dimecres, 20 d’abril del 2011

Mona de Pasqua

Ara que ja arriba el diumenge de Pasqua i amb ell la Mona, aprofitem per penjar aquesta recepta de la Mona tradicional, en concret una típica de Roquetes, recollida al llibre "La cuina de les terres de l'Ebre". A Barcelona de les clàssiques Mones amb l'ou dur quasi no se'n veuen, han quedat arraconades per les sempre espectaculars Mones de xocolata. Però com a mínim a Tarragona i a la zona de l'Ebre encara se'n veuen moltíssimes als forns i a les pastisseries. Quan vàrem trobar la recepta en el llibre, varem decidir que havíem de provar de fer-la a casa. Des de llavors, l'anem fent cada any per aquestes dates.

Ingredients (ens en surten 3 de mitjanes):
1 ous
1/4 litre d'aigua
125 cc d'oli
125 gr de sucre
1 pastilla de llevat
farina (uns 600 g)

per guarnir-la:
ous durs
confetti de sucre

per farcir-la:
confitura de cabell d'àngel (aquest cop no en tenia i li vaig posar melmelada de taronja amarga)

Desfem la pastilla amb una mica d'aigua. Batem els ous en un bol gros i els hi afegim la pastilla, la resta de l'aigua, l'oli i el sucre: Ho barregem tot molt be i llavors , a poc a poc, hi anem afegint la farina fins que ens quedi una pasta tova, però amb una certa consistència. Tapem la pasta i la deixem reposar fins que no llevi i dobli el volum. Cal que estigui en un lloc sense corrents d'aire i protegida de la llum.

Quan hagi llevat, l'agafem i amb el corró, l'anem estirant fins que no tinguem una mena de tub llarg, l'aixafem i el farcim amb la confitura, l'emboliquem i en fem un tortell o un rotllo de forma més o menys ovalada. Hi distribuïm els ous ja cuits i amb unes tiretes fines de la mateix pasta que haurem prèviament separat, els "enganxem" a la mona, fent una mena de creu o X pel damunt de l'ou i unint els extrems inferiors a la pasta amb una mica d'oli i fent una mica de pressió.

Deixem que llevi de nou ja posada a la llauna amb la que l'enfornarem. Quan hagi augmentat de nou de volum, la posem al forn que ja tindrem calent a uns 170º.

Quan sigui cuita, la traiem del fons, hi tirem una mica de sucre llustre i el confeti de sucre per guarnir-la. (Per saber si es cuita: la punxem amb un escuradents o una agulla de fer mitja i si surt neta ja esta, si surt amb petites engrunes encara enganxades, caldrà deixar-la coure uns minuts més.)

2 comentaris:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Això sí que és una clàssica! T'ha quedat fantàstica. Quan veig això penso que tinc moltes coses que m'agraden per fer.
De fet als que ens agrada la cuina no ens avorrirem mai.
Fins aviat!

conpanyvino ha dit...

Molt tradicional i molt bo! gràcies per recollir les antigues receptes!!!

Seguidors