dilluns, 14 de març de 2016

Arròs dolç del Carnaval v. 2.0

Poc abans del Carnaval vam tenir l'oportunitat de llegir un article a una pàgina web sobre un arròs on es barreja el dolç i el salat i amb una crosta d'ous, sucre i canyella (aquí) que encara es cuina a la ciutat de Valls abans de la Quaresma; poc després llegint un llibret anomenat "Costums religiosos de Barcelona" , un facsímil modern entorn les festes religioses a Barcelona de l'antic "calaix de sastre" del Baró de Maldà vam trobar si no la mateixa recepta, una de molt semblant, recollida com a menja típica també de Barcelona durant el Carnaval....i es clar, ens va picar la curiositat i , com que teníem alguns dels ingredients, vam decidir fer-ne una versió amb el que teníem en aquell moment per casa...el resultat és sorprenent i molt bo!

Ingredients (2 persones):

160 g d'arròs
1 peu de porc
1/2 botifarra blanca
4 o 5 talls de costella de porc tallada a trossos
1 cua de porc
1 ceba petita
sucre (no sigueu tímids/es!!)
canyella en pols
2 ous batuts sencers


Farem un brou amb el peu i la cua de porc.

En una cassola de fang, sofregim la ceba picolada finissima i els talls de costella de porc (prèviament salats i empebrats). Quan comenci a agafar color, hi tirem el peu i la cua que haurem prèviament tret del brou i l'arròs. Donem un parell de tombs i hi aboquem el  brou  ben calent (el doble de pes de brou que d'arròs) (*). Primer deixem uns minuts a foc fort i després el baixem una mica.

Quan l'arròs sigui  cuit (uns 20 minuts), hi afegim la botifarra a rodanxes i pràcticament després, els ous batut, el sucre i la canyella (sense por!). Ho fiquem dintre del forn a gratinar. Quan hagi fet crosta i estigui amb un coloret tirant a torrat, ho traiem, ho deixem reposar 5 minuts i ho servim.

(*) Per saber quan brou posar-hi, és sempre més còmode, fixar-se en què es tradueix aquesta quantitat d'arròs en cullerots i així, no ens caldrà anar sempre pesant-lo...si per la quantitat d'arròs que li posem, per di alguna cosa, ens fixem que ens calen 3 cullerots i mig, doncs, això, no caldrà anar pesant sempre el brou...serà qüestió de fer servir sempre el mateix cullerot per abocar el brou.


1 comentari:

Mònica Tarradellas ha dit...

Ostres...aquesta combinació no se m'hauria acudit mai!!! Gran proposta carnavalera!!! I amb història...no es pot demanar més!!

Seguidors