dilluns, 11 de juny del 2012

Ganyims amb mongetes

Aquesta recepta feia dies que espera torn per a ser publicada; no és un plat que s'hi adigui gaire amb la calor extrema, així que la pengem al bloc abans no arribi l'estiu. És una recepta típica de les Garrigues i el seu ingredient principal són els ganyims, és a dir la tonyina salada ; un dels pocs peixos que arribaven terra endins fins no fa pas gaire juntament amb el bacallà sec, el congre i les arengades. Es pot trobar a les bacallaneries dels mercats. Cal dessalar-lo com el bacallà, si be no calen gaires hores, doncs normalment podem demanar que ens en facin talls i això fa que sigui més ràpid de tenir-lo al seu punt.
Aquest cop les mongetes que l'acompanyaven eren de pot, unes pintes verdes de Navarra.

Ingredients (2 persones)
200 g de mongetes seques cuites
2 talls de ganyims
1 ceba petita
1 tomàquet madur
1 o 2 alls
1 bitxo (opcional)
pebre negre

Tindrem preparades les mongetes de la manera habitual (aquí) o be farem servir un pot, llauna o comprarem als llegumaires la quantitat indicada. En tot cas, si podem, guardem una mica del suc de coure-les.

La nit abans posem en aigua els talls de tonyina i els guardem a la nevera. Pel mati, els treiem de l'aigua i els posem en un plat amb un rajolí d'oli.

En una cassola de terrissa, posarem un raig d'oli i els alls pelats. Deixarem que cogui però que no agafi color. Quan trenquin de color, hi tirem la ceba tallada ben petita. Salem i deixem coure a foc ben baix. Cal que es cogui la ceba sense agafar color. Si volem, hi tirem el bitxo també.

Quan la ceba sigui ben cuita, hi tirem el tomàquet ratllat amb una mica de sal i una mica de sucre. Deixem que es concentri bé el sofregit.  Quan el sofregit estigui ben concentrat, hi tirem les mongetes cuites amb una mica de suc. Pugem el foc i quan comenci a bullir, hi tirem els ganyims. Deixem que cogui tot junt fins que els ganyims siguin cuits. Si cal, hi afegim més suc. Rectifiquem de sal i hi tirem pebre negre i ja podem servir.


5 comentaris:

sandra/ josemaria ha dit...

ha d'estar de mort només de veure-ho em vénen ganes de menjar-me'l, fabulós

El pare ha dit...

De ganyims no tinc present d'haver-ne vist. M'hi ficaré i miraré de provar-ho. El plat té molt bona pinta.

Tapa't de tapes ha dit...

Em recorda la moixama, el ganyim... i jo sí que el faria per l'estiu, eh? Així en fred també deu ser ben bo! I com que m'agraden molt les mongetes! Gràcies per l'explicació de ganyims, ara ja en sabem una mica més. i.. visca les Garrigues! Petonet

Gemma ha dit...

Saps que no he tastat mai el ganyim? M'he quedat molt itnrigada...
I com la Marina, iamgino que fred (igual que el bacallà) també es deu poder menjar.

Anirac ha dit...

hola!
gràcies a tots i totes per comentar! :-)
i si efectivament, es poden menjar freds amb amanida...llavors es recomenable deixar-los un ratet amb un raig d'oli per amorosir-los més!

Seguidors