Coca adobada de cireres

Fa un parell d'anys vàrem visitar Reus durant la Festa Major de Sant Pere i ens van cridar moltíssim l'atenció les coques amb cireres que tenien les pastisseries. No n'havíem vist mai abans de coques d'aquesta mena. Eren, moltes d'elles, de mida individual, rodonetes i d'un pam d'ample més o menys, però també vàrem veure de més grosses, sempre amb fruita natural, es clar. No cal dir que les varem provar i que ens en varem enamorar immediatament.
Poc temps després, varem saber que eren típiques de Reus, però també de Tarragona (o com a mínim s'en poden trobar) i no ben be de la Festa Major o Sant Pere, si no del Corpus!! Bé, és certament una idea millor aprofitar les cireres per fer coca que no fer-les servir per decorar l'ou com balla i deixar que es perdin, tan bones com són!
En aquest blog : nototsonpostres, varem també trobar no una si no dues receptes per a fer aquesta coca tan saborosa. Aquesta és la recepta de la coca adobada que hem copiat directament, només que per motius pràctics hem substituït la ratlladura de llimona per ratlladura de taronja.

Ingredients (8-10 persones):
1 kg de cireres (no ens caldran totes probablement) ben madures
120 ml de llet (la recepta en preveu 150 , però va resultar massa líquida la pasta)
1 llimona (o 1 taronja en el meu cas)
3 ous
50 g de mantega pomada
25 g de llevat de pa
una mica de sal
80 g de sucre (més sucre abundant per a decorar)
500 g de farina (potser necessitarem més!)
1 rovell per pintar la pasta

Dissolem el llevat en una mica de llet tèbia però no calenta. Quan sigui ben dissolt, hi afegim els ous batuts, el sucre, la mantega, la ratlladura de la pell de la llimona, una mica de sal, la resta de la llet i la farina. Treballem la pasta fins que ens quedi ben lligada i homogènia, primer amb la forquilla o una pala , després damunt el marbre enfarinat amb les mans. Quan la tinguem ben treballada, l'estirem i li donem forma de coca. Si ho volem, i per fer-la més tradicional, la podem fer en porcions individuals rodones d'un pam de diàmetre aproximat.

A part, haurem tret els pinyols de les cireres, fen un tall al costat. La recepta tradicional preveu posar-les amb pinyol i tot, perquè se suposa que el pinyol potencia el gust; a casa meva són molt senyorets i s'hi van negar en rodó: res d'arriscar-se a deixar-se una dent en un atac de goluderia!

Distribuïm les cireres damunt la pasta amb el tall cap avall, ben juntetes.
Deixem fermentar una hora com a mínim, fins que augmenti de volum. Quan hagi fermentat la pasta, pintem amb molta cura amb un rovell d'ou i espolsem pel damunt sucre "normal" generosament. Enfornem a 180º , el forn com sempre caldrà que estigui prèviament calent i el temps de cocció dependrà de cada forn, però pot ser aproximadament d'uns 40 minuts. Caldrà comprovar que sigui cuita la coca, punxant-la amb una agulla de mitja o palet llarg i si ens surt net, és que la coca està llesta.