dijous, 30 de juny de 2011

Bombons de músic

Aquests bombons estan inspirats en les famoses postres de músic. Tradicionalment als músics que tocaven a les festes majors durant les cercaviles i als balls se'ls hi oferia fruita seca variada i un vas d'aiguardent o moscatell, diuen que perquè era el que hi havia llavors als pobles i també perquè dóna molta energia i això permetia que els músics seguissin tocant...Més modernament, amb aquesta formula se'n fan coques, torrons, xocolates i es clar, bombons...En el nostre cas vàrem aprofitar avellanes torrades, pinyons, festucs (bé, això no és gaire ortodox) i trossets de fruita confitada (en contes de panses i figues seques). La idea també era posar en pràctica el que ens havien ensenyat en un curs per fer bombons precisament. Les quantitats de fruita seca no les sé perquè ho vam fer a ull.

Ingredients (15 bombons aproximadament):
200 g de xocolata negra de bona qualitat
15-20 avellanes torrades
30-40 pinyons
15-20 festucs
fruita confitada tallada a trossets petits (important: que hi hagi taronja)
Podem canviar els festucs per trossos de nous, afegir-hi també ametlles o panses....

Necessitarem també:
màniga pastissera amb un broquet gros i llis per a fer els bombons.
pinces per a posar els fruits secs damunt els bombons.
un termòmetre de cuina (imprescindible)
espàtula

Per a fer els bombons i que no es fonguin amb la temperatura ambient i en tocar-los amb els dits, caldrà temperar la xocolata. Així,a més, aconseguim que ens quedi un color brillant.

Primer fondrem tota la xocolata al bany maria fins que arribi a 40-45º. Quan controlem que tenim la xocolata dins d'aquest marge, la traiem del bany maria i l'aboquem damunt el marbre, amb una espàtula remenem pel damunt del marbre perquè es refredi a 28º. En aquest precís moment, tornarem a ficar la xocolata al bany maria i la portarem a 31-32º. Quan arribi a aquesta temperatura, la traiem de nou i la posem dins de la màniga pastissera.

Anem fent els bombons damunt la silicona o damunt un paper parafinat de cuina. Cal que ens quedin com monedes. Al damunt de cada bombó, i amb l'ajut de les pinces, hi posem un avellana, un o dos pinyons , un festuc i una mica de fruita confitada.

Deixem que es refredi a temperatura ambient (mai a la nevera!, perdria lluentor).
Un cop fred, els posem en una capsa o en una llauna i se'ns aguanten per varies setmanes (però segur que ens els menjarem abans!)

dimarts, 28 de juny de 2011

Quiche d'espinacs i mató

Una quiche molt fàcil de fer, els espinacs i el mató combinen molt bé i ho hem aromatitzat amb nou moscada. Molt pràctic per excursions, pic-nics o dinars o sopars freds (encara que calenta també està molt bona)

Ingredients (4 persones):

Pel farcit:
500 g d'espinacs frescos
2 ous
200 g de formatge mató
100 ml de llet
nou moscada al gust

Per la pasta brisa:
1 ou
200 g de farina
100 g de mantega
sal

Començarem per preparar la pasta brisa: sobre el marbre, fem un volcanet amb la farina, al mig hi posem l'ou, la mica de sal, el sucre i la mantega tova. Treballem els ingredients de dins el volcanet fins que estiguin completament barrejats. Cal treballar-ho amb la mà. Afegirem la farina a poc a poc, fins que quedi tot agrumollat. En aquest punt "reunim" tots els grumolls, els ajuntem i els brunyim, o sigui, amb la mà es pressiona la pasta procurant estirar-la pels costats (tindrem una bola i li "farem" una orella, per dir-ho així), s'ajunta un altre cop , es torna a fer la bola i es torna a estirar dues o tres cops més, sempre amb el palmell de la mà per estirar. Així quedarà compacta i regular. Al final, fem una bola i la posem mínim mitja hora a la nevera, tapada amb un drap.
Mentrestant bullim els espinacs, amb molta aigua i una mica de sal. Quan siguin cuits, els traiem del foc, els escorrem, els posem sota l'aigua freda per aturar la cocció i els escorrem ben be d'aigua. A part, batem els ous, hi afegim la llet, el mató i els espinacs, barregem be i ho salem. Després afegim nou moscada al gust.
Traiem la pasta brisa de la nevera i amb l'ajut del corró, la posem en el motllo. Hi afegim el farcit d'espinacs i mató i ho fiquem al forn a 180º fins que sigui cuita la pasta i el farcit quallat.

dilluns, 27 de juny de 2011

Magret d'ànec amb salsa de cireres

Una manera de preparar el magret d'ànec aprofitant que encara estem en temporada de cireres.
No gaire complicat i amb molt bon resultats.

Ingredients (2 persones):
2 magrets d'ànec
250 g de cireres
1/2 copeta (o una tassa de cafè) de vinagre de Mòdena
1 cullerada de cafè de sucre
125 cc de caldo

Netejar els magrets i fer-lis uns talls transversals per la zona del greix. Salpebrar i reservar.
Posem en una paella el sucre, amb una mica d'aigua (unes gotetes) i deixem que caramelitzi. Quan ja estigui en forma de caramel, hi afegim el vinagre i ho deixem coure uns minuts, llavors hi afegirm el brou i les cireres i ho deixem coure uns 10 minuts. Pasem la salsa pel colador xinès, i si quedés molt clara, la tornariem al foc, li afegiriem una mica de maizena i la deixariem espessir una mica. Reservem prèviament unes cireres per decorar.
Posem el magret en una paella, per la part del greix cap avall i deixem que es torri bé. Deixarà anar molt de greix. Ho girem, i ho deixem coure 5 minuts per l'altra banda, cal que quedi cruet per dins.
Ho retirem del foc, tallem a filets i ho posem en un plat formant un vano, o una flor, aboquem la salsa ben calenta pel damunt i ho decorem amb les cireres que hem reservat prèviament.

dissabte, 25 de juny de 2011

Coca de llardons

Una altra de les coques obligades per aquestes dates: la de llardons. Molt fàcil de fer si comprem la pasta de full ja preparada, una mica més entretinguda si la volem fer a casa...en aquest cas vàrem optar per l'opció més ràpida: comprar-la congelada.

Ingredients (4 persones):
1 porció de pasta de full d'uns 200g
150 g de llardons (millor si els comprem a la cansaladeria)
una mica de sal
50 g de pinyons
sucre abundant
mantega
1 rovell d'ou

Primer de tot picarem ben fins els llardons amb el morter. Posarem en aigua els pinyons, perquè així no s'ens cremaran quan vagin al forn.
Descongelem la pasta de full seguin les instruccions del fabricant. Formem un rectangle damunt la llauna que hagi d'anar al forn (si cal, l'untem prèviament amb mantega), marquem un marge d'uns dos dits de gruix tot al voltant i hi fem uns talls perquè ens quedin els típics talls de la coca. Escampem els llardons dins del marge i elsl aixafem una mica amb el corró, així ens quedaran ben prensats. Posem-hi una mica de sal pel damunt i pintem-ho amb el rovell d'ou. Si cal, tornem a allisar la superfície amb el corró. Tirem els pinyons pel damunt i el sucre. Esquitxem una mica d'aigua pels costats de la coca (comte! sense mullar-la), això ajuda a fer pujar la pasta de full.
Enfornem a 200º uns 20 minuts.

dimecres, 22 de juny de 2011

Mongetes amb bolets i all i julivert

Una recepta molt fàcil de fer amb un acompanyament molt senzill. Aquest cop les hem provades de fer amb uns rossinyols secs (Cantharellus cibarius), però queden molt bé també amb trompetes de la mort (Craterellus cornucopioides) , moixernons ((Calocybe gambosa), camagrocs (Cantharellus cibarius) o ceps (boletus edulis) per exemple, i molt millor si són frescos! Les mongetes, en aquest cas, són de la varietat "pilarica" que també ens agrada molt a casa. Les proporcions estan fetes una mica a ull!

Ingredients (2 persones):
400 g de mongetes ja cuites
1 grapat de rossinyols secs (si fossin frescos, millor, llavors haurien de ser uns 300 g)
2 alls
1 branca de julivert ben grossa
sal i pebre negre

Tirem un raig d'oli a la paella i quan sigui calent, els bolets prèviament hidratats durant un parell d'hores. Deixem coure un parell de minuts i hi tirem l'all i el julivert tallats ben menuts. Donem un parell de voltes, deixem coure uns minuts i hi afegim les mongetes, salem i empebrem i si cal, hi afegim una mica de l'aigua d'hidratar els bolets (però segurament no caldrà) deixem que cogui uns 5 minuts, anem donant-hi voltes i ja ho tindrem llest per servir.

dilluns, 20 de juny de 2011

Coca adobada de cireres

Fa un parell d'anys vàrem visitar Reus durant la Festa Major de Sant Pere i ens van cridar moltíssim l'atenció les coques amb cireres que tenien les pastisseries. No n'havíem vist mai abans de coques d'aquesta mena. Eren, moltes d'elles, de mida individual, rodonetes i d'un pam d'ample més o menys, però també vàrem veure de més grosses, sempre amb fruita natural, es clar. No cal dir que les varem provar i que ens en varem enamorar immediatament.
Poc temps després, varem saber que eren típiques de Reus, però també de Tarragona (o com a mínim s'en poden trobar) i no ben be de la Festa Major o Sant Pere, si no del Corpus!! Bé, és certament una idea millor aprofitar les cireres per fer coca que no fer-les servir per decorar l'ou com balla i deixar que es perdin, tan bones com són!
En aquest blog : nototsonpostres, varem també trobar no una si no dues receptes per a fer aquesta coca tan saborosa. Aquesta és la recepta de la coca adobada que hem copiat directament, només que per motius pràctics hem substituït la ratlladura de llimona per ratlladura de taronja.

Ingredients (8-10 persones):
1 kg de cireres (no ens caldran totes probablement) ben madures
120 ml de llet (la recepta en preveu 150 , però va resultar massa líquida la pasta)
1 llimona (o 1 taronja en el meu cas)
3 ous
50 g de mantega pomada
25 g de llevat de pa
una mica de sal
80 g de sucre (més sucre abundant per a decorar)
500 g de farina (potser necessitarem més!)
1 rovell per pintar la pasta

Dissolem el llevat en una mica de llet tèbia però no calenta. Quan sigui ben dissolt, hi afegim els ous batuts, el sucre, la mantega, la ratlladura de la pell de la llimona, una mica de sal, la resta de la llet i la farina. Treballem la pasta fins que ens quedi ben lligada i homogènia, primer amb la forquilla o una pala , després damunt el marbre enfarinat amb les mans. Quan la tinguem ben treballada, l'estirem i li donem forma de coca. Si ho volem, i per fer-la més tradicional, la podem fer en porcions individuals rodones d'un pam de diàmetre aproximat.

A part, haurem tret els pinyols de les cireres, fen un tall al costat. La recepta tradicional preveu posar-les amb pinyol i tot, perquè se suposa que el pinyol potencia el gust; a casa meva són molt senyorets i s'hi van negar en rodó: res d'arriscar-se a deixar-se una dent en un atac de goluderia!

Distribuïm les cireres damunt la pasta amb el tall cap avall, ben juntetes.
Deixem fermentar una hora com a mínim, fins que augmenti de volum. Quan hagi fermentat la pasta, pintem amb molta cura amb un rovell d'ou i espolsem pel damunt sucre "normal" generosament. Enfornem a 180º , el forn com sempre caldrà que estigui prèviament calent i el temps de cocció dependrà de cada forn, però pot ser aproximadament d'uns 40 minuts. Caldrà comprovar que sigui cuita la coca, punxant-la amb una agulla de mitja o palet llarg i si ens surt net, és que la coca està llesta.

dissabte, 18 de juny de 2011

Pastís de fajol i poma (sense farina de blat)

Per seguir experimentant amb el fajol, tan típic de la meva estimada Garrotxa, avui tenim un pastís fet amb farina de fajol, però aquest cop sense utilitzar per res la farina de blat...només fajol, ametlla i poma! Es tracta d'una recepta del nord d'Itàlia. Pel damunt, i com a decoració una crema a base de formatge a la manera dels americans...

Ingredients:
3 ous
125 g de sucre
125 g de mantega
125 g de farina de fajol
125 g de farina d'ametlla
1 poma
1/2 culleradeta de canyella en pols
1 culleradeta de cafè de llevat royal

Pel farcit:
melmelada de taronja

Per la cobertura de crema de formatge:
200 g de formatge philadelphia
100 g de sucre glaç
75 g de mantega desfeta però no calenta

Traiem la mantega de la nevera i la deixem a l'exterior fins que adquireixi una consistència de pomada, es a dir tova.
Barregem en un bol el sucre, la mantega i els rovells dels ous. Cal que es torni una crema fina i escumosa, i que canvii una mica de color i es torni pàl·lida.
A part, barregem les dues farines, la canyella i el llevat, quan ho tinguem ben barrejat, ho afegim a la pasta anterior, seguim treballant.
Quan tot tingui una consistència homogènia, hi afegim les clares batudes a punt de neu. Remenem suaument fins que quedi del tot incorporat. Llavors, hi afegim la poma pelada i tallada a dauets petits, barregem i ho aboquem en un motllo prèviament untat amb mantega i farina de galeta.
Enfornem a 180º durant uns 40 minuts (dependrà del forn). Desenmotllem quan sigui ja fred.
A l'endemà, partim per la meitat el pastís i el farcim amb la melmelada.

Per fer la decoració: en un bol i amb la batedora, barregem la crema de formatge i el sucre, ho batrem fins a aconseguir una textura ferma. Incorporem llavors la mantega fosa però no calenta i ho tornem a batre durant uns altres 3 minuts, fins que recuperi del tot la consistència.

Decorem amb aquest crema el pastís. I si ens sembla massa dolça o massa feina, ho podem decorar simplement amb sucre glaç.

dijous, 16 de juny de 2011

Terrina de salmó i formatge de cabra

A l'estiu les terrines i els pastissos salats freds venen molt de gust, acompanyades d'una amanida van molt bé per a fer un dinar o un sopar; també són molt pràctiques a l'hora de fer pic-nics i excursions. En aquesta d'aquí, barregem el salmó fumat amb tàperes i formatge. La recepta original és d'un llibre francès del que desconec el nom perquè me'l varen "passar" amb fotocòpies, jo l'hi he afegit les tàperes.

Ingredients (4 persones):
3 ous
150 g de farina
1 culleradeta de cafè de llevat tipus royal
120 ml d'oli
100 ml de llet
50 g de gruyere ratllat
50 g de formatge de cabra tipus rulo
1 cullerada sopera de tàperes
120 g de salmó fumat tallat petit
1 cullerada sopera d'anet
pebre negre

Barregem els ous, amb la farina,el llevat, l'oli i el pebre negre. Quan sigui tot ben barrejat, hi afegim la llet i els formatges. Seguim barrejant bé. Afegim finalment, l'ànet, el salmó i les tàperes.

Aboquem la barreja en un motllo de silicona, o en un motllo "normal" untat amb mantega i farina.

Fiquem-lo al forn a 180º, durant uns 40 minuts (dependrà del tipus de forn)

Un cop cuit, el deixem refredar dins el motllo i quan sigui fred, llavors el desenmotllem.

dimarts, 14 de juny de 2011

Verdures en cocotte

Recepta molt fàcil de fer i molt sana, però que requereix tenir una cocotte, perquè es tracta, bàsicament, de coure amb el seu propi vapor les verdures, només amanides amb un raig d'oli, sal i pebre.

Ingredients (2 persones):
2 tomàquets
1 patata grossa o dues de mitjanes
2 pastanagues
1 ceba grossa
1 carbassó

Pelem totes les verdures excepte els tomàquets. Ho tallem tot a rodanxes el més fines possibles.
En cru posem una primera capa de ceba, una segona de pastanagues , la tercera de carbassó, la quarta de patates i al damunt de tot, una de tomàquet. Tornem a començar, i seguim fent capes fins acabar les verdures, sempre en el mateix ordre. De tant en tant, salem una mica. Acabem amb una capa de tomàquet, amanim amb sal i pebre i un raig d'oli. Tapem la cocotte i ho posem al foc baix. Es cou amb l'aigua que fan les pròpies verdures i el vapor.

dissabte, 11 de juny de 2011

Brioix de iogurt i taronja


Aquest brioixos són molt suaus i tenen un gust potent a taronja. Una delícia per esmorzar o berenar.

Ingredients:
250 g de farina de força
50 cc de suc de taronja
1 ou
1 iogurt tipus grec
50 cc de llet
50 g de sucre
1 paquetet de llevat de forner
una mica de sal
1 taronja (la pela ratllada)

per pintar el brioix:
sucre
llet

Dissolem el llevat en la llet i hi afegim uns 70 g de farina. Deixem que llevi i augmenti el volum (serà la pasta mare).
A part, fem un volcanet amb la resta de la farina i al mig hi posem la resta dels ingredients. Anem barrejant poc a poc. Quan sigui tot ben barrejat i tinguem una pasta homogènia i elàstica, l'extenem amb l'ajuda del corró, i hi tirem al mig la pasta mare. Treballem les dues pastes fins que sigui del tot homogènia. Cal fer-ho amb les mans i aixecant la pasta. Quan estigui ben treballada, llisa, i elàstica, formem una bola i la deixem tapada amb un drap que llevi i dobli el volum.
Formem pilotetes i ho anem disposant a una llauna que pugui anar al forn i que prèviament haurem untat de mantega (o be amb un motllo de silicona). Les pilotetes no s'han de tocar perquè les farem llevar de nou. Quan hagin llevat (tapades i en un lloc sense corrent d'aire) les pintem amb la llet (on hi haurem dissolt sucre). Ara només queda enfornar, auns 180º fins que sigui cuit. Per saber si es cuit, com sempre, el punxarem amb un escuradents, agulla de mitja o similar i si surt seca i neta és que ja tenim el brioix llest.

dijous, 9 de juny de 2011

Conill a la vinagreta

Una recepta ràpida, sense complicacions i saborosa, amb el conill com a ingredient principal, una carn saludable i no gaire costosa. A casa en mengem molt de conill i ens agrada de moltes maneres, però aquesta és una de les nostres favorites.

Ingredients (4 persones):
1 conill d'un 1,1 kg aproximadament
2 cebes mitjanes
1 tomàquet
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
4 o 5 alls
1 tassa de cafè d'oli
1 tassa de cafè de conyac
1 tassa de cafè d'aigua
3/4 de tassa de cafè de vinagre

Salem i empebre el conill. Pelem els alls i la ceba. Posem tots els ingredients en fred en una olla que es pugui tapar. La posem al foc a foc baix, la tapem i deixem que es faci el conill.

dimarts, 7 de juny de 2011

Groguillo

Aquest plat és típic de pescadors, crec que de la zona de Tarragona, però no n'estic gaire segura. El que sí que us poc assegurar, és que queda molt bo, i es fàcil doncs no ens calen gaires ingredients. Hi ha variants que li afegeixen mongetes seques cuites o pèsols cuits, no ho hem provat però també deu ser interessant.Es fa amb peix blanc, en aquest cas amb rap, però poden fer servir qualsevol altre que tingui la carn dura o bé rajada.

Ingredients (2 persones):
4 talls mitjans de rap
1 ceba grossa
1 tomàquet
2 alls petits
safrà (abundant)
sal i pebre
brou suau o aigua

En una cassola de terrissa hi tirem un raig d'oli i la ceba tallada ben fina. Deixem que es vagi estovant, a mitja cocció hi afegim els alls tallats ben petits i quan sigui cuita la ceba, llavors hi tirem el tomàquet ratllat. Quan tinguem ben concentrat el sofregit, hi afegim els talls de rap salats i empebrats (i si fos el cas les mongetes o els pèsols) , una mica de brou i els brins de safrà ben picats al morter i deixatats amb una mica de brou. Deixem que faci xup-xup fins que sigui cuit el peix. Ens quedarà ben groc, d'aquí li ve el nom, es clar.

diumenge, 5 de juny de 2011

Pastís de xocolata i menta

Una recepta que hem tret a base de barrejar dues de diferents: una pasta brisa feta amb farina d'ametlla (que corre per la xarxa) i un farcit de xocolata amb un impressionant gust a menta que hem tret d'aquest blog tant fantàstic (aquí).

Per la pasta brisa:
150 g de farina
50 g de farina d'ametlla
100 g de mantega pomada
20 g de sucre
1 ou
sal

Per la trufa:
uns brots de menta
3 rovells d'ou
225 g de xocolata de cobertura
220 ml de nata per muntar
1 cullerada sopera de sucre
cacau en pols

Començarem per preparar la pasta brisa: formem un volcanet damunt el marbre de la cuina amb la farina normal i la d'ametlla barrejades, al mig hi posem (al conus volcànic) l'ou sencer, la sal, el sucre i la mantega estovada però no calenta ni líquida. Barregem la mantega amb els ingredients que hi ha dins del cercle del volcà, hi afegim la farina i ens quedarà tot agrumullat i a trossets. Juntem tots els trossos de la pasta, fem una pilota, i la brunyim, es a dir, es pressiona la pasta amb el palmell de la ma procurant de estirar-la, ho ajuntem de nou, formem una pilota i tornem a repetir l'operació. Així fins a 4 cops. Després, tornem a fer una pilota, tapem la pasta amb un drap i ho deixem reposar a la nevera uns 30 minuts.

Passat aquest temps, estirem amb l'ajut del corró la pasta damunt del motllo, punxem la pasta amb una forquilla i enfornem a 180º. Hem de vigilar que la pasta es cogui però que no pugui ni faci bombolles. Si veiem que mira de pujar, podem obrir el forn i "enfonsar" delicadament la part que s'estigui aixecant amb l'ajut de l'escorridor o un cullerot. Quan la pasta sigui cuita, la traiem del forn i deixem que es refredi.

Posem en un cassó la nata i els brots de menta, escalfem i deixem que infusioni la menta sense arribar a bullir. Colem i aboquem a un altre cassó la nata, hi afegim la xocolata a trossos i deixem que es desfaci. Psem al bany maria els rovells amb el sucre i remenem constanment fins que sigui una barreja homogènia i hagi espessit. Ho afegim a la xocolata i remenem de nou.

Aboquem ara la xocolata damunt el pastis i ho posem a refredar a la nevera.

Quan l'haguem de servir, l'adornem amb cacau en pols amarg enpolsinat per damunt.

divendres, 3 de juny de 2011

Braç de gitano farcit de crema de llimona

Avui li toca el torn a aquesta recepta que vaig fer per primera vegada en un curset de pastisseria i que agradarà per força a tots els amants de la llimona.

Per la planxa del braç de gitano:

3 ous
75 g de sucre
3 clares
100 g de farina

Cal batre els ous sencers amb els 75 g de sucre amb molta suavitat però procurant que faci una mica de relleu; es a dir, fins que la crema resultant poguéssim escriure alguna lletra. En aquest punt, s'hi afegeix la farina tamisada amb molta suavitat.
A part, batrem les clares, a mig muntar hi afegirem una mica de sucre (serveix per a muntar-les millor) i un cop muntades del tot, les afegirem a la barreja anterior, sempre amb molta suavitat.
Folrem una plàtera plana per anar al forn amb paper de pastisseria untat per les dues cares (així no rellisca ni es mou), i amb l'ajut d'una màniga pastissera, formarem primer de tot , els marges d'un rectangle resseguint la forma de la platera. Un cop tinguem aquest rectangle definit, començarem a fer ratlles en ziga-zaga des d'un dels angles d'aquesta figura amb la màniga pastissera, omplint així tot el rectangle de pasta; en direcció a l'angle oposat del rectangle. Quan tinguem tot el rectangle omplert, posem la plàtera al forn ja calent a 180º uns deu minuts (vigilem que no es torri la pasta o perdrà tota la flexibilitat.
Quan sigui cuita, la traiem del forn, separem la planxa de braç de gitano del paper si hagués quedat enganxat en algun punt i procedim a enrotllar la planxa ajudant-nos sempre amb el paper: es a dir, emboliquem la planxa sobre si mateixa com si féssim ja el braç de gitano (així no perd flexibilitat.
Quan sigui fred, desenrotllem la pasta, traiem el paper i ja estarà llest per farcir.

Pel farcit:
65 cc de suc de llimona
250 cc d'aigua
35 de fècula , o sigui, maizena
100 a 75 g de sucre (al gust)
1 llimona, la ratlladura
3 ous

Per fer la crema de llimona, primer ratllarem la pell de la llimona i després l'exprimirem i reservarem el suc.
En un cassó, barrejarem els ous sencers, el sucre, la fècula, el suc i la ratlladura de la llimona. Treballem fins aconseguir una barreja homogènia. Posem el cassó al foc i seguim remenant fins que arrenqui el bull, ho retirem del foc i seguim remenant una estona més.
Aboquem la crema en un bol, i el posem a refredar a la nevera; millor tapat amb un paper film de cuina per evitar que se'ns faci crosta.
Un cop tinguem la crema completament freda, estirem la planxa del braç de gitano, la farcim i l'enrotllem com si fessim canelons.
Empolsinem per damunt amb sucre llustre i servim fred.

dimecres, 1 de juny de 2011

Muffins salats de roquefort i nous ( i de feta i olivada)

(in basso la versione italiana per la riccolta "feta...."

Feia molt de temps que volíem provar de fer uns muffins salats i al final havíem d'anar d'excursió i ens vàrem decidir per portar els muffins i fer una mena de pícnic. En vàrem fer de dues menes: roquefort i nous i feta amb olivada d'arbequines i farigola. Amb les proporcions de la recepta surten molt bé, i en tot cas, si segons els ingredients que hi afegim "extres" ens queda massa seca la pasta, hi podríem afegir un rajolí de llet.

Ingredients (surten unes 6 peces de cada mena):
300 g de farina
3 ous
1 iogurt grec
50 ml d'oli d'oliva
1 cullerada de llevat tipus royal

pels muffins de roquefort i nous:
10 nous
150 g de formatge roquefort aproximadament
sal i pebre negre

pels muffins de feta i olivada:
100 g de feta
1 cullerada grossa d'olivada d'olives arbequines
farigola
sal i pebre negre




Comencem per barrejar el ous, l'oli , el llevat i la farina. Quan tot sigui ja una pasta homogènia, en el nostre cas, vàrem fer dues parts, però si només es vol fer d'una mena, es manté tota la pasta unida i s'hi afegeix els ingredients escollits: nosaltres vàrem afegir en una de les parts, les nous i el roquefort fet a bocins petits, sal i pebre i un cop barrejat tot vàrem omplir amb la pasta els motllos de muffins. A l'altra meitat de la pasta, hi varem afegir la cullerada sopera d'olivada, la farigola i el formatge feta a bocins. Vàrem salar i empebrar, i ho vam barrejar. De nous, un cop barrejat, varem omplir amb la pasta resultant tans motllos de muffins com ens va permetre la quantitat de pasta que havíem fet.
Un cop els motllos plens, ho vàrem enfornar a 180 graus fins que van ser cuits.

VERSIONE ITALIANA:

Con questa ricetta participo alla raccolta “Feta, scopriamola assiema”.


Per un picnic abbiamo deciso di fare dei muffins salati. Ne abbiamo fatti di roccheforti e noci e di feta con timo e “olivada”


gli ingredienti sono (12 muffins aprossimadamente:




300 g de farina
3 uove
1 iogurt greco
50 ml d’olio
1 cucchiaio di cafè di lievito tipo royal
200 g de feta
2 cuchiaii grossi d'olivada di olive “arbequines”
timo (uno o due cuchiaii secondo il gosto)
sale e pepe nero



Abbiamo iniziato a mescolare le uova, olio, lievito e farina. Quando tutto è già un impasto omogeneo, aggiungere gli ingredienti vengono scelti: aggiungiamo il cucchiaio di olivada, timo e formaggio feta a pezzi. Noi empebrar e sale, mescolare e noi. Si riempie la pasta così ottenuta gli stampi da muffin.
Una volta che gli stampi sono pieni, in modo da cuocere in forno a 180 gradi fino a quando erano cotti.





Seguidors