Un plat mític: el fricandó amb moixernons, recepta familiar i , per tant, imprescindible en aquest bloc. Com que la recepta familiar preveu l'ús de moixernons secs són els que hem fet servir també aquest cop, si bé hi ha gent que en fa servir altres tipus ja sigui frescos o deshidratats. Per nosaltres però, el fricandó es fa amb moixernons sí o sí! Un punt important, és que en fer el sofregit la ceba ha de predominar sobre el tomàquet de forma clara.
Ingredients (4 persones):
400 de vedella de llata tallada fina
2 cebes grosses
2 o 3 tomàquets madurs mitjanets
1 paquet de moixernons secs (aprox. 15 g)
un pessic de canyella en pols
all i julivert al gust
10-12 ametlles torrades
1 carquinyoli o en el seu defecte pa torrat
1 copeta de conyac
Començarem per hidratar els moixernons posant-los en aigua.
Salem la vedella, l'enfarinem i la fregim en una paella amb oli. No cal fregir-la del tot, només que enrosseixi una miqueta. Reservem.
En el mateix oli de fregir la vedella (si cal en treure'm una mica) sofregirem la ceba pelada i tallada ben petita.Quan comenci a transparentar, hi tirem el conyac el tomàquet ratllat i passats uns 5 minuts, la canyella en pols i el conyac. Deixem que redueixi la salsa i s'evapori el licor. I que vagi fent la xup-xup.
Quan la salsa es comenci a concentrar, hi tirem la vedella reservada i una mica d'aigua, justet per cobrir.ho tot. Deixem que cogui fent xup-xup per 5 minutets més.
Mentrestant farem una picada amb els alls pelats, el julivert, les ametlles torrades i pelades i el carquinyoli.
Afegirem la picada al guisat juntament amb els moixernons. Prèviament, els moixernons els haurem tret de l'aigua i els hi haurem tallat els cues.
Deixem que faci xup-xup 5 minuts més i ja ho tindrem.
1 comentari:
A casa el feiem amb rovellons, però aquest any, ni un! petons
Publica un comentari a l'entrada