegim les mongetes. Els hi fem fer un parell de tombs, barrejant-ho tot bé i rectificarem de sal si fos necessari. Ja estarà llest.
En cas que comprem les mongetes ja cuites, la ceba i la pastanaga o bé les podem bullir i seguir el procediment anterior o bé, tallar ben petitones i sofregir-les a la paella i quan siguin cuites, afegir-hi el julivert i els alls i seguir fent la resta de la recepta igual.

Licor d'aranyons

La beguda més típica de la Garrotxa (i d'altres comarques de Catalunya) és, sens dubte, la ratafia, però també és molt popular el licor d'aranyons. És una beguda casolana ,"fabricada" per moltes famílies pel seu consum propi. És molt senzill de fer (molt més de fet que la ratafia), s'elabora a partir dels fruits de l'aranyoner (els aranyons), un arbust molt fàcil de trobar als marges dels camins i els camps a la comarca. La beguda té normalment un bonic color robí, però en el cas de la fotografia (i ja em perdonareu) la "collita" de l' any no va ser gaire bona, els aranyons estaven bastant sequets i no va acabar d'agafar el color corresponent. Malgrat tot, estava igualment bo.

Ingredients:
1 l. d'anís sec (o dolç si el voleu més suaus)
200 g de sucre
1 pal de canyella
3 o 4 grans de cafè (opcional)
1 bol d'aranyons ben ple.

Netegem els aranyons, els hi treiem totes les fulletes que puguin tenir, els hi tallem també la cueta si encara la mantenen, la pols, et. Un cop ben nets, els posem en un pot de vidre gros (aprox. d'un litre i mig de capacitat), afegim el sucre, la canyella, si volem uns grans de cafè i hi aboquem l'anís. El tapem bé i el deixem reposar, en un lloc fresc i fosc. Als tres mesos, comprovem si el sucre s'ha fos totalment i els aranyons són ben secs. Llavors ho podem colar i ja està llest per a ser consumit (millor "passar-lo" a una ampolla bonica).