Una recepta clàssica i imprescindible; a més, no gaire difícil i que ens pot treure sempre d'un compromís: doncs és la base de les quiches que admeten infinites variants i tan es poden menjar fredes (per un pic-nic o per l'estiu) o calentes. La mateixa recepta però amb l'afegitó de sucre, ens servirà com a base de molts pastissos dolços.
Ingredients (motllo de 26 cm de diàmetre aprox.):
200 g de farina "normal"
100 g de mantega tova però no líquida o desfeta
1 ou
sal
50 g de sucre (només pels pastissos dolços!)
Es posa la farina en forma de cercle i formant un volcanet. Al mig, hi posem l'ou sencer, la sal i el sucre (si anem a fer un pastís dolç). Afegim també la mantega tova (si és l'estiu, només que la tinguem a fora de la nevera una estona ja ens anirà be, si no la treballem pressionant-la amb el puny fins aixafar-la). Treballem els ingredients que hi ha al mig del volcà fins tenir-los ben lligats.
Agafem farina a poc a poc i anem afegint-la a la pasta del mig. Agafem una espàtula o amb les mans i anem fent grumolls. Quan els grumolls són molt grossos els ajuntem amb les mans. Llavors passem a brunyir la pasta, es a dir, a pressionar-la amb el palmell de la mà, procurant estirar-la i tornar-la a ajuntar. Cal fer-ho tres cops. L'ajuntem un altre cop, fem una bola i tapada amb un paper film o amb un drap, la posem a la nevera com a mínim 10 minuts.
Quan la volguem fer servir, la traiem de la nevera i sobre el marbre enfarinat i amb el corró, l'estirem. La posem en el motllo que anirà al forn i acabem de donar-li forma (ho podem fer amb els dits). Si cal "redistribuir" la pasta, es pot treure d'una banda i posar-la a una altra senzillament enganxant-la amb els dits i pressionant una mica. No cal untar amb mantega el motllo, la pasta ja en porta prou i no s'enganxarà. Es millor punxar la superfície de la pasta abans de ficar-hi els ingredients o de ficar-la al forn, evitarem que s'embutllofi i quedi irregular (volem que mantingui la forma).
3 comentaris:
Molt útil, aquest post! Sempre la compro feta, jo! i veus, no és tan difícil!! Petons i gràcies per compartir-ho!
jo sempre la compro feta però va bé saber la recepta, per si la necessites un diumenge!!! mercii! petons
Bon dia de nou! T'escric perquè he posat en pràctica la teva recepta i ha quedat boníssima!! Moltes gràcies! Que no sé com et dius i no ho he especificat... anirac és nom? Una abraçada.http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2013/03/pastis-de-brisa-amb-melmelada-de-figues.html
Publica un comentari a l'entrada