Una recepta ràpida i senzilla de fer amb un curiós contrast entre el salat del bacallà i el dolç de la mel. Sembla ser que la recepta prové del Monestir de Poblet, i que els monjos la preparàven durant la Quaresma.
Ingredients (2 persones):
4 talls de bacallà
4 cullerades soperes de mel (de romaní, per exemple)
farina
aigua
1 fulla de llorer
Si el bacallà no està dessalat, caldrà posar-lo en remull 3 dies abans, amb la pell cap a dalt. Durant aquest temps, caldria canviar l'aigua un cop. Si el tenim dins la nevera, llavors, millor tenir-lo en remull 4 dies.
Quan el vulguem cuinar, el traiem de l'aigua, el deixem escórrer i mentrestant, posem una cassola al foc amb aigua i una fulla de llorer, en fred, hi afegim el bacallà i encenem el foc suau. Quan veiem que l'aigua comenci a tornar-se blanquinosa (de fet, és la gelatina del bacallà). Llavors, apagarem el foc i amb l'ajut d'una escumadora, traurem el bacallà de l'aigua. Cal deixar-lo que reposi. Quan sigui fred i hagi passat una estoneta, li traiem la pell i el fem a trossets ,seguin les marques naturals que té el bacallà: tindrem unes làmines una mica gruixudes.
Mentrestant, en un plat fondo, posem farina, la mel i una mica d'aigua. Barregem fins a tenir una pasta homogènia, espessa però amb una certa fluïdesa que ens servirà per arrebossar el bacallà. Per aconseguir el punt desitjant, jugarem amb l'aigua i la farina.
Posem una paella al foc amb oli i quan sigui calent, hi tirarem els trossos de bacallà que prèviament, haurem passat per la pasta amb mel.
Quan la pasta sigui dauradeta, traiem els trossos de peix del foc i els posem a escórrer damunt de paper absorbent. Servim calents, acompanyats d'una amanida o unes carxofes arrebossades o escalivada, etc.
5 comentaris:
Que bo! aquest arrebossat es pot utilitzar també per altres fregits salats, oi?
doncs la veritat és que no ho he provat mai...suposo que si que es podria fer..
Fa uns quants mesos vaig publicar, diguem, aquest recepta, la del bacallà a l'estil de Monjos de Poblet. La serveixen en algun dels bons restaurants de casa nostra.
He remarcat el "diguem" perquè l'elaboració és diferent i la presentació també. El fet del plat de bacallà amb mel, a nivell de gust penso que no ha de tenir massa diferències, però sí de textures en boca.
El provaré també, tal com dius.
Una abraçada.!
hola,
jo vaig treure la recepta del llibre del J. Lladonosa "el gran llibre de la cuina catalana". Ja havia vist la teva recepta , recordava el pinyons, de fet vaig pensar de posar-ne per provar-ho pero a l'hora de la veritat per allò del costum se'm va oblidar completament
Hola !
M'encanta!! Ha d'estar per llepar-se els dits! Petons
Publica un comentari a l'entrada