divendres, 28 d’octubre del 2011

Pastís d'ametlla i farro

Feia temps que no publicàvem una recepta de postres, així que per compensar-ho publiquem aquesta, d'un pastís d'ametlla i farro (farina de blat de moro pels que no sigueu garrotxins). Aquest pastís  l'hem fet en ocasió d'una petita festa per entregar uns regalets a un company que acaba de ser pare, com que algú d'entre els assistens no pot menjar farina de blat, vàrem estar buscant per la xarxa alguna recepta que no en portés i al final vam fer una adaptació d'una que surt a la web de la BBC.

Ingredients (6-8 persones):
200 g de mantega pomada (es a dir tova, però no líquida)
200 g de sucre
4 ous
200 g de farina d'ametlla
100 g de farro
1 culleradeta de llevat royal
1 llimona (la pell ratllada i 4 cullerades de suc)

pel xarop de llimona (la coberta del pastís):
150 g de suc de llimona (aprox. 3 llimones)
150 g de sucre
300 ml d'aigua


Barregem en un bol la mantega i el sucre, ho treballem amb la batedora fins que sigui escumós i blanquinós. Afegim un a un dos dels ous i dos rovells (guardem les 2 clares que "sobren" a part). Seguim treballant-ho tot amb la batedora. Afegim la pell ratllada de la llimona i el suc, barregem i comencem a afegir poc a poc les dues farines i el royal. Barregem i quan sigui ben barrejat afegirem les clares muntades a punt de neu.

(per fer les clares, cal possar-les en un bol net i sec, i batre-les amb la màquina fins que siguin mig montades, llavors hi afegim una cullerada sopera de sucre i seguim treballant-ho tot fins que les clares siguin ben fermes i lluents).

Barregem les clares amb suavitat, de baix cap a d'alt. Quan s'hagin ben barrejat, abocarem la pasta en un motllo rodó prèviament untat amb mantega i empolsinat amb farina de galeta.
Repartim la barreja uniformement pel motllo (queda una mica espessa). Enfornem a 180º (el forn cal que estigui calent en el moment d'afegir el pastís, es clar) .
Vigilem la cocció, tarda al voltatn d'una mitja hora, 40 minuts, però pot variar segons el forn. Sabrem que esta cuit, perquè la pasta comença a agafar una mica de color, a separar-se del motllo i (bàsic) si la punxem al mig amb una agulla de fer mitja (per exemple) o un escuradents, sortirà net i sec.

Quan sigui cuit el pastís, el treiem de forn i deixem que es refredi.

A part, posem en un cassó, el sucre, el suc de llimona, l'aigua. Tallem unes tiretes de pell de llimona, procurem treure-lis tota la part blanca i tallar-les al llarg ben fines, fent com cabells. Les posem també dins el cassó. Encenem el foc i deixem que bulli una bona estona, fins que tingui la densitat i consistència que ens agradi. De tant en tant, caldrà que espumem una mica el xarop.

Apaguem el foc i deixem que es refredi. Llavors, "pesquem" amb una forquilla les tiretes de llimona i les reservem. Pintem amb el xarop de llimona la superfície del pastís al gust i decorem amb les tiretes.

5 comentaris:

conpanyvino ha dit...

M'encantan els pastissos d'ametlles, com aquest i com la "tarta de Santiago". És una recepta que encara tinc pendent de fer. Salut!

Irmina Díaz-Frois Martín ha dit...

Un trozo para el desayuno, se ve rico.
Un beso.

Anònim ha dit...

Feia temps que no sentia aquesta paraula, farro. És molt d'abans! jejeje. Jo aquí, a La Selva, no ho he sentit a dir massa però els meus avis si que ho deien.
Es veu una coca boníssima! Felicitats al pare, la mare i al nouvingut.
Una abraçada!

Anirac ha dit...

hola!
Gemma :
doncs a la Garrotxa tothom ho diu :-)...em pensava que només era típica d'allà ,jo!

Irminia: gracias por comentar!! un saludo!

bojosperlacuina ha dit...

Què és el "farro"? No havia sentit mai aquesta paraula...

Seguidors