Aquesta recepta és una variant del tiramisú feta amb maduixots i festucs tal i com el seu nom indica. És força popular a la blogosfera italiana i és d'allà on l'hem treta.
Ingredients:
6 o 7 melindros (jo els he comprat, però si els voleu fer vosaltres, recepta aquí)
250 g de maduixots aproximadament
250 g de mascarpone (1 pot)
2 ous
50 gr de sucre + 1 cullerada sopera més
30 gr de farina de festucs (festucs naturals triturats)
30 g de festucs naturals triturats grollerament
1 tassa i mitja de llet
100 gr de xocolata a la pedra
1 culleradeta de cardamom en pols (o de canyella si us agrada més)
Netegeu i aixugeu els maduixots, elimineu-ne les cuetes i talleu-los a rodanxes.
Prepareu xocolata desfeta: poseu en un cassó tota la llet i la xocolata ratllada i, si ho voleu, una culleradeta de cardamom (o una altra espècie que us agradi). Poseu el cassó a foc mitja, i aneu barrejant constanment fins a tenir una xocolata desfeta no gaire espesa.
Repartiu els melindros en el fons d'una safata alta o d'un bol de pirex (també ho podeu fer en copes grosses individuals). Aboqueu la xocolata tèbia pel damunt. Deixeu refredar.
Quan la xocolata estigui ben freda, repartiu els maduixots tallats pel damunt.
Mentrestant, en un bol, barregeu els rovells d'ou amb els 50 g de sucre; quan siguin escumosos i una mica blanquinosos, afegiu-hi una cullerada de farina de festucs i el mascarpone. Seguiu treballant la barreja fins que sigui escumosa de nou.
A part, amb la batedora, treballeu les clares per fer-ne merengues. Quan siguin a mig muntar, hi tirem una cullerada de sucre, això ajudarà a mantenir-les fermes. Seguiu treballant-les fins que siguin fermes de nou i lluents.
Amb molta cura, aneu afegint les clares ja muntades a la barreja de mascarpone. Quan tinguem una pasta fina, l'aboquem amb cura damunt els maduixots. Adornem amb la resta de farina de festucs i amb els festucs tallats grollerament.
Ho guardem a la nevera, millor si s'està com a mínim una nit en fred.
Els festucs cal que siguin naturals, però si ho volem, els podem torrar una mica per augmentar-lis el gust: els posem en una paella (sense oli ni res òbviament) i els posem a foc mitja, amb cura, els anem barrejant i quan comencin a tenir una mica de coloret, els traiem. Cal vigilar de no cremar-los.
3 comentaris:
No ho sabia que ho féssin així, a itàlia. Com que sempre veiem el tiramissú tradicional..!! Doncs m'encanta la idea, i més veient com us ha quedat! Petons
Doncs jo casi que em quedo amb aquest tiramisú, que l'altra ha de ser molt especial perquè me'n pugui menjar una mica.
Petons
hola!
gràcies per la visita i els comentaris, primer de tot...
Marina, la veritat és que no tinc ni idea si es una recepta gaire antiga o una variant moderna que ha tingut èxit...
Montse, amb les maduixes queda molt lleuger i fresc...a nosaltres ens va agradar moltíssim...
Publica un comentari a l'entrada