Per netejar, enganyar i coure els caragols:
aigua abundant
llorer
farigola
romaní
alls
Deixarem els cargols en dejú uns 10-15 dies. Ens caldrà posar-los en una caragolera,
o en alguna mena de caixa o bossa amb reixetes prou grosses perquè
respirin, però prou petites per que no se'ns escapin. Mai en bosses de
plàstic. Si els posem en una caixa o en una capsa, compte! que no
s'acumuli brutícia al fons, i compte amb posar-hi paper, perquè se'l
mengen i llavors no estaran mai nets.
Un cop dejunats, per
netejar-los caldrà posar-los en aigua freda o natural, mai calenta:
aprofitar dues piques de la cuina o la pica i un perol o cossi gros i,
amb paciència i a base d'anar canviant-los de lloc, anar-los netejant.
Cal deixar que s'enfilin una mica per les parets de la pica o del cossi,
ells mateixos es netegen amb el moviment de brutícia que puguin tenir a
la closca i treuen la bava que puguin tenir. La brutícia més resistent,
no hi ha cal altra manera que treure-la amb les mans (millor
enguantades) o amb un raspallet finet.
També convé "desfer-se" dels que no donguin
senyals d'estar espavilats: que no surten de la closca, per exemple, de
cap manera. Hi ha gent que els renta amb aigua amb sal, però llavors bavegen tota l'estona i no hi ha manera que ens quedin nets. Un cop triats, i ja ben nets, passarem a enganyar-los per coure'ls.
Posarem al foc molt i molt baixet
una olla ben grossa amb aigua suficient; caldrà que tingui tapa, a més.
Hi posarem les herbes: farigola (molta), una fulla de
llorer, un o dos alls pelats i romaní al gust. Hi tirarem els cargols quan encara sigui tot fred. Taparem l'olla i damunt la tapa hi posarem un pes, així evitarem que els caragols la moguin. Deixarem que es coguin molt a poc a poc, si el foc va massa de presa, s'amagaran i no hi haurà manera de menjar-se'ls. No hi poseu sal de cap manera! Ja salarem la salsa d'acompanyament!
Quan siguin cuits, els colem. Reservarem una mica de brou de bullir-los per si ens cal per la salsa i guardem els caragols a la nevera fins el moment d'afegir-los a la cassola amb el conill o amb els peus de porc o barrejar-los amb la salsa que hagem triat.
1 comentari:
Molt bones instruccions. M'has fet tornat a la infantesa, quan ma mare també els preparava així. Que bons, oi? Petons
Publica un comentari a l'entrada